Gravats

Els gravats foren un dels primers recursos emprats per divulgar la imatge de Montserrat. Durant molt de temps les imatges dels gravats estaven relacionades amb la Mare de Déu i altres aspectes de la vida religiosa, per exemple, les ermites. Entre el segle XIII i el XV la força del gravat es centrava en la imatge de la Mare de Déu, sense massa  interès per la muntanya o altres aspectes naturals. Així es pot apreciar en les il·lustracions de les Cantigas d’Alfons X el Savi o del Llibre Vermell.

Mare de Déu de Montserrat en el Llibre Vermell

A  partir del segle XV els gravats transmeteren, per tot el món cristià, la imatge de la Mare de Déu envoltada ja per la muntanya. Cada artista aportava la seva representació particular de la muntanya junt amb la imatge de la Verge bruna. No es tractava d’una representació realista de la muntanya, però els gravats ja explicaven que la Mare de Déu estava en un entorn natural singular. Com indica Francesc Roma i Casanovas en la seva tesi doctoral (La construcció medial de la muntanya a Catalunya, segle XV-XX), en les primeres representacions on surt la muntanya provoca que l’observador es construeixi una imatge mental de Montserrat com un lloc agrest, punxegut, amb algunes herbes, amb creus i ermites. Els gravats d’aquesta idea transmeten un concepte sobre Montserrat, no tant una imatge realista de Montserrat.

Gravat anònim (XVI)

Amb els anys, els gravats aniran reproduint amb més fidelitat detalls de la muntanya. Es representen els camins, els edificis del monestir són més visibles, les ermites estan situades en el seu lloc, tot i que la muntanya es representa de forma simbòlica, ja que no poden diferenciar-se les seves agulles més destacades. Els gravats són interessants per estudiar l’evolució del santuari, les ermites i alguns detalls dels camins dels romeus. Alguns gravats arriben a reproduir alguns detalls especialment significatius. Aquest és el cas del gravat del segle XVI d’Anton Van den Wyngaerde que en el seu dibuix arriba a destacar l’escala dreta que dóna accés a l’ermita de Sant Dimes. Aquest dibuixant paisatgístic flamenc recorregué Espanya a partir de 1561 i dibuixà una col·lecció de 62 vistes, molt detallades i precises, per encàrrec del rei Felip II.

Anton Van den Wyngaerde (XVI)

Quan la pintura substitueix al gravat, la representació de la muntanya comença a ser més fidedigna. Els mateixos gravats del segle XVII deixen entrevure la individualitat d’algunes agulles.

Gravat segle XVII

A mitjans del segle XVII, l’obra pictòrica de Juan Andrés Ricci, monjo benedictí profés de Montserrat, pintà la Mare de Déu amb un fons de la muntanya (data aproximada de 1645). En aquesta es poden distingir perfectament algunes de les seves regions: la zona de les Magdalenes i els Gorros amb les ermites de Sant Magdalena, Sant Joan i Sant Onofre; la part de Sant Salvador amb les ermites de Sant Benet, Trinitat i Sant Dimes amb les agulles que representen la regió dels Flautats.

Montserrat per Juan Rizzi

 

La Verge de Montserrat (Museu del Monestir de Montserrat)

A finals del segle XVII, 1699, en l’estampa de Francs Gazan es representa la muntanya indicant on està el monestir, els noms de les ermites i de la Santa Cova. Però no es posa el nom de cap agulla o roca. Tots els gravats d’aquesta època reprodueixen aquesta tendència.

Molts gravadors han representat la muntanya de Montserrat. Entre aquests destaca l’obra de Josep Bernat Flaugier (1757-1813), artista francès amb taller a Barcelona. Flaugier aportà una composició singular dels seus gravats que fou emprada per altres artistes: la Mare de Déu presidia el gravat envoltada d’escolans i tenia per fons la muntanya i el santuari.

Gravat de Josep Bernat Flaugier (1757-1813)

En els gravats que Francesc Remart i Pere Pau Montaña elaboren per indicació de Francisco de Zamora, la muntanya està reproduïda amb força fidelitat en els gravats de les ermites però no s’esmenten de quines agulles es tracten. Només en els alçat de la muntanya hi ha alguna indicació en relació a algunes agulles. Poden veure’s els gravats de Francesc Remart i Pere Pau Montaña clicant en el següent enllaç Planos y vistas de la montaña de Montserrate levantados de orden de Don Francisco de Zamora. 

Com molt bé indica Francesc Roma i Casanovas totes les representacions de Montserrat, bé siguin gravats o pintures, han mostrat sempre la muntanya vista des d’un mateix indret. Una altra característica d’aquestes obres és que mai han mostrat el que hi havia a la muntanya al darrera de Sant Jeroni.