Ampliant la proposta feta per Ramon Miquel i Planas[1] la llegenda de fra Garí pot desagregar-se en diverses unitats presentades com una successió de petits episodis amb la seva dinàmica narrativa.
Estructura de la llegenda
I Presentació de fra Garí
II El diable enveja a fra Garí
III Presentació de les tres temptacions
IV Els dimonis es conjuren contra fra Garí
V Dos dimonis prenen forma humana
VI El comte vol alliberar la seva filla i va a l’encontre de fra Garí
VII Fra Garí dubte
VIII L’ermità diable aconsella a fra Garí
IX Fra Garí no vol ser temptat
X L’ermità diable torna a aconsellar a fra Garí
XI Fra Garí fa el primer pecat: fornica amb la donzella
XII L’ermità diable torna a aconsellar a fra Garí
XIII Fra Garí fa el segon pecat: menteix
XIV Fra Garí fa el tercer pecat: mata la donzella
XV L’ermità diable explica l’engany a fra Garí
XVI Fra Garí fa penitència
XVII Fra Garí peregrina a Roma, confessió
XVIII Absolució i penitencia
XIX Fra Garí viu com un penitent a Montserrat
XX El compte troba fra Garí i el porta a Barcelona
XXI El fill del comte transmet a fra Garí el perdó del seu pecat
XXII Els comtes va a Montserrat a cercar la seva filla morta
XXIII El miracle de la Mare de Déu: la filla del comte éstà viva
XXIV Edificació del monestir en honor de la Mare de Déu
[1] Miquel i Planas, R. ibid. 47
L'anterior imatge és una mostra del contingut del següent arxiu que cal baixar-se'l i descomprimir-lo. En aquest arxiu es troben comparats tots els textos antics que contenen la llegenda de fra Garí. Per baixar l'arxiu prémer el següent enllaç: Estructura de la llegenda de fra Gari
Ramon Miquel i Planas desagregà la llegenda de fra Garí en els següents episodis. Cal tenir present que no tingué present el relat de fra Garí del Llibre Vermell:
- Presentació del personatge. Vida exemplar de l’ermità Joan Garí
- Temptacions infructuoses del Diables per fer pecar a Joan Garí
- Nova estratègia del Diable per fer pecar a Joan Garí. Presentació de dos dimonis.
- La filla del comte és posseïda per un dels dimonis. L’altra pren forma d’ermità.
- La donzella es presentada fra Garí per ser sanada
- Fra Garí és temptat, cau en la temptació, fornica i mata la donzella.
- El dimoni es burla de fra Garí.
- Fra Garí descobreix l’engany. El comte busca la filla. Fra Garí menteix.
- Desesperació de fra Garí pel seu pecat i viatge a Roma per veure el Papa.
- Absolució i penitència de fra Garí.
- El comte mana cercar la seva filla i no la troben
- Trobada i captura de fra Garí transformat en un salvatge pelut.
- Troballa de la Mare de Déu de Montserrat en una cova.
- Trasllat de la imatge i construcció d’una capella a la muntanya.
- Festa del comte i perdó de fra Garí.
- Exhumació i resurrecció de la filla del comte.
- Fundació del monestir de Santa Maria de Montserrat. Primer monges i després monjos.
No tots els relats antics coneguts de la llegenda de fra Garí presenten tots els episodis, alguns per pèrdua del fulls on probablement estaven escrits, altres perquè la composició narrativa ha prescindit d’ells o als ha fusionat. En altres casos, l’ordre no està tal com s’establi/ en el model teòric establert per Ramon Miquel i Planas.
En el següent esquema es presenten els diferents relats i la seva estructuració en episodis.
Llibre Vermell 1-2-3-4-5-6-9-10-11-12-13-14-15-16-17
Retaule 1-2-3-4-5-6-(8-11)-7-9-10-12-15-16-17-13-14
Manuscrit Catedral de Barcelona 5-6-7-9-10-11-12-13-14-15-16
Manuscrit Biblioteca de Barcelona 1-2-3-4-5-6-7-9-10-11-12-13-14-15-16-17
Concepción Alarcón Román[1] indica que els tres textes de la llegenda, retaule, Llibre vermell de Montserrat i manuscrit de la catedral de Barcelona, estructuren el relat en forma de ritual de pas constituït per tres etapes que, no només serveixen per explicar la vida de fra Garí, sinó que també permeten entendre la pròpia història del monestir de Montserrat i el seu context. Aquestes etapes són: eremitisme, penitencia i santetat.
En la primera part, l’eremetisme, el relat presenta l’estat de la situació de la vida eremítica en el temps medieval. Es comenten els aspectes positius d’aquest opció religiosa i la seva relació amb la vida monàstica, així com els possibles problemes que poden aparèixer degut a males pràctiques. L’ermità de la llegenda es presentant com un guaridor d’ànimes apenades i turmentades pel dimoni. El mateix nom, Garí, dóna pistes de de l’activitat sanadora d’aquest ermità. El nom Garí deu estar relacionat amb el terme llatí garum, preparat fet de vísceres fermentades de peix d’ús medicinal, culinari i cosmètic.
La segona etapa correspon a la penitència imposada a Garí per la seva falta. Alarcón Román destaca que el missatge que transmet la llegenda és la importància de la penitència[2]. Aquesta és el centre de la vida eremítica, ja que molts eremites són penitents. En la concepció medieval la vida eremítica representava un grau d’ascetisme superior a la vida religiosa conventual i un bon camí per expiar el pecats comesos. Garí, per reparar el seu pecat davant Déu fa una contricció, peregrina, es confessa i comença una dura penitència. La llegenda de fra Garí és un relat que educa el camí penitencial de qui vol expiar els seus pecats. El relat mostra l’itinerari que ha de seguir qualsevol persona que vulguir reconciliar-se amb Déu expiant els pecats comesos i obtenir el seu perdó. En la llegenda de fra Garí la seva trobada amb el comte pare de la noia morta, fet que permeterà després la reparació de la greuja comesa, es presentat com una cacera circumstància que expressa la gravetat del fet que ha de reperar-se. En el transfons del relat hi ha també la presentació d’una vida eremítica, de la qual fra Garí en seria un exemple, relaxada i força contamianada per la mundanitat ja que és possible relacionar-se fàcilment amb persones no religioses com és la filla del comte.
La darrera etapa, que correspon a la part final del retaule, és la resurrecció de la filla del comte i la fundació del monestir de santa Maria de Montserrat. En la part final de la narrativa Garí es rehabilitat, la filla del comte torna a lavida, es funda un monestir i es relacionen aquests fets amb la troballa de la imatge. La presentació d’aquests esdeveniments transmet la idea de que gràcies a la penitència de Garí la salvació de la seva ànima i la resurrecció de la filla del comte són possibles, i que tot això és possible gràcies a la intersecció de la Mare de Déu que es fa present a la muntanya. La seva presència no és una evocació a un record devot, sinó una imatge que dóna materialitat a tot el missatge de la llegenda de fra Garí. L’experiència penitencial de fra Garí és una lliçó per tots els cristians de tal manera que el camí cap a la santetat passa per la penitència. Amb la fundació del monestir i la presència de la imatge, Montserrat pot convocar als cristians a peregrinar-hi i, seguint l’exemple de fra Garí, inciar-se en el camí de la salvació a través de la penitència.
Quan el relat de la Mare de Déu apareix intercal·lat dons de la història de fra Garí la imatge de la Verge es depositada dins d’una esglesiola construïda per acollir-la. Al final de la narració de fra Garí es diu que el comte Guifré, per petició de la seva filla, edificà un monestir en el lloc on hi havia l’esglesiola amb la Mare de Déu. Però, quan els dos relats, la història de fra Garí i la troballa de la Mare de Déu es presenten com dos fets independents, tot i que es presentin un a continuació de l’altre, quan s’intenta relacionar-nos el relat es inconsistent. En el retaule es diu que “los dits Conte i Frare Juan Guari prestament fundaren lo present Monastir [Santa Maria de Montserrat], en lo qual, apres pochs dies, lo dit Frare Juan Guari finà sos dies molt gloriosament e santa. E apres la mort del dit Frare Juan Guari, la dita donsella pres lo habit monachal, ab moltes altres dones, evisque en lo present Monastir molt religiosament e santa”. Però, immediatament després d’aquest paràgraf es començava a presentar la troballa de la Mare de Déu es comentava que, la comitiva que transportava la imatge cap a Manresa no es podia moure, decidiren “vist tan gran miracle, edificaren aqui una Capella, en lo lloc hon vuy dia es l’altar major de la present Iglesia”.
[1] Alarcón Román, C. (2007) Las versiones medievales de la leyenda de Montserrat Studia Monastica vol 49, Abadia de Montserrat p. 33
[2] Alarcón Román, C. (2007) Las versiones medievales de la leyenda de Montserrat Studia Monastica vol 49, Abadia de Montserrat p. 34