Secció II Els Pallers

Aquesta secció formació part de la Regió 1- Agulles. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el cim de l’agulla, fins i tot pot aparèixer en una posició lleugerament tangencial. Aquest fenomen pot reproduir-se segons quins siguin els mapes fets servir de referència. El text descriptiu de cada agulla s’ha redactat a partir de les notes de Josep Barberà en el seu llibre Montserrat pam a pam. Les coordenades són UTM-ETRS89


NOM AGULLANUMEROALÇADAXYDESCRIPCIÓ
Agulla de l'Era dels Pallers107773984904606184Es un conjunt de petites agulles que s’estenen des del coll de l’era dels Pallers en direcció sud i que semblen uns queixals plantats el damunt de la carena.
Agulla de l'Era dels Pallers97813985134606150Es un conjunt de petites agulles que s’estenen des del coll de l’era dels Pallers en direcció sud i que semblen uns queixals plantats el damunt de la carena.
Agulla de l'Era dels Pallers117823985174606123Es un conjunt de petites agulles que s’estenen des del coll de l’era dels Pallers en direcció sud i que semblen uns queixals plantats el damunt de la carena.
Agulla del Giravolt87833985204606102Les tres agulles de l’Era dels Pallers acaben amb una agulla una mica més alta. Aquesta, la més propera a les roques del Pallers, es coneix també amb el nom d’agulla del Giravolt. Aquest nom prové, segons explica Josep Barberà, perquè té una sèrie de repl
Agulla dels Tres o CNTs/n8863984054606560Aquesta agulla es troba per sota i en continuació de la Miranda de la Portella. El nom d’aquesta agulla es deu a que fou escalada per primer cop l’any 1951 per Capeta, Nubiola i Torras. Inicialment, aquests escaladors li donaren el nom format per les inic
Cinglera de la cota 13s/n8803984264606529Cinglera en la qual es troba roca la Tretze identificada amb el número 13
El Dau d’Agulles168993983864606594El Dau d’Agulles, se li dóna aquest nom per diferenciar-lo del Dau del Monestir. És una roca cúbica de no masses dimensions, 19 metres d’alt. Aquesta agulla està propera a la Miranda de la Portella. Tot i que el seu nom es el Dau es freqüent nomenar-la ta
El Gerro17113984744605809És una roca que té un pont natural al costat sud-oest que sembla la nansa d’un gerro. Aquesta agulla s’hi arriba per un camí que baixa des de la Tisoreta en direcció al camí del Vermell del Xincarró.
El Timbals/n7173985604605798Agulla adossada al Timbaler del Bruc de la qual queda separada per una ximeneia
El Timbaler del Bruc27423985494605802Aquesta roca es troba a la mateix nivell que el Gerro, però a l’altra cantó de la cinglera en la seva vessant est.
La Tisora37983985494605938Tal com indica el nom, aquest roca té dues puntes una al Nord i a l’altre al Sud. La primera s’anomena també Tisora Gran i és la més propera a la darrera roca dels Pallers i la segona és la Tisora Petita.
La Tisoretas/n7863985474605909És la darrera roca d’aquesta zona. Té la peculiaritat de tenir una forat en forma de creu que li dóna una característica ben peculiar.
La Tretze138753984194606540Aquesta agulla es troba a continuació, més al sud, de l’agulla dels Tres de la qual està separa per una canal.
Llastra Punxegudas/n8623984074606492Aquesta agulla s’hi arriba seguint un corriol que transcorre pel peu de la muralla d’aquesta secció per la seva part sud en direcció al coll de l’Era dels Pallers. Aquesta roca sembla estar posada sota una gran concavitat de la qual es sembla haver despré
Miranda de la Portella158973983824606575Segons comenta Josep Barberà, la Miranda de la Portella “realment potser s'ha pres aquest nom del lloc on en el plànol d’en Semir figura el nom de la Miranda de la Portella en un turonet que hi ha sota la roca dels Tres. De totes maneres fa molt de temps
Miranda de les Agulles1879073987674606504Abans d'arribar al trencall on surt el camí que baixa de la canal Ampla, anant en direcció al refugi, hom troba a mà esquerra una carena descendent que no és altra cosa que la prolongació de la carena que baixa de la Nana. (Aquesta descripció no és del to
Paller del Mal Any77953985224606050A continuació de les agulles de l’era dels Pallers hi ha les quatre roques dels Pallers del Mal Any. En Josep Barberà diu que segons una llegenda montserratina, totes les roques d’aquest indret les situades en torn de l’era dels Pallers, eren uns pallers
Paller del Mal Any47953985444605988A continuació de les agulles de l’era dels Pallers hi ha les quatre roques dels Pallers del Mal Any. En Josep Barberà diu que segons una llegenda montserratina, totes les roques d’aquest indret les situades en torn de l’era dels Pallers, eren uns pallers
Paller del Mal Any57963985474605971A continuació de les agulles de l’era dels Pallers hi ha les quatre roques dels Pallers del Mal Any. En Josep Barberà diu que segons una llegenda montserratina, totes les roques d’aquest indret les situades en torn de l’era dels Pallers, eren uns pallers
Paller del Mal Any67943985424606012A continuació de les agulles de l’era dels Pallers hi ha les quatre roques dels Pallers del Mal Any. En Josep Barberà diu que segons una llegenda montserratina, totes les roques d’aquest indret les situades en torn de l’era dels Pallers, eren uns pallers
Roca de l'Era dels Pallers127883984814606225És una gran massa rocosa en la part sud del coll de l'Era dels Pallers i que senyala al inici dels Pallers.
Roca de les Vuit o Llastra del Dau148983983644606558La roca de les Vuit, com és anomenada pels habitants els habitants d’El Bruc és una gran llastra separada de la cinglera, encara que un xic difícil de veure al primer cop d'ull. Està situada al peu de la Miranda de la Portella.
Roca de lo Palauets/n8623984514606493Roca solitaria propera a La Tretza per la seva vessant sud
Roca dels Cartutxoss/n7253985304605799És la darrera agulla de la carena que baixa de l’era dels Pallers. Es troba entre l’agulla del Gerro i el Timbaler del Bruc.
Roca Gran de la Portella179333984024606685És la roca més esvelta i gran d’aquesta secció. Per la se seva situació fou una de les primeres en rebre l’atenció d’excursionistes i escaladors. Domina el pas que porta el seu nom. S’hi arriba a través del camí que ve de coll de Guirló i, amb una lleuger
Les Tres Maries - cota 1824398281398281Conjunt de tres roques situades a sota del marge dret del camí que mena a la Portella, just abans de fer el tomb per encarar la canal.
Les Tres Maries - cota 28213982864606770Conjunt de tres roques situades a sota del marge dret del camí que mena a la Portella, just abans de fer el tomb per encarar la canal.
Les Tres Maries - cota 38233982944606772Conjunt de tres roques situades a sota del marge dret del camí que mena a la Portella, just abans de fer el tomb per encarar la canal.
L'Hipopòtam7833982514606732Roca situada a la part de llevant de la roca Majó.