Secció VI Frares

Aquesta secció formació part de la Regió 2- Frares Encantats. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el cim de l’agulla, fins i tot pot aparèixer en una posició lleugerament tangencial. Aquest fenomen pot reproduir-se segons quins siguin els mapes fets servir de referència. El text descriptiu de cada agulla s’ha redactat a partir de les notes de Josep Barberà en el seu llibre Montserrat pam a pam. Les coordenades són UTM – ETRS89

 

109 Frares Encantats Millor paissatge de Catalunya 170548 rotulada

191 DSC_10088

024 Panorama 2332-2338 revelada rotulada sense Oscar Maso

052 Regio de Frares DSC_4115 rotulada

071 Regió de Frares Encantats Regio Frares Encantats DSCN-5302 _0096 amb noms

NOM AGULLANUMEROALÇADAXYDESCRIPCIÓ
Agulla de la Princesa153-1541.0363994584606817Roca situada a l'oest de l'agulla Gran de Pas de P´rrincep formant coll amb el Pepino.
Agulla del Rei1581.0483994934606846Roca adossada a la cara nord de l'agulla Gran de Pas de Príncep.
Agulla Facils/n1.0663994394607073Aquesta roca està sobre el Ditet. El nom li ve de la seva fàcil escalada.
Agulla Gran de Pas de Príncep1591.0533994964606821És la roca que presideix el pas esmentat per transcorre el camí que uneix el pas de la Portella amb el Montgròs.
El Barret1431.0753994394607099Aquesta agulla està a continuació de la roca 182. El camí dels Frares Encantats passa per la seva vessant nord.
El Bisbe1361.1233993664607291Aquesta agulla forma part de la paret nord de Montserrat. És veïna del Lloro. Per la seva cara nord presenta una de les muralles més impressionants d'aquesta muntanya.
El Dit1401.0613993804607087Considerada durant molts anys com la roca més difícil de Montserrat pels seus 40 metres d’escalada en lliure. Es troba al costat de la canal del Lloro i el camí de la travessa dels Frares Encantats quan arriba a la seva proximitat fa un gir de 90º per dir
El Dit xic1411.0513993624607082Al costat del Dit per la part de ponent i separada d'aquesta agulla per una bretxa on passa el camí que baixa del Lloro.
El Ditet1791.0403993964607054Aquesta agulla és veïna del Dit de la qual està lleugerament separada. Baixant pel cami del Lloro aquesta agulla queda a l'esquerra un cop passat el Dit.
El Frare Gros1461.1443995014607190És l'agulla més de la regió dels Frares Encantats. Presenta una important paret per la cara nord i per la seva part sud forma una estreta bretxa amb les roques 152 (Cristobalita Superior) i 151 (Cristobalita inferior) per on passa el camí de la travessa d
el Lloro1391.1303994024607242És una de les roques més originals de la muntanya per la característica silueta que li ha donat el nom i que sobresurt de totes les veïnes pel seu desplom acusat. Té una situació privilegiada. Tot essent propera a la muralla de la paret nord de la muntany
El Nas1841.0673995594606993Agulla unida a l'Enclusa dels Frares pel seu coll superior. Segueix la mateixa carena
El Novici1831.0473995934607128És la última roca d'una cresta descendent que s'inicia en el Frare Gros. Es troba a la dreta del camí ascendent de la travessa de la regió dels Frares Encantats que s’inicia a coll de Port. Mirant la cara nord és una agulla que està l’est abocada damunt d
El Pepino1711.0463994654606847Roca situada a l'oest de l'agulla del Rei i veïna pel nord amb  l'agulla de la Princesa.
El Talp1701.0643993534607159No és res més que un contrafort de la Monja per la cara sud. Està al mateix nivell que la Patata i el Tub, però a l’altra banda del torrent del Lloro.
El Tub de la Patata172a1.0413993804607143Aquesta agulla està adossada per la vessant sud a la Patata al peu del camí que porta al Lloro.
Els Frares Encantats - El Frare Amadeu1501.0883995694607143Aquesta agulla està en la carena dels Frares Encants. La cota 150 d'en Josep Barberà és el que avui es coneix com el Frare Amadeu.
Els Frares Encantats - El Frare Cirili147-148-1491.1253995524607141Formen una carena que es despenja vers coll de Port, seguint una roca darrera l'altra en sentit descenden. Les cotes 147,18 i 149 d'en Josep Barberà se les coneix avui com el Frare Cirili.
La Cua del Bacallà o Agulla Salvat Papasseit1901.0603995394606915Està a la mateixa carena de l'Enclusa i el Nas, queda per sota d'aquest per la seva part sud.
la Monja1381.1433993624607220Es troba enfront mateix de la  Miranda del Lloro i abocada als Brucs, paral·lela al Lloro a l'altra banda de la canal que origina el torrent del Lloro. Pel mig del Lloro y la Monja baixa aquesta canal que es forma en un replà que es troba en el coll que f
La Patata1721.0503993864607154Aquesta roca es troba tot seguit del punt on el camí de la travessa de la regió dels Frares Encantats gira 90º al costat del Dit. Seguint el camí, que ara ja transcorre per la canal o torrent del Lloro, en direcció a aquesta agulla a la dreta hi ha la Pat
L'Agulla dels Caporals1861.0303995934606989A la part de sota de les roques de l'Enclusa i del Nas
l'Asiàtica1851.1053994334607238Es veïna del Lloro per la part est i forma amb les roques 145 (Contrafort del Frare Gros) i 194 (el Bastó del Frare) un tram important de la muralla nord fins al Frare Gros.
L'Enclusa dels Frares o el Bacallà1561.1103995404607082És una gran roca que forma coll amb el Frare Amadeu. Aquesta roca ha estat batejada amb diferents noms tals com el Bacallà i el cim de Correcavalls; aquest últim, adaptat en el plànol de Ramon de Semir. En Josep Barberà comenta que en plànols anteriors situen a la part est del coll de Port, possiblement on hi ha l'agulla Vista.
Miranda del Lloro o L'Escolanet1371.1143994004607297Aquesta agulla es troba al costat est del Bisbe. De totes les agulles que formen la paret nord de Frares Encantats és la que es troba lleugerament més avançada que la resta.
Roca 142 - El Polze1421.0053993574607041Al peu del camí que porta al Lloro des del camí de la Portella al Montgròs i per sota la bretxa Dit - Dit Xic hi ha un replà on es troba la roca 142 que no és altra cosa que un contrafort del Dit Xic.
Roca 144 - Aina1441.0663994124607100És una de les últimes agulles de la petita carena iniciada en les Cristobalites. Està una mica per sota del camí de la travessa de la regió dels Frares Encantats i separada del Dit per una canal. Aquesta roca també se la coneix amb el nom d'Agulla Aïna.
Roca 145 - Contrafort del Frare Gros1451.1253994764607187És un contrafort del Frare Gros per la part oest.
Roca 151 - La Cristobalitat inferior1511.1113994974607130Seguint avall per la petita carena que comença en la roca 152 o Cristobalita superior es troba la roca 151 o Cristobalita inferior. El camí de la travessa dels Frares Encantats passa pel seu peu.
Roca 152 - La Cristolbalita superior1521.1123995144607141Aquesta agulla està separada del Frare Cirili per una escletxa de un coll. És la darrera agulla superior d’una carena que acaba més avall en el torrent del Lloro.
Roca 1731731.1013994784607126Seguint pel camí de la travessa dels Frares Encantats, més avall de la Cristobalitat inferior, es troba la roca 173. Aquesta roca també forma part del petit serrat que acaba al torrent del Lloro.
Roca 1821821.0823994604607103Després la roca 182 i en direcció descendent es troba aquesta roca que és veïna del Barretet i de l'agulla Fàcil.
Roca 1881881.0623993954607197Pujat per la canal del Lloro, poc abans d'arribar a aquesta agulla, hom veu a la dreta aquesta roca. Una mica més avall es troben les roques de la Patata i el Talp.
Roca 1931931.0723993274607212Es troba a  la part de ponent de la Monja abocada al torrent que baixa de la Nina.
Roca 194 - Bastó del Frare1941.1063994614607194És un contrafort de l'Asiàtica pel cantó sud-est.
Roca de Coll de Port1891.0043996124607105És un turó situat a l'extrem est de la regió dels Frares Encantats per sobre del coll de Port, important cruïlla de camins. És on es troba el camí que surt del camí va de Can Maçana a Santa Cecília amb el que ve de la Portella i del refugi d'Agulles, pass

147 Panorama 3901-3903~1

037 Regió de Frares Encantats IMG_3033

063 Regio Frares Encantats DSCN-4994  _0037 amb noms

 

 

 

Seccio 6 - Frares dibuix 1

Secció 6 – Frares

Seccio 6 - Frares dibuix 2

Secció 6 – Frares Mapa topogràfic

Seccio 6 - Frares dibuix 3

Secció 6 – Ortofotografia

NOTES SOBRE LA TOPONÍMIA

Ara per ara, la següent proposta és una hipòtesi a verificar. Podria ser que la toponímia d’algunes de les principals agulles de la secció dels Frares Encantats, fos incorrecta o no ajustada a la morfologia de les roques. La hipòtesi es bassa en l’apreciació d’una certa inconsistència entre la forma que evoca la toponímia i la morfologia de la roca. Sobre tot, si s’associa la toponímia de l’agulla amb la seva forma contrastant-la amb les formes de les vestimentes religioses es comprova la solidesa d’aquesta apreciació.

En la muntanya de Montserrat, la toponímia de les agulles és variada, però en el casos que aquesta esmenta un objecte o un ésser viu  acostuma haver-hi una relació estreta entre el nom evocat i la forma de la roca. En el cas dels Frares Encantats, hi ha una inconsistència entre la toponímia i la forma d’algunes tan notòries del massís com són el Bisbe (la segona elevació de la muntanya ), la Monja, el Frare Gros o la Miranda del Lloro.

En el cas de la secció dels Frares Encantats totes les guies de senderisme, d’escalada i cartografies montserratines coincideixen en identificar amb la mateixa toponímia les principals i majestuoses agulles d’aquesta part dels massís. Els coneixedors de la muntanya de Montserrat saben denominar i descriure agulles com el Lloro, el Frare Gros, la Monja, el Bisbe, el Novici, l’Asiàtica, la Nina, la Boleta Forada, la Boleta del Portell Estret i altres. Totes aquestes agulles conformen la impressionant paret nord del massís. Han estat escalades molts cops i han vist passar com els excursionistes les contemplaven pels diversos caminois que solquen aquesta regió.

Tothom dóna per segura la toponímia d’aquesta regió i l’associació entre els noms i les agulles. Conversant sobre aquesta regió amb en Ramon Oranias, monjo del monestir de  Santa Maria de Montserrat i un dels grans escaladors d’aquestes parets, va palessar la possibilitat de que, en un moment determinat, es produís un error en l’assignació de la toponímia d’algunes agulles i que s’anés perpetuant l’equivocació al llarg dels anys.

Segons l’opinió de Ramon Oranias, contrastada de temps amb altres monjos escaladors i alguns excursionistes, hi hagut una confusió entre el Frare Gros, els Bisbe, la Miranda de Lloro i la Monja.

Numeració Semir Denominació Josep Barberà Proposta Ramon Oranias
146 El Frare Gros El Bisbe
136 El Bisbe El Frare Gros
137 Miranda del Lloro La Monja
138 La Monja Miranda del Lloro

 

Les següents il·lustracions reprodueixen tres figures que porten vestimentes religioses diferents.

 Bisbe mitra 3

1 Bisbe mitrat

 Vel monja 1

2 Monja amb vel

 Fraile 2

 3 Frare amb caputxa

 

Aquestes figures, especialment les seves siluetes, poden comparar-se amb les agulles identificades amb els números 1, 2 i 3

548 Frare Gros Miranda del Lloro Bisbe IMG_3985

 

 

549 Frare Gros Miranda del Lloro Bisbe IMG_3393

 

No se sap quan es produí, si és que fou així, aquest error. Com tampoc es tenen referències antigues des de quan foren nomenades les agulles dels Frares Encantats amb aquesta denominació. L’associació de la forma de l’agulla amb el nom deu haver estat el resultat d’un procés llarg d’observació. La contemplació de la vessant nord des de l’entorn del monestir de Santa Cecília o des de les rodalies del municipi de Marganell estimularia la imaginació d’aquestes formes associades a una sèrie d’imatges religioses petrificades segons la llegenda.

A finals dels anys 30 del segle passat ja s’emprava la toponímia actual. En una crònica de Josep Boix de la seva escalada al Lloro produïda l’any 1936 explica “el dia 10 de maig, amb els amics Balaguer i Pere decidírem fer el prim er intent, amb un ànim molt distint del que teníem en intentar el Cavall Bernat, car també estàvem assabentats de les dificultatsque podia presentar aquesta roca i que no eren gaire favorables, puix hom deia que el Lloro fóra tant o més difícil que el Caval Bernat. En ésser al collet que separa el Bisbe del Lloro, i punt d’origen de l’escalada (…)”. La crònica de Josep Boix de l’any 1936 situa el Lloro al costat de l’agulla identificada com el Bisbe.

L’any 1949 Ramon de Semir edità el mapa topogràfic del massís i de totes les agulles identificades i censades; en aquesta publicació només donà nom a algunes d’elles. Una d’aquestes agulles és la Monja identificada amb el número 138 i la situa en el lloc on, anys més tard, en Josep Barberà la dibuixarà. Quan en Josep Barberà publicà el seu magnífic llibre Montserrat pam a pam, a més de fer unes completes descripcions de les agulles i de les seves vies d’escalada, aportà un acurat cens d’agulles associant els números del inventari de Ramon de Semir amb la toponímia.

Algunes cartografies modernes, segons l’escala, són relativament imprecises alhora de situar aquestes agulles. A major escala major precisió, tot i que en el mapa topogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya es mantenen alguns errors, com per exemple, situar el Lloro en el lloc de la Miranda del Lloro o Escolanet.

Retornar a Agulles