Regió d’Agulles

La regió de les Agulles està limitada per l’Est per la Canal Ample, el torrent dels Cargols i el torrent del Clot del Tambor. A l’Oest limita amb Can Maçana i els camins o torrents que porten a El Bruc. El serrat de les Arnes, el camí de Collbató a Can Maçana i les finques de can Salses, can Xico i el Castell la delimiten pel Sud. En aquest part els límits coincideixen amb els propis límits del Parc Natural. El límit nord s’estén des de la Serra Foradada i el camí de Can Maçana a Santa Cecília (GR 172). En total té 2,6 metres de Nord a Sud, i uns 1,60 metres d’Est a Oest. L’àrea total és de poc més de 2.000 hectàrees. Aquesta amplada inclou tota l’extensió des del coll de Can Maçana fins la Canal Ampla i l’extrem del Serrat de les Arnes on acaba els límits del Parc Natural.

Josep Barberà i Suqué descriu la Regió d’Agulles com a “accidentada, d’agulles esveltes”. La regió d’Agulles és una bona mostra de la complexa orogènesi de la muntanya de Montserrat.  La visió nord d’aquesta regió mostra unes impressionants parets que cauen verticalment sobre la vessant que mena cap al Llobregat. La prolongada erosió d’aquest riu és la responsable de les parets que formen la cara nord del massís. Les mateixes agulles vistes des del sud mostren perfectament els efectes de les fractures de les diàclasis amb les seves orientacions nord-sud i els plans perpendiculars. Les imatges aèries d’aquesta zona mostren com les diàclasis han teixit fileres d’agulles, perfectament alineades en direcció Nord-Sud, que combinen amb les diàclasis horitzontals que segueixen la direcció Est-Oest. Moltes de les fractures constitueixen els torrents que escollen l’aigua cap a la vessant meridional d’aquesta regió. En aquesta zona l’erosió no  ha estat tan brusca com la part nord. A mesura que es va cap a la vessant sud el terreny presenta suaus ondulacions.

L’orografia particular d’aquesta regió permet establir petites agrupacions locals d’agulles establint zones homogènies. Foren en Josep Barberà i Suqué, en el seu llibre Montserrat, pam a pam i Josep Maria Rodés i Ferran Labraña, amb el seu volum d’Agulles dins la sèrie Roques, parets i agulles de Montserrat els que definiren les primeres seccions dins d’aquesta regió. Tant Josep Maria Rodés i Ferran Labraña com en Josep Barberà i Suqué estableixen 4 seccions. Els primers identifiquen les zones de: Paret d’Agulles, Occidental o del Serrat de la Portella, Central o de les Bessones i Oriental o del Refugi. Aquests autors proposen aquestes zones sense establir quins són els límits. Josep Barberà i Suqué identifica les seccions i explicà amb detall quins són els seus límits. Segons Barberà i Suqué la regió de les Agulles pot dividir-se en les següents seccions: Sant Pau Vell, Pallers, Saques i Bola. Posteriorment, altres autores han proposat modificar aquesta divisió. Per exemple, Vicenç Roig en la seva guia “Montserrat región de Agulles”  proposa, sense indicar com realitza les agrupacions, dividir aquesta regió en set sectors: Canal Ampla, Cresta de la Bola, Les Bessones, Saques, Paret Nord, Paret Oest i Portella i Pallers

A partir de la geografia d’aquesta zona i incorporant alguns dels criteris proposats en  les diferents guies d’aquesta regió poden establir-se les següents seccions dins de la Regió d’Agulles. Aquestes seccions són la síntesi de les primeres seccions establertes per en Josep Barberà i Suqué i la seva ampliació feta per posterior escaladors com Vicenç Roig. Aquest incorporen a las agulles originals noves àrees d’escalada, com són, per exemple les parets. A partir de les diferents aportacions fetes pels coneixedors d’aquesta zona la Regió d’Agulles pot dividir-se en sis seccions. A més de les seccions definides al seu moment des d’una perspectiva geogràfica per en Josep Barberà i Suqué, la visió funcional aportada per l’escalada incorpora dues regions més. Són les parets de les Agulles, paret Nord i paret Oest ben conegudes pels escaladors. Per les característiques orogràfiques de la regió de les Agulles aquestes parets estan formades per agulles que estan descrites en les altres seccions però que tenen la seva singularitat des de les vessants nord i oest on presenten importants elevacions.

 
Regio seccio I Agulles

Regió d'Agulles

Regio seccio I Agulles dibuix

Regió d'Agulles

 

1. Sant Pau Vell

Situada a la part occidental de la Regió fora del nucli rocós. El turó on hi ha l’ermita de Sant Pau Vell, junt amb el turó del coll de Guirló, formen una petita serralada. En aquesta secció hi ha el coll de can Maçana. Espai de lleure habilitat, el que era en aquells moments l’Obra Social de la Caixa de Catalunya a través de la seva fundació Territori i Paisatge. En aquest coll es troben les carreteres que venen del Bruc i de Manresa per anar al Monestir de Santa Maria.

2. Pallers                                                                        

És la part de la regió d’Agulles organitzada entorn al final del torrent dels Cirerers i el Torrent del Porquer. En la part dreta de la conca es troba el pas de la Portella i un seguit que petites agulles i formacions rocoses que acaben geogràficament amb el serrat de les Arnes i els turons del Serrat de Moixerigues. La vessant esquerra de la conca  està delimitada per la serrelada que formen la Miranda de les Agulles, la Desdentagada i el Vermell del Xincarró.

3. Saques

Comença al pas de la Portella, enfilant la part de sobre de les cingleres fins a la roca de la Bandereta, lloc on la muralla fa angle i arriba a la Miranda dels Ossos i està delimitada per orient pel barranc que baixa del peu de l’agulla dels Ossos. La part més septentrional d’aquesta regió es troben diverses agulles que mostren grans parets que es desplomen sobre la cara nord del massís. Per l’entitat que tenen aquestes parets algunes guies d’escalada consideren que tenen una entitat pròpia.. Destaquen, en la part superior de la regió per l’Agulla de l’Arbret, l’agulla dels Ossos i la Miranda dels Ossos. Per sota d’aquestes agulles es troben les esveltes Bessones acompanyades de la Filigrana, entre altres.

4. Bola de la Partió                                           

La quarta secció limita per la banda de llevant amb la canal Ampla -que marca la divisòria entre la regió d'Agulles i la dels Frares Encantats- i per la part de ponent amb el torrent dominat pel serrat on s'aixequen les agulles de la Partió, el Cap de Guerrer, la Bitlla, la Bola de la Partió, l'agulla Reina, la Corona de Reina. Dintre aquesta secció es troba el refugi Vicenç Barbé - dedicat a aquell jove i entusiasta escalador que, intentant la primera ascensió a la Caputxa, hi perdré la vida.

Per la seva entitat pròpia en aquesta regió poden diferenciar-se dos àmpliès zones de parets.

Paret Nord

Aquesta part comença a la canal del Ninet per la part de l’oest i acaba en el serrat de la Foradada a l’est. Compren les agulles de la Saca Gran, la Miranda dels Ossos i la Ma.

Paret Oest

La paret Oest comença a la canal del Ninet i acaba en el coll de la Portella. Les agulles més destacades són el Sabre, la Bandereta, les Savines o la Portella inferior