Regió dels Frares Encantats

Per moltes persones és una de les regions més boniques del massís de Montserrat. Per l’oest és veïna de la regió d’Agulles de la qual està separada per la canal Ampla i per l’est acaba a coll de Port on s’inicia la regió del Ecos. Josep Barberà i Suqué dividí aquesta regió, en el seu llibre Montserrat pam a pam, la dividí en tres seccions: la V anomenada del Centenar, la VI o Frares i la VII dita Miranda del Príncep).

En les seccions V i VI es troba part de la carena dorsal de la muntanya que s’estén des de coll d’Agulles i coll de Port. La part nord d’aquesta carena forma les grans parets on es troben les roques conegudes amb el nom de Frares Encantats. La secció VII, la Miranda del Príncep, aquesta és la part més baixa d’aquesta regió dóna a la cara sud de la muntanya. Aquesta regió està solcada per diversos camins, molts d’ells emprats pels escaladors per accedir les importants vies que hi han.

En aquesta regió els camins aporten un visió estructural. Els camins més importants són: el camí que va des de coll de Port al coll d’Agulles i, passant per un coll entre el Lloro, la Monja, la Miranda del Lloro i el Bisbe permet fer la travessa de la regió; el segon camí transcorre pel sud i és el que uneix el pas de la Portella amb coll de Port a través del coll del Pas de Príncep; i el camí que, partint de l’anterior s’enfila cap la Monja i el Lloro a través d’una escletxa que hi ha entre l’agulla el Dit i el Dit xic. La canal Ampla, en el límit oest de la regió, és un torrent d’ampli buc que neix en el coll d’Agulles i conflueix amb altres torrents per originar el torrent dels Cirerers. La següent torrentada en direcció est s’origina al peu del Morro Pla entre l’agulla la Mamelluda i la Nana. Aquesta torrentada, més avall, dóna origen al Clot del Trago. Més a l’est es troba el Torrent del Lloro que, en la seva capçalera és la fusió de dos torrentades: una que neix al peu de la Nina i l’altra que ho fa el peu de la Monja i el Lloro. En l’extrem est d’aquest regió, fent frontera amb la següent regió dels Ecos, es troba el torrent que neix a coll de Port i que, recollint altres petites canals, donarà origen al torrent de les Grutes.

La descripció de les agulles, roques i parets es fa tenint com a referència el camí que fa la travessa de la regió des de coll de Port fins els coll d'Agulles; el camí que puja per la canal del Lloro des de el camí que uneix el pas de la Portella fins el Montgròs i la visió que un observador té de la cara nord del massís.

 
Regio seccio II Frares Encantats encants

Regió dels Frares Encantats

Regio seccio II Frares Encantats dibuix

Regió dels Frares Encantats

 

5. Centenar                                           

La secció del Centenar està limitada pel sud pel camí que va del pas de la Portella al Montgròs passant pel pas del Príncep. La canal Ampla la separa de la regió d’Agulles, veïna per l’oest. El torrent que surt del peu de la Nina i va al torrent del Lloro, i una part d’aquest, formen el límit est. La part nord integra part de la muralla de la paret nord del massís comprès entre el Coll d’Agulles i la Nina, a més del límit que estableix la carretera BP-1103 que uneix can Maçana amb el monestir de Santa Maria.

6. Frares                                                 

Aquest secció és la part més oriental de la regió dels Frares Encantats i compren els anomenats Frares Encantats, lloc on es troben los roques més altes d’aquesta regió i altres que, per les seves característiques, han cridat l’atenció dels excursionistes i escaladors. El límit oest està marcat per la secció del Centenar i s’estén a l’est fins a coll de Port. La part sud queda tancada per la secció de la Miranda del Príncep.

7. Miranda del Príncep                     

És una secció amb poques agulles i roques rellevants, tretes d’aquelles que es concentren entorn al pas del Príncep. Aquest regió està limitada, pel nord, pel camí del pas de la Portella al Montgròs; a l’oest per la carena on es troba la Miranda d’Agulle i el clot del Trago; i per l’est per bona part del torrent de les Grutes i el Vermell del Xincarró que tanca la part sud d’aquesta secció.