Regió de les Magdalenes

És la regió més extensa de la muntanya de Montserrat.  El torrent de Santa Maria limita tota la part nord d’aquesta regió. Per la part oest, el límit el marca el torrent i camí del Pont i per l’est l’estableix la carretera B 112, la carretera de Monistrol de Montserrat a Collbató. Aquesta carretea i la pista que uneix els municipis de Collbató i el Bruc estableixen el límit sud.

Per la seva extensió aquesta regió comprèn algunes agulles i roques emblemàtiques del massís. Per exemple, els Pollegons i el seu serrat, les Artigues i les diferents Gorres.També estan en aquesta regions els serrats de Sant Joan, del Penitent , dels Monjos i la serra Llarga, així com el serrat de les Garrigoses. També són d’aquesta regió les agulles del camí del Rosaria Monumental i la Santa Cova; i el conjunt d’agulles que constitueixen la Plantació.

Regio seccio V Magdalenes

Regió de les Magdalenes

 20. Pollegons

 En aquesta secció es troben alguns dels camins més destacats de la vessant sud de la muntanya, especialment aquells que porten des del camí nou de Sant Jeroni a la zona de la Vinya Nova. Els principals serrats d’aquesta secció són els Pollegons i l’Artiga alta.

Els límits d’aquesta secció s’han modificat en relació als proposats per en Josep Barberà i Sauqué. Aquesta secció limita al nord pel camí de la balma de la Murdela, a l’est pel camí de l’Artiga Baixa, al sud pel camí de Collbató  a la Vinya Nova i a l’oest pel camí del Pont., en la part més al nord, i pel torrent del Pont en la resta. Els torrents més destacats d’aquesta secció són el torrent del de l’Ermità Mort i la canal de Pollegons que s’uneixen en el torrent del Pont; la canal de l’Artiga Alta flanquejada pels serrats de Pollegons i l’Artiga Alta; i la torrent de l’Artiga Alta. Els camins més rellevants, a més del de la balma de la Murdela que porta des del coll de Pollegons al bassal de Sajolida i al camí dels Fancesos, són el camí del Pont, al costat del torrent del mateix nom, i el de l’Artiga Baixa. Aquest camí passa per una de les zones més boscoses del massís i més plenes de carboneres.

21. Bellavista

Aquesta secció està constituïda bàsicament per les roques de la serra de l’Alzina de les Paparres, condensat com a serra de les Paparres o serrat de Bellavista com l’anomena en Josep Barberà i Sauqué en el seu llibre Montserrat pam a pam. Es tracta d’una carena que s’estén des de la Gorra Frígia fins l’Albarda Castellana.

La secció de Bellavista està limitada al nord i a l’est, una part, pel camí antic de Sant Jeroni i part del torrent de la Vallmala o de Santa Maria i continua per l’est per un corriol que uneix el camí antic i nou de Sant Jeroni i una línia imaginaria que arriba fins el camí de les Artigues. El límit sud el forma un tros del camí de les Artigues, passa pel coll de Pollegons, fins el coll on hi ha la cruïlla del camí del Bassal de  Sajolida. Des d’aquest punt el tros del camí del Pont fins la cruïlla del camí nou de Sant Jeroni estableix el límit oest.

Hidrològicament aquesta secció és ric en capçaleres dels principals torrents que baixen per la vessant sud de la muntanya, a més del torrent de la Vallamala o Santa Maria que el delimita pel nord. La font més rellevant d’aquest secció és la bassa de la Murdela que està just al damunt del límit amb la secció de la Vinya Nova.

22.  La Plantació

Josep Barberà i Sauqué afirma que la Plantació era, en el seu moment, una de les regions més desconegudes de Montserrat. El nom no se sap d’on prové. En Josep Maria Rodes i Ferran Labraña en el seu llibre Roques, parets i agulles de Montserrat el fan servir. Ben segur que la Plantació fa referència al gran nombre d’agulles que es troben en aquesta secció. En el plànol d’en Semir al conjunt de roques compreses entre 422 i 436 se les identifica com la Processó dels Monjos, tot i que aquesta denominació s’havia donat antigament a la secció dels Flautats.

La secció de la Plantació està delimitada al nord per la capçalera del torrent de l’Artiga Alta. Aquest torrent s’inicia al peu del camí nou de Sant Jeroni i creua el camí de les Artigues. A la banda superior d’aquest límit es troba tota la secció de Bellavista. A l’est, la Plantació està delimitada per un corriol que uneix el coll de la Miranda de Santa Caterina amb el peu de la Gorra Frígia i la balma de Sant Martí, i una part del camí de Sant Joan que passa per l’esmentat coll. Aquest camí és també el límit sud d’aquesta secció. És en aquesta part on el camí de Sant Joan i el de les Artigues es troben en un coll. Per l’oest la Plantació està delimitada pel camí de les Artigues en la seva part que passa pel collet de la Palleta fins arribar a trobar poc abans d’arribar al coll dels Pollegons, el torrent de l’Artiga Alta.

Interiorment la Plantació té tres serrats ben definits que van de nord a sud. El primer, que està a l’oest al costat del camí de les Artigues, comença amb l’agulla de la Plantació i acaba amb l’Oblidada. El següent serrat, en una posició més central, s’inicia al nord amb la Triple i acaba amb el Punxó. El tercer serrat situat al damunt del torrent del Llorer l’integra l’anomenada Processó dels Monjos que comença pràcticament al peu de la Gorra Frígia i que conté, entre altres, les agulles de la Mamella, Jaume Mata, Sant Cugat i Sant Martí. Aquest serrat. Hi ha tres serrats més que discorrent d’oest a est. El primer, situat al capdamunt de la Plantació transcorre des l’agulla de la Plantació fins a la Doble. Just per sota aquest i en paral·lel n’hi un altre que comença amb el Barretet i acaba a la Triple. L’altre, totalment en la part sud i lleugerament separat de la resta d’agulles està estructurat entorn d’una agulla prou característica d’aquesta secció: la Presidenta.

Hidrològicament aquesta secció té les capçaleres del torrent de l’Artiga Alta, en la seva part nord; l’inici del torrent de l’Artiga Baixa que resulta de la confluència de dues canals, una que transcorre per l’oest de la Processó dels Monjos, i l’altra per la vessant és i que es coneix com la canal dels Llorers.

La roca més important d’aquesta secció és la Mamella. Altres agulles destacables són l’agulla dels Col·leccionistes, la Presidenta, la Megui, l’agulla de la Plantació, el Barretet i el Punxó de la Pau i Justícia. Per la seva singularitat també destaca el Porró i els Estalvis del Porró, i la Roca Sant Cugat per la seva voluminositat. Donada la delimitació proposada per aquesta secció és lleugerament diferent a la proposada per en Josep Barberà i Sauqué s’han incorporat com a agulles d’aquesta secció el Rellotge i l’Esquerda en lloc de la tradicional ubicació a la secció de Sant Pere.

24. Sant Pere

El nom d’aquesta secció hom suposa que es deriva de l’ermita de Sant Pere citada per en Josep Barberà i Sauqué en la seva obra “Montserrat pam a pam”. No es tracta pròpiament d’una ermita, sinó d’una balma que a la meitat dels anys 60 del segle XX fou condicionada i habitada, després entrà en desús i a mitjans dels anys 70 fou novament habitada per un curt període.  La secció limita a l’oest per la canal de l’Artiga Baixa, al nord pel camí de Sant Joan a la Plantació, a l’est pel torrent de Sant Caterina i al sud per un part del camí vell de Collbató al Monestir i el camí que porta al pou de la Costa Dreta.

24. Gorres, les

La secció de Les Gorres és una de les més vistoses del massís de Montserrat per l’esveltesa de les seves agulles que mostren un perfil singular. Algunes d’aquestes agulles són prou conegudes perquè són visibles des de les places del Monestir de Montserrat. El nom més popular d’aquesta secció és els Gorros. Aquesta secció està limitada, en la part nord, pel torrent de la Vall Mala o de Santa Maria; a l’est per la via del funicular de Sant Joan; al sud per el camí de les ermites i la part inicial del camí de Sant Joan a la Plantació; i a l’oest per aquest camí i el que podria ser la seva prolongació imaginària per anar a buscar el camí nou de Sant Jeroni entre la Gorra Frígia i la Cara de Mico.

25. Sant Joan

Aquesta secció està organitzada a l’entorn de la serra de Sant Joan que neix al peu de les ermites de Sant Joan i sant Onofre i davalla cap al sud entre els torrents de Santa Caterina i Sant Joan. En el seu inici hi ha la capella de Sant Joan. La secció limita, en la seva part nord, amb el camí de les ermites; a l’oest pel torrent de Santa Caterina; al sud pel camí de Collbató al Monestir (camí de les Bateries) i a l’est pel torrent de Sant Joan.

26. Boirafua

Aquesta secció queda a la part més al sud de tot el massís de Montserrat. El poble de Collbató es troba al peu de la secció de Boirafua. En la zona meridional presenta grans parets. És una zona amb poques roques monolítiques. El sector més important és el serrat de les Garrigoses. En Josep Barberà i Sauqué comenta que en aquesta secció es troba una petita cresta calcària – en el torrent del Xacó – única a Montserrat. En aquesta secció és on es troben les grans coves del massís: la cova del Salnitre, la cova Freda, la cova Gran i la de les Abelles. Per la seva part nord i oest la secció de Boirafua està limitada pel camí de Collbató al Monestir. Per l’est pel torrent Fondo i al sud per la carretera B-112 de Monistrol a Collbató. Els principals torrents d’aquesta secció són el del Clot del Lladerns, el de la Font seca, el d’en Xacó, el Fondo i el dels Escolans, excepte el primer, la resta avoquen al torrent de la Salut que és la continuació del torrent de la Font Seca.

27. Serrat dels Monjos

És una de les seccions amb més escassos al·licients. Amb tot, s’hi troba una canal extraordinàriament interessant, el torrent Fondo, el qual presenta una sèrie de passos realment notables: en primer lloc, el Pas de la Barra; després, el de la Savina, el Pas de la Barrinada i, finalment, el salt d’una cascada seca. Al final, el torrent arriba al camí de les Bateries. El Pas de la Barra és l’entrada al torrent Fondo des del camí de les Bateries.

El límit nord d’aquesta secció està definit pel camí de la Quadra de Sant Miquel; a l’est està delimitat pel camí de la Fita; el sud per la carretera B-112 i l’oest pel torrent Fondo.

L’element orogràfic més destacat és el serrat dels Monjos i la petita carena on es troben les anomenades roques dels escolans. Hidrològicament aquesta secció té l’important torrent Fondo, a l’oest, el torrent de la Font dels Escolans i, a l’est, la capçalera del torrent de la Belladona. A la part inferior d’aquesta secció, en el seu límit damunt de la carretera B-112 es troba la mentidera de Collbató.

28. Serra Llarga

Aquesta secció està identificada per la part final de llarga carena de la serra Llarga. Aquesta carena s’estén des del Pla de les Taràntules i va descendent en direcció sud-est fins arribar, ja en forma de contraforts a la carretera de Collbató a Monistrol. En el primer tram la carena forma la vessant esquerra del torrent de Sant Joan i està integrada en la secció de Sant Miquel. Un cop la carena arriba al camí de Collbató al Monestir (camí de les Bateries), en l’indret conegut com el coll dela Fita, la el serrat dóna lloc a les Canals que és un gran contrafort del massís que aboca a la vessant del Llobregat. El nom de les Canals prové per la baixada directe i directa que fa la cadena  en el seu tram final en direcció al riu Llobregat. No hauria estat incoherent anomenar aquesta secció com Cap de les Canals per la rellevància que adquireix aquesta massa rocosa. No té grans agulles ni roques destacades.

Per la notable longitud de la serra Llarga els mapes topogràfics solen identificar amb aquest topònim només algun tros de la carena. Així, els mapes de Joan Cabeza (1909) i Ramon de Semir (1949) el nom es situa en la part baixa de la carena, per sota el camí de Collbató a Montserrat. Mentre Ramon Ribera, en el mapa de 1992, situa el nom en la part superior de la carena, per damunt del camí.

El límit nord d’aquesta secció el determina el torrent de l’Àliga. La carretera B-112 estableix el límit est i sud. El límit oest el marca el camí de la Santa Cova a Collbató (camí de la Fita).

Hidrològicament aquesta secció està conformada per la capçalera dels torrents que es formen a la vessant nord i sud del Cap de les Canals. En la vessant nord són el torrent de les Àligues, canals d’en Pla i torrent de l’Esllavissada on es troba la fon del Barraquer. Per la vessant sud destaca bàsicament el torrent de Bellasona. En aquest torrent es troba la font de la Guineu.

29. Sant Miquel

Aquesta secció s’estén des del marge esquerra del torrent de Sant Joan fins a l’ermita de Sant Miquel. El límit nord està en un torrent que aboca al damunt de la roca de Llicència i a l’est pel camí de Sant Miquel. El límit sud l’estableix el camí de Collbató a Montserrat i a l’oest pel torrent de Sant Joan. Aquesta delimitació d’aquesta secció modifica lleugerament els límits fixats per Josep Barberà i Sauqué en el seu llibre Montserrat pam a pam.

La serra Llarga és la carena més rellevant d’aquesta secció. Hidrològicament aquesta secció conté el torrent de Sant Joan i la canal de Sant Miquel que aboca a la important bassa de Sant Miquel.

30. Santa Cova

La secció de la Santa Cova està limitada a l’oest per la traça de la via del funicular de Sant Joan; al nord per el torrent de Vall Mala o Santa Maria fins la seva trobada del riu Llobregat; per l’est per la carretera B-112 (Monistrol-Collbató). El límit sud està format pel torrent de les Àligues; un tros del camí de Sant Miquel des d’on es puja per un torrent a trobar el camí de les ermites una  mica abans del Pla de les Taràntules.

Regio seccio V Magdalenes dibuix

Regió de les Magdalenes