Llegendes

La muntanya de Montserrat, amb les seves extraordinàries formes i la seva riquesa espiritual, ha estat font de contes, llegendes i mites. Des d’antic Montserrat ha exercit una important atracció. En uns casos ha estimulat la fàbula i el misteri i en altres ha servit per conrear advocacions i devocions.

En el segle XIII, el rei Alfons X el Savi, en les seves Canticas¸ja parlà del monestir i de la muntanya. Probablement, en aquells temps, Montserrat era un element present en el patrimoni cultural de l’època. Una forma d’expressar aquest valor foren les diverses llegendes que tenen que esmenten la realitat montserratina.

L’interès per Montserrat transcendia l’àmbit català o espanyol. En el segle XIV l’obra de Jehan d’Arras Roman de Mélusine (començada a escriure l’any 1387) es clou amb la peregrinació de Rémondin, el marit de la fada que ha trencat la promesa de no mirar-la quan és al bany, a Montserrat. “Or,pour une fois, Jehan d’Arras, si souvent imprécis dans sa géographie, décrit en détails la montagne ou sont élagés les quatorze ermitages el situe la retraite de Rémondin juste au-dessous de celle de saint Michel”. Notis que en aquesta obra s’esmenta que a finals del segle XIV el nombre d’ermites ja era de catorze.

Una altra llegenda emblemàtica de Montserrat és la historia de l’ermità Joan Garí, conegut com Fra Garí. Els experts comenten que aquesta llegenda està molt vinculada a la tradició àrab i es vincula en les narracions de redempció. Jeroni Münzer anotà aquesta llegenda en el seu dietari de la seva visita de l’any 1494, notes de Munzer sobre la llegenda de fra Garí  Aquesta història ha estat motiu d’inspiració per poetes i narradors: Joan Maragall, mossèn Cinto Verdaguer o Cristòfor de Virués.

En el següent article Llegenda de Fra Gari es comenta més extensament el sentit d’aquesta narració. Per ampliar la informació aquesta llegenda es pot consultar l’article Clasificacion y fuentes de la leyenda de Montserrat de Concepción Alarcón Román.

El segle XV fou el moment més brillant en la cultura montserratina medieval. L’anomenada de Montserrat s’havia escampat per tot Europa.

Entorn a la muntanya de Montserrat i el monestir de Santa Maria s’han anat construint diverses llegendes. Entre les més conegudes destaquen les que fan referència a fets naturals, personatges, accidents geogràfiques, indrets i relats populars. Joan Amades recollí moltes de les llegendes de la mutanya en la seva obra Llegendes i tradicions de Montserrat. Allí s’expliquen les històries fabulades dels Encantats, el Mansuet, el capità Testafort o el mita dels Pallers entorn de la família de gegants Regira-Rocs. També hi ha llegendes relacionades a fets miraculosos entorn a les font, la Font del Miracle, o al suposat llegenda del riu de Montserrat.

Altres llegendes que figuren en l’imaginari montserratí són: el Pont del Diable, el propi origen de la muntanya, el castell de Montserrat, la mateixa Santa Cova, la llàntia del rei moro, la roca del Diable, el gegant encantat, el cavall Bernat i altres.

La peculiaritat i singularitat de la muntanya de Montserrat ha estimulat també l’aparició de diverses lectures fantàstiques d’aquest indret. Es tracte de relats que accentuen la dimensió fantàstica i plena de misteri que es troben entorn d’aquest indret. En el següent document: Montserrat misteri i fantasia es resumeixen algunes d’aquests relats.