L’any 1920 el pare Albareda publicà l'obra L’arxiu antic de Montserrat (intent de reconstrucció) Analecta Montserratensia III 12-216. En aquesta obra comentava els documents que deurien haver constituït l’original arxiu montserratí. En relació a la història de fra Garí i la invenció de la Mare de Déu esmenta varis documents en els quals podien contenir referencies a la llegenda montserratina. En la relació del pare Albareda hi ha com a nº 1 el Llegendari montserratí, tot seguit esmenta amb el nº 2 el denominar Cronicon Montserratense.
El Cronicon Montserratense era un text llatí del segle XIV compilat en un volum de pergamí de més de 160 fols escrits. En el fol 153 deia “Et est verum, quod ad ipsius Ioannis Heremita introitum Romae per se cimbala singula totius Romae solebant annis singulis depulsari. Quod ita subsecutum est: nam ipse Heremita occidit dictam puellam, et possuit earn quodam tumulo de lapide scisso in ipsa spelunca, qua: adhuch apparet. Alia, et dixit nunciis ut dictum est”. El pare Albareda comentà que l’única persona que n’havia fet referència era el pare Argaiz en la seva història montserratina. En relació a la seva datació el cardenal Albareda observa que cada cop que el pare Argaiz cita el còdex li posa una data diversa. La primera vegada diu que fou l’any 1307 (en xifres), però a la segona posa fou escrit el “mil trescientos y veinte y siete”. La circumstancia d’estar escrita amb lletres fa mes versemblant que sigui aquesta darrera la dada autèntica del manuscrit, essent molt fàcil l’error de caixa de posar un 0 en lloc d’un 2.
Albareda comentà que “també indica el P. Argaiz que aquest manuscrit és citat pel P. Yepes, però nosaltres creiem que les paraules del P. Yepes en parlar d’un manuscrit molt antic que trobaren al nostre arxiu els monjos de Valladolid en venir a Montserrat, cal referir-les al Llegendari Montserratí; puix immediatament cita el retaule del qual tantes vegades hem parlat, tret del Llegendari datat segons el P. Yepes al 1239 suposant alguna relació amb el manuscrit que menciona, i cap podia tenir-ne amb l’escrit del 1327”[1] El pare Albareda considera que “aquest còdex contindria moltes altres coses, car les paraules abans transcrites es troben al fol. 153 i són el començament tot just de la vida de Garí”[2]. El pare Albareda suggereix que pot ser es tracti d’un Cronicó, la versió llatina del Llegendari montserratí el qual fos precedent, o tal volta al revés, tot depèn de la fiabilitat de la data atribuïble al manuscrit català.
[1] Albareda, A. (1919) L’arxiu antic de Montserrat (intent de reconstrucció) Analecta Montserratensia vol III p. 93-94
[2] Albareda, A. (1919) L’arxiu antic de Montserrat (intent de reconstrucció) Analecta Montserratensia vol III p. 94