L’any 1920 el pare Albareda publicà l'obra L’arxiu antic de Montserrat (intent de reconstrucció) Analecta Montserratensia III 12-216. En aquesta obra comentava els documents que deurien haver constituït l’original arxiu montserratí. En relació a la història de fra Garí i la invenció de la Mare de Déu esmenta varis documents en els quals podien contenir referencies a la llegenda montserratina. En la relació del pare Albareda hi ha com a nº 1 el Llegendari montserratí. Text català del segle XIII (?) un vol. en pergamí. És el manuscrit més famós. Aquest llibre el citen tots el autors, diu el pare Albareda. La majoria dels primitius historiadors montserratins esmenten l’existència d’un llibre de pergamí molt antic i alguns d’ells especifiquen que estava escrit en català.
- Pedro de Burgos diu, en la seva narració, que la història de fra Garí “se halla en un libro muy antiguo de pergamino”;
- el pare Domenec comenta que la historia de Garí “Hase sacado de un libro muy antiguo de pergamino”;
- Yepes: “También nuestros monjes de la Congregación de San Benito de Valladolid, cuando por los años de 1493 tomaron posesión de la Casa [Montserrat], hallaron en el archivo un libro muy antiguo de pergamino, donde estaba escrita la historia de fray Iuan Guarin”;
- Argaiz: “Aora siguiendo la tradición antigua del Convento de Monserrate, y que está reconocida por escrito en un libro de su archivo, que tiene muchos años... Tienelo así la historia de Monserrate, que ha más de 436 años que se escribió en lengua catalana, cuya relación comienza En lo temps del primer Compte de Barcelona appellat Griphe Pellos lanie DCCCLXXX fue trobada la Imatie de Madona Santa Maria ”[1],[2],[3].
- Montegut: “Ceci [l’historia de Gari] est encore confirmé par de vieux manuscrits, gardes avec soin dans les Archives du Monastere du MontSerrat”;
- Pujades: “yo seguiré al original y principal autor de ella [historia de Gari] a quien los más han seguido y pocos lo han nombrado. Es un libro antiquísimo escrito a mano en pergamino que digna y decentemente se guarda en Monserrate (…) De esta escritura, en señal de que siempre se le ha dado auténtica fe y todo buen crédito, fueron sacados aquellos pergaminos escritos y puestos sobre tablas colgadas en el claustro de la propia casa”[4];
- Lesmes Reventós: “me valgo de la tradición antiquísima de este Monasterio de Monserrate, la qual esta recóndita en un libro del Archivo, que tiene muchos años, y por la letra es venerable, que ha más de cuatrocientos y cincuenta años que se escribió en lengua catalana Antigua” i reprodueix textualment el seu començament “En temps del primer Compte de Barcelona apellat Grife Pelòs l’any DCCCLXXXX fou trobada la Imatge de Madona Santa Maria”[5].
- Serra i Postius: “es para mí muy respetable la autoridad de un antiguo libro de pergamino (que más de ciento cuarenta años haze lo fue también del Venerable Padre Domenec pues le siguió en todo) recóndito en el archivo de Monserrate, escrito en lengua y letra lemosina que es la antigua catalana”[6]. Serra i Postius afirma que el retaule es construí a partir d’aquest text[7].
Sorprèn que els pares Villanueva i Benet Ribas no en parlessin d’aquest còdex en les seves recensió. El pare Albareda sosté que aquest silenci és intencionat per evitar qüestionar el contingut de la tradicional llegenda montserratina continguda en aquesta obra.
Poca cosa es pot dir sobre el contingut d’aquest manuscrit. El pare Albareda confirma que el manuscrit està perdut. No obstant, suggereix que el manuscrit trobat en la Catedral de Barcelona amb la història fra Garí i la narració de la trobada de la Mare de Déu de Montserrat podria estar relacionat amb el contingut del Llegendari montserratí. L’any 1439, dos anys després, 1239, de la data del suposat retaule del claustre del monestir on hi havia la història de fra Garí però no la trobada de la Mare de Déu, Julià dez Roure ofrenà a la seu catedralícia de Barcelona un manuscrit, identificat actualment amb el número 6 de l’arxiu, amb una sèrie de miracles ocorreguts per la intercessió de la Verge, la història de fra Garí i el relat de la troballa de la Mare de Déu explicada incrustada dins la narració de l’ermità penitent. En el foli 85 d’aquest manuscrit hi ha la història de fra Garí mancat del seu començament perquè falten els primers fulls. El contingut d’aquest manuscrit fou publicat sencer per Ramon Miquel i Planas [8].
El cardenal Albareda sospità que el còdex anomenat Llegendari montserratí podria ser la font principal de la llegenda fundacional del monestir de Santa Maria de Montserrat[9]. Lamentablement, per la pèrdua del manuscrit, no es coneix exactament el seu contingut tot i que no es desestimable que, més endavant, pugui aparèixer alguna còpia integra del seu contingut que podria haver-se fet abans de la destrucció de l’arxiu durant la Guerra del Francès.
[1] Argaiz, G. (1677) La perla de Cataluña. Historia de Nuestra Señora de Montserrat. Editado por Andrés García de la Iglesia, Madrid, p. 24 [2] Xavier Altés a Benet Ribas i Calaf. Història de Montserrat (888-1258) Introducció p. 23 diu que el pare Ribas considerà l’obra de Gregorio de Argaiz La Perla de Cataluña un plagi del manuscrit, avui perdut, del pare Solsona (15??-1618), arxiver i historiador de Montserrat.
[3] El pare Benet Ribas considera imaginari el manuscrit descrit per Argaiz. Segons esmenta Xavier Altés a Benet Ribas i Calaf. Història de Montserrat (888-1258) Introducció p. 34 el pare Benet Ribas no trobà el manuscrit esmentat per Argaiz i s’adoná que la transcripció que fa d’aquest suposat manuscrit “En lo temps del primer Compte de Barcelona appellat etc…” corresponia al exactament al text del retaule del claustre.
[4] Pujades, G. (1830) Crónica universal del principado de Cataluña, vol VI p. 369 [5] Reventós, L. El pare Lesmes Reventós fou arxiver i prior major del monestir de Santa Maria de Montserrat . Redactà un manuscrit amb la historia del monestir que pogué consultar Serra i Postius. Les seves notes històriques (text en Serra i Postius 1747) [6] Serra i Postius,P (1747) Epitome historico del portentoso santuario y real Monasterio de Nuestra Señora de Montserrate Editor Pablo Campins, pàgina 41 [7] Xavier Altés a Benet Ribas i Calaf. Història de Montserrat (888-1258) Introducció p. 23 diu que el pare Ribas acusà a Serra i Postius per redactar el seu Epitome histórico del portentoso y real monasterio de Nuestra Señora de Montserrat d’aprofitar-se de les notes del pare Lesmes Raventós, que tenia, i de copiar el que havia escrit Argaiz.
[8] Miquel i Planas, R. (1940) La leyenda de Fray Juan Garín. Ermitaño de Montserrat, Editorial Orbis, p. 61-67 [9] Albareda, A. (1919) L’arxiu antic de Montserrat (intent de reconstrucció) Analecta Montserratensia vol III p. 92