Llibre Vermell

Finalment, el pare Albareda identificà amb el nº 14 el Llibre vermell. És un text del segle XIV i XV escrit en llatí i català. Escrit a tota plana sobre 137 folis de pergamí de 432 X310 mm. El pare Xavier Altés diu que aquest còdex s’estava copiant al monestir de santa Maria de  Montserrat l’any 1399[1]. Aquest llibre està encapçalat per un recull de 107 miracles redactats en llatí i datats entre 1312 i 1336, llevat d’un grup inicial de 30 indatats. Segons el pare Xavier Altés aquest miracologi podria haver estat recopilat l’any 1336[2] i d’acord a la seva reconstitució feta pel propi pare Altés[3] el contingut d’aquesta primera part del Llibre vermell coincideix amb dues traduccions castellanes. De la primera traducció, la qual només conté els 63 primers miracles, qual es tenen dos testimonis, un és un manuscrit de la biblioteca de l’Escorial (1530) i l’altra és el manuscrit trobat a la Biblioteca de Catalunya (1528-1550) i reproduït per Givenal . Aquesta traducció, autenticada l’any 1527, pel notari de Manresa Salvador Ferrer, fou treta “del libro original de la fundación y milagros del monasterio de Nuestra Señora de Montserrate”[4]. Existeix una segona traducció d’aquests miracles feta per l’abad Pedro de Burgos[5] tot i que no segueix el mateix ordre que les relacions anteriors. Pel pare Cebrià Baraut els miracles del Llibre vermell més que una acurada recopilació exhaustiva dels miracles de la Mare de Déu a tall d’inventari era una selecció pràctica[6] relacionada a la funció cultual atribuïble a aquesta obra. El contingut del Llibre vermell és divers i és pràcticament una “miscel·lània de textos teològics i devocionals destinats, originàriament, als monjos i als preveres seculars encarregats de la cura pastoral dels pelegrins de Montserrat”[7]

fol. 2 prelim. Nota  referent a l’adquisició  del llibre al s. XIX.

fol. 3 prelim. Índex del contingut en el manuscrit, fet al s. XIX.

fol. I. Miracles de la Mare de Déu de Montserrat. Manquen aproximadament uns 10 folis de miracles. El primer actual, que no comença, és el 63, esta datat al MCCCXXV. No pot llegir-se tot per ésser el fol I, el mateix que els quatre següents, bastant mutilat mancant—n’ hi un  de sencer entre els actuals fols 1 i 2. El miracle n º 64 correspon al 45 del P. Burgos (Barcelona 1626) qui no segueix, però, idèntic orde ni cronologia.

El pare Xavier Altés, en el seu estudi del Llibre vermell afirmà que “mancat ara el nostre Llibre vermell dels primers setze fulls, hom pot plantejar-se si tenia un títol general o bé amb quin nom era conegut[8]. ¿Quin era el contingut dels folis perduts del Llibre vermell? En els dos primers folis del llibre, avui perduts, hi havia una versió reduïda de la vida de fra Garí escrita en llatí. El pare Xavier Altés[9] reconstruí el contingut d’aquest folis a partir del que deixà escrit el pare Benet Ribas i el pare Miquel López en la seva història ocasional de Montserrat. El pare Benet Ribas no feu la transcripció sencera d’aquestes primeres pàgines del Llibre vermell, només esmentà que “posteriorment (es refereix al retaule) se formó un libro en pergamino, de folio mayor,el que contiene varios tratadillos espirituales, y en su primer capítulo dize así: Quaiter Monasterium Montiserrati fuit fundatum miraculose. Luego en su primer foliose pinta la historia de fr. Juan Guarin, la que explica en latín y comienza así: Fuit antiquitus in ipsis Montaneis de Montserrato vir quídam heremita qui vocabatur Joannes heremita et agnomen eius era frater Johanes de Garino”. El pare Ribas explica que el text segueix explicant una història similar a la del retaule, però amb més detalls, i no parla de troballa de la Mare de Déu. La narració acabava, segons aquest autor, explicant que la filla del comte no volgué casar-se i aquesta, com agraïment al miracle, demanà al seu edificar un monestir en honor a la Mare de Déu. Gràcies “al llarg incipit que es dóna l’arxiver montserratí ens ha permès d’identificar-la amb tota certesa amb la transcripció publicada per dom Miquel López a la seva història ocasional de Montserrat”. La transcripció del relat escrit pel pare Miquel López es troba en una altra secció d’aquest nota.

El miracle explicat en el foli 2, reproduït primer pel pare Villanueva i després pel pare Albareda és el mateix text que el pare Altés situa en el Llibre vermell de Montserrat. Segons el pare Altés, en la seva excel·lent obra sobre el Llibre vermell de  Montserrat diu que” en el segon foli començava (a la meitat inferior del recte, segons es dedueix del càlcul de lletres, espais i abreviatures del text anteriors) un miracle copiat en els papers del P. Pasqual i publicat pel P. Villanueva”[10].

Per als historiadors montserratins dels segles XVI i XVII, escriví el pare Xavier Altés, “la importància del còdex quedava pràcticament limitada a la seva venerable antiguitat, la qual als seus ulls servia per a justificar històricament uns pretesos orígens del culte de la Mare de Déu a Montserrat i del monestir-santuari[11]. L’interès del Llibre vermell era com a testimoni de narracions populars: la vida de l'ermità montserratí fra Joan Garí, la troballa de la imatge de la Mare de Déu en una balma de la muntanya i l'origen del seu santuari, la miraculosa intercessió de la Mare Déu a Montserrat en alliberar de la mort la filla del comte de Barcelona, la fi exemplar de fra Garí a Montserrat i la posterior fundació comtal del monestir femení, transferit més tard als monjos benedictins de Ripoll.

Segons el pare Altés es pot constatar aquesta tradicional confusió dels dos còdexs en un compendi d'història de Montserrat confegit l'any 1715 per dom Miquel López, monjo i mestre de l'escolania de Montserrat. “Aquest historiador ocasional, en tractar-hi la vida de fra Garí, copià literalment un text llatí conservat en uns codices antiquos de l'arxiu de Montserrat. En realitat, però, el text correspon solament a un, i no és altre que la narració perduda que encapçalava el recull de miracles montserratins del nostre Llibre vermell[12].

[1] Altés, X. (1989) Introducció al Llibre Vermell de Montserrat. Generalitat de Catalunya. Llibres del Mil·lenari nº 2. Fundació Revista de Catalunya p. 26

[2] Altés, X. (2003) La Santa Imatge de Montserrat i la seva “morenor” a través de la documentació i de la història a La Imatge de la Mare de Déu de Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona p.109

[3] [3] Altés, X. (1989) Introducció al Llibre Vermell de Montserrat. Generalitat de Catalunya. Llibres del Mil·lenari nº 2. Fundació Revista de Catalunya

[4] Givanel Mas, J. (1919) Un exemplar rarissim de la historia de Garí, fundació de Montserrat i miracles de la Mare de Déu Analecta Montserratensia vol III p.

[5] Pedro de  (1536) Libro de la Historia y Milagros hechos a invocación de Nuestra Señora de Montserrate, Barcelona

[6] Baraut, C. (1949) Les cantigues i el “Liber miraculorum” de Nostra Dona de Montserrat Intitut d’Estudis Catalans, Estudis Romànics vol 2 (1949/1950) , Barcelona, p. 88

[7] Altés, X. (1989) Introducció al Llibre Vermell de Montserrat. Generalitat de Catalunya. Llibres del Mil·lenari nº 2. Fundació Revista de Catalunya p. 9

[8] Altés, X. (1989) (1989) Introducció al Llibre Vermell de Montserrat. Generalitat de Catalunya. Llibres del Mil·lenari nº 2. Fundació Revista de Catalunya p.16

[9] Altés, X. (1989) Introducció al Llibre Vermell de Montserrat. Generalitat de Catalunya. Llibres del Mil·lenari nº 2. Fundació Revista de Catalunya p.17

[10] Altés, X. (1989) (1989) Introducció al Llibre Vermell de Montserrat. Generalitat de Catalunya. Llibres del Mil·lenari nº 2. Fundació Revista de Catalunya p. 19

[11] Altés, X. (1989) (1989) Introducció al Llibre Vermell de Montserrat. Generalitat de Catalunya. Llibres del Mil·lenari nº 2. Fundació Revista de Catalunya p. 12

[12] Altés, X. (1989) (1989) Introducció al Llibre Vermell de Montserrat. Generalitat de Catalunya. Llibres del Mil·lenari nº 2. Fundació Revista de Catalunya p. 13