Toponimia

Els noms de les agulles i roques de Montserrat mostren la riquesa de la imaginació humana davant de la singularitat de les formes d’aquesta muntanya. Anomenar les agulles, les roques o els indrets de Montserrat ha estat una pràctica que ve d’antic i que  beu d’imaginaris molt diversos. Gràcies a que les agulles, les roques o els indrets han estat nomenats han estat integrats en el paisatge i s’han incorporat com elements patrimonials.

La toponímia forma part de la mateixa història de Montserrat perquè el seu relleu singular estimula aquesta diversitat de denominacions. L’atracció de les formes fantàstiques de la muntanya ha provocat un exercici d’evocació i d’imaginació. La mirada humana de les formes fantàstiques de la muntanya ha estimulat l’exercici d’anomenar les agulles montserratines en tanta riquesa de toponímies. Es una costum prou antiga però que s’ha continuat fins els nostres dies. En primitius registres escrits sobre la muntanya ja es troben referències a alguna agulla amb el nom que ha arribat fins avui.

Algunes denominacions tenen clares referències religioses com és propi del lloc. Hi han moltes agulles o indrets amb noms amb clara evocació religiosa:  Sant Jeroni, l’Agulla de la Creu, Sant Miquel, Sant Salvador, les Magdalenes, els Frares encantats . Algunes agulles tenen noms de fruites: la Pera, el Dàtil; o noms d’hortalissa: el Rave, el Carbassó. També es troben noms d’animals: l’Elefant, la Foca, el Camell, el Lloro, etc…  Noms que inspiren temor o respectes, com els Diables o el Mal Pas, i noms que son bona mostra de l’enginy, com l’Ou de Colom o la Panxa del Bisbe. Algunes agulles porten el nom de personatges evocats per les seves siluetes: el Frare Gros, el Pallasso, el Gendarme, el Novici, la Monja, el Faraó o la Mòmia. També hi ha noms que fan esment a infinitat de d’objectes que recorden: Dau, Càntir, Cadireta, Setrill, la Gorra Frígia, la Gorra Marinera o la Palangana.

Alguns noms accentuen algunes característiques associades a alguna deformitat o defecte en la forma de la muntanya: la Geperuda, la Boteruda, …. Altres, evidencien aspectes de la vida quotidiana:  el Melindro o el Queixal. També hi ha noms que són homenatge a alguna persona: l’Agulla de Lluís Estasen, pioner de l’escalada a Catalunya; la Roca Barberà, gran escalador montserratí; igual que Ignasi Capeta, qui té també una agulla; o el Caputxó d’en Semir, en honor a l’autor del gran mapa del massís; la Caputxa o agulla Vicenç Barbé escalador mort en la seva ascenció; agulla Albert Zanini company d’escalada de Josep Barberà i desaparegut en un accident.

Aquest procés d’anomenar és un exercici d’apropiació simbòlica de la muntanya feta per successius grups i persones al llarg de la història. Si quan posem noms a un espai ens el fem nostre, no hi ha dubte que Montserrat és un dels territoris més compartits per més gent.

En el document Toponimia es comenten les denominacions d’algunes agulles i indrets de la muntanya de Montserrat. En aquest sentit, cal reconèixer el bon treball fet pel germà Josep Galobart i Soler, monjo de Montserrat, que pacientment ha anat aclarint algun dels topònim montserratins.

Roca Llisa i roca dels Polls
Els Pallers
Bassal de la Murdela
Font del Llum
Serra Llarga i serrat dels Monjos
Camí real de la Guàrdia i camí carreter del monestir de Santa Maria
Pla dels Ocells
Pou de la Costa Dreta
Les Artigues
Coma d’en Rafel i clot de la Mònica
Torrent dels Misser
La font del Miracle (del Portal) i la font Seca
Camí de la Palomera
Coll de Muset i coll del Mosset
Camí de la coma d’en Pastor
Coves de Santa Cecília i font de les Coves
Torrent dels Escolans
Camí de la Drecera de Monistrol y camí dels Tres Quarts
Camí de la font del Pi
Costa dels Espantats
Baixada dels Matxos
Agulla dels Set i la Carnavalada
Coll de Port
Camí dels Carboners i de les Grapes
El Pas del Príncep

 Articles relacionats amb la toponímia de Montserrat