Un racó poc conegut per no massa freqüentat del massís és l’ample territori que s’estén per sota la carretera BP-1103, el seu vessant nord, entre la carena de les Pujades i la carretera BP-1101, de can Maçana a Manresa, la seva vessant est.
La zona d’anàlisi està situada entre les carreteres BP 1103 i BP 1101, i el municipi de Marganell
És un territori complex per el gran nombre de torrents, alguns que venen de l’entorn de coll de Guirló, que configuren la seva morfologia formant una diversitat de petits turons. La majoria d’aquests torrents baixen en successives confluències per formar la riera de Marganell. Aquest territori també té interès perquè en ell s’assentaren alguns dels masos que donaren vida a l’antic nucli de la Pobla de la Guàrdia situat on el coll de can Maçana. En concret es tracten dels masos d’Esparraguera i Pujades, en l’entorn de la carena de les Pujades; el mas Castellar o Devesa situat a prop de la carretera de Bruc a Manresa en l’entorn de l’actual Puig Ferran; can Elies no massa lluny del coll de can Maçana; els masos Simons i Quer propers a l’actual carretera de Manresa, veí d’aquest darrer mas es trobava el mas de la Figuera. Una mica més allunyats i fora de l’àmbit territorial d’aquesta nota es trobaven els masos Escarits i Muntanya. La informació sobre aquests masos ha estat proporcionada per Assumpta Muset en comunicació personal.
Anys després, molts d’aquests masos s’enrunaren i poca cosa més se’n sap i aparegueren nous masos, com el Puigllobí i can Maroto, dels quals avui només en donen testimoni els records i alguns munts de pedres. Per si sol, aquest territori és interessant perquè ell està vinculat en part a la història d’un dels indrets emblemàtics de la muntanya de Montserrat: can Maçana, i també perquè durant anys fou l’espai de treball de pagesos i ramaders de Marganell. Encara avui les nombrosos construccions del tipus barraques de vinya de pedra seca donen mostra d’aquesta ocupació agrícola del territori. A més, un costerut camí unia Marganell i el coll de can Maçana a través d’un pas estret per un trau rocós, anomenat pas del Malgraó, i permetia accedir directament des de Marganell a el Bruc.
L’interès per conèixer més a fons la geografia d’aquesta part de la muntanya va fer-me adonar d’importants confusions en les cartografies més habituals. Els noms del turons apareixen intercanviats, algunes toponímies són inconsistents amb la realitat geogràfica, la localització de les fonts és molt variable i el nom dels torrents no coincideix del tot en tots els mapes. Vaig tenir la sort que Marcel·li Puigdellivol i Prat llegís la descripció que havia fet d’un itinerari entre can Maçana i el fins llavors dit turó del Malgraó, i amablement m’indicà que el nom d’aquest turó no era aquest sinó el de turó de la Font de l’Alba. A partir d’aquesta observació he tingut l’ocasió de parlar vàries vegades amb en Marcel·lí per aclarir les discrepàncies que hi ha en les cartografies d’aquest territori i també he pogut caminar-hi..En Marcel·lí és un gran coneixedor d’aquest territori per haver-ne fet de pastor i és dipositari d’una valuosa informació recollida per les seves converses amb en Lluís de cal Petit de Marganell.
En la següent imatge pot veure’s el detall d’aquest territori del massís montserratí.
Detall de la zona d’estudi
La cartografia d’en Joan Cabeza (1919) no resulta massa precisa, tot i que aporta algunes referències que serveixen per situar les principals fonts i torrents d’aquests territori.
Detall del mapa de Joan Cabeza 1909
Joan Cabeza identifica tres torrents que s’inicien en tres fonts situades a l’entorn de coll de Guirló i la roca Foradada, com són les fonts de l’Alba, de la Poma i del Teix. De cada font neix un torrent amb el mateix nom que acaben alimentant la riera de Marganell que en aquells moments s’identificava com riera de Marà i Marganell. El primer nom, riera de Marà, també es troba al municipi de Castellbell i el Vilar. El torrent del Fum és la capçalera de la riera de Marà i Marganell. En aquest mapa també s’esmenten la font de la Donzella molt a prop del torrent de la font de la Poma, la font de la Vall i la font del Llor, aquesta propera al torrent del Fum. En aquest mapa també esmenta el camí de can Maroto i Puigllobí sense situar-lo amb precisió. També s’esmenta la carena de Pujades per on passa el camí que mena al conjunt de cases anomenades de Vilaniu. Aquest nom, actualment ha degenerat com a Viladiu. Però, segons ha comentat en Marcel·lí la gent d’aquestes contrades sempre han identificat aquestes cases com Vilaniu.
El següent referent cartogràfic és el mapa de Ramon de Semir de 1949. Aquesta mapa segueix l’organització general proposada per Joan Cabeza d’estructurar el territori a partir dels torrents que baixen de coll de Guirló i la Foradada. La novetat és la identificació en la cota 683 el Puigllobí per sota del qual transcorre el camí de can Maroto. Lamentablement, aquest mapa no aporta informació de la resta del territori.
Detall del mapa de Ramon de Semir (1949)
El següent mapa és el de la Diputació de Barcelona editat l’any 1976. En aquesta mapa es situa el turó de Puillobí on l’havia situat en Ramon de Semir distingint que té dues cotes la més alta de 780 metres i la inferior de 677. Per primer cop, la font de l’Alba es desplaça del lloc primitiu, a sota la carretera al costat del torrent del mateix nom i és l’única font senyalada en el mapa. En el mapa s’indica que els tres torrents principals, el de la font de l’Alba, de la font de la Poma i dels font del Teix conflueixen per formar la riera de Marganell.
Detall del mapa de la Diputació de Barcelona (1976)
L’any 1998 l’editorial Alpina edità un mapa que es representa una part d’aquest territori on es poden apreciar algunes novetats substantives. Per exemple, apareixen indicades unes pistes, amb una certa complexitat de recorregut, que es feren per extreure els arbres cremats per l’incendi de 1986. Una altra novetat es indicar que la cota 683 és el Malgraó o el Puiglluví. Es segueixen representant les fonts de la Donzella i de l’Alba, aquesta per sota la carretera BP-1103 i les altres fonts estan situades al igual que en les anteriors cartografies. També s’indica la presència de la font de Llor situat en un indret per sota al punt de transició del torrent del Fum a riera de Marganell. Curiosament hi ha un símbol de font on en la cartografia de Ramon de Semir s’indicava la situació de la font de l’Alba.
Detall del mapa de l’editorial Alpina (1989)
En una nova edició del mapa de l’Alpina, l’any 1996, es simplifica la descripció d’aquesta zona la qual, per limitació de l’abast del mapa, és una representació parcial d’aquest territori. Els noms dels torrents són d’un blau pàl·lid, circumstància que dificulta la seva lectura, i tots mantenen la denominació de les edicions anteriors. De les fonts associades a aquests torrents només s’indica la font del Teix. La cota 683 es anomenada Malgraó o Puiglluví.
Detall del mapa de l’editorial Alpina (1996)
L’Editorial Alpina publicà l’any 2010 una Guia del Senderista a Montserrat amb una nova proposta cartogràfica on s’agafava més territori dels seus mapes habituals. Tot i que l’escala 1:20.000 fa perdre alguns detalls, el mapa aporta alguna informació rellevant. Es situa la font del Malniu en un indret que es ocupat per un gran dipòsit d’aigua i en un carena que no és la del Malniu. A diferència d’altres cartografies de la mateixa editorial, el turó de Puigllobí, anomenat en el mapa com Puig de Llobí, està situat correctament a la cota 559 per damunt de l’anterior dipòsit d’aigua. En el mapa es situa la font de l’Alba a prop de la capçalera del torrent del Maroto a la vessant occidental del coll indicat com Malgraó. Dels tres torrents, font de l’Alba, font de la Poma i font del Teix representats en anteriors cartografies només s’indica el darrer el qual, després de fusionar-se amb els dos primers s’anomena torrent del Malniu.
Detall del mapa de l’editorial Alpina (2008)
L’any 2015 l’editorial Alpina publicà una nova edició del seu mapa. Al full d’escala 1:10.000 es representa parcialment aquest territori. En aquesta representació cartogràfica ha desaparegut el torrent del Fum i ara tot el torrent és anomenat com torrent del Bosc dels Frares. La font de l’Alba segueix indica en el torrent de cal Maroto. El Malgraó és un ampli coll situat entre les cotes 574 i 572, al peu del petit turó de la cota 579. El torrent que sorgeix de la confluència dels torrents de la font de l’Alba, de la Poma, del Teix i del Malniu és anomenat com torrent del Malniu. La font del Teix, l’única indicada en el mapa, ara està situada a la capçalera del torrent, quasi al peu de la roca Foradada.
Detall del mapa de l’editorial Alpina (2015)
La cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya aporta una informació particular sobre aquest territori. El turó de Puigllobí està situat en la cota 559,8 en un entorn anomenat el Malniu. Per la part nord d’aquest turó surt un petit torrent en el qual es situa la font del Malniu i a prop d’ella un dipòsit d’aigua al costat d’ell sembla haver-hi una edificació anomenada Barraca de Magí del Gras. El torrent que neix de la confluència de varis torrents que venen del massís s’anomena torrent de la Poma i desemboca en la riera de Marganell. Seguint cap al sud la carena del turó de Puigllobí es troba el turó del Malgraó format per dues cotes: una de 683,5 i l’altra de 680,1 metres. A sota d’aquest turó en la vessant del torrent de la font de l’Alba s’indica l’existència d’aquesta font.
Detall del mapa topogràfic 1:5000 de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Detall del mapa topogràfic 1:5000 de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Detall del mapa topogràfic 1:5000 de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Detall del mapa topogràfic 1:5000 de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Proposta de síntesis sobre la toponimia dels indrets de l’entorn del turó de Puigllobó i les fonts de Malniu i Alba
Proposta de síntesis sobre la toponimia dels indrets de l’entorn del turó de Puigllobó i les fonts de Malniu i Alba
