Un dels camins més freqüentats del massís montserratí és el denominat camí nou de Sant Jeroni que surt del pla de les Taràntules, davant de l’estació superior del funicular de sant Joan. La cartografia moderna representa aquest camí carener de la serra de les Paparres.
El camí nou de sant Jeroni, detall del mapa de l’editorial Alpina de 2020
El camí nou de sant Jeroni, detall del mapa de l’editorial Alpina de 2020
El camí nou de sant Jeroni es construí, ara fa cent anys, per facilitar als usuaris del funicular, inaugurat l’any 1918, l’accés còmode al cim de sant Jeroni. Fins aquells moments, les persones que volien accedir al cim de sant Jeroni des del monestir de Santa Maria de Montserrat, tenien dos camins: la drecera de sant Jeroni que pujava per les escales dels Pobres fins al Pla dels Ocells; i el camí de ferradura que, com el seu nom indica permetia el pas d’animals, passava per la capella de sant Miquel i s’enfilava per la serra Llarga cap al Pla de les Taràntules, tot baixant després cap el Trencabarrals per arribar al pla dels Ocells i continuar pujant cap al Pla dels Escurçons, les Basses de sant Antoni, travessar el camí del Pont i continuar cap a Sant Jeroni on hi havia una casa de menjars i des d’allí accedir al cim.
La construcció del camí nou de sant Jeroni causà la transformació del sistema de camins de l’entorn del Pla de les Taràntules. En el mapa topogràfic del delineant Joan Cabeza editat l’any 1909 es pot veure el sistema de camins abans de la construcció del funicular de sant Joan i en l’edició de 1928 ja està representat el camí nou de sant Jeroni entre el Pla de les Bruixes o de les Taràntules carenant la serra de les Paparres. En aquests mapes es representen els diferents camins comentats en les ressenyes d’itineraris publicats per la Revista Montserratina l’any 1909.
Les dues següents il·lustracions mostren el mapa original del 1909 i el mapa modificat de 1928 on pot apreciar-se com l’autor de la modificació es limità a dibuixar el nou camí de sant Jeroni per damunt de la serra de les Paparres aprofitant els espais que deixava l’antic mapa equivocant-se en on situar els seus dos extrems. Un altre error que es pot veure en les dues edicions d’aquest mapa és la incorrecta ubicació dels Pollegons.
El camí de Ferradura a Sant Jeroni i la drecera de sant Jeroni, detall del mapa de Joan Cabeza 1909
Camí nou de sant Jeroni. Detall del mapa de Joan Cabeza de 1928
¿Quan es construí el nou camí de sant Jeroni per damunt de la carena de la serra de les Paparres? No hi ha cap referència explícita al moment de la seva entrada en funcionament. En el llibre Montserrat. Guia històric del pelegrí escrit per la redacció de la Revista Montserratina, en la seva edició de 1920 no es parla encara del camí nou de sant Jeroni. Entre els anys 1920 i 1921, com s’explica en una crònica de la revista Analecta Montserratensia (vol IV, pàgina 39 1920-1921), s’inicià la construcció d’aquest camí, molt més planer que el camí de ferradura que passava pel Pla dels Ocells, per anar més còmodament a Sant Jeroni. En la mateixa crònica també es comenta que les obres per construir el nou aeri de sant Jeroni han de començar l’any 1922. Per això, es pot acotar la data d’acabament del camí nou de sant Jeroni a través de les obres i inauguració del funicular de sant Jeroni l’any 1929.
L’existència del camí nou de sant Jeroni facilità les obres de construcció d’aquest aeri. El llibre de Josep Batlle, L’aeri de sant Jeroni de Montserrat (1922-1987), aporta suficient informació per delimitar les dates d’acabament del camí nou de sant Jeroni. Se sap que els materials per construir el primer torn instal·lat al Mirador del Moro, amb la funció de pujar aèriament per cable els materials per l’estació superior de l’aeri de sant Jeroni, es portaren per cavalleria. Tot fa pensar que es feu servir el camí nou de sant Jeroni com la ruta més indicada per transportar aquest material i el material explosiu per fer les voladures per obrir el túnel de l’estació superior. Aquestes obres a l’estació superior haurien estat fetes abans de 1923, perquè és aquest any quan comença a fer-se servir el torn per pujar el material de l’estació superior entre finals 1921 o inicis de 1922. Per la qual cosa, el camí nou de sant Jeroni, hauria d’entrar en funcionament, més o menys, per aquestes dates: finals de 1921 o inicis de 1922.
L’existència del camí nou de sant Jeroni a inicis dels anys 20 del segle XX obligà als editors del mapa de Joan Cabeza de 1909 a fer-ne una nova edició l’any 1928 modificant la topografia original per representar aquest camí. No pot considerar-se que fos una feina acurada. L’autor d’aquesta modificació es limità a afegir unes senzilles línies per damunt de la serra de les Paparres unint l’antic camí de ferradura, en un punt que l’antic mapa de 1909 no tenia res dibuixat, amb el camí del Pont, on el mapa no tenia cap dibuix. Es tractava d’una solució d’emergència per representar el nou camí, però que no reproduïa el seu traç real. Si l’autor d’aquesta modificació hagués volgut reproduir fidelment el nou camí s’hauria d’haver redibuixat de nou el mapa original de 1909, tant en l’extrem proper al Pla de les Taràntules on hi havia molts camins i cotes dibuixades, i en l’altre extrem des de la cruïlla amb el camí del Pont fins a la nova cruïlla amb el camí de sant Jeroni que puja des del Pla dels Ocells.
Vist amb més detall, pot comprovar-se que aquesta decisió alterà la representació de l’inici del camí nou de sant Jeroni en el seu extrem proper al pla de les Taràntules.
Detall del camí nou de sant Jeroni en l’edició de Joan Cabeza 1909. Les fletxes indiquen l’empelt del camí amb el camí de Ferradura
El mateix passa en l’altre extrem de la representació del camí nou de sant Jeroni en la part occidental de la serra de les Paparres. En aquest indret l’autor de la modificació es limità empeltar el camí amb el camí del Pont que pujava des del camí de Sant Jeroni des de les Basses de sant Antoni. Quan el nou camí de sant Jeroni es construí travessant el camí del Pont (avui quasi perdut el tram que baixa cap a les Basses de sant Antoni) per continuar planer fins a trobar el camí de sant Jeroni que puja des del Pla dels Ocells.
Detall del camí nou de sant Jeroni en l’edició de Joan Cabeza 1909. Les fletxes indiquen l’empelt del camí amb el camí del Pont
L’ús del camí nou de Sant Jeroni modificà notablement el sistema de camins d’aquesta zona, fins al punt de provocar la quasi desaparició del primer tram del camí del Pont. Si abans sortia de les Basses de sant Antoni avui es considera que aquest camí s’inicia en el camí nou de sant Jeroni. Com pot veure’s en el següent detall del mapa de l’Alpina de 2020 es poden veure aquestes transformacions i notis com un petit tram del camí del Pont s’integrà en el camí nou de sant Jeroni.
El camí nou de sant Jeroni es construeix aprofitant una part del camí del Pont, detall del mapa de l’editorial Alpina de 2020
El mateix passà amb el camí de les Artigues en integrar una part dins del camí nou de sant Jeroni.
El camí nou de sant Jeroni es construeix aprofitant una part del camí de les Artigues, detall del mapa de l’editorial Alpina de 2020
En el següent mapa s’ha representat en color blau els dos trams de camins del Pont i de les Artigues integrats en el nou camí de sant Jeroni. En el mateix mapa el color groc són els trams del camí nou de sant Jeroni no representats en el mapa de 1928 i en el tram de color verd és la particular representació d’aquest camí en aquest mapa. Està clar que el dibuixant del mapa es limità a afegir el camí nou de sant Jeroni com una prolongació del tradicional camí de ferradura fins al camí del Pont sense tenir present que anava més enllà i que el seu extrem est estava més a prop del Pla de les Taràntules del que estava representat.
Representació dels diferents trams del camí nou de sant Jeroni, detall del mapa de l’editorial Alpina 2020
