Timbaler del Bruc i el Timbal

El Timbaler del Bruc, i la seva agulla associada, el Timbal, són unes roques característiques de la regió dels Pallers en el massís montserratí. Geogràficament es troben al final de la carena dels Pallers delimitant amb la part nord de la serra de les Arnes. Des de fa temps, és freqüent trobar ressenyes d’escalades o d’excursions que esmenten aquestes roques. Cap de les referències no dubten en nomenar Timbaler del Bruc a la formació rocosa que tanca la cinglera dels Pallers pel sud i identificar el Timbal com una fina agulla situada a la cara est d’aquesta cinglera, més baixa que l’anterior i lleugerament separada de la paret. La singularitat d’aquestes formacions està associada a la seva posició. Mentre el Timbaler del Bruc és una gran roca al final de la carena dels Pallers, el Timbal és una esvelta agulla lleugerament separada en la seva part superior de l’esperó final del serrat, tot i que s’uneix a ell en la seva base..

Timbaler del Bruc i el Timbal. Visió est

El Timbaler del Bruc i el Timbal, visió est

853 DSC_3652 1920x1277

El Timbaler del Bruc, el Gerro i el Timbal. Visió oest.

 
 
 

La següent fotografia mostra les vies d'escalada més conegudes d'aquestes agulles. La línia vermella de la dreta (est) indica la via oberta pels germans Estorach i Enric Navarro l’any 1946 que segueix la xemeneia fins el coll del Dama, nom donat per Joan Nubiola, Josep Maria Torras i Pau Nubiola uns quants després anys després, al petit coll situat a la part de la xemeneia que queda entre el Timbal i el Timbaler del Bruc gens visible a les habituals mirades. Des d’aquest coll es pugen uns 8 metres amb ramonatge fins el cim del Timbal. La línia groga senyala la pujada al cim del Timbal per la via Torras-Nubiola (1951) que puja per una canal herbosa a l’esquerra (oest) fins l’anomenat coll de Dama. L’ascensió al Timbaler del Bruc com a sortida de les vies anteriors fou oberta per Joan Nubiola, Josep Maria Torras i Pau Nubiola l’any 1980, línia verda, s’inicia des del coll de Dama, al qual s’hi arriba o bé per la canal herbosa o la xemeneia, des d’on es fan els darrers metres per ascensió per la paret fins el cim.

 
 

Fins aquest aquí el que està comunament acceptat com descripció de la roca el Timbaler del Bruc i de l’agulla el Timbal. Però, no sembla que Ramon de Semir (1949) ni Josep Barberà (1977) nomenessin com a Timbaler del Bruc l’agulla avui identificada amb aquest nom. L’amic Carles Llovet Tarroja va indicar-me una aparent inconsistència en la descripció de l’escalada del Timbaler del Bruc feta per Josep Barberà. Segons el seu parer Barberà no descrivia l’escalada al Timbaler del Bruc, tot i que la identifica amb aquest nom, sinó l’agulla que avui es coneix com a Timbal. En el llibre “Montserrat pam a pam” Josep Barberà diu que l’agulla nº 2 del mapa de Ramon de Semir és el Timbaler del Bruc i descriu la seva escalada en els següents termes: “situats al seu peu, cal pujar per una canal de l'esquerra fins al coll de l'agulla, uns 30 m., no massa difícils però enutjosos per la gran quantitat de punxes i matolls. Del collet al cim resten uns 5 m., que es fan en “ramonage” - bo i enganxant-se a l'agulla cosa d'un metre abans d'arribar al capdamunt. Es toma al collet i es fa un “rappel” d'uns 30 m. Aquesta és la via lògica i, per tant, la normal i l'obriren el 3-6-51 J. Nubiola i J. M. Torras. Això no obstant, no hi feren la 1era ascensió sinó la 2ona, ja que la 1era absoluta és deguda als germans J.F. i Maria Estorach i E. Navarro, el 18-4-46, aprofitant la rectilínia i rogenca xemeneia que s'obre a la part dreta fins el coll. Ascensió de IV”. És evident que la descripció feta per Josep Barberà s’ajusta perfectament a l’escalada de l’agulla que actualment es coneix amb el nom del Timbal. Però Josep Barberà, en cap cas, considera que aquesta agulla sigui el Timbaler, sinó que diu que és el Timbaler del Bruc. ¿S'equivocà Josep Barberà? Una conclusió precipitada fora considerar que Josep Barberà s’equivocà i nomenà com Timbaler del Bruc una agulla que no era.

Però, hi cap una altra possibilitat. Podria ser que l’error no fos de Josep Barberà, sinó d’una ressenya que canvià de posició el Timbaler del Bruc atorgant aquest nom a la roca que tanca el serrat dels Pallers. Un cop fet aquest desplaçament de situació, les guies posteriors han anat repetint l’error. La única manera d’aclarir aquesta qüestió ha estat estudiar acuradament el mapa de Ramon de Semir, buscar alguna referència relacionada amb les primeres escalades, especialment la feta pels germans Estorach i Enric Navarro, i consultar les notes de Josep Barberà.

El nom Timbaler del Bruc s’esmenta per escrit primera vegada l’any 1946 en la ressenya dels germans Estorach i Enric Navarro. Pocs anys després, 1949, Ramon de Semir esmenta aquesta agulla en el seu mapa topogràfic de Montserrat. En la relació nominal d’agulles que acompanya el seu mapa la roca nº 2 està identificada com a Timbaler del Bruc i en la relació de cotes aquesta agulla té una alçada de 717 metres. Sense ser massa precís en la localització de la roca nº 2, la seva ubicació en el mapa sembla indicar una agulla lleugerament separació de la cinglera que tanca la part sud dels Pallers. El càlcul d’alçades fet amb un model d’elevacions terrestres dóna les següents alçades per els corresponents cims: l’actual agulla anomenada Timbal és de 721 metres i l'actual roca del Timbaler del Bruc és de 739 metres. Circumstància que indica que l'agulla que Ramon de Semir identificà com a nº 2 amb el nom de Timbaler del Bruc, no pot ser l'actual Timbaler del Bruc

 
Timbaler Semir

Detall del mapa de Ramon de Semir (1949)

 

Anys després, 1977, Josep Barberà en el llibre Montserrat, pam a pam, al descriure l’agulla nº 2 comenta que és: “última roca escalable d'aquesta secció es troba al mateix nivell que el Gerro, però a la banda oposada de les cingleres o sigui a la part de llevant del serrat i pràcticament enganxada a les parets”. Al descriure la roca dels Cartutxos en el seu llibre Montserrat pam a pam diu: “és l´última roca de l’aresta que baixa de les Tisores i queda entre les agulles del Timbaler del Bruc i del Gerro”. Aquestes descripcions confirmen que la situació de l’agulla que ell identifica com a Timbaler del Bruc estaria al mateix nivell que el Gerro i separada de la cinglera. Circumstància que no compleix l’actual roca coneguda com el Timbaler del Bruc i sí el Timbal. En les notes de Josep Barberà emprades per fer el seu llibre Montserrat pam a pam, presenta el que considera com a Timbaler del Bruc d’aquesta manera: “aquesta roca està enganxada en les primers singles que s’originen al començament de la serralada ascendent vers la Portella; està a la dreta de la canal que es troba en el lloc on hi ha la cota 1, o sigui que s’anomena «el Gerro» (...) la roca nº 2 anomenada «Timbaler del Bruc» (...) el descens no té cap complicació doncs una sabineta permet arribar al coll i a la vegada es continua rapelant”.

Ambdós, Ramon de Semir i Josep Barberà, emfatitzen que el Timbaler del Bruc es troba lleugerament separada de la paret. Les imatges que acompanyen les notes de Josep Barberà sobre aquesta agulla, amablement facilitades per la seva filla Montserrat, confirmen aquesta situació. Aquestes notes evidencien, sens dubte, que en la seva referència a l’escalada a l’agulla nº 2 de Ramon de Semir, el Timbaler del Bruc, es refereix al que avui és coneix com el Timbal. En la següent imatge la fletxa indica clarament com Josep Barberà descrivia la seva ascensió a l’agulla. La roca actualment nomenada Timbaler del Bruc no surt en l’inventari de Ramon de Semir ni en les notes de Josep Barberà.

 
 

Totes aquestes dades confirmen un error en la identificació del Timbaler del Bruc. El que avui es considera com la roca del Timbaler del Bruc no sembla ser la mateixa roca identificada amb aquest nom per Ramon de Semir i Josep Barberà. Josep Maria Torras m’ha comentat que quan escalà, juntament amb en Joan Nubiola, per primera vegada l’any 1951 l’agulla actualment anomenada Timbal no sabien el seu nom, però tenien clar que la seva xemeneia havia estat escalada poc abans pels germans Estorach i Emili Navarro l’any 1946. Després d’escalar aquesta agulla s’assabentaren que la gent del territori anomenaven les roques d’aquella zona com el Timbaler del Bruc. Josep Barberà no s’equivocà i descriví perfectament l’ascensió de l’agulla nº 2 identificada per Ramon de Semir com el Timbaler del Bruc, el que succeeix és que aquesta agulla no s’identifica avui amb aquest nom, sinó com el Timbal. Un error posterior en alguna ressenya, i la repetició successiva de l’error, provocà el canvi de noms i la consolidació del nom del Timbal, circumstància que, segons en Carles Llovet Tarroja es produí cap l’any 2000.