Miracles i devocions

 La  pietat popular ha estat bàsica en la història del monestir de Santa Maria. Des dels seus inicis nombrosos peregrins pugen a venerar la Mare de Déu de Montserrat (Peregrins a Montserrat). El monestir era petit i no tenia lloc on acollir als peregrins. Aquest fet propicià que sorgís la iniciativa de passar la nit en vetlla. L’any 1285, el cronista Bernat Desclot, relata que el rei Pere passà la nit vetllant la Mare de Déu.

El famós Llibre Vermell és un manual d’ensinistrament en l’atenció als peregrins. En aquest llibre hi ha un conjunt de cants i danses que feien els peregrins mentre esperaven per entrar a veure la Mare de Déu.

Al l’any 1494 el monestir de Montserrat era un centre de gran devoció. Segons explicà Jeroni Munzer en la crònica de la seva estada al monestir, a l’altar major cremaven dia i nit vint-i-una llànties, la majoria de plata i or. A més, hi havia 17 ciris molt grans, d’uns 10 – 20 quintars (un quintar equival a uns 41 kilos aproximadament) donacions dels pobles de l’entorn. Aquests ciris s’encien els dies solemnes des de la consagració fins a la consumpció.

Al llarg dels anys, la devoció popular s’ha manifestat de moltes maneres i de diverses formes. Les llànties votives han estat una d’aquestes formes populars de mostrar la devoció a la Mare de Déu. Els camins de l’entorn del santuari han acollit petits monuments i majòliques relacionades amb motius religiosos.

La manifestació més notòria d’aquesta devoció fou la construcció del Rosari Monumental iniciada l’any 1896. Per la seva importància en la història i la pietat popular el Rosari Monumental té un apartat específic.

La religiositat popular també es manifestà en la iconografia que representava amb la Mare de Déu. Una de les primeres manifestacions d’aquesta iconografia foren les Set Creus del camí de la Costa de Collbató. Aquestes creus foren construïdes al segle XIV i, tal com diu el pare Xavier Altés, monjo de Santa Maria, fou una de els primeres tipologies de la iconografia montserratina. En l’article Les set creus del camí de la Costa de la historiadora Assumpta Muset (Revista Grèvol nº 10, 2010) explica la història i proposa una possible localització d’aquestes creus.

La pietat popular s’ha manifestat també amb formes molt espontànies davant de situacions excepcionals, per exemple, fer processons per demanar pluja.

Les devocions i pietat popular es manifesten en moltes imatges de la Mare de Déu presentes en llocs sagrats i també en espais públic o privats.

image_pdfimage_print