Rosari Monumental

Aquesta petita història del Rosari Monumental del monestir de Santa Maria de Montserrat ha estat construïda a partir dels excel·lents articles del germà Josep Galobart, monjo d’aquest monestir, publicats en diversos números 47, 40 i 50 del Butlletí del Santuari, anys 1997 i 1998. (El Rosari Monumental del camí de la Santa Cova de Montserrat, article I, article II i article III).

El Rosari Monumental fou el resultat d’una iniciativa promoguda pel canonge vigatà Jaume Collell i Bancells. La seva proposta volia donar resposta a una doble devoció present en l’església catalana: el rosari i la Mare de Déu de Montserrat i manifestar la romanitat d’aquest església expressada en la seva fidelitat a la persona del Papa Lleó XIII.

L’any 1893 el canonge Collell publicà un article on proposava la construcció d’una portada, a manera d’arc triomfal que s’havia de construir al inici del camí de la Santa Cova on aquest es creua amb la drecera de Monistrol. Aquesta iniciativa no es concretà. Dos anys més tard, 1895, quan el Papa Lleó XIII publicà una encíclica sobre el Sant Rosari, el canonge Collell tornà a rellançar la seva proposta. El mes de maig de 1896 publicà en la revista Missatger del Sagrat Cor un article titulat Lo Rosari Monumental de Montserrat on proposava construir en el camí de la Santa Cova un Rosari bell i bonic que evoqués també la memòria del Papa Lleó XIII. Proposà que cap dels misteris fos igual i havien de combinar-se obre senzilles amb grans monuments. Tot al servei de la devoció popular.

La proposta del canonge Collell fou ben acollida en la comunitat benedictina de Santa Maria de Montserrat. El seu interès, a part d’homenatjar la figura del Papa també servia per neutralitzar unes propostes promogudes per sectors no religiosos catalans d’instal•lar diversos monuments en la muntanya de Montserrat. La iniciativa del canonge Collell anava molt bé perquè era, en definitiva, d’honrar la muntanya amb una sèrie de monuments, tot i que aquests eren religiosos.

Com que la iniciativa del canonge Collell havia tingut molt bona acollida el propi any 1896 ja es pogueren inaugurar els dos primers monuments. El 9 de setembre de 1896 el primer misteri de goig i el 11 d’octubre el cinquè misteri de dolor. Per tal de gestionar les obres relacionades amb el Rosari es creà una Junta del Rosari. Aquesta iniciativa l’emprengué l’abat Visitador P. Antoni Ruera i Pujol que, per absència del pare abat Deàs que es trobava de visita a Filipines per fundar un monestir i allargà la seva visita per infermetat, estava en aquells moments al front del monestir de Santa Maria de Montserrat. Aquesta Junta del Rosari tenia com a missió vetllar per que es formessin juntes particulars per cada una dels misteris del Rosari i controlar que els seus projectes fossin dignes i per això es proposà la seva supervisió per part del Cercle Artístic de Sant Lluc. Com que hi havia una gran diferència de qualitat entre els dos primer misteris inaugurats la Junta del Rosari proposà que els misteris que quedaven havien de ser monuments.

Quan el pare abat Deàs tornà de Filipines, l’abril de 1897, reorganitzà la Junta del Rosari i constituí una segona Junta del Rosari. La nova Junta rellançà la construcció del Rosari, ara amb l’adjectiu de Monumental, a través d’una proclama datada el 3 d’octubre de 1897. Una de les finalitats d’aquesta Junta era vetllar per la qualitat dels monuments i la seva grandesa. Aquesta nova junta impulsà la construcció de la resta de misteris que faltaven.

Per instal•lar els misteris del Rosari calgué ampliar el camí de la Santa Cova. L’any 1898 es feren les primeres obres d’adequació del camí i de construcció d’una barana per evitar les caigudes al precipici. Pocs anys després, es tornà a ampliar el camí, l’any 1903, per tal de poder traslladar els dos grans blocs de marbre del segon misteri de glòria.

Poc a poc s’anaren acabant els misteris gràcies a que corporacions, institucions i associacions religioses, o per iniciativa de persones, assumien la seva construcció. Els misteris s’inauguraven a mesura que s’acabaven. Si eren patrocinats per una institució, llavors la inauguració comportava una romeria, mentre si el misteris eren promoguts per persones les seves inauguracions eren més senzilles. Quan s’acabà i s’havia d’inaugurar el darrer misteri de tot el Sant Rosari, el primer misteri de glòria, es decidí inaugurar-lo sencer. Llavors el canonge Collell tornà a promoure la construcció d’arc triomfal dedicat al Papa Lleó XIII. Per això publicà l’any 1916 una sèrie d’articles a favor d’aquesta proposta. Però novament no tingué èxit en la seva iniciativa. Finalmente, el dia 29 d’octubre de 1916 es beneí el primer misteri de glòria i la inauguració de tot el Rosari Monumental.

L’existència del Rosari Monumental afavorí l’augment de nombre de visitants a la Santa Cova i això motivà que la Companyia de Ferrocarrils de Muntanya construís el funicular de la Santa Cova el qual fou inaugurat el 22 de desembre de 1929. Aquest circumstància obligà el desplaçament dels tres primers misteris del Rosari cap a la plaça del davant de l’estació del funicular a fi d’evitar haver de fer i desfer el camí.

La Guerra Civil no provocà masses destrosses en els misteris, tot i els plans que de destrucció que tenien els comitès revolucionaris dels pobles de l’entorn de Montserrat. Per les dades que es tenen, sembla que les obres d’enderrocament costaven uns diners que aquests comitès no tenien. El qui fou comissari de la Generalitat al monestir de Santa Maria durant una part del temps de guerra explicà que no es destruí el Sant Rosari perquè les autoritats s’avingueren a deixar enderrocar el Via Crucis a canvi de salvar els monuments del camí de la Santa Cova. Les afectacions a algunes estàtues o parts dels monuments dels misteris foren mínimes i fàcils de reparar.

Els cinc misteris de goig formen la primera part del Sant Rosari. Són els misteris que fan referència a l’encarnació, naixement i infantesa de Jesús. Aquests misteris estan propers a la plaça de l’estació inferir del funicular de la Santa Cova.

Situació original dels tres primers misteris del sant Rosari. Tret de l'article El Rosari Monumental del camí de la Santa Cova de Montserrat de Josep Galobart i Solir (Butlletí del Santuari nº 47)

Situació original dels tres primers misteris del sant Rosari. Tret de l’article El Rosari Monumental del camí de la Santa Cova de Montserrat de Josep Galobart i Solir (Butlletí del Santuari nº 47)

Els següents cinc misteris són els de dolor els quals relaten la passió i mort de Jesús. Fou la primera part dels Rosari que s’acabà. Aquests misteris es troben en la part més ombrívola del camí de la Sant Cova i on el camí es més sinuós degut a la particular orografia de l’indret. Els darrers cinc misteris són els de glòria i es troben en la part final del camí que és un tram recta que acaba just a l’entrada de la Santa Cova. Els misteris de glòria són els més monumentals i plens de simbolisme. Estan orientats a llevant i per això estan ben il·luminats a les primeres hores del matí.

La història de la construcció del Rosari Monumental ha quedat recollida en uns articles de Josep Galobart, monjo de Santa Maria, publicats al Butlletí del Santuari El Rosari Monumental I  (Butlletí del Santuari nº 47, 2ona època, gener-abril 1997) El Rosari Monumental II (Butlletí del Santuari nº 49, 2ona època, setembre-desembre 1997) i El Rosari Monumental III  (Butlletí del Santuari nº 50, 2ona època, gener-abril 1998).

Coordenades geogràfiques dels misteris (no consultable encara)