Sector de Collbató

Camins entre Collbató i monestir de Santa Maria

En la guia Montserrat. Itineri (1909) s’indica que per anar a Collbató des del monestir de Santa Maria hi ha quatre camins principals. Un passa per la Santa Cova, l’altre va per Sant Miquel, l’altre per Monistrol i l’altre per can Maçana. Hi ha una cinquena possibilitat que és anar-hi a través de les coves del Mansueto o de Salitre (actualment conegudes com a coves de Salnitre).

Per la Santa Cova

El camí de la Santa Cova per anar a Collbató surt davant del quart Misteri de Glòria. En el camí de la Santa Cova a l’alçada d’aquest misteri hi ha un camí que passa per sota l’edifici de la Santa Cova. Poc després hi ha una zona amb graons i baranes perquè es un lloc molt erosionat per esllavissades. Des d’aquí amb suaus pujades i baixades arriba poc després al coll de la Serra Llarga anomenat avui la Fita, ja que hi ha una enorme fita de pedra. A prop d’aquesta hi ha un pal de ferro clavat al capdamunt d’una roca. Restes de l’antic filat que portava el telèfon a la Santa Cova. En altres punts també es veu encara alguna resta més. En aquest indret el camí de la Cova es troba amb el camí que també va a Collbató i que baixa de la Quadra de Sant Miquel. En el mapa de Joan Cabeza (1909) es dibuixa aquest camí com a principal, similar als de ferradura, mentre que el que ve de la Santa Cova és un simple caminoi.

A partir del punt de trobada dels dos camins el camí de Collbató s’endinsa en la vessant del torrent de la Bellasona on el seu començament hi ha moltes ziga-zagues que donen origen a un indret conegut com les Girades. No cal confondre amb les Girades de Monistrol de Montserrat que es troben a l’inci del camí de la Drecera, drecera dels Tres Quarts. Després, a l’alçada la font de les Guineus, en el clot de Casanelles, en lloc de continuar cap a les coves del Salnitre pel camí, travessa el clot per una llarga escala de 98 esglaons, en el del Centre Excursionista de Catalunya en conten 153. Aquest pas s’anomena el Forat. Per això, amb encert, en Ramon Ribera anys després, identificarà aquest camí, un cop es deixa les Quadres de Sant Miquel i la cruïlla amb  el camí de la Santa Cova amb el nom de camí del Forat. Aquest topònim ja es troba indicat en el mapa de Joan Cabeza. Un cop acabades les escales s’arriba a la carretera nova de Collbató a Montserrat i, girant a ponent, després de dos kilòmetres s’arriba a Collbató. És evident que, si s’agafa el camí en direcció a les coves de Salnitre també s’arribaria a Collbató.

L’ús del camí del Forat és esmentat pel Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (Club Alpí Català)  Volum XLII 1932) com la manera més ràpida per anar al monestir de Santa Maria des d’Esparraguera, Olesa i la Puda. En aquesta referència s’explica que es fàcil trobar el camí perquè hi ha una barraca de teula enrajolada plana ben conservada amb la inscripció de 1901. El camí passa per la porta i l’envolta pel darrera. Això és com es veu dibuixat en el mapa d’en Ramon de Semeir; ella anomena aquesta casa com la caseta blanca. Però la posició de la casa o el camí han canviat de lloc en el mapa d’en Ramon Ribera i en el de l’editorial Alpina, doncs el camí no envolta la casa. En aquests mapes la casa s’anomena caseta de les Olives en runes ja en aquella època. En la crònica de del Centre Excursionista de Catalunya, que fa la descripció venint de la carretera, comenta que quan s’acaba l’escala es troba a la dreta les restes d’un petit corriol que dóna la volta a la muntanya a mig aire sota la cova de la Mare de Déu. S’està referint, sense esmentar-ho al camí baix de les Canals. No recomanen anar-hi perquè és un camí poc freqüentat i perdedor.

Camí per la santa Cova format GPX
Camí per la santa Cova format KML

Per la Quadra de Sant Miquel

Un altre camí per anar a Collbató és anar-hi a través del camí de Sant Miquel i seguir més enllà de la capella fins arribar al Pla dels Soldats. És una petita explanada que es troba després d’un gran bassa, coneguda amb el nom de Basses de Sant Miquel segons s’indica en el llibre Montserrat. Itineri (1909). En aquest indret es troben tres camins. El de la dreta porta, en forta pujada, a les ermites; el de l’esquerra mena a la Santa Cova pel camí de la Quadra de Sant Miquel. Aquest és el nom que s’identifica el tros de camí que uneix el Pla dels Soldats amb el camí que sortint de la Sant Cova va a Collbató al coll de la serra Llarga o la Fita. En la guia Montserrat. Itinerari (1909) s’explica que aquest camí que baixa s’ha arreglat per facilitar el pas de cavalls. Aquest camí segons la tradició, és el que feu el bisbe Gothmar quan trobà la imatge de la Mare de Déu. Aquest camí baixa ràpidament fins trobar l’anterior camí esmentat que va de la Santa Cova a Collbató. En els mapes de l’Alpina aquest camí integra els GR 5,6 i 172.

Camí per la Quadra de Sant Miquel format GPX
Camí per la Quadra de Sant Miquel format KML

Camí de la Costa o camí de les Bateries

El tercer camí que uneix al municipi de Collbató amb el monestir de Santa Maria és un camí que baixa suament cap aquest municipi salvant les ondulacions que els torrents provoquen en la muntanya, tal com s’indica en la guia Montserrat. Itinerari. Quasi bé tot el traçat d’aquest camí és l’aprofitament d’una àmplia cornisa de terrassa inclinada que s’estén entre el monestir de Santa Maria i el terme de Collbató. Aquest camí fou molt popular antigament ja que era la principal ruta que es feia servir per pujar còmodament al monestir de Santa Maria des de la vessant sud del massís. Fou un camí que es feia servir per pujar amb animals i això explica l’existència d’un cuidat empedrat que encara es conserva en bona part del seu traçat. No fa masses anys el Patronat de la Muntanya recuperà l’estat primitiu del camí a l’entorn del Casalot. L’ús d’aquest camí figura en molts documents antics. La seva importància justificava que a Collbató hi haguessin persones que feien de guies o llogaven animals per pujar al monestir de Santa Maria així com l’existència de varis hostals per acollir els viatgers.

Aquest camí ha rebut varis noms al llarg del temps. Se’l coneix com a camí de la Costa o camí de Collbató a Montserrat també com a camí de vell de Collbató a Montserrat o camí de la Costadreta i, el nom més popular, camí de les Bateries perquè durant la Guerra del Francès s’instal·là en un replà una bateria. Cal matisar que el nom de bateries en plural no reflexa la realitat, ja que només es col·locà una bateria. En el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (Club Alpí Català)  Volum XLII 1932

Se l’anomena camí de les Voltes. En aquesta crònica s’explica que, si bé abans era un camí molt transitat, en els any 30 dels segle XX el feia servir molt poca gent. Pràcticament només l’utilitzaven els collbatonins que treballen al santuari o al funicular. Abans, a Collbató, hi havia una indústria de burrets per ajudar a pujar-lo. No obstant, aquestes persones, segons s’explica en la crònica del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya sortien del sanutari, agafaven el funicular de Sant Joan, anaven a la capell de Sant Joan per agafar el camí de la Font Seca baixaven pel camí de la Costa i a l’alçada de la roca dels Polls agafaven la drecera de fra Garí fins a Collbató on arribaven per una vinya anomenada de Grau Pujol davant mateix de la darrera casa de la vil·la que tenia per nom can Jaume de les Haques.

La següent descripció del camí es tal com es troba en la guia Montserrat.Itinerari (1909). Això vol dir que es descriu sortint des del monestir de Santa Maria.En Jordi Oliver comenta que el nom de Costa prové pel fet de que després de la roca dels Polls comencen unes importants i llargues marrades.

El camí, després del Pla dels Soldats, baixa fins arribar a al torrent Fondo des d’on puja fins a l’indret conegut com les Bateries. En aquest indret el plano de Ramon de Semir hi dibuixa una creu. El camí segueix baixant fins el torrent de Santa Caterina.  Abans d’entrar al buc del torrent per la dreta baixa el camí de la drecera de Sant Joan. Després del torrent hi ha la font Seca. El camí continua planejant fins arribar al indret conegut com les Voltes. Abans de començar-les a la dreta surt un camí que porta al pou de la Costradreta. Després de les llaçades el camí baixa ràpidament fins al peu de la muntanya on es troba, en l’indret conegut com el Casalot,  amb el camí que ve de la Vinya Nova i anant cap a l’esquerra s’arriba al municipi de Collbató. En la guia Montserrat. Itinerari (1909) aquest camí no se li dóna cap nom mentre que el mapa de Joan Cabeza l’anomena camí de Collbató a Montserrat.

En el mapa de Joan Cabeza (1909) s’indiquen el nom d’algunes roques i indrets que es troben en aquest camí. Així, poc després del pla dels Soldats s’esmenta a peu del camí la creu dels Escolans avui desapareguda, tot i veure’s els indicis, i traslladada al cap damunt de la serra dels Monjos. En Ramon de Semir dibuixa, l’any 1949, la creu dels Escolans en el seu lloc original i anomena l’indret on es troba com el Capítol. Ramon Ribera (1975) dibuixa dues creus dels escolans: l’original i la nova creu que la situaal capdamunt d’una serra.Immediatament després de les Voltes s’indiquen la roca dels Polls  i l’existència d’un caminoi que és la drecera de Garí. Curiosament Ramon de Semir no esmenta aquesta drecera.  Tot seguit ve la roca Llisa i baixant a la dreta esdibuixael camí del Reposador del Caxanas que passa per l’indret anomenat els Graus. Ramon de Semir anomena aquest camí ja com drecera dels Graus. Aquests camins secundaris no són esmentats en la guia Montserrat. Itinerari (1909). Abans d’acabar-se el camí Joan Cabeza (1909)  dibuixa la cova de les Bagasses mentre que Ramon de Semir (1949) li diu cova del Casalot. És notori que el nom de Bagasses fa pressuposar un ús determinat d’aquest indret.

Els altres dos camins per anar a Collbató són per carretera: la de Monistrol de Montserrat i la de can Maçana.

Una altra possibilitat, com ja s’ha esmentat, és agafar el conegut ara com a camí del Forat i, abans de les escales, desviar-se per anar a les coves i des d’elles arribar a Collbató. En la guia Montserrat. Itineri (1909) es diu que els que vulguin anar a les coves a cavall només ho poden fer, directament, des del monestir agafant el camí de Sant Miquel a les Quadres de Sant Miquel i baixar pel camí del Forat. Amb cavall no es pot anar per la Santa Cova. En aquesta guia es comenta que a Collbató hi ha una antiga fonda regentada pel Sr. Bacarisas que també gestiona les coves del Mansueto i el restaurant de Sant Jeroni.

Camí de les Bateries format GPX
Camí de les Bateries format KML

Camí a les Coves del Salnitre

A la guia Montserrat-Itineraris (1909) aquest camí se’l coneix com camí a les coves del Mansueto puig aquest és el nom emprat en aquells temps o el de coves del Salitre, nom donat perquè anys enrere hi havia una explotació de potassa. S’esmenta que hi ha dos camins per anar-hi des del monestir de Santa Maria. Un que passa per Sant Miquel i l’altre per la Santa Cova; però si es vol anar a cavall només es pot agafar el primer o sortir des de Collbató. La possibilitat de ser un camí preparat per animals ferrats explica l’estructura d’aquest camí, tant en els seus trossos empedrats com per les importants parets que asseguren el ferm del camí.

Anar a les coves des de Sant Miquel o des de la Santa Cova són els camins descrit en els itineraris anteriors aclarint que quan s’arriba al clot de Casanellas surt un camí a l’esquerra que porta amb suau planejada a les coves del Salnitre en mitja hora. Aquest camí, conegut avui com les Feixades, signe de l’explotació agrícola de l’indret, és avui part del GR 5 i 172. Just després d’aquest indret es creua un torrent on hi el difícil pas de la Barra. 

Des de les coves hi ha un camí que davalla a Collbató i només cal caminar un kilòmetre per arribar a la capella de la Salut. A l’any 1909 per visitar les coves calia pagar entrada.

Camí del Pont

Aquest camí, segons s’indica a la guia Montserrat. Itinerari (1909) es troba en molt bon estat perquè el fan servir els propietaris del restaurant de Sant Jeroni per pujar-hi els seus queviures des del municipi de Collbató. Segons la descripció donada per aquesta guia el camí del Pont comença en el camí de Sant Jeroni un poc més a munt de les basses de Sant Antoni. Cal tenir present que avui el seu inici es troba desplaçat al camí nou de Sant Jeroni. Després del seu començament, el camí traspassa la serra de l’Alzina de les Paparres i, després de 180 metres, comença a baixar ràpidament. Passa per davant del clot de Sajulida i s’ajunta amb el camí de Sajulida que ve del camí dels Francesos. S’indica que en aquest indret a pocs metres i en la vessant dreta hi ha un dels “més famosos pohetons” de la muntanya. En Jordi Oliver explica que a prop del collet de la Roca Mala, ja pujant cap al camí nou de Sant Jeroni,  hi ha el pou de Sajolida de 23 metres. Aquest avenc està dibuixat en el mapa de Ramon Ribera i en el de l’editorial Alpina a l’esquerra del camí  del Pont tot pujant.

Cal constatar que el nom de serra de l’Alzina de les Paparres és molt recent ja que antigament aquesta serra es denominava simplement de les Paparre, tal com es veu en el mapa de Joan Cabeza o en les descripcions de la guia Montserrat. Itinerari (1909), mentre que Ramon de Semir en diu serra de Bellavista. En Ramon Ribera fa servir les expressions serra de les Paparres en la cartografia mentre que en el llibre parla de serra de l’Alzina de les Paparres nom que manté el mapa de l’editorial Alpina.

El camí continua baixant i, en la guia de 1909, s’explicita que passa per la font de la Murdela¸ descrita com a bassa d’aigua dins de la roca. Es probable que en aquest punt hi hagi una confussió ja que el camí del Pont no passa per aquesta font. Ja que ella es troba en una camí lateral que uneix el camí del Pont amb el coll dels Pollegons. El que succeix és que el mapa de Joan Cabeza reprodueix aquesta confusió i identifica el coll de la Roca Mala com el coll dels Pollegons.

La descripció d’aquest indret que dóna la guia de l’any 1909 resulta incoherent. Afirma “Seguint camí avall se passa per la font de la Murdela (es una petita baussa d’aygua dins de la roca), per roca Mala y pels Pullegons, ahont se junta ab el camí que baxa per l’Artiga Alta qu’ hem dit començava en el Pla dels Aucells. D’aquí el nostre camí entra en el torrent del Pont”. A partir d’aquest punt la descripció torna a ser coherent.

Abans d’arribar al pla el camí del Pont es troba una gran roca que fa un pont entre els dos costats del torrent. Forma una magnífic pont i aquesta fet natural ha donat nom a tot el camí. Pocs minuts més avall es veu a ma dreta “l’antiga casa coneguda per la Vinya Nova”. Si es vol anar a Collbató no cal arribar a aquesta cas. Un cop arribat al pla s’agafa un camí a l’esquerra que porta a Collbató. Des de la Vinya Nova hi ha un camí carreter que porta també a Collbató. Avui, aquesta descripció, llevat les actualitzacions d’alguns indrets o la rectificació d’alguna descripció, és perfectament vàlida.

Segons explica una crònica del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (Club Alpí Català)  Volum XLII 1932 aquest camí el feia cada dia un burret el feia dues vegades per dur provisions al restaurant de Sant Jeroni que el gestionava, en aquella època, la Fonda de les Coves de Collbató.

Camí del Pont format GPX
Camí del Pont format KML

Camí dels Francesos

Aquest camí, no gens dolent de ferm, com indica la guia Montserrat. Itinerari (1909) diu, porta del Bruc a Sant Jeroni. En aquesta guia es recomana anar acompanyat d’un pràctic per no perdre’s. El nom del camí prové del fet de que el 25 de juliol de 1811 les tropes napoleòniques, guiades per una traïdor, pujaren al monestir de Santa Maria per atacar per sorpresa als soldats espanyols. El camí, des de Sant Jeroni, comença uns 100 metres més avall del restaurant, al costat d’una roca que marca els límits dels municipis de Monistrol de Montserrat, el Bruc i Collbató, molt a prop de l’Albarda Castellana.  El camí baixa per la Pleta (nom donat en aquella època a la part oriental del Camell de Sant Jeroni com indica en Ramon Ribera) i segueix per la vessant esquerra del torrent del Migdia. 

El camí, passa tocant un indret dominat per les roques anomenades cova de la Palla. Josep Barberà diu, en el seu llibre Montserrat Pam a pam, que amb aquest nom insòlit es denominaven les roques del Camell de Sant Jeroni.  En la guia de 1909 s’explica que, tot just després d’aquestes roques a la dreta es veu un caminoi que porta directament al torrent del Migdia.  S’indica que amb l’ajut d’un guia aquest caminet permet arribar al Montgròs, a la font de la Cadireta i de la Cajoleta, a les comes dels Naps de Dalt i de Baix i altres indrets. En Joan Cabeza no dibuixa aquest camí en el seu mapa. Just deixades les roques de la cova de la Palla es troba a ma esquerra un camí que puja del clot de Sajolida i porta al camí del Pont. Passada les roques de la cova de la Palla (el Camell de Sant Jeroni) el camí segueix baixant pel marge esquerra del torrent del Migdia.

Mig kilòmetre més avall el camí abandona aquest torrent i girant a l’esquerra travessa el serrat dels Tudons i passa a prop del bassal dels Gats que queda per sota de la Socarrada i acaba relativament a prop de Can Jorba. Masia molt afamada per haver tingut amagada la Mare de Déu de Montserrat 9 anys, des de 1835 al 1844. En la crònica del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (Club Alpí Català)  Volum XLII 1932 per la manera que es descriu el bassal dels Gats estaria per sota del coll de l’Ajaguda just en el lloc on el camí dels francesos es troba amb el camí del coll de l’Ajaguda exactament on ho indica en Ramon Ribera.

El camí dels francesos en la crònica Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (Club Alpí Català)  Volum XLII 1932 és anomenat camí del Bassal dels Gats tot i que la guia Montserrat. Itinerari i el mapa de Joan Cabeza ja l’esmenta com a camí dels francesos.

Camí dels Francesos format GPX
Camí dels Francesos format KML

Drecera de fra Garí

A prop d’un petit pujol al costat de Collbató s’inicia d’antiquíssima drecera de fra Garí. A la tesi de Miquel Vives Tort es comenta que aquest camí està documentat ja al segle X. sEl turó on comença s’anomena el Pujol.  La guia Montserrat. Itinierari (1909) especifica que és un camí de mal fer i que sense no es recomanable fer-la sense anar acompanyat d’algun expert guia. S’afirma “sense un pràctich no sols no l’aconsellém á ningú, sino qie resulta impossible passarhi sens perill de trencarshi el coll”.

La drecera surt de l’esmentat pujol enfilant-se tot seguit entre unes roques i continua per uns graons excavats en la mateixa roca. Aquest passos estan molt desfets. El camí porta al camí de ferradura de Collbató al monestir sota el lloc anomenat les Voltes. Abans d’arribar-hi a l’esquerra es bifurca en la drecera dels Graus. En diversos punts del camí, tres o quatre indrets, es troben uns clots a la roca que semblen petjades humanes i la tradició li ha donat el nom de petjades de fra Garí. En un altre indret hi un punt amb molt bona vista del poble i la roca que serveix per seure s’anomena cadira o llit de fra Garí. 

Joan Cabeza identifica aquest camí com drecera de Garí mentre que Ramon de Semir no esmenta aquesta drecera. Sí que ho fa en Ramon Ribera i els mapes de l’Alpina.

Drecera de fra Garí format GPX
Drecera de fra Garí format KML

Drecera dels Graus

Aquesta drecera es comença en el camí anterior i en l’indret de la Codolosa hi ha una bifurcació el camí de la dreta és la drecera de fra Garí i el de l’esquerra és la drecera dels Graus. Joan Cabeza dibuixa aquesta drecera però li diu el camí del Reposador del Caxanas tot situant-lo en un indret que anomena els Graus. Ramon de Semir anomena aquest camí ja com drecera dels Graus com ho fan després Ramon Ribera i el mapa de l’Alpina. Aquesta drecera acaba en el camí de Collbató a Montserrat davant de l’anomenada taca blanca.

Drecera dels Graus format GPX
Drecera dels Graus format KML

Camí al Pou de Costadreta

Des del camí de Collbató a Montserrat quan es passa al costat de l’avenc petit de Costadreta, pròxim a l’indret conegut com les Voltes, surt un camí que es situa per sota el serrat del Penitent en la seva vessant sud-oest i arriba al Pou de la Costadreta o avenc del Pi Ver de 100 metres de profunditat. En Joan Cabeza dibuixa aquest pou tot i que no indica cap camí tot i que en la guia Montserrat .Itinerari (1909) s’indica que “hi ha un viarany que porta casi de pla al peu del célebre pou de la Costadreta”. En Ramon de Semir indica on hi ha el pou però no dibuixa cap camí. En Ramon Ribera al pou li diu avenc de Costadreta i dibuixa el camí. Mentre que en el mapa de l’Alpina la toponimia és pou de Costa Dreta i també s’indica el camí.

Sobre el nom de l’avenc he trobat que també se l’anomena com  pou de Sant Joan. Ben segur perquè, de pujada, tot passat aquest avenc es veu al capdamunt del torrent les ermites de Sant Joan i sant Onofre i la capella de Sant Joan.

Camí al pou de Costadreta format GPX
Camí al pou de Costadreta format KML

Camí de la Font Seca

Aquest camí, de nom incert, connecta el camí de Sant Joan amb el camí de la Costa o camí de les Bateries. En la guia Montserrat. Itinerari (1909) s’esmenta que existeix una camí que baixa de Sant Joan fins a la font Seca i així es dibuixa en el plano de Joan Cabeza. En Ramon de Semir li diu drecera de Sant Joan i en Jordi Oliver l’anomena camí del torrent de Santa Caterina. Segons en Jordi Oliver hi ha traces que indiquen que havia estat un camí important Ara té sentit aquest nom perquè aquesta és la seva funció, però la verdadera drecera amb aquest nom era el camí que pujava des del portal del monestir de Santa Maria fins a Sant Joan per la canal dels Avellaners avui desapareguda per la construcció del funicular. En Ramon Ribera dibuixa el camí sense nom però en la seva guia l’anomena camí de la Fontseca o camí vell de Sant Joan. En el mapa de l’editorial Alpina no es posa cap nom.

Aquest camí té un extrem en el camí de la Costa. Si es ve de Collbató un cop passada la font de Seca  i tot just després del torrent de Santa Caterina a ma esquerra neix aquest camí que s’enfila seguint per sobre el torrent pel seu marge esquerra. Es passa enfront de l’ermita de Santa Caterina que queda a l’altre marge del torrent i s’acaba als peus de la capella de Sant Joan.

Camí de la font Seca format GPX
Camí de la font Seca format KML

Camí al coll de les Garrigoses

Pujant per la drecera de fra Garí i abans d’arribar al camí de Collbató a Montserrat a la dreta surt un camí ben fressat que baixa al torrent de la Fontseca o Santa Caterina. Llavors puja uns metres pel buc del torrent i en surt per la dreta per pujar fins al cap damunt de la canal del Xacó des d’on s’arriba a l’ampli coll de les Garrigoses. Anant cap aquest coll a la dreta es veu l’extrem del camí del pas de la Panxa i de la Barrinada.

Al capdamunt de la canal del Xacó es pot anar sense problema a la canal del Gat que està més a l’extrem del serrat de les Garrigoses. Des del coll de les Garrigoses el camí va a buscar el camí de Collbató a Montserrat al costat del pla de les Bateries. Aquest camí, ben marcat i amb marges de pedra seca ben fets, que demostra el seu ús anys enrere, curiosament no està marcat en cap mapa. No hi és en el mapa de Joan Cabeza i en el mapa de Ramon de Semir només està indicat el camí entre el coll de les Garrigoses i el camí de Collbató a Montserrat perquè és la continuació del camí del pas de la Barrinada i el pas de la Barra. En el mapa de Ramon Ribera i en el mapa de l’Alpina es dibuixa també l’anterior camí i s’insinua un caminoi que va des de la drecera de fra Garí només al torrent de la font Seca o Santa Caterina.

Camí al coll de les Garrigoses format GPX
Camí al coll de les Garrigoses format KML

Camí del torrent Fondo

Anant pel camí de la Costa pujant després de l’indret de les Bateries i abans d’arribar al torrent Fondo a l’esquerra a ma esquerra després d’unes roques llises hi ha mig amagat el camí que va a buscar el torrent de Sant Joan. Al començament el camí està molt desdibuixat. El camí ressegueix la vesant dreta el torrent per sota del serrat de Sant Joan, després el  creua un cop per anar al costat esquerra i tornar a creuar-lo per tornar-se a situar a l’esquerra. Al final acaba al pla de les Taràntules. En Jordi Oliver esmenta de passada en el camí sense més. En Ramon Ribera considera que el torrent en aquest tram també es torrent Fondo mentre que en Ramon de Semir parla de torrent de Sant Joan mentre que en Jordi Olivera de manera indirecta esmenta el gual del camí de la Costa en aquest indret com a gual del torrent Fondo.

Camí del torrent Fondo format GPX
Camí del torrent Fondo format KML

Camí de les coves: Arnes, Gran, Freda i de Salnitre

Situats al municipi de Collbató s’agafa el camí de la drecera de fra Garí i pocs metres després surt a la dreta un camí que progressa entre feixes de l’indret de la Codolosa fins arribar a un abric natural obrat conegut com la cova de les Arnes o de la Codolosa. Des d’aquesta cova surt un caminoi que s’atansa i atrevesa el torrent de la font Seca o de Santa Caterina i puja fins a la cova Gran. Important cova on es trobà el primer jaciment arquelògic de l’epoca neolítica a Espanya.

Des d’aquest cova surt un altre camí cap a llevant que després esdevé un estret i costerut caminoi que porta a la cova Freda. També aquesta cova és un important jaciment arqueològic excavat l’any 1922. Al peu de la cova Freda hi ha una zona que albergà un assentament ibèric. El camí s’acaba en el camí de les coves de Salnitre.

El mapa de Joan Cabeza indica aquest camí. Dibuixa la part que va des de la drecera de fra Garí per la Codolosa a les coves Freda i Salnitre. No esmenta, tot i que les dibuixa les altres coves. En Ramon de Semir no dibuixa aquest camí de les coves i només identifica la cova Gran, la Freda i la de Salnitre. En Ramon Ribera identifica totes les quatre coves però no dibuixa el camí.  El mapa de l’editorial Alpina també identifica totes les coves i dibuixa un camí que uneix la cova de les Arnes, que en diu cova de la Codolosa, amb la cova Gran però no esmenta el camí que uneix aquesta amb la cova Freda. 

Camí de les Coves format GPX
Camí de les Coves format KML

Camí del Pas de la Panxa

Aquest camí porta als dos següents. Seria el camí més curt per anar del municipi de Collbató al monestir de Santa Maria sinó fos que les dificultats que comporta passar pels dos torrents que es comenten a continuació el fa ser un camí lent. El camí del pas de la Panxa comença just passades les coves de Salnitre. L’única persona que dibuixa i comenta aquest camí és en Ramon Ribera. Aquest camí, diu en Ramon Ribera, se’l coneix també com a pas de Sant Joan. Efectivament, aquest és el nom que en Joan Cabeza identifica aquesta zona tot i no dibuixar-hi cap camí. En Joan Cabeza també identifica el topònim de pas de la Sabina (en diu Sibina). En Ramon de Semir també parla només del pas de Sant Joan i dibuixa a continuació d’aquest, abans d’arribar al torrent, el pas de la Sabina. Aquest camí porta al torrent Fondo.

Quan el camí arriba al torrent a la dreta queda la baixada a l’anomenat pas de la Barra. Pas estret i difícil per abans es tiraven els troncs tallats en la part superior del bosc. Segons es diu al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (Club Alpí Català)  Volum XLII 1932 aquest camí era la via més ràpida per anar de Collbató al monestir de Santa Maria, però per superar aquest pas calia fer servir una barra i moltes habilitats. Per això té aquest nom.

El camí puja per dins el torrent fins trobar el pas de la Barrinada on cal sortir del torrent per tornar-hi a entrar tot seguit. Amb les entrades i sortides del torrent el camí evita l’estretor del torrent en aquests indrets. El camí que va per dins del torrent es troba en una bifurcació a la dret el camí del torrent de la font dels Escolans i a l’esquerra el camí del torrent Fondo. En Joan Cabeza, en Ramon de Semir, Ramon Ribera identifiquen els passos de la Barra i de la Barrinada. Mentre que el mapa de l’editorial Alpina només identifica el pas de la Barra i omet els altres dos. En la crònica del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (Club Alpí Català)  Volum XLII 1932 s’explica que aquest camí es feia servir per anar a buscar mel a unes arnes escampades per la muntanya però que és un camí quasi perdut.

Camí del Pas de la Panxa format GPX
Camí del Pas de la Panxa format KML

Camí del torrent de la font dels Escolans

Aquest camí s’inicia en el torrent Fondo pujant poc després del pas de la Barrinada, en una cruïlla agafant el camí de la dreta. El camí va pel buc del torrent. Poc després es surt lleugerament del torrent. Nova divisió de torrents i el camí agafa el torrent secundari, el de la dreta. El de l’esquerra és el torrent principal, el torrent de la font dels Escolans. El camí fa unes ziga-zagues i de seguit es veu la creu nova dels Escolans. Poc després el camí s’uneix amb el camí que porta a la nova creu dels Escolans des d’on es pot anar  cap el camí de Collbató a Montserrat. Aquest camí només es troba dibuixat en el mapa de Ramon Ribera i comentat en la seva guia. En el mapa de l’Alpina només està dibuixada la seva part superior.

Camí del torrent de la font dels Escolans format GPX
Camí del torrent de la font dels Escolans format KML

Camí del torrent Fondo

Aquest camí s’inicia en el torrent Fondo pujant poc després del pas de la Barrinada, en una cruïlla agafant el camí de l’esquerra. El camí segueix pel torrent i se’n surt per superar un notable embut. Després de vàries ziga-zagues el camí torna a entrar en el torrent, hi ha una nova bifurcació i s’enfila al costat del torrent secundari cap el coll de les Garrigoses. Abans d’arribar-hi es troben dues carboneres. Noves ziga-zagues i arribada al coll des d’on s’avança cap el camí de Collbató a Montserrat. En Joan Cabeza no l’esmenta i en Ramon de Semir dibuixa aquest camí de forma continua entre el camí de Collbató a Montserrat i el pas de la Barra on acaba. A l’inici del camí, en el camí de les Bateries, en Ramon de Semir dibuixa una creu. En  Ramon Ribera el dibuixa perfectament i el comentat en la seva guia. El mapa de l’Alpina reprodueix el traçat dibuixat per Ramon de Semir però l’identifica com una via ferrada.

Camí del torrent Fondo format GPX
Camí del torrent Fondo format KML

Antic camí de la Vinya Nova (Bassal dels Corbs)

Es conserva molt poc de l’antic camí a la Vinya Nova des del monestir de Santa Maria de Montserrat.A l’any 1909 es considera que es manté el primer tros: la canal dels Avellaners i un tros del camí de ferradura que porta a Sant Jeroni. Com que antigament  no estava obert el camí que anava des del Pla de les Taràntules a la capella i a l’ermita de Sant Joan s’havia d’anar pel camí de ferradura i seguir després cap a les ermites de Sant Joan i Sant Onofre. A continuació s’anava en direcció a l’ermita de Sant Caterina i, poc abans d’arribar-hi, sortia un camí que donava la volta a la miranda de Sant Joan passant per entre dues roques on encara es veuen vestigis de graons tallats a la roca.

Tot seguit el camí s’orientava cap a Ponent passant al costa del bassal dels Corbs i baixant per unes canals s’ajunta amb el camí de les Artigues, en concret a nivell de de l’Artiga Baixa  en el serrat d’en Muntaner s’ajunta amb el camíque ve de l’Artiga Alta. Al final el camí arriba a la rabassa d’en Bertran al costat de Collbató. Aquest camí avui encara existeix. Aquest camí es troba dibuixat en tots els mapes des de Joan Cabeza fins avui.

Camí de la Vinya Nova format GPX
Camí de la Vinya Nova format KML

Camí del Clot de la Mònica

El nom d’aquest camí és recent. El camí es troba identificat per primer cop en el mapa d’en Ramon Ribera on ja se’l anomena camí del Clot de la Mònica. En Joan Cabeza dibuixa perfectament aquest camí, tot i que situa la seva part baixa més amunt del que està avui. Curiosament en Ramon de Semir no menciona aquesta camí. La toponímia és parcial ja que Joan Cabeza identifica un indret amb el nom de l’olivar de la Mònica o simplement la Mònica, en Ramon de Semir.

El camí comença en la pista que uneix els municipis de Collbató i el Bruc. El camí puja cap el massís resseguint un torrent que queda entre el serrat d’en Muntaner, a l’esquerra, i el serrat de la Pastereta, a la dreta. Al començament del camí, i a l’extrem del serrat d’en Muntaner es pot veure l’agulla anomenada el Frare Baix. En el mapa de Joan Cabeza s’indica que el torrent entre els dos serrats és el torrent del Misser.

Aquest camí acaba en un coll pedregós, un portell, on es bifurca en dos camins. El de l’esquerra que va al coll de Pollegons a través de les Artigues i el de la dreta que puja cap les ermites de Sant Joan i Sant Onofre a través del bassal dels Corbs. Que és descrit en un altre lloc com a Antic camí de la Vinya Nova. 

Camí del Clot de laMònica format GPX
Camí del Clot de la Mònica format KML

Camí de les Artigues

En el portell anteriorment esmentat en el camí de la Mònica el camí de l’esquerra s’endinsa per les Artigues fins el coll dels Pollegons. Aquest camí és especial perquè passa per una de les zones frondoses i encara preservades dels incendis de la muntanya. Com diu en Ramon Ribera les Artigues és una immensa catifa verda. Després del portell que dóna entrada a la zona de les Artigues hi ha tres carboneres. El camí, després del de deixar les carboneres baixa fins el torrent. Allí es troba, a ma esquerra si es va en direcció a Pollegons, la part superior de la canal de l’Artiga baixa. Tot seguit el camí avança i comença a pujar per superar el serrat de l’Artiga, serra que separa les dues Artigues. El camí puja fins un collet que serveix per visionar tota la regió de la Plantació. En aquest collet surt el caminoi que porta a la capçalera de la canal de l’Artiga Alta.

Tant Joan Cabeza com Ramon de Semir dibuixen ja aquests camí, encara que el segon no li dóna cotinuïtat amb el camí del clot de la Mònica. En el mapa de Joan Cabeza la part superior del camí és anomenada Artiga Alta, mentre que la inferior s’identifica com Artiga Baixa. En en el mapa d’en Ramon de Semir hi ha un camí continu entre el coll de Pollegons i el bassal dels Corbs que és anomenat camí de l’Artiga Baixa.

Camí de les Artigues format GPX
Camí de les Artigues format KML

Camí dels Pollegons

El camí dels Pollegons ja es troba identificat en el mapa de Joan Cabeza. Es tracta d’un camí que uneix, segons aquest mapa, el Pla dels Ocells amb el coll de Pollegons. Presenta el mateix traçat que l’actual. En el mapa de Ramon de Semir el camí també hi figura tot i que l’anomena camí de l’Artiga Alta. En aquest cas, el traçat de Ramon de Semir és idèntic al de Joan Cabeza amb la diferència que en el primer el camí travessa el camí nou de Sant Jeroni pel serrat de l’Alzina de les Paparres. La mateixa situació s’observa en els mapes de Ramon Ribera i el mapa de l’editorial Alpina.

Camí dels Pollegons format GPX
Camí dels Pollegons format KML

Camí del bassal de la Murdela

El camí de la font de la Murdela connecta el coll de Pollegons  amb el camí del Pont. Joan Cabeza dibuixa aquesta camí en el seu mapa sense esmentar-lo. Cal indicar que en aquest mapa el coll de Pollegons està desplaçat en el lloc del coll de la Roca Mala i la bassal de la Murdela està situada a prop d’aquest coll en un indret anomenat Reposador. El mapa de Ramon de Semir situa bé el coll de Pollegons però desplaça el bassal de la Murdela que el situa entre el camí del Pont  i la canal de l’Home Mort,  quan realitat es troba entre aquesta canal i els Pollegons. En Ramon Ribera situa adequadament aquests indrets, al igual que el mapa de l’Alpina.

Camí del bassal de la Murdela format GPX
Camí del bassal de la Murdela format KML

Camí del clot de Sajolida

Del camí del Pont al peu de coll de la Roca Mala surt un camí que enllaça aquest indret amb el camí del Francesos passant pel clot de Sajolida amb el seu característic bassal superant després el torrent dels Bugaders. Aquest clot ja surt indicat en el mapa de Joan Cabeza però Ramon de Semir ni dibuixa el camí ni el clot. Ramon Ribera i el mapa de l’editorial Alpina recullen aquests indrets.

Camí del clot de Sajolida format GPX
Camí del clot de Sajolida format KML