Sector El Bruc

Camí a Can Maçana

En la guia de Montserrat. Itinerari (1909) aquesta excursió comença al monestir de Santa Cecília. Es segueix per la carretera en direcció a can Maçana. A pocs metres d’iniciar la marxa, uns 100, es troba a l’esquerra el camí de la font del Llum i després, uns 650 metres, el torrent de la font del Llum amb la font de les Albes i uns 400 metres més enllà la font del Bul al peu mateix de la carretera. Abans d’arribar a la font de les Albas es veu a la dreta un camí que baixa a la font del Moro i als castell Marro. Passada la font de les Albas a ma dreta hi ha el camí de la carena de creu de ferro que porta a can Martorell.

Passada la font del Bull a l’esquerra es veu, al peu de la cinglera, la cova dels Lladres i pocs metres després un monument de pedra que evoca un miracle de la Mare Déu a l’any 1862. Aquesta creu se la coneix també com la creu de la Tartana. Pocs metres més avall, passat el kilòmetre 4 del mapa de Joan Cabeza ( no coincideixen amb l’actual kilometratge), “se dexa ámá esquerra l’antiga carretera, que ‘s deu seguir si ‘s vol anar á la roca Foradada, font de coll de porch, etc…” (guia de 1909). Uns 600 metres després a la dreta hi ha la carretera particular que porta a les maises de Pujalsfont y el Casot. En la carretera del Casot es troben dues fresques deus, la d’en Vila i la del Gabaitx tal com s’indica en la guia Montserrat.Itinerari (1909).

Després del kilòmetre 3 del mapa de Joan Cabeza es troben dues fonts: la primera és la de les Bassetes i després (sota mateix la carretera) la del furat o de l’Oliver nom d’una masia que es veu més a baix al cim de la carena de Pujades, carena que està en continuïtat amb la roca Forada. En la guia de 1909 no s’esmenta, en cap moment, que hi hagi un camí que porti a la masia de l’Oliver. La guia indica que ara el paisatge canvia radicalment per la visió de les grans fondalades del Malniu i de Gratallops. Seguint per la carretera, un cop passada la volta de la Caderita, es troba la “font del feix (que també n’hem sentit á dir del teix) al peu de l’esgarrifosa baxada dels espantats, de la que avuy, gràcies á Deu, ja no ‘ns en havém de servir””. Aquest camí el dibuixa el mapa de Joan Cabeza (1909) i també en Ramon de Semir (1949) i en Ramon Ribera (1975) mentre que el mapa de l’Alpina en dibuixa només un tros. La referència actual d’aquest camí es just sortint del túnel a me esquerra en direcció a can Maçana.

En aquest camí anterior es troba la font de la Poma. És interessant el que es diu en la guia de 1909 “aquesta font s’ha quedat á adalt tota soleta, al peu de la carretera vella, lo mateix que la font del Alba, després de passat lo kilòmetre 1. Després d’aquest punt a la dreta queda un caminoi que porta a la carena de Puigllubí i tot seguit s’entra a la capçalera del torrent del Fum. Tot seguit ja s’arriba a can Maçana. Des d’aquest indret la guia de 1909 indica que es pot anar al Bruc per carretera o agafar algunes dreceres: la cèlebre de Manresa coneguda per ser el lloc on començaren el foc contra els francesos l’any 1802¸la del torrent de l’Illa; y la de la Diablera.

Camí a can Maçana  format GPX
Camí a can Maçana format KML

Carretera de Can Maçana

Bona part de l’anterior descripció del denominat camí de can Maçana correspon el que és avui el traç de la carretera de can Maçana o carretera BP-1103. Es tracta d’una carretera que un part ha aprofitat les restes d’antics vials i camins que comunicaven al monestir de Santa Maria amb el coll de can Maçana. Encara avui es poden apreciar petits indicis del que fou aquest camí carreter primitiu. Pujant de la creu del Regató, per exemple, es troba tot seguit a l’esquerra el camí del Miracle i el de la dreta és un camí carreter que són les restes de l’antiga carretera construïda l’any 1697 per unir el monestir de Santa Maria amb el coll de can Maçana. És l’únic tros conservat d’aquesta carretera.Aquest camí carreter porta a indret conegut com la plaça Catalunya i després d’un gir a l’esquerra el camí segueix pujant fins trobar, a ma esquerra, un petit caminoi que en pocs passos porta a la font de Sant Josep.

La carretera BP-1103, al igual que la carretera BP-1121 eren de la propietat de la Diputació de Barcelona i fou traspassada, en la seva totalitat, a la Generalitat de Catalunya pel Decret 309/2006. Aquesta carretera s’inicia el punt quilomètric 1,4 de la carretera BP-1101 i acaba a l’indret de Sant Jaume el Blanc on conflueix amb la carretera BP-1121. Té un recorregut total de 7,780 quilòmetres.

Camins del Bruc al massís

En la guia Montserrat. Itinerari (1909) les referències al municipi del Bruc són escasses, doncs no és fi de cap excursió des del monestir de Santa Maria. No obstant, el mapa de Joan Cabeza sí que es troben identificats alguns camins que uneixen el municipi del Bruc amb la muntanya.

Camí del Bruc a l’era dels Pallers, Forada i Monestir de Santa Maria

El mapa de Joan Cabeza es dibuixa un camí que sortint del Bruc (Bruc de Dalt) passa al costat d’el corral d’en Pasqual entre en els camps d’en manso Daroca, on es bifurca. Ara es defineix el camí de la dreta que puja pel costat esquerra del torrent de la Diablera del qual s’allunya progressivament per anar a buscar els Pallers. Des d’allí, el camí pujava per la vessant de ponent dels Pallers per arribar a l’era dels Pallers. Era poc probable que el camí anés a pujar als Pallers pel camí de la canal del Pagès. En Ramon de Semir dibuixa també aquest camí que porta des de l’indret del Manso Daroca a l’era dels Pallers.

Des l’era dels Pallers el camí puja al costat del torrent dels Cirerers, on és l’actual camí i gira per anar a buscar el pas de la Portella. Des d’aquest indret el camí baixa fins arribar a coll de Guirló. 

Des del coll de Guirló el camí gira a la dreta a buscar la roca Foradada. L’actual camí segueix aquest traçat. Poc després d’aquesta, aquest camí tenia una bifurcació. Un camí baixava a la carretera per l’indret de la font de Sant Josep i l’altre s’enfilava cap a coll de Port. En el mapa d’en Joan Cabeza aquest camí està rotulat com a camí del Bruc a Montserrat.

Camí del Bruc a l’era dels Pallers, Foradada i monestir de santa Maria format GPX
Camí del Bruc a l’era dels Pallers, Foradada i monestir de santa Maria format KML

 Camí del Bruc al coll de Guirló

El camí anterior a l’alçada del manso Daroca es bifurca, en aquest cas el que es ressenya és el camí de l’esquerra que s’enfila al costat del torrent de la Diablera primer pel seu marge esquerra i després de creuar-lo pel marge dret. Ressegueix tot el torrent fins a las font del clot de l’Home Mort des on s’atansa al coll de Guirló. Al peu d’aquest camí, existeix la denominada cova Tapada no en el lloc on s’indica en el mapa de l’Alpina sinó a l’esquerra del camí al costat de la capçalera del torrent de la Diablera al peu d’un megàlit. El nom d’aquesta cova prové perquè quan la varen descobrir estava tapada. A mitjans dels segle XIX, Joan Maria Casas de Müller, va excavar la cova situada al peu del megàlit. Hi va trobar nombrosos ossos d’animals, diversos fragments de ceràmica i eines com un punxo d’ós, i va constatar l’existència de 8 cranis humans que com a fet singular no disposaven de les mandíbules inferios. Sembla que la cova va actuar de cambra funerària. Aquesta cova és un bon exemple de la civilització calcolítica. On el mapa de l’Alpina indica la situació de la cova Tapada hi ha una sèrie de balmes en les quals també s’han trobat restes arqueològics. Per reconeixement a la persona que me l’has mostrat s’han anomenat cova Redon.

Camí del Bruc al coll de Guirló format GPX
Camí del Bruc al coll de Guirló format KML

Drecera del torrent de l’Illa

Tot seguint el camí anterior abans d’arribar al clot de l’Home mort Joan Cabeza dibuixa un camí que porta directament al coll de can Maçana. Aquest camí, juntament amb el tram inicial és que ha estat identificat avui com el camí de les Batalles en commemoració de la Guerra del Francés.

Drecera del torrent de l’Illa format GPX
Drecera del torrent de l’Illa format KML

Camí del Bruc a Sant Pau Vell

Els dos primers camins a l’arribar a coll de Guirló, segons el mapa de Joan Cabeza, hi havia un trencall que mena directament a Sant Pau Vell.

Camí del Bruc a sant Pau Vell format GPX
Camí del Bruc a sant Pau Vell format KML

Camí de la canal del Pagès i els Pallers

Aquest camí surt de les planes del Bruc de l’entorn dels boscos de Can Rovira i s’acosta a la serra dels Pallers per la vessant occidental de la serra de les Arnes. Situat al peu d’aquest serra el camí esdevé el camí de la canal del Pagès que passa per sota del Gerro s’enfila fins al peu mateix de l’agulla dels Pallers anomenada la Tissoreta. Des de l’extrem sud de la serra dels Pallers el camí va pel peu occidental de cada un dels Pallers fins arribar a l’era dels Pallers. Aquest camí no es troba ni en el mapa de Joan Cabeza ni en el mapa de Ramon de Semir. Qui en parla tangencialment és en Jordi Oliver en la seva guia i en Ramon Ribera ja l’incorpora en la seva guia i mapa.

Camí de la canal del Pagès i els Pallers format GPX
Camí de la canal del Pagès i els Pallers format KML

Camí de la cova Tapiada

En el mapa de Ramon de Semir s’indica un camí que sortint de l’era dels Pallers pren direcció sud est, travessa el torrent dels Pallers, passa al costat de la cova dels Mistos torna sobre si mateix per passar al costat de la cova Tapiada i després d’una llaçada situar-se per sota de la Miranda de les Agulles des d’on puja pel marge dret del torrent dels Cargols fins trobar el camí de la Portella a coll de Port. En Ramon Ribera dibuixa en el seu mapa parcialment aquest camí, però no el fa sortir de l’era dels Pallers sino una mica més amunt pel torrent dels Cirerers. Ni un ni l’altre camí es troba en el mapa de l’editorial Alpina.

Camí de la cova Tapiada format GPX
Camí de la cova Tapiada format KML

Camí del Portell Estret o coll d’Agulles

En Joan Cabeza no indica aquest camí, però sí en Ramon de Semir, en Ramon Ribera i el mapa de l’editorial Alpina. Pujant pel camí de coll de Port un cop s’apropa a la muntanya el camí es bifurca. El de l’esquerra continua cap coll de Port per sota de les imponents agulles de la part oriental dels Frares Encantats, però el de l’esquerra s’orienta cap a l’extrem occidental d’aquesta regió on es troba el coll del Portell Estret o coll d’Agulles. Es tracta d’una curta aproximació a un torrent per on amb una forta pujada s’arriba a aquest coll. L’inci de la pujada al torrent es troba al peu de la impressionant Boleta de la Portella que tanca el coll per la seva part de llevant.

El camí s’enfila en fortes llaçades i en alguns punts es troba molt erosionat. Al final del torrent es troba el petit coll d’Agulles anomenat també com a coll Figuera o portell Estret. Des d’aquest indret surten dos camins. El de la dreta que fa la travessa de la regió d’Agulles i enfront el camí de la canal Ampla.

Camí del Portell Estret o coll d’Agulles format GPX
Camí del Portell Estret o coll d’Agulles format KML

Camí de la Canal Ampla

Des del coll d’Agulles surt un camí que baixa ràpidament en direcció al refugir Vicenç Barbé. El camí transcorre al costat d’una canal ampla d’on li ve el nom. Aquest camí passa al peu de l’agulla Sens Nom i tot seguit, quan ha deixat a la dreta la gran roca de la Màquina de Tren el camí arriba al camí de la Portella a coll de Port i girant a la dreta s’arriba ràpidament al refugi.

Camí de la canal Ampla format GPX
Camí de la canal Ampla format KML

Travessa d’Agulles

Des del coll d’Agulles surt un camí que uneix aquest coll amb la Portella passant pel bell mig de les agulles i roques que conformen l’anomenada regió d’Agulles. Aquest camí no consta ni en els mapes de Joan Cabeza ni en el de Ramon de Semir, tot i que en aquest hi ha una petita insinuació d’un caminoi a l’entorn del coll d’Agulles. En Ramon Ribera el dibuixa i el descriu perfectament en el seu llibre guia Caminant a Montserrat. El massís.

En Ramon Ribera en el seu llibre guia el descriu des de la Portella fins al coll del Portell Estret. Després de passar el pas de la Portella cal agafar tot sefguit un caminoi que s’enfila pel roquisssar i avança per les Savines i segueix cap l’agulla del Capdamunt i el Senatxo. Gira a sota de la Figuereta i s’orienta cap el Martell, la Saca Gran i el Dàtil. Després avança cap a les Bessones, passa al peu de l’agulla de l’Arbret la Corona de la Reina i la Boteruda del Gra. Tot seguit s’endinsa dins de la Triroca i comença a baixar al peu de la Mà o la Torta buscant el coll de les Agulles o del Portell Estret.

Travessa d’Agulles format GPX
Travessa d’Agulles format KML

Camí de la cova de l’Arcada i pas del Príncep

En el mapa de Joan Cabeza ja es descriu l’existència d’un camí que passa per la cova de l’Arcada i que té un extrem en el nucli urbà del municipi del Bruc. Aquest camí és el que en el mapa Alpina avui està identificat amb el nom de camí de la cova de l’Arcada. El camí, en la seva part baixa, flanqueja la serra de les Arnes i voreja el vermell del Xincarró. Tot seguit el camí baixa fins a trobar la roca del Tambor i segueix cap a la font del Xebret i s’enfila fins a la cova de l’Arcada. Abans d’arribar-hi es troba una bifurcació, no indicada per Joan Cabeza. Cal situar-se en el camí de l’esquerra per anar a la cova.

Des de la cova de l’Arcada en Joan Cabeza dibuixa un camí que va a buscar l’extrem sud de la serra de la Miranda del Príncep on hi ha una bifurcació. El camí de l’esquerra, segons es puja, segueix el torrent del Lloro,mentre que el camí de la dreta fa el mateix amb el torrent de les Grutes. En Joan Cabeza no dóna aquest ala torrent nom sinó el de torrent del Castell. Aquest darrer camí passa pel que s’anomenà després estació d’Assarriar. Els dos camins representen un flanqueig a la serra on hi ha els diferents turons que neixen al peu del Pas del Príncep. En Joan Cabeza considera camí al primer, mentre que dibuixa el segon com un caminoi. El camí del torrent del Lloro, després de passar el pas del Príncep s’uneix amb l’altre camí i progressa fins a coll de Port passant al peu de la font de l’Esllavissada.

En la guia de Montserrat de l’any 1909 aquest camí es descriu a la inversa a partir de coll de Port. En Jordi Oliver diu que hi ha el camí del Bruc a coll de Port que és el camí cap a la cova de l’Arcada i que després segueix pel torrent de les Grutes.

Camí de la cova de l’Arcada i pas del Príncep format GPX
Camí de la cova de l’Arcada i pas del Príncep format KML

Camí del torrent del Lloro

Ramon Ribera en la seva obra Caminant a Montserrat proposa anar des de la masia el Castell al peu de l’agulla el Lloro a través de la cova de l’Arcada i a través dels camins que es troben al costat del torrent del Lloro arribar al peu de l’agulla. Aquest camí fou descrit parcialment per Joan Cabeza en el seu mapa de 1909. En Ramon Ribera situa un extrem del camí en la finca el Castell, en Joan Cabeza el situa en un altre indret. El camí segueix el torrent del Tambor fins trobar el camí de la cova de l’Arcada.

Des d’aquest indret es segueix el camí descrit per Joan Cabeza per anar al pas dels Príncep tot i que, abans d’arribar-hi, en Ramon Ribera proposa seguir pel torrent del Lloro cap a la seva capçalera i des d’ella enfilar-se a l’agulla del mateix nom passant pel peu del Dit i de la Patata. Cal esmentar que el camí, quan arriba al camí del Pas del Príncep no segueix directament pel canal del Lloro sinó que gira i va una estona pel camí del Pas del Príncep i després d’una pujada per la roca en un revolt gira per anar a buscar de nou el torrent del Lloro. En aquest cas, aquest part final del camí s’anomena camí del Dit. 

En Jordi Oliver identifica aquest sender com el camí del Bruc al collet del Lloro

Cami del torrent del Lloro format GPX
Camí del torrent del Lloro format KML

Camí del torrent de les Grutes

A la proximitat de la cova de l’Arcada hi ha el torrent de les Grutes. Aquest ja era conegut i esmentat en la guia Montserrat. Itinerari de l’any1909. Aquest camí neix a sota de l’esperò final del serrat de la Miranda del Príncep. Al peu d’aquest esperó, si es puja, el camí està a la seva dreta. Des del començament el camí va pel buc del toreent; es passa per una gran balma, anomenada estació d’Assarriar. A la dreta queda la serra de les Saleres. El camí es troba amb un congost que el salva per unes escales artificials. El camí abandona el torrent i va a buscar el camí del Pas del Príncep molt a prop de la font de l’Esllavissada.

Camí del torrent de les Grutes format GPX
Camí del torrent de les Grutes format KML

Camí dels Carboners

L’estació d’Ensarriar al camí del torrent de les Grutes, en algunes guies també és anomenada estació d’Assarriar, era un indret on probablement els carboners deurien distribuir el carbó en animals de bast per baixar-lo a la plana montserratina. En aquest lloc es deuria recollir la producció de les carboneres que es trobaven escampades a prop d’aquell indret. Des d’aquest lloc sortia un camí que connectava l’estació amb diverses carboneres, una d’elles força gran, situades en l’entorn del torrent de la Coma Alta o dels Naps de Dalt.

Aquest camí, nomenat per alguns escaladors com a camí dels carboners, surt del camí del torrent de les Grutes, molt a prop de l’estació d’Ensarriar just quan el camí abandona el buc del torrent. El camí dels carboners avança per dins d’un bosc espès passant per sota d’uns pocs metres de la base de les agulles de torrent de les Grutes i l’agulla del Tobi i el Llençol. El camí creua en suau pujada un petit torrent on hi ha indicis d’una petita carbonera. Es continua pujant lleugerament per situar-se al peu dels Bonys dels Naps nº1 o agulla Altiva on es troba a la dreta amb un altre camí que puja de la cova de l’Arcada. El camí segueix sense perdre cota per dins d’un bosc espès fins arribar al torrent de la Coma Alta o dels Naps de Dalt. Aquest indret està dominat per grans blocs caiguts i forces arbres dels quals només queden els troncs donant a l’indret un aspecte singular. Tot aquest indret era una gran carbonera. Malgrat l’existència de forces arbres, encara és ben visible la gran extensió d’aquesta carbonera. El camí segueix en direcció sud sense perdre cota.

Es passa pel peu de l’agulla dels Naps de Dalt i de l’agulla del Pas del Nap i pocs metres després es passa tocant la base del Cavall dels Brucs. El camí continua sense perdre alçada fins arribar a una allargassada balma de poca profunditat. Després de creuar un petit torrent el camí sembla acabar-se en una canal que baixa del Musclet i de la roca Veïna al Musclet. Probablement els pocs metres finals del camí ha estat obert per els escaladors per baixar de les agulles d’aquesta part final del serrat del Cabrit

El camí del Carboners, després de molts anys en desús estava força perdut. Es pogué recuperar gràcies a la tenacitat de Ricard Darder i altres companys escaladors que, a més d’arranjar-lo i fer-lo practicable, també arreglaren el tram de camí que connecta el camí dels Carboners amb el camí de la cova de l’Arcada. Sembla que el nom de camí dels Carboners li fou donat per aquest grup de persones. Aquest camí no ha figurat en cap cartografia fins no fa masses anys que l’editorial Alpina l’ha incorporat en el seu mapa de 2015.

Camí dels Carboners format GPX
Camí dels Carboners forat KML

Camí de les Grapes

Sortint de la cova de l’Arcada i anant cap el torrent de les Grutes, un cop passat l’indret on hi ha una notable esllavissada de la part inferior de la serrat de les Saleres, surt a la dreta un camí que ràpidament pren alçada en direcció a les agulles més baixes del conjunt anomenat Bonys dels Naps. El camí fa una gran llaçada i després de passar per damunt d’un petit pont natural que és una llastra caiguda s’arriba a un conjunt de blocs que es pugen ajudant-se d’unes grapes de ferro corrugat que faciliten el pas. Aquest camí fou arranjat per Ricard Darder i uns quants escaladors més per facilitar l’accés del camí dels Carboners. El camí puja decididament fins la cruïlla amb el camí dels Carboners just a sota del Bony dels Naps nº 1 o agulla Altiva.

Camí de les Grapes format GPX
Camí de les Grapes KML

Camí del Cabrit

Aquests camí el proposà en Ramon Ribera en la seva obra Caminant a Montserrat. El massís. El camí surt del Bruc i en el seu origen és igual que l’anterior fins que, a l’arribar a les proximitats de la cova de l’Arcada hi ha una bifurcació. En aquest cas el camí que ara es descriu és el de la dreta, el camí del Cabrit. Nom que li prové perquè aquest indret està al peu del serrat del Cabrit. Després de passar el torrent de la Coma Baixa o coma dels Naps de Baix el camí ressegueix el peu del serrat del Faraó finsel coll al peu del Serrat de la Palomera. Des d’allí el camí va a buscar el torrent del Migdia a l’alçada de l’inici del Joc de l’Oca.

Després d’un petit recorregut pel torrent el camí troba el camí del coll de l’Ajaguda i en aquest coll es troba amb el camí dels Francesos. Un cop en aquest indret, en Ramon Ribera proposa seguir cap a l’interior del massís anant a Sant Jeroni tot passant pel Camell de Sant Jeroni, l’Albarda Castellana fins arribar al camí de Sant Jeroni. 

Cami del Cabrit format GPX
Camí del Cabrit format KML

Camí de la cova del Cabrit

Des del camí del Clot del Tambor surt un camí al final del camp de l’Estevet, que si es fa en sentit ascendent queda a la dreta, que s’enfila en direcció a la roca de la Proa. Pocs metres de l’anterior bifurcació, al costat d’una petita bassa, hi ha caminoi a la dreta, sempre en el sentit de pujada, que mena cap a la balma coneguda com a cova del Boixar resseguint en bona mesura el torrent d’en Boixar.El camí s’enfila fins a salvar un important desnivell en pocs metres fins arribar a trobar el camí del Cabrit al peu de la Tonsura, contrafort de la roca coneguda com la Proa formació característica de la secció Roca Roja. Al peu de la Tonsura es troba la cova del Cabrit important balma amb petites construccions per fer-la habitable.

Cami de la cova del Cabrit format GPX
Camí de la cova del Cabrit format KML

Camí de la cova del Boixar

Del camí del Clot del Tambor surt un al final del cap de l’Estevet, que si es fa en sentit ascendent queda a la dreta, que s’enfila en direcció a la roca de la Proa. Pocs metres de l’anterior bifurcació, al costat d’una petita bassa, del camí principal que mena a la cova del Cabrit, surt un ha caminoi a la dreta, sempre en el sentit de pujada, que mena cap a la balma coneguda com a cova del Boixarresseguint en bona mesura el torrent d’en Boixar.El camí s’enfila pel marge dret del torrent salvant un important desnivell en pocs metres fins arribar a una balma coneguda com la cova d’en Boixar. Es tracta d’una important balma bastant edificada amb signes d’una relativa ocupabilitat i un petit engronxaidor a l’entrada.

El camí a la cova acaba a l’arribar a la balma. Més enllà d’ella existeix una via equipada en els passos més compromesos que segueix amunt pel torrent del Boixar fins arribar al camí del Cabrit. Des d’aquest indret, comença una altra via també equipada que tira torrent amunt primer per l’anomenat pas dels Ferros i segueix, primer per la Coma de Baix, i després per la Coma de Dalt fins arribar al camí del Montgrós a l’alçada del bassal dels Avellaners.

Cami de la cova del Boixar format GPX
Camí de la cova del Boixar format KML

Camí al coll de l’Ajaguda

Es tracta d’un petit camí, esmentat en l’anterior descripció, que uneix la canal del Migdia amb el coll de l’Ajaguda just en l’indret on la canal comença a girar a ponent abans d’iniciar-se el joc de l’Oca. Ha estat citat per primer cop per en Ramon Ribera.

Cami al coll de l’Ajaguda format GPX
Camí al coll de l’Ajaguda format KML

Camí de la Palomera

Del camí de Collbató a El Bruc abans d’arribar a can Jorba venint de Collbató surt un caminoi que s’enfila muntanya amunt en direcció a la Palomera que passa per la seva cara oriental i s’enfila fins pujar al seu coll. Aquest camí el descriu per primer cop en Ramon Ribera En Ramon Ribera en la seva obra Caminant a Montserrat. El Massís descriu aquest camí formant part d’un itinerari entre can Jorba i la coma dels Naps al costat del Montgròs.

Cami de la Palomera format GPX
Camí de la Palomera format KML

Camí a la coma dels Naps de Dalt

És una camí que surt del camí del Cabrit, entre la font de la Cajoleta i el coll del Muset a la Palomera i puja proper a la canal Roja per anar a buscar la coma dels Naps. Es la part final de l’itinerari proposat per Ramon Ribera en la seva obra Caminant a Montserrat. El Massís entre can Jorba i la coma dels Naps al costat del Montgròs.

El camí, en la seva pujada creua varies vegades el torrent fins que al final pren alçada pel seu costat dret. Pocs metres desprès ve per la dreta el camí dels Plecs del Llibre. En aquest indret s’apropa al serrat del Faraó que queda a ponent fins que el final es creua i des de dalt del serrat es domina l’agresta coma dels Naps amb una important vista de totes les agulles d’aquest indret. Al final el camí acaba en una carbonera que es troba en la cruïlla amb el camí de les Comes.

En el mapa de Ramon de Semir s’indica aquest camí com el camí de la Palomera. Tota aquesta regió ha tingut diferents denominacions segons els mapes topogràfics. Tota la cartografia senyala que a banda i banda del serrat del Cabrit hi ha dues comes ben diferenciades. La situada al nord de la vessant del serrat del Cabrit segons les cartografies de Ramon de Semir (1949) i Alpina és la torrent de la coma Alta, mentre que el mapa de Joan Cabeza es anomenada canal dels Cirés i en Ramon Ribera la identifica com coma dels Cirers. No confondre amb el torrent dels Cirerers proper al refugi d’Agulles, tot i que el terme cirers és un sinònim de cirerers. La coma situada en la part sud del serrat del Cabrit hi ha més coincidències, les cartografies de Joan Cabeza, Ramon Ribera i editorial Alpina la denominen amb el genèric de coma dels Naps i segon quina sigui la seva situació s’identifica com coma dels Naps de Dalt i coma dels Naps de Baix. Mentre que Ramon de Semir simplifica la denominació i l’anomena torrent de la coma Baixa en simetria a com ha estat denominada la coma situada a la vessant nord.

La primera part del camí, la que transcorre al peu del serrat de la Palomera no està cartografiada per Ramon de Semir però sí per Ramon Ribera; mentre que el tram final, el que es troba per damunt del camí del Cabrit, el descriuen el dos. Tot i que Ramon de Semir l’identifica com a camí de la Palomera mentre que Ramon Ribera no l’anomena. La forma en que Ramon de Semir nomena aquesta sentit dóna entendre que ell el concep de baixa ja que des de la part del camí del Montgròs el camí, certament, porta al serrat de la Palomera. El camí proposar per en Ramon Ribera acaba en una carbonera que està ja en el camí que porta al Montgròs al peu de la Roca Plana dels Llamps.

Cami a la coma dels Naps de Dalt format GPX
Camí a la coma dels Naps de Dalt format KML

Camí dels Plecs del Llibre

Aquest camí uneix el torrent del Migdia amb el camí de la coma dels Naps de Dalt. La seva descripció com itinerari només és mencionada per en Ramon Ribera en la seva guia i mapa Caminant a Montserrat. El Massís. El camí té un extrem en la pròpia llera de la canal del Migdia. Hi ha una indicació amb un rètol de fusta que senyala l’inici del camí. En aquesta primera part el camí flanqueja l’agulla de la Cajoleta i segueix per damunt de llenques de pedra, s’identifica per unes senyals pintades al damunt de la roca.

El camí salva diversos torrents petits que venen dels Plecs del Llibre i alterna l’entrada i sortida a petites zones boscoses. Després de repetir això vàries vegades s’arriba a una llenca de pedra on es troba el camí que ve de la serra de la Palomera, el camí de la coma dels Naps de Dalt. Des d’aquest indret es puja cap a la coma dels Naps de Dalt.

Cami dels Plecs del Llibre format GPX
Camí dels Plecs del Llibre format KML

Camí de la Coma d’en Pastor

Aquest camí neix en el camí entre els municipis de Collbató i el Bruc en l’indret conegut com Clot de l’Estevet on hi ha un pou amb aquest nom. El camí s’apropa al torrent de la coma d’en Pastor i durant un bon tros va dins del seu buc. Es passa per el bassal de la Coma d’en Pastor. Seguidament s’abandona aquest torrent i es segueix pujant de forma pronunciada fins arribar al Pas de la Llastra. Es tracta d’un mur de pedres que barra el camí de tal manera que per continuar cal flanquejar aquest obstacle. Al final el camí mor en el camí del Cabrit.

En Joan Cabeza no esmenta aquest camí i tampoc està identificat en el mapa de Ramon de Semir. Sí que estroba esmentat en el mapas de Ramon Ribera i en el de l’editorial Alpina.

És un petit caminoi que uneix el cim del Montgròs amb la Miranda dels Ecos. Es troba referenciat per primer cop en el mapa de Ramon de Semir i el descriu Ramon Ribera en el seu llibre Caminant a Montserrat. El massís i també pel mapa de l’editorial Alpina. Sortint del cim del Montgròs s’agafa el camí que porta al torrent del Migdia. Pocs metres més endavant, després de sortir d’un bosquet s’agafa un caminoi que queda a l’esquerra que tira amunt. Als pocs metres a la dreta es deixa la cova del Montgròs. Gran cavitat malgrat la petitesa de la seva entrada.

Tot seguit el camí passa pel coll de la Salamandra al peu de l’agulla anomenada el Patufet. Seguidament el camí es troba amb el camí que port de coll de Port a la Miranda dels Ecos. Cal seguir per aquest camí, a la dreta, fins arribar a una cadena que ajuda a superar uns blocs de roca i al final, tot girant a la dreta, s’arriba al coll de la Miranda dels Ecos i girant novament a la dreta s’accedeix a aquesta miranda.

Cami de la coma d’en Pastor format GPX
Camí de la coma d’en Pastor format KML

Camí del torrent del Migdia

El torrent del Migdia des dels seus inicis al coll del Migdia al peu de les Talaies fins al seu final és transitable, tot i que en bona part del tram final el seu pas és a través de medis artificials i requereix molta perícia. Aquest tram final se’l coneix amb el nom de Joc de l’Oca.

A l’inici del camí del torrent del Migdia es veuen vàries carboneres i es creua amb el camí del Montgròs. El camí baixa confonent-se moltes cops amb el torrent degut a la important erosió d’aquesta zona. Baixant a l’esquerra es troben les balmes del torrent del Migdia abric natural format per blocs caiguts fet servir pels carboners per fer-hi estada. He sentit explicar a una persona que li havien contat que en aquestes balmes alguna dona havia parit. Més avall a ma dreta hi ha el camí que puja als Plecs del Llibre i pocs metres després el camí que porta al coll de l’Ajaguda on es pot enllaçar amb els camins dels Francesos.

El camí segueix clarament per dins del buc del torrent i per sota de la font de la Cajoleta el camí gira bruscament per anar a buscar el coll de Mosset on continua pel camí del Cabrit mentre que el torrent continua pel Joc de l’Oca.

Aquest camí no està identificat en el mapa de Joan Cabeza i si en la resta de mapes del massís.

Cami del torrent del Migdia format GPX
Camí del torrent del Migdia format KML