El Bruc – cova de l’Arcada –torrent de les Grutes – camí de coll de Port – els Pallers – el Bruc

Itinerari circular que surt del municipi d’El Bruc de la Parròquia i puja al massís per un dels camins tradicionals que els antics habitants d’aquests indrets feien servir per endinsar-se a la muntanya de Montserrat. Sortint des del Bruc , el caminant s’aproxima al massís a través dels plans creats pel torrent de les Comes fins arribar al Clot del Tambor al peu del mas del Castell. A través d’un camí que es confon amb el torrent del Tambor s’arriba a la font del Xebret en l’indret de l’era del mateix nom. Tot seguit l’itinerari condueix a la cova de l’Arcada, impressionant obertura natural. Des d’allí es puja cap al Pas del Príncep resseguint el torrent de les Grutes. Aquesta ruta fou força emprada en l’època dels carboners i llenyataires com ho testimonien els contraforts del camí.

Pel camí del torrent de les Grutes es puja cap al Pas del Príncep resseguint pràcticament aquest torrent. Des del coll del Pas del Príncep es baixa en direcció al refugi Vicenç Barbé i, després de creuar el torrent dels Cireres, s’agafa el camí de l’Era dels Pallers. En acabar de traspassar tots els Pallers s’agafa un caminoi que baixa a través de la canal del Pagès condueix ràpidament al peu de la serra de les Arnes on es troba la pista que uneix la Vinya Nova i can Jorba amb Can Maçana. Agafant la pista en direcció sud, un cop travessada la Plana Llarga i can Grau s’entra a les primeres cases del Bruc del Mig des d’on s’arriba al punt de sortida.

Dificultat: No presenta cap dificultat remarcable, llevat d’uns petits metres en el torrent de les grutes que hi uns graons metàl·lics per facilitar el pas.

Material recomanat: És necessari portar aigua (recomanable un litre i mig a l’estiu), botes de tresc, roba d’abric segons el temps i, a l’estiu, barret.

Distància: 12,14 km.
Durada: 3 hores 36 minuts

Altura sortida: 460 m.
Altura màxima: 975 m.
Altura mínima: 425 m.
Guany: 514 m.
Ascensió acumulada: 741 m.
Descens acumulat: 726 m.
Desnivell màxim: 550 m.

Descripció de l’itinerari

0 minuts Sortida El Bruc de Baix. Emprenem aquest itinerari al pont de la Parròquia sobre el torrent de l’Illa  que uneix els barris de Baix i del Mig del poble del Bruc amb el barri de la Parròquia (460 m. d’alt.). Es segueix la carretera en direcció a l’església flanquejant el parc del torrent de l’Illa

12 minuts. Bifurcació del camí. Can Pasqual. Arribada a la carretera vella del Bruc, que serveix ara d’accés pels vehicles que van a l’A-2. Fita quilomètrica 578. A la dreta queda l’entrada i a la sortida en sentit Lleida de la carretera A-2. Casal de can Pasqual, també a la dreta. Observació curiosa, aquest territori pertany al llunyà municipi de Pierola. A l’esquerra queda can Serrat i l’accés a la parròquia de Santa Maria, ambdós construccions a l’altra banda del torrent de l’Illa. Rètol indicador de la població. Pocs metres després de can Pascual cal abandonar la carretera que mena cap a Collbató i girar a l’esquerra per agafar el camí asfaltat que condueix a una bòbila perfectament identificable.

22 min. Bòbila Vallés. Antiga bòbila Jorba ara dita Baldosas Vallés. Deixar el camí asfaltat i vorejar per la dreta tota la bòbila per un camí que, sortint de can Marquès, ressegueix entre arbres el peu de la serra de les Moixerigues fins arribar a la pallissa abandonada de can Marquès que queda a la dreta. Cal seguir el camí en direcció nord-est. No cal agafar cap dels caminets o corriols que queden a l’esquerra segons el sentit de la marxa. Baixada suau cap al torrent de les Comes.

26 min. Torrent de les Comes. Travessem el gual del torrent de les Comes. Seguir en la mateixa direcció Nord-Est

27 min. Cruïlla. Quatre Camins Indret conegut com els Quatre Camins perquè és una intersecció de camins. Senyal indicadora. Girar per agafar el camí de l’esquerra, el més evident per anar en direcció Nord. Els altres camins porten a la Vinya Nova i Collbató, i a El Bruc Residencial. Ara el camí transcorre plàcidament entre oliveres.

33 min. Barraca Cremada. Senyal indicadora de cruïlla de pistes. El camí de la dreta és el camí que condueix a can Jorba des d’El Bruc. Seguir pel camí de l’esquerra en clara direcció vers el nord. Pujada suau entre oliveres. Aquest indret es coneix com la Barraca Cremada perquè a l’esquerra, segons la direcció de la marxa, hi ha les restes d’una cabana incendiada.

47 min. La Fonollosa. En l’indret anomenat de la Fonollosa la pista principal vira en angle recte vers Montserrat. L’altre pista guia a can Jorba, en aquest cas, resseguint el peu de la serra de la Palomera. Indret ple d’oliveres.

55 min. Bifurcació. Pou del Castell. Arribada al Pou del Castell, el broc està normalment protegit per trobar-se ben recobert d’heures i romegueres En aquest indret, hi ha un petit espai emprat com aparcament. Es deixar la pista, que s’enfila cap la finca anomenada el Castell, per endinsar-se en la petita coma coneguda com a Clot del Tambor. Partida d’oliveres. El camí segueix  l’àmplia llera del torrent entre oliveres. La coma està plena del còdols aportats pel torrent. Cal anar en direcció nord per trobar el torrent del Tambor. Unes fites ajuden a seguir el camí.

El nom del clot i del torrent, Tambor, prové de l’antic propietari d’aquest indret. No té res a veure amb la batalla de El Bruc. Tot aquest indret és ric en el conreu d’oliveres. Tota aquesta zona fou un gran oliverar. Observar que els camps d’oliveres arriben fins a l’inici de la mateixa roca de la muntanya.

58 min. Bifurcació Cruïlla camí del clot del Boixar. Confluència amb el camí del clot del Boixar que surt a la dreta. Rètol indicant les zones d’escalada controlada. Hi ha marques blanques pintades en les pedres. La rambla del torrent és un codolar molt ample, que seguim sempre cap el nord.

1 h 9 min. Flanqueig del torrent i entrada al seu buc. Primers pins. A la dreta hi ha unes fites que s’enfilen rostos amunt de forta dreturera. Cal continuar pel llit del torrent; tot i que, en algun punt cal cercar els millors passos. En alguns trams del camí es comencen a veure les restes dels murs de contenció obra ben feta amb pedra seca. El camí, quan no avança pel buc del torrent ho fa pel seu marge esquerra. Això permet flanquejar alguns trams del torrent. De tant en tant algunes balconades obren la vista al torrent format d’un veritable caos de pedres de grans dimensions

1 h. 11min. Sortida del torrent. Es segueix un estona caminant pel buc del torrent del Tambor que està fortament remenat per l’acció de l’aiguat de l’any 2000. El camí puja pel buc del torrent fins un indret on hi ha un petit congost. Una fita a la dreta indica que cal desviar-se per agafar un caminoi que puja ràpidament al peu de la roca. Cal fer atenció a agafar bé el camí, al principi menys evident que el torrent, totalment impracticable per mitjans naturals. El camí s’enfila ràpidament per damunt del marge esquerra del torrent entre alzines.

Pujar fortament en petites llaçades per un camí antic, com testifiquen algunes parets seques, normalment per bosc. Es veuen força bé els murs de contenció del camí. El buc del torrent queda a l’esquerra, de seguida prenem força alçada en relació al torrent. Avancem aigües amunt entre la característica roca del Tambor, a la dreta, i l’agulla del Castell, a l’esquerra tocant el torrent.

1h. 26 min. Bifurcació. Cruïlla de camins. El camí torna a trobar en el torrent ara en una zona oberta i que ací pren el nom de torrent de les Grutes. Deixem a la esquerra el camí que porta al coll del Xincarró i a la coneguda zona d’escalada i, més enllà, a la pista de la Diablera. A la dreta hi ha un altre camí que porta a un dels camins del Clot del Boixar. Tots dos camins estan marcats per fites.

1 h. 30 min. Font del Xebret. Pugem pel llit fortament alterat per l’aiguat de l’any 2000, avançant ara clarament cap al nord. Ens trobem ja en el llit del torrent de les Grutes, ací molt ample. Arribem a la punta d’un revolt, hi ha una corriol a l’esquerra marcat amb blanc que ens enfilaria pel torrent Lloro a través d’un pas ferrat. Cal seguir pel camí més ample marcat amb senyals vermelles. Per aquest indret val la pena esguardar a bellesa de la de la cova de l’Arcada que es veu al fons. És un grandiós pont natural d’uns quaranta metres d’arc, adossat a la paret del cingle a la desembocadura fòssil del torrent de la coma Cirers. Pocs metres després trobem a la dreta, un petit caminoi que porta  a la font del Xebret situada en un forat. És un racó agradable amb una aigua fresca i bona. Seguim de pujada en ziga-zagues, en la mateixa direcció que anàvem.

1 h. 36 min. Bifurcació. Cruïlla amb el camí del Cabrit. Cruïlla, cal agafar el camí de l’esquerra que ens portarà, primer a la Cova de l’Arcada i després, al pas del Príncep pel torrent de les Grutes i l’estació d’Assarriar o al Lloro a través del camí del torrent del Lloro. El camí que queda a la dreta és el camí del Cabrit que mena al coll de Musset, primer, i després al torrent del Migdia. El camí puja suaument fins arribar al peu de la cinglera. Es tracta d’un camí ben definit amb alguns murs de contenció de paret seca. Es veuen algunes marques vermelles i altres de color groc.

1 h 40 min. Cova de l’Arcada. Cova de l’Arcada. Es tracta d’una cova natural de 5 metres de fondària per 20 metres d’alt i 40 metres d’ample. Després de la cova el camí baixa per anar a trobar el torrent de les Grutes. Abans d’arribar-hi, cal superar una sèrie de blocs de pedres caigudes. En alguns trams es continuen veient els murs de contenció de pedra seca. Marques vermelles o vermelles barrejades amb grogues.

1 h 47 min. Torrent de les Grutes. Arribada al torrent de les Grutes. El camí arriba al buc del torrent i baixa pocs metres per ell fins passar a l’altre banda amb una lleugera pujada.

1h 50 min. Bifurcació. Cruïlla de camins. Agulles o Pas del Príncep. Cruïlla ben senyalitzada amb marques i senyals grogues. El camí que venim està marcat com El Bruc, el de l’esquerra diu Agulles i porta al Lloro a través del torrent del mateix nom. Cal agafar el camí de la dreta marcat com Coll de Port. També hi ha una fletxa vermella i marques vermelles barrejades amb grogues. El camí segueix pujant fins trobar de nou el buc del torrent. Ara el camí segueix el buc del torrent durant una estona entrant en un petit congost.

1 h 57 min. Estació d’Assarriar. Seguint pel buc del torrent s’arriba a una gran balma sota un gran bloc caigut. Aquest indret es coneix com l’estació d’Assarriar. Marca vermella en la paret de la balma. El camí abandona momentàniament el buc del torrent per enfilar-se per la part superior del gran bloc i seguidament torna a baixar al torrent. Prosseguir pel torrent, tot i donar la impressió de que s’entra en el cul de sac per l’estretor d’aquest congost.

El nom d’estació d’Assarriar és una transformació d’un mot derivat de sàrria. Una sàrria és un recipient, generalment d’espart, que forma bossa a cadascun dels seus extrems i que serveix, posat de través damunt una bèstia, per a transportar coses. Semblaria que el nom de l’indret fora més correcte estació d’ensarriar, ja que ensarriar von dir posar en una sàrria o en sàrries.

2h Graons metàl·lics.Seguint pel torrent s’arriba a un punt on no es pot avançar per medis naturals. Uns graons metàl·lics amb barres de ferro corrugat col·locats pel grup Cavall Bernat permeten vèncer un desnivell de dos metres. És un pas fàcil. Després d’aquest pas el camí segueix una estona pel buc del torrent.

2h 04 min.  Sortida del buc del torrent. Sortida definitiva del buc del torrent. Cal estar atent per sortir del buc perquè en aquest cruïlla el camí surt a l’esquerra i s’enfila ràpidament abandonat el buc. L’erosió de l’aigua dificulta identificar el punt de trobada del camí amb el torrent perquè ha quedat una mica per damunt del torrent. El camí puja notablement. Després d’uns pocs metres el camí torna a trobar el torrent, però no hi entra i ràpidament se’n torna a separar. Continua la pujada

2h 07 min. Zona de llastres. Trobada amb una gran llastra que cal remuntar-la. En aquest indret cal estar atent per identificar les marques que senyalen el camí. Després d’aquesta llastra se’n troba una altra. També cal estar atent amb les marques. En aquest cas el camí supera la llastra pel seu cantó esquerra i, quasi bé al final, gira a l’esquerra i entra en una zona de vegetació. Ara el camí està ben definit.

2h 13 min. Bifurcació. Cruïlla amb el camí de coll de Port. Cruïlla amb el camí del coll de Port. Cal girar a l’esquerra, ja que el camí de la dreta porta al coll de Port. En el cas de fer el camí en sentit contrari, cal estar molt pendent en trobar l’inici d’aquest camí que s’endinsa per torrent de les Grutes d’on es ve.

2h 16 min. Pas del Príncep. Arribada al Pas del Pas del Príncep (965 metres). Des d’aquest indret la vista s’estén pel conjunt d’agulles de la regió dels Frares Encantats, els colls de Port i del Miracle, i de la zona de l’Esfinx. Al final sud del petit serrat on hi ha el Pas del Príncep es troben els torrents del Lloro i el de les Grutes que es el que s’ha anat resseguint.

2h 18 min. Bifurcació. Cruïlla amb el camí que puja a l’agulla del Lloro a través de Dit. Seguir pel camí amb baixada pronunciada per trobar el torrent del Lloro

2 h 22 min. Torrent del Lloro. Creuar el torrent del Lloro que prové d’aquesta agulla. En aquest punt arriba també per l’esquerra el camí que anteriorment s’ha abandonat en una cruïlla del punt 17. Al llarg d’aquest camí hi ha alguns indrets des dels quals es dominen bones vistes de les agulles de la regió dels Frares Encantats.

2 h. 34 min. Bifurcació. Cruïlla amb la Canal Ampla. Cruïlla per la dreta amb el camí de la Canal Ampla que baixa del coll de les Agulles o del Portell estret.

2h. 36 min. Refugi Vicenç  Barbé. Arribada al refugi Vicenç Barbé. Es continua pel camí que condueix cap a la Portella. Després d’una baixada es creua el torrent dels Cirerers.

2h. 40min.  Bifurcació. Cruïlla camí de l’Era dels Pallers. A pocs metres de creuar el torrent de les Boïgues o dels Cirerers hi ha a l’esquerra un camí que en agradable baixada porta a l’Era dels Pallers i a zona dels Pallers. Hi ha un indicador. Cal agafar aquest camí i deixar l’altre que ens hauria dut a la Portella. El camí baixa fins entrar en el buc del torrent de les Boïgues o dels Cireres entre una vegetació d’alzines. El camí majoritàriament va per dins del torrent, tot i que en alguns moments se’n surt momentàniament. Al llarg del camí es poden veure alguns blocs de pedra tallada que formen uns graons ben definits. Després d’una estona de baixar pel torrent el camí circula per un roquissar, que cal baixar-lo, al final del qual es torna a trobar el buc del torrent que cal seguir.

2h 45. Torrent de les Boïgues o dels Cirerers. Després d’anar un temps pel dins del torrent el camí se’n surt i s’enfila per la dreta i torna a baixar per trobar de nou el buc del torrent. En aquest indret, es deixa el torrent a la dreta i es continua pujant per uns graons de fusta. Al final i després s’arriba a un indret des del qual es veu l’Era dels Pallers i les formacions d’aquest indret. El camí torna a baixar per creuar de nou el torrent i pujar ràpidament per la seva dreta. Es troben marques blanques i restes de marques verdes.

2h 47 min. Bifurcació. Era dels Pallers. Arribada a l’era dels Pallers. Plataforma artificial que amplia el coll que hi ha en aquest indret.  A la dreta hi ha el camí que porta al torrent de la Diablera. Cal agafar el camí que transcorre al peu de les diferents roques que conformen els Pallers fins a arribar al seu extrem on hi ha la Tisoreta.

2h 47min. Els Pallers La Tisoreta, curiosa formació que tanca el conjunt d’agulles dels Pallers. Des d’aquest indret surt el camí que permet baixar ràpidament fins el camí del Vermell del Xincarró. En algunes estones el camí avança per damunt de la roca. Les marques ajuden a orientar-se, com també el fet de que visualment es domina el camí del Vermell del Xincarró a on ens dirigim. A la dreta, entre les alzines, s’entreveu la característica agulla del Gerro amb la seva nansa natural.

2h 58 min. Bifuració. El Timbaler. Cruïlla amb un corriol que a l’esquerra porta al camí del Vermell del Xincarró per la Raconada. A l’esquena queda el Timbaler, característica agulla d’aquesta zona. Es continua baixant. Poc després es troba un corriol que porta al camí de la cova de l’Arcada. Es continua en direcció sud.

3h 6 min. Bifurcació. Camí de la Plana Llarga. Cruïlla camí de la Plana Llarga, zona emprada per aparcar cotxes. Pocs metres després de passar una pinassa hi ha la cruïlla amb la pista que, venint de la Vinya Nova i Can Jorba, puja per la Plana Llarga i porta cap a Can Maçana, entre altres indrets. Cal agafar en baixada el camí per l’esquerra.

3 h 9 min. Bifurcació. Cruïlla amb el camí de la Cova de l’Arcada. Cruïlla amb el camí antic de El Bruc a la cova de l’Arcada passant pel coll del Xincarró. Cal continuar en baixada per la pista que s’orienta en direcció a El Bruc, sud.

3 h. 18 min. Bifurcació. Cruïlla amb el camí de Collbató al Bruc.Seguir baixant per la pista de la Plana Llarga a Can Jorba i la Vinya Nova. Arribada a una cruïlla. La pista de l’esquerra porta a can Xico i can Salses, cal seguir recte. Tot seguit es troba un camí a la dreta que mena a can Rovira, cal continuar recte cap avall.

3 h 24 min. Mas Grau. Es passa pel costat de Mas Grau, que queda a la dreta. Es segueix baixant cap el nucli urbà del Bruc del Mig.

3 h 26 min. Ajuntament del Bruc. L’itinerari continua per dins del nucli urbà d’El Bruc en direcció al El Bruc de Baix

3 h 36 min. Bruc de Baix. Final de l’excursió.

Baixar el track en format GPX 
Baixar el track en format KMZ 

image_pdfimage_print