Vinya Nova – Camí dels francesos – Camí del Pont – Vinya Nova

Caminada circular llarga que s’inicia en la vessant sud del massís en la finca de la Vinya Nova i acaba al mateix lloc. Es puja pel camí dels Francesos fins el coll del Muset i es continua fins al peu del Camell de Sant Jeroni on s’agafa el camí del Montgròs en direcció al coll de les Pinasses al peu de l’Albarda Castellana. Pujada a aquesta roca. Es continua pel camí nou de Sant Jeroni fins la cruïlla del camí del Pont. Baixada per aquest camí fins el coll de la Roca Mala considerat per algunes persones com l’Axis mundi del massís. Tot seguit el camí segueix baixant pel costat del torrent del Pont entre el serrat de la Vinya Nova i el serrat dels Pollegons. Al final, al peu del Trió dels Pollegons s’agafa una petita drecera que porta a la Vinya Nova.

En tot moment es camina per corriols. Es puja durant quasi una hora i mitja. Després d’un petit trànsit per un camí ample es baixa per un altre corriol, estones pedregós, durant quasi bé dues hores. Cal tenir present que és una caminada llarga que exigeix anar ben calçat i amb aigua, ja que en cap moment es passa per una font. La pujada a l’Albarda Castellana és opcional i es pot evitar si no es vol fer una petita grimpada amb corda fixa. Part d’aquest excursió transcorre pels mateixos indrets transitats per César August Torras l’any 1880 i que donà peu a la seva crònica Ascensió al Montgròs de Montserrat.

Distància  8.415 metres
Durada  3 hores

Altura sortida  467 metres
Altura màxima  1.132 metres
Altura mínima  468 metres
Guany  664 metres
Ascensió acumulada  726 metres
Descens acumulat  726 metres
Desnivell màxim  664 metres

 

00:00 minuts Sortida de la Vinya Nova. Agafar la pista que des de la Vinya Nova [i] va en direcció al Bruc per can Jorba [ii]. Tot sortint, es deixa a la dreta un camp d’oliveres, el camp del Vicari, on surt un corriol que s’endinsa dins del bosc en direcció al massís.

08 minuts. Camp del Vicari. Després del Camp del Vicari i després d’una pronunciada corba es creua un camí que s’enfila pel torrent de la Maçana.

10 minuts. Camí dels Francesos. Trobada amb la pista que ve de la Vinya Nova a el Bruc. Indicador del camí dels Francesos. S’agafa un corriol que s’orienta cap el massís al costat del torrent del Bassal dels Gats [iii]. És camí del Bassal dels Gats conegut també amb el nom del camí del Francessos [iv].

Al començament del camí hi ha una tanca de fusta per impedir l’accés de vehicles i cavalls. Pocs metres després de l’indret on s’agafa el camí hi ha la casa de can Jorba. Es veuen marques rogenques en algun arbre i les blanques-grogues del PR-C78.

24 minuts. Serrat dels Tudons. Sortida momentània del bosc. Nova entrada el bosc. El camí està força erosionat. Durant tota la pujada el camí es paral·lel al serrat dels Tudons que queda a l’esquerra. És un camí força ombrívol degut a la espesa vegetació que l’envolta.

30 minuts. Cruïlla. Camí barrat a l’esquerra. Aquest camí retorna a la pista de Collbató a El Bruc.

42 minuts. Torrent del Bassal dels Gats. El camí creua el torrent del Bassal dels Gats i segueix pujant en un terreny força terrós

58 minuts Coll de Muset. Abans d’arribar al coll de Muset es creua un camí a la dreta que és el camí de cal seguir. Val la pena arribar-se al coll per observar la gran vista que es domina des d’aquest indret. El coll queda al damunt de canal del Migdia a la part superior del Joc de l’Oca. Des del coll es domina una àmplia panoràmica que va des de l’agulla de l’Ajaguda, el coll de Mosset, el serrat del Faró, el Montgrós, els Plecs del Llibre, la Cajoleta, les Talies, el Gegant Encantat, Sant Jeroni i l’Albarda Castellana. Alguns referències cartogràfiques i guies d’excursions esmenten aquest coll com Bassal dels Gats o coll de l’Ajaguda per més informació sobre el nom veure la nota corresponent al final de la ressenya [v]. Recular fins trobar de nou el camí.

1 hora 06 minuts Mirador. Mirador amb important panoràmica de tota la zona. Ara el camí segueix el vessant dret del torrent dels Bugaders.

1 hora 11 minuts. Cruïlla. Corriol a la dreta per anar al torrent dels Bugaders. Es continua pujant suaument en camí força estona aeri. Val la pena aturar-se de tant en tant per contemplar la vista.

1 hora 21 minuts. Camí del Clot de Sajolida. Després d’entrar en una zona boscana es troba a ma dreta la cruïlla del camí que ve del camí del Pont a través del clot de Sajolida. Rètol de fusta que diu Can Jorba.

1 hora 24 minuts. Camí del Montgròs. Cruïlla amb el camí del Montgròs al peu del Camell de Sant Jeroni proper a l’indret de la cova de la Palla. Seguir a la dreta pujant per dins del bosc. Una mica més amunt a l’esquerra del camí, desviant-se pocs metres, es troben uns roquissars amb excel·lents vistes al Montgròs, roca Plana dels Llamps, els Ecos, les Talaies i Sant Jeroni.

1 hora 36 minuts. Les Pinasses. Coll amb cruïlla de camins al peu mateix de l’Albarda Castellana.  El camí de l’esquerra porta al camí nou de Sant Jeroni quasi sota mateix del mirador de Mossèn Cinto, el camí de la dreta baixa també, en quatre llaçades, al camí de Sant Jeroni a trobar una de les capçaleres del torrent de Santa Maria. El camí que queda a l’esquena de la marxa puja a l’Albarda Castellana. S’agafa aquest camí que transcorre sobre la mateixa roca. S’arriba al cim amb una petita grimpada a través d’una corda.

1 hora 40 minuts. Cim de l’Albarda Castellana. Magnifica vista de la regió de les Gorres, el Puntal de l’Albarda, el serrat dels Pollegons, el clot de Sajolida i el serrat de la Vinya Nova.

1 hora 45 minuts Coll de l’Albarda Castellana. Agafar el camí de la dreta per anar ràpidament al camí de Sant Jeroni al costat del torrent de Santa Maria.

1 hora 47 minut. Camí de Sant Jeroni. Arribada al camí de Sant Jeroni. Senyal indicadora

1 hora 55 minuts. Camí antic de Sant Jeroni. Cruïlla amb l’antic camí de Sant Jeroni que puja des del monestir de Santa Maria de Montserrat pel Pla dels Ocells. Senyal indicadora.

1 hora 56 minuts. Basses de Sant Antoni. El camí entra dins del torrent de Sant Maria durant uns pocs metres. En el buc del torrent hi ha unes petites cavitats que formen unes cadolles o bassiols. A continuació el camí es situa per damunt de marge esquerra del torrent. El camí ara és de formigó. Des d’aquest indret, just abans d’un revolt pronunciat a la dreta, just al damunt seu, hi ha una immensa roca amb un gran pi a mitja alçada. Just fet el revolt apareix el Cigronet i al fons les diferents Gorres.  Petit pont de fusta per salva el torrent de Santa Maria que en aquest indret forma una important cadolla. Són les anomenades Basses de Sant Antoni.

1 hora 59 minuts. Fita de terme. Important fita de terme.

2 hora 4 minuts. Camí del Pont. Cruïlla amb el camí del Pont [vi] en un petit collet quasi inapreciable. No està senyalitzat com altres camins, però sí que hi ha una pintada en un roca que diu Vinya Nova i el dibuix d’una cabra. Agafar aquest camí que baixa ràpidament per un roquissar. Es veuen marques blanques.

2 hores 19 minuts Coll de la Roca Mala. El corriol comença a baixar a través d’una zona boscosa, després per roquissar o brolla. A mesura que es baixa es veu la vessant nord del serrat dels Pollegons. Després d’una baixada considerable per una roquissar s’arriba al coll de la roca Mala. D’aquest coll surt el camí de Sajolida que, a través del bassal del mateix nom, porta al camí dels Francesos. Aquest corriol és fàcilment identificable, a més d’estar indicat per una pintada vermella damunt d’una pedra. Amplia vista. [vii]

En direcció est es veu al fons la regió de les gorres destacant la Gorra Frígia; davant seu hi ha els Pollegons, el Rave, la Campana; el Sentinella. Al peu del coll, a l’oest, queda el clot de Sajolida, el serrat de Sajolida amb les roques del Castellet i al fons, l’Albarda Castellana i al darrera el Camell de Sant Jeroni, tota la regió de Sant Jeroni, el Montgròs, la Roca Plana dels Llamps i part de la regió dels Ecos.

El camí baixa per anar a buscar el profund torrent situat entre el serrat on es troba la roca Mala, roca del Pi i roca Tormes, i el serrat dels Pollegons.

2 hores 22 minuts. Cruïlla del camí de la cova de la Murdela. Després d’una ràpida baixada el corriol arriba al torrent i després hi ha la cruïlla del camí de la cova de la Murdela. Tot  seguit el corriol va baixant, durant una bona estona, pel torrent. Quan se’n surt, es fan unes quantes llaçades. Es veu com el camí està ben construir amb murs de paret seca i graons pel bestiar. El torrent cada cop està més enclotat.

2 hores 35 minuts.  Carena dels Pollegons. Després d’anar uns metres pel torrent que prové de la canal de l’Ermità Mort el camí fa unes quantes llaçades. En una d’elles el camí s’acosta a la carena dels Pollegons a l’alçada de la roca Gris. Tot seguit el torrent comença a obrir-se ara entre el serrat de la Vinya Nova i el serrat dels Pollegons i el corriol es situa per damunt del torrent al peu de les últimes parets del serrat dels Pollegons. A l’alçada de l’estreta canal dels Pollegons, que es deixa a l’esquerra, des del corriol, que ha pres alçada respecte al torrent, es veu dins d’aquest el Pont natural format per unes roques..

2 hores 38 minuts El Pont. La caiguda d’uns blocs de pedra han creat un pont artificial al bell mig del torrent. S’hi arriba per un estret corriol. El nom de tot el camí prové d’aquest fenomen.

2 hores 46 minuts Camí del Pont. Retorn al camí del Pont.

2 hores 57 minuts. Canal Fosca. La següent canal que apareix a l’esquerra del corriol és la canal Fosca enclotada entre les darreres parets del serrat dels Pollegons. Pocs metres després, el corriol es separa de les altes parets i, en l’extrem inferior del serrat de roca de la Palleta, arriba al torrent, ara convertit en d’un ampli llet pedregós. Al darrera queda la canal de l’Artiga Alta on es troba la via ferrada de la Dama. En aquest indret, es bo girar-se per contemplar la coma del Trió dels Pollegons [viii], formada per els tres extrems de la fi del serrat dels Pollegons, i l’entalla del torrent del Pont.

3 hores Cruïlla. Cruïlla de camins. El camí de l’esquerra baixa apropant-se a la canal de l’Artiga Alta fins el camí de Collbató a el Bruc. Rètol de fusta amb el nom de camí del Pont. Cal agafar el camí de la dreta que baixa fins el buc del torrent ple de còdols. Baixar uns metres pel torrent procurant situar-se a la seva dreta.

3 hores 3 minuts. Cruïlla. Camí a la dreta, quasi imperceptible, que s’endinsa dins del bosc. Seguir-lo en direcció a la Vinya Nova.

3 hores 10 minuts. Final a la Vinya Nova

NOTES

[i] La Vinya Nova és una finca situada al límit dels municipis de Collbató i el Bruc. Aquesta finca està molt arrelada a la història del massís i del monestir de Santa Maria de Montserrat. Aquesta finca substituí a una altra, encara existent, anomenada Vinya Vella situada al terme d’Esparreguera.

[ii] Can Jorba és una important finca al peu de la muntanya, terme del Bruc. La imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou amagada en aquesta casa entre el mes de juliol de 1835 fins el setembre de 1844. La desamortització de 1835 comportà la destrucció i l’exclaustració de la comunitat que significà l’abandonament del Monestir fins 1844, any que començà la seva restauració amb el retorn de la imatge.

[iii] El nom de bassal dels Gats, segons s’explica en una crònica del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de l’any 1932 prové d’un “clot sense cap interès, en el qual s’estanquen unes glopades d’aigua de pluja i serveix d’abeurador als gats mesquers. El bassal dóna nom al camí, perquè està situat al fil d’un estret i pelat carener, a l’altra banda del qual hi ha el jaç del torrent de Migdia.” A continuació s’afirma “en ésser al bassal hi és marcada una bifurcació. No obstant, no són dues sinó tres les branques en què es destria: l’una a la dreta, que va a Sant Jeroni; l’altra central, que davalla ràpidament al fons del torrent i mena a la font del Llum, i una de tercera a l’esquerra, al primer tram confosa amb aquesta, que va a Montgròs o al Montserrat occidental.” Més endavant es diu “ “el torrent de Migdia, sec com tots els de Montserrat, neix sota del gran espadat de Sant Jeroni, i mor en caure estimbat a la plana, sota mateix del bassal dels Gats”.

[iv] L’abat Muntadas també explica que una important columna de soldats francesos, guiats per un pràctic (en aquest cas es tractava d’un masover d’un mas a prop de Martorell que fou apressat després , jutjat i executat i el seu cap exposat al poble del Bruc) agafà el camí el sortia al costat de la casa de Can Jorba i pujava a Sant Jeroni. Es tracta del camí del Bassal dels Gats anomenat des de llavors el camí dels Francesos. Aquest pràctic traïdor, diu el pare Cruselles, es deia Isidro Pérez Camino així ho esmenta l’Abat Muntadas en la seva obra Historia de Montserrat (1894) i que reprodueix el pare Cruselles en la seva obra Nueva Historia de Montserrat (1896) , on també esmenta que aquest nom es troba en l’obra Glorias de Nuestra Señora de Montserrat escrit per Ramon Barrera i publicat l’any 1861 a La Havana.

La figura del masover traïdor també surt esmentada en la crònica del mossén Zoilo Gibert en el seu Breu noticia de lo ocorregut en Espanya, especialment en esta vila y demés fins al juny de 1814. En aquesta crònica es comenta que el dia 1 de gener de 1809 les tropes franceses s’apoderen de Collbató i del Bruc i, gràcies a un espia, l’esmentat masover, agafen uns canons que estaven a les forcas del Bruc i a can Maçana. En la seva crònica, el mossén Zoilo Gibert comenta que el masover fou pres a Olesa, traslladat a Tarragona, jutjat i executat, i el seu cap exposat al Bruc. És evident que en aquesta crònica s’integren fets passats en moments diferents. En la Crónica de la Provincia de Lérida, escrita per Enrique Blanch l’any 1868, es comenta que el barò d’Eroles el 7 d’octubre de 1811 detingué a Cervera el governador d’aquesta ciutat nomenat pels francesos, Isidro Pérez Camino dit el corregidor afrancesado, considerat molt perillós per la seva crueltat, fou jutjat i penjat a la ciutat de Berga.

[v] Coll de Muset. En el llibre Montserrat pam a pam, en Josep Barberà, definí una secció dins de la muntanya de Montserrat anomenada Muset i que tenia com a referència el coll del mateix nom que el situa al peu de l’agulla l’Ajaguda en la serra que porta des d’aquest coll al Camell de Sant Jeroni tal com descriu César August Torras en la seva clàssica referència “Ascensió al Montgrós de Montserrat” La Renaixensa any 1 tomo I nº 5 15 març 1880 pàg 193-202. En Ramon de Semir (1949) també fa servir el mateix nom per designar aquesta coll.

A partir d’aquestes descripcions inicials de referència en moltes guies parlen de l’agulla de l’Ajaguda pròpiament com l’Ajaguda del coll de Muset. A més, en el manuscrit preparatori del seu llibre, en Josep Barberà, esmenta explícitament que el nom de Muset és una derivació del francès Mousset perquè aquest coll estava dedicat en honor a l’hispanista del segle XIX, Albert Mousset. Aquest coll en la cartografia de l’editorial Alpina es anomenat coll de l’Ajaguda o del Bassal dels Gats.

La confusió es manté perquè a pocs centenars de metres de l’anterior coll n’hi ha un altre identificat amb un nom semblant. Es tracta del coll del Mosset situat entre el serrat de la Palomera i el serrat del Faraó, indret per on hi passa el camí del Cabrit en el seu trànsit cap al torrent del Migdia des de les proximitats de la cova de l’Arcada i la Proa.

¿Davant la similitud fonètica neix el dubte, Muset i Mosset són el mateix nom?. Si és així, ¿on cal situar-lo? Segons la historiadora local de Collbató, Assumpta Muset, el nom Mosset és incorrecte perquè el terme prové del cognom Muset. En el segle XVI i XVII a Collbató hi ha alguns pagesos que es diuen Muset i tenen terres en aquesta zona. El cognom Muset és originari de l’Anoia i, més concretament, de la Pobla de Claramunt i de Castellolí. El que passa és que al catalanitzar-lo s’escriu malament i es posen amb dues esses i es pot haver transformat la u per una o.

Molts topònims tenen a veure amb antigues explotacions agrícoles (algunes medievals) i amb els pagesos que les conreaven. Assumpta Muset aporta la següent informació. Al segle XVI hi havia un propietari, que era l’amo de la mas Bernada, que es correspon en part amb l’actual fica de la Vinya Nova, que es deia Jaume Muset. Aquesta propietat estava a prop de l’Ajuguda i del serrat que porta a l’Albarda Castellana. En aquella època era costum identificat els indrets de la muntanya amb els noms dels seus  propietaris. Els de les comes del mas Pastor i de la Maçana, sí que tenen a veure amb dos pagesos del Bruc que eren propietaris de trossos de terra en aquesta indrets i que es deien així: Pastor (era un mas medieval) i Maçana, que eren els de can Maçana, de la Guàrdia. Hi ha molts més casos: mas Rafart, torrent del Misser, etc. L’Assumpta Muset no sap si aquest el topònim Muset a la muntanya pot venir de la propietat de la Vinya Nova. Assumpta Muset afirma que tothom que es diu Muset es creu descendent d’algun francès i alguns, com la Margarida Muset, afinen més i asseguren que són descendents d’Alfred Musset. El cognom Muset és víctima de tota mena de transformacions, de vegades en un intent de normalitzar-lo.

D’acord amb les observacions d’Assumpta Muset resulta que tindríem dos colls identificats amb el mateix nom i que la interpretació de l’origen del nom proposada per en Josep Barberà seria errònia. En quant a aquest duplicitat de colls amb el mateix nom o similar penso que és més fruit de l’error. Els dos colls estan molt propers i és possible que hi hagi alguna mala interpretació.

Ramon Ribera opina que ell mateix pot haver contribuït a generar aquesta confusió en la seva guia Caminant a Montserrat. El Massís. En aquesta obra parla del coll de Mosset a la serra de la Palomera on hi arriba el camí del Cabrit. Fou Ramon Ribera qui posà aquest nom al coll perquè, al preparar la seva obra s’entrevistà l’any 1975 amb el Celestino de Can Salses (Celestí Escriu i Brugués), que llavors tenia vuitanta anys. Aquesta persona afirmà que el coll de la Palomera es deia de Mosset i que a sota d’ell hi havia una cova, realment és una balma, on el mosset es trencà el coll i per això es diu cova del coll de Mosset. El mateix Ramon Ribera em recordà que Josep Barberà pensava que Muset era un general francès que hauria pujat pel camí dels francesos. No sabia en Josep Barberà que aquest comandament tenia un altre nom. Curiosament, aquesta versió no coincideix del tot amb el que el propi Josep Barberà escriví en el seu manuscrit. D’aquí ve el canvi de lloc i de grafia.

En resum, les raons per les quals els dos colls porten dos nom molt similars poden tenir el seu origen en una confusió. Però el temps els ha consolidat com a dos termes que descriuen dues realitats diferents. De tal manera que el coll de Mosset estaria al serrat de la Palomera mentre que el coll de Muset estaria al peu de l’agulla Ajaguda. El que no està clar és l’origen del seu nom. Una alternativa per esmenar l’error en la toponímia seria reservar el nom de coll de Muset el que es troba al peu de l’Ajaguda i coll de la Palomera el que està en el serrat del mateixa nom.

Donada la confusió amb aquesta toponímia, proposo emprar el nom de coll de la Palomera per identificar el coll al peu del serrat de la Palomera, i el nom de coll de Muset pel coll al peu de l’agulla Ajaguda en el tram on passa el camí dels Francesos.

[vi] Al llibre Itinerari de la Muntanya de Montserrat es descriu el camí del Pont. És Itinerari XXX camí del Pont a “Itineraris de la Muntanya de Montserrat“, Revista Montserratina (1909). En la ressenya es comenta que el bon estat del camí es deu al se ús per part dels propietaris del restaurant de Sant Jeroni que hi pugen des de Collbató.

[vii] Alguna tradició suggereix que a l’entorn d’aquest coll, o la mateixa Roca Mala, hi ha l’Axis mundi montserratí. Axis mundi és una expressió que designa el centre del món en la concepció de la mitologia, habitualment representat per un element natural destacable al qual si li atorga un caràcter sagrat i de contingut altament simbòlic.

[viii] La part nord dels Pollegons recorda cadascuna de les de les pues d’una forca o d’una forquilla. Però la part sud del serrat dels Pollegons acaba amb unes importants parets al damunt del torrent del Pont. En la seva part final la serralada es divideix en tres branques separades per dos profundes canals, la canal Fosca i la canal de l’Artiga Alta. Aquestes tres branques finals del serrat dels Pollegons formen el que s’anomena el Trió dels Pollegons. Es diu així perquè  el serrat dels Pollegons sorgeixen tres ramificacions recordant els pals de les forques per remanar palla, tot i que aquest tingués només dos puntes. Externament, el Trió dels Pollegons, està limitat, al nord,per la canal Fosca i per la part sud per la canal de l’Artiga Baixa, on es troba una important via ferrada, la canal de la Dama. En aquest itinerari es passa pels Pollegons. Però també la part sud, es forma el Trió perquè

Track de l’itinerari en format GPX
Track de l’itinerari en format KMZ
Waypoints de l’itinerari en format GPX

Album fotogràfic