Monestir de santa Cecília – Canal de sant Jeroni – Serrat de les Lluernes – Canal Plana – Monestir de santa Cecília

Itinerari: Excursió circular per llocs excepcionals del massís montserratí recomanat només per a persones acostumades a caminar per terrenys tècnics, on es combinen trams de grans roques, pedregam de diverses dimensions, passos assegurats amb equipaments artificials i forts desnivells, tant de pujada com de baixada. Es surt de des del monestir de santa Cecília fins la font de la Teula des d’on s’agafa la dura canal de sant Jeroni. Acabada la canal es segueix per un tram del camí de ferradura de sant Jeroni (altrament dit camí vell) i es continua pel camí de la serra de les Lluernes fins el coll de la Canal plana. Les vistes que es tenen en aquest tram són excepcionals, totes presidides per l’impressionat Cavall Bernat. Des del coll de la Canal es baixa per aquesta canal fins el camí de l’Arrel que permet retornar el punt de sortida.

La canal de sant Jeroni era el pas d’accés ràpid pels obrers que construïen l’aeri de sant Jeroni i després els que hi treballaven. En mapes i postals antigues identificaven genèricament la part alta de la canal de sant Jeroni com el pas de les Àligues. Els temps de la pujada de la canal de sant Jeroni són aproximatius. Algunes persones ho podran fer en molt menys temps i altres, els que tinguin un caminar més reposat, abstret o contemplatiu, necessitaran més temps. La canal de sant Jeroni quedà molt malmesa pels aiguats de l’any 2000 i alterada per la radical estassada sota la línia elèctrica, arribant a desaparèixer el camí que permetia pujar, més còmodament, per aquesta camí amb menys temps del emprat actualment.

Dificultat:  La part més dura de l’itinerari, la canal de sant Jeroni, té poc menys de 1,5 quilòmetres i puja gairebé 500 metres amb una pendent general de 35%, però durant poc menys de 800 metres la pendent és del 45%.  Es molt recomanable no fer aquest itinerari desprès d’un dia que hagi plogut o d’alta  humitat.

Material recomanat: És necessari portar aigua (recomanable un litre i mig a l’estiu), botes amb sola adient per anar per terreny considerat tècnic, roba d’abric segons el temps i, a l’estiu, barret.

 

Distància: 6,669 km
Durada: 4 hores 4 minuts

Altitud máxima; 1.159 metres
Altitud mínima: 681metres
Alçada de la sortida: 681 metres
Alçada de l’arribada: 681 metres
Diferència alçada sortida i punt més alt: 478 metres
Diferència entre altitud sortida i arribada: 0 metres
Diferència entre punt més baix i punt més alta: 478 metres
Ascensió acumulada des de la sortida: 553 metres
Descens acumulat des de la sortida : 550 metres

 

Descripció de l’itinerari

 

0 minuts Sortida des del Monestir de Santa Cecília. Creuar la carretera de can Maçana i agafar un corriol que, passant per darrera l’estació transformadora s’enfila per anar a buscar el GR-172. Pujada suau.

4 minuts. Cruïlla. GR-172. A l’arribar al camí del GR-172 cal girar a la dreta i seguir pel camí.

6 minuts. Torrent de sant Jeroni. Arribada al torrent de sant Jeroni des d’on té tota la perspectiva de la imponent canal de sant Jeroni. Uns metres més amunt del torrent queda la Font de la Teula. Quan el camí gira a la dreta hi ha la cruïlla de l’inici del camí de la canal de sant Jeroni. Tòtem senyalitzador.

14 minuts. Font de la Teula. Es comença a pujar i no es pararà de pujar fins arribar al capdamunt de la canal. Al començament el camí avança per un corriol ben fressat. Uns metres després, a ma esquerra, surt el caminoi que mena a la font la Teula. Important captació d’aigua canalitzada. La font de la Teula està situada al marge dret de la canal de Sant Jeroni, a la paret. La font es troba al costat de la canal una mica encimbellada. Per apropar-s’hi, hi ha unes cadenes que en faciliten l’accés. La font està aixoplugada sota un petit cobert, té un petit safareig també cobert i un dipòsit d’on surt l’aigua, equipat amb un broc. L’aigua d’aquesta font de raig continu s’acumula en un gran dipòsit un xic més avall del naixement al costat d’un edifici on hi ha un transformador d’electricitat.

19 minuts Carbonera. El camí, uns metres després de deixar la font de la Teula, gira a l’esquerra noranta graus en un indret que era una antiga carbonera. Són perfectament visibles els murs construït amb pedra seca per crear la plataforma de la carbonera. El camí segueix pujant per graons amb alguns trams d’escales naturals fetes amb arrels i pedres. La pendent és forta, així que caldrà regular l’esforç.

30 minuts. Canal de sant Jeroni. El camí baixa per una llaçada construïda per una rampa aèria feta amb troncs i xarxa d’espart per donar consistència a la poca terra que sosté la plataforma. Arribada al buc del torrent i inici de la part tècnica amb alguns tres de grimpada amb cables, corda i una escala. Travessar la canal i pujar enganxats a la roca ajudats per un cable que fa de passamà. Es continua pujant per una zona de força pendent amb roques de tota mida. La canal queda encaixonada entre el serrat del Moro, a l’esquerra, i el serrat de sant Jeroni a la dreta segons el sentit de la marxa. Tot el camí està marcat, ja sigui amb fites de pedres o amb algunes marques vermelles de pintura. El terreny és inestable, per això cal procurar no fer rodolar pedres canal avall. Dins del buc del torrent hi ha les diferents torres que transporten l’electricitat al centre de Telecomunicacions situat a mirador del Moro.

37 minuts. Roca de la Confluència. El camí s’acosta al peu de la roca de la Confluència situada a l’extrem d’un petit serrat que separa la canal de sant Jeroni, a l’esquerra,  i, a la dreta, una canal marcada amb marques blaves. Aquesta canal permetia antigament accedir a la via ferrata de la Teresina, tancada i  desequipada l’any 2019, o continuar amunt per la canal coneguda popularment amb el nom de canal del Mejillón. El nom prové de les restes que abocava el restaurant de sant Jeroni situat antigament al final d’aquest canal. Aquesta canal també es coneix erròniament com a canal del Pou de Glaç. Cal seguir amunt, en força pendent per la canal de sant Jeroni. Alguna senyal vermella indica la traça a seguir. Pocs metres més amunt una escala i una corda amb nusos permeten superar una gran roca situada al mig del torrent. Abans aquesta escala era una simple passarel·la amb graons clavats a la fusta amb una corda per facilitar la pujada. Tot seguit el camí passa al peu d’una torre elèctrica.

1 hora 53 minuts. Camí de l’aeri de sant Jeroni. Un cop acabada la zona de blocs rocosos el camí progressivament s’aparta del buc del torrent. Una marca de pas barrat indica que cal abandonar el torrent i començar a pujar per un terreny terrós molt degradat. La pujada és considerable i feixuga. Tota l’estona es camina per dins del bosc acarats a la paret de ponent del serrat del Moro. El bosc és molt tancat.  Mentre es puja, a la dreta queden unes poques petites agulles i roques integrades en el que Josep Barberà anomenà serradet de sant Jeroni. Entre aquest serradet i la carena del Pou de Glaç, com s’anomenà antigament a la carena on hi ha les roques de les Foradades  o l’agulla de la Roser, transcorre la canal del Pou de Glaç. No cal confondre aquesta canal amb la que, erròniament s’anomena canal de Pou de Glaç o del Mejillón. Aquesta darrera canal té la seva part superior molt a prop del cim de sant Jeroni. La canal de sant Jeroni acaba al peu d’una torre d’electricitat situada en la confluència amb el camí que unia el camí de sant Jeroni amb l’estació superior de l’aeri de sant Jeroni, on s’ubica avui l’estació de Telecomunicacions.

1 hora 55 minuts. Capella de sant Jeroni. Seguint de baixada per aquest camí s’arriba al replà on hi ha la capella de sant Jeroni, al darrera de la qual hi ha restes de l’antic pou de Glaç, actualment colgat, i la part superior de la canal del Pou de Glaç. Agafar davant de la capella el camí de sant Jeroni en baixada.

1 hora 59 minuts. Bifurcació. Cruïlla a la dreta amb el camí que baixa del coll de les Pinasses. És un camí d’enllaç amb el camí dels Francesos. Tòtem de senyalització. Continuar pel camí de sant Jeroni.

2 hores 08 minuts. Bifurcació. Cruïlla a l’esquerra amb el camí de ferradura de sant Jeroni conegut avui també com camí vell de sant Jeroni. Deixar el camí de sant Jeroni   agafar el camí de ferradura de sant Jeroni o caní vell que en ràpida baixada ens acosta al torrent de santa Maria.

2 hores 10 minuts. Bifurcació. A sota de la roca de la Barretina del Patriarca cruïlla a l’esquerra amb el camí de la serra de les Lluernes. Seguir per aquest darrer camí deixant el camí de ferradura de sant Jeroni.

2 hores 15 minuts. Bifurcació. Cruïlla amb el corriol que permet accedir a l’inici de la canal dels Arítjols. Alerta amb el nom. Algunes cartografies reiteren l’error d’anomenar-la canal dels Avellaners. La canal dels Arítjols està tancada a la pràctica del senderisme per l’existència d’un important planter de teixos que es troben sota control biològic. L’impressionant roca del Cap de Mort apareix dominant aquest tram del camí.

2 hores 21 minuts. Bifurcació. Cruïlla a l’esquerra amb el corriol que permet accedir a l’ermita de sant Antoni.

2 hores 23 minuts. Balma del Cavall Bernat. A l’esquerra, a peu del mateix camí hi ha la balma obrada del Cavall Bernet. Lloc emprat antigament pels escaladors per fer bivac. Seguidament a la dreta hi ha la cruïlla amb el camí de  l’ermita de sant Antoni que puja des de les Basses de sant Antoni.

2 hores 25 minuts. Bifurcació. Corriol per anar al coll del Cavall Bernat

2 hores 48 minuts. Coll de la Canal Plana. Bifurcació. Important cruïlla de camins. El camí que venia per la carena de la serra de les Lluernes des de l’antic camí de sant Jeroni conflueix amb el camí de les Porrasses que permet baixar ràpidament al Pla dels Ocells; o continuar cap el coll de sant Salvador; o remuntar pel camí del Pas dels Flautats o baixar al camí de l’Arrel per la canal Plana. Agafar aquest darrer camí.

Baixar pel camí de la canal Plana, pràcticament desaparegut en el seu tram inicial. El camí ha quedat força erosionat per l’ús agressiu d’algunes curses, l’acció de les pluges i el pas dels animals. Hi ha moments que s’ha perdut l’antiga traça del camí. Primer es baixa pel centre de la canal i cap el final cal decantar-se a l’esquerra on es troba part de la traça del camí de la canal. A mitja baixada es troben alguns petits miradors, s’hi arriben apartant-se lleugerament del camí, que permeten apreciar les roques de la serra del Forat del Vent. En un d’aquests miradors hi ha un petit banc que facilita el gaudi de la contemplació. Carbonera al final de la canal Plana amb la confluència amb el camí de l’Arrel

3 hores 15 minuts. Bifurcació. Confluència amb el camí de l’Arrel. Important camí que recórrer transversalment la cara nord del massís des del Pla de la Trinitat fins al monestir de santa Cecília.

3 hora 19 minuts. Mirador del serrat de les Barretines. Es continua caminant dins del bosc per anar a trobar un nou esperó rocós situat a la part baixa del serrat del Vent.  Aquest esperó, situat a la dreta, es un bon mirador per contemplar les roques dels Falcons, el serrat de les Barretines, el Projectil, el Cavall Bernat, el Morral del Cavall i la resta de roques i agulles d’aquesta regió

 3 hora 22 minuts. Mirador del Projectil  . El camí de l’Arrel continua per dins del bosc i  voreja un petit esperó rocós que marca la fi del serrat de les Barretines.  Aquest esperó acaba, a la dreta,  amb una cinglera on fa anys un despreniment provocà la trista mort de dos operaris. Entre la cinglera i el camí la solitària agulla de la Maria Lluïsa. La base rocosa de l’esperó és un bon indret per contemplar el conjunt de roques i agulles que acompanyen el Call Bernat.

 3 hora 25 minuts. Canal del Projectil. El camí baixa suaument per flanquejar la part inferior del serrat de les Barretines. Entre uns arbres senyalats amb pintura vermella puja el corriol que permet acostar-se a les vies d’escalada del Projectil. Es continua caminant per dins del bosc.    

3 hora 26 minuts. Torrent del Balaguer  . Un cop passada la canal del Cavall Bernat el camí de l’Arrel baixa suaument cap el torrent d’en Balaguer mal anomenat en algunes guies com a torrent dels Arínjols. Un bloc de pedres tancades en un gabió protegeixen l’erosió del torrent. En un arbre de la part inferior del camí creuant el torrent hi ha les sigles CB. No confondre amb Cavall Bernat, sinó amb el nom de Canal d’en Balaguer. Petita pujada a la sortida del torrent

 3 hora 28 minuts. Canal de Cavall Bernat. El camí baixa suaument fins arribar a la canal que baixa per la vessant est del Cavall Bernat.  Un caòtic munt de pedres indica l’inici de la canal. Un característic arbre, torçat en forma de cadira són els referents més destacats d’aquesta canal que permet acostar-se a les rampes de la base del Cavall Bernat per iniciar algunes de les seves vies d’escalada. Pocs metres abans d’aquest canal hi ha un modest corriol que també permet apropar-se a la base d’aquestes vies.

3 hora 30 minuts Mirador. El camí de l’Arrel flanqueja la base del Morral del Cavall. L’espessor del bosc impedeix veure les elevacions de les roques d’aquest indret. A la dreta del camí, després d’una suau pujada,  hi ha una clapa de roca que és un bon mirador del Cavall Bernat i de tots els serrats que tanquen la part occidental de la cara nord del massís montserratí. Aquest indret convida a contemplar la bellesa d’aquestes roques i agulles.

3 hora 33 minuts. Torrent del Cavall Bernat i torrent de l’Escletxa dels Teixos. El camí segueix baixant  suaument i creua primer el torrent del Cavall Bernat que separa aquest monòlit del serrat de les Onze. El torrent del Cavall Bernat baixa ben dret de la cara oriental d’aquest monòlit. Una pedra plana amb una fletxa blava senyala aquest indret. Des del camí de l’Arrel s’aprecia com el torrent baixa en forta caiguda cap la carretera BP-1103. A pocs metres de l’anterior torrent un petit torrent que baixa del peu de l’Escletxa dels Teixos. Un feix d’espigades branques delimiten l’inici de la canal al costat d’unes pedres evocadores d’un marge de camí. Una fita, situada a l’altra banda del camí, indica el pas de la canal. L’Escletxa dels Teixos és una emblemàtica escletxa situada a la dreta de la imponent i majestuosa paret dels Diables, al costat mateix del Cavall Bernat. Es troba gairebé a sota on havia estat l’hort de I ‘ermita de Sant Antoni.

3 hora 34 minuts. Corriol. A l’esquerra surt el corriol d’aproximació a les vies d’escalada de la paret dels Diables          

3 hora 38 minuts. Pas de l’Arrel. El camí planeja, primer, i després baixa suaument fins sortir del bosc i arribar al pas rocós del pas de l’Arrel, que dóna nom a tot el camí. Durant uns pocs metres es baixa per damunt de roca. Són apreciables les antigues ziga-zagues creades per haver rebaixat la roca. Les cròniques antigues  comenten les dificultats dels animals de bast per transitar per aquest pas. Bon lloc per aturar-se i contemplar l’amplitud de la paret nord dominada per l’esvelta figura del Cavall Bernat ben visible des d’aquest indret.   

 3 hora 44 minuts. Canal dels Arítjols. Tot seguit s’arriba a la canal dels Arínjols mal anomenada canal dels Avellaners. Ampli espai omplert per les pedres dels arrossegaments de la canal. Indret força ombrívol. Avui, aquesta canal està tancada al senderisme. La canal dels Arínjols està reconeguda en l’Inventari de boscos singulars de Catalunya, amb la població més abundant de teixos a Montserrat. Les teixedes mediterrànies són un hàbitat escàs i protegit per la Directiva Hàbitats de la UE. Aquesta canal separa el serrat del Patriarca, situat a la seva vessant occidental, del serrat de les Onze situat a la vessant oriental.       

 3 hora 46 minuts. Bateria alta de l’Hospitalet. Seguint per dins de bosc combinant suaus pujades, baixades o planejant es voreja una roca situada a la base de les Roques del Duc. Requadre de ciment d’una antiga torre de llum. En aquest indret surt un esperó rocós, anomenat Bateria alta de l’Hospitalet, que es projecte cap la carretera BP-1103 i és travessada per un túnel. A la cara oest d’aquest esperó hi havia l’estació inferior de l’aeri de sant Jeroni. Al cap damunt de l’esperó, les tropes que defensaven Montserrat durant la guerra del Francès, instal·laren una bateria. Són visibles els murs que suportaren la plataforma de la bateria. És un lloc amb poca vegetació i això permet contemplar de nou totes les roques i agulles de la cara nord del massís montserratí           

 3 hora 49 minuts. Canal del Moro. Després d’una curta baixada el camí de l’Arrel arriba a la llisa canal del Moro. La força de l’aigua ha polit la roca i ha eixamplat el buc del vertical torren. Aquesta canal marca el límit entre el serrat del Patriarca i el serrat del Moro. El camí puja suaument a la sortida del torrent.            

 3 hora 51 minuts. Canal de l’escletxa del Moro. Creuar el vertical torrent de la canal de l’escletxa del Moro. Continuar per dins de bosc. Curiosa acumulació de pedres que evoquen algun tipus d’antiga construcció. Algunes d’aquest pedres semblen estar disposades formant la base d’una estructura semicircular.

3 hora 53 minuts. Caminoi que baixa a la carretera. Continuar en baixada, fent una petita llaçada. Observar la resta de graons en algun tram del camí. El camí segueix per dins del bosc en suau pujada fins la cruïlla amb el caminoi que baixa a la carretera BP-1103. Quan no estava fet el GR-172, obra d’en Jordi Oliver, recuperant part de l’antiga traça del camí de l’Arrel i obrint alguns trams nous, aquesta caminoi era el punt on es baixava per anar al monestir de Santa Cecília.                        

3 hora 54 minuts. Enderrocada de santa Cecília. El camí entra en zona amb el típic bosc montserratí que impedeix veure les roques del serrat del Moro. Entre suaus pujades i baixades el camí passa entre blocs de pedra caiguts de les properes parets rocoses. En Ramon Ribera recuperà per aquest lloc el nom de l’Enderrocada de santa Cecília tal com s’havia anomenat en primitives descripcions.         

3 hora 58 minuts. Corriol per accedir a la paret del serrat del Moro. El camí entra en zona amb el típic bosc montserratí que impedeix veure les roques del serrat del Moro. Entre suaus pujades i baixades el camí passa entre blocs de pedra caiguts de les properes parets rocoses.         

3 hora 59 minuts. Cruïlla GR 172. Cruïlla amb el GR 172. Tòtem de senyalització. A l’esquerra el camí continua cap a la roca Foradada i can Maçana. L’antic camí de l’Arrel continua uns metres més per la dreta per baixar suaument cap el monestir de santa Cecília. Continuar a la dreta per baixar al monestir de santa Cecília.

 4 hora 4 minuts. Arribada al monestir de santa Cecília.

 

Canal de sant Jeroni – canal Plana – cami Arrel

Canal de sant Jeroni – canal Plana – cami Arrel

Canal de sant Jeroni – canal Plana – cami Arrel

Canal de sant Jeroni – canal Plana – cami Arrel

Canal de sant Jeroni – canal Plana – cami Arrel

Canal de sant Jeroni – canal Plana – cami Arrel

Canal de sant Jeroni – canal Plana – cami Arrel

Canal de sant Jeroni – canal Plana – cami Arrel

Canal de sant Jeroni – canal Plana – cami Arrel

Canal de sant Jeroni – canal Plana – cami Arrel

Canal de sant Jeroni – canal Plana – cami Arrel

Canal de sant Jeroni – canal Plana – cami Arrel

Canal de sant Jeroni - canal Plana - Cami Arrel GPX (199 descargas )
Canal de sant Jeroni - canal Plana - Cami Arrel KMZ (166 descargas )

 

image_pdfimage_print