Monestir de Santa Cecília – Coves de Santa Cecília – Carena de la Creu de Ferro – Monestir de Santa Cecilia

Itinerari: Sortida del Monestir de Santa Cecília baixant per la pista de passant per la font del Moro porta a la finca de can Martorell. Tot baixant, s’arriba a un petit replà confluència de camins. Agafar el corriol que porta a les coves. Es retorna al camí de can Martorell. Poc abans d’arribar a aquesta explotació agrària del monjos del monestir de Santa Maria de Montserrat s’agafa un camí carreter que transcorre per la base de la carena de la Creu de Ferro. Abans de pujar al coll d’inici d’aquesta carena es troba la font de la Mina de can Martorell. Des del coll de la Creu de Ferro carenar fins a l’extrem on suposadament hi ha havia la creu de Ferro. Magnífic mirador de tota la paret nord del massís montserratí i del conjunt de carenes i serrats que formen els contraforts d’aquesta cara. Desfer el camí de la carena per retornar al coll i seguir en la mateixa direcció fins trobar un corriol que, mig tapat, acaba a la carretera de can Maçana. Retornar cap el monestir de Santa Cecília creuant dos torrents força singulars d’aquesta cara nord: el torrent de l’Hort del Malany i el torrent de la font del Llum.

Dificultat:  Sense cap dificultat.

Material recomanat: És necessari portar aigua (recomanable un litre i mig a l’estiu), botes de tresc, roba d’abric segons el temps i, a l’estiu, barret.

Distància 5,887 km.
Durada: 1 hora 45 minuts
 

Altitud màxima 690 metres
Altitud mínima 540 metres
Alçada de la sortida 684 metres
Alçada de l’arribada 684 metres
Guany 6 metres
Desnivell màxim 150 metres
Ascensió acumulada des de la sortida 215 metres
Descens acumulat des de la sortida 209 metres

Descripció de l’itinerari

0 minuts Sortida Inici des del monestir de Santa Cecília de Montserrat. Agafar la pista que baixa cap a la finca de Martorell al darrera del refugi Bartomeu Puiggrós. El refugi s’inaugurà l’any 1978 construït sobre una antiga masia. Una tanca barra el pas de vehicles. A l’entorn d’aquest indret, fa anys es feu una plantació d’arbres representatius dels diferents tipus de bosc a Catalunya. Poc metres després, a l’extrem d’un pronunciada corba, surt a la dreta el camí que duu a l’antic mirador de santa Cecília avui ocupat per una caseta de vigilància de prevenció d’incendis. Per aquell indret hi havia un antic abocador. Després de la pronunciada corba el camí baixa clarament cap a la clotada de la font del Moro. Les agulles del serrat del Moro i de Sant Jeroni s’alcen al fons del marge esquerra del camí.

11 minuts. Font del Moro. La font queda a l’esquerra del camí, anant de baixada cap a can Martorell, en una paret rocosa i sense cap altra indicació que unes lletres grogues pintades a la mateixa roca. La font recull l’aigua d’una escletxa gairebé vertical, entre dos replecs de roca. Al peu d’una gran llosa hi ha una petita obra de ciment equipada amb un broc de polsador. És una font que no sol assecar-se mai. Antigament aquesta font antigament també se la coneixia com a font de l’Heura. En la guia Montserrat. Itineraris (1909) es comenta que té una aigua de temperatura quasi constant y la millor de tota la Muntanya. Continuar baixant per la pista. Segons les descripcions d’inicis del segle XX s’entrava a un gran camp d’avellaners.

16 minuts Bifurcació.  El camí fa una gran corba i a la dreta queda una petita esplanada terrosa amb poca vegetació. És una cruïlla de camins on el camí de can Martorell conflueix el GR 4 i el PR C-19. El primer porta cap a Marganell i el segon a la masia de la Calsina a través del coll de la Molella i l’obaga de la Calsina. També hi ha un corriol a la dreta ben trepitjat que porta cap a les Coves de Santa Cecília.

En aquesta esplanada, antigament hi havia una creu de fusta “que marcava el lloc on radicava antigament el Castell Marro” (Montserrat. Itineraris, 1909). La ubicació d’aquest castell és una qüestió controvertida. El cert és que per aquest indret es troben diversos carreus de considerables dimensions i alguna roda de molí mig partida. El masover de can Martorell suggereix que aquestes restes podien indicar l’existència d’una antiga masia en aquest punt. La presència d’aquests vestigis recomana fer una recerca arqueològica acurada.

23 minuts Coves de Santa Cecília i font de Santa Cecília. El camí de les coves transcorre orientat cap al monestir de Santa Cecília i va paral·lel al can Martorell en una cota més baixa. El camí baixa suaument entre la vegetació cada cop més espessa en direcció al torrent de les Coves. De seguit s’endevinen al fons, sota el monestir de Santa Cecília, un amuntegament de roques grans situades al costat mateix del torrent. Les cròniques antigues parlen de que el camí avançava entre avellaners. A l’arribar al torrent, cal baixar pocs metres pel seu buc fins arribar a les dues Coves de Santa i a la font del mateix nom.

30 minuts. Bifurcació. Retornar pel mateix corriol fins el camí de can Martorell. Girar a la dreta i baixar en direcció a aquesta finca agrícola.

43 minuts Bifurcació. Baixar pel camí de can Martorell en suau pendent. Es creuen diversos torrents que venen de la cara nord del massís abans d’arribar a l’important torrent de la Font del Llum ben visible pel seu ample i rocós buc. Passat aquest torrent el camí descriu un important llaçada a la dreta i s’obra als camps de conreu de can Martorell i avança paral·lel i per sota de la carena de la Creu de Ferro, a l’esquerra, i els fruiters de can Martorell a la dreta.

A l’arribar a una nova important llaçada a la dreta es deixa la pista de can Martorell i s’agafa un camí carreter a l’esquerra. Al costat d’aquest camí, a l’esquerra, hi ha una caseta d’un transformador i un dipòsit d’aigua, i a la dreta, una mica retirada, hi ha una important bassa de rec. Seguir pel camí carreter que segueix l’antic camí de la Creu de Ferro.

1 hora Mina de can Martorell. El camí carreter de la Creu de Ferro puja paral·lel a la carena resseguint-la per la seva vesant oest. Progressivament el camí carreter es transforma en un simple camí, encara d’una certa amplada, que s’enfila cada cop mes per pujar al cap de la carena entre un petit bosc ben espès. Poc abans d’arribar al damunt de la carena surt un petit corriol a ma esquerra que porta a la font de la Mina de Can Martorell. La captació té una porta metàl·lica que tanca una mina que entra terra endins uns 30 m, fins a la surgència. És una font que no s’arriba a quedar mai seca i és del subministraments d’aigua de la finca de can Martorell.

1 hora 6 minuts, Coll de la Creu de Ferro. Retornats al camí de la Creu de Ferro es segueix en franca pujada fins  arribar a un coll fàcilment identificable per l’absència de vegetació. Des d’aquest indret s’agafa un petit corriol a l’esquerra que planeja fins a l’extrem de la carena de la Creu de Ferro.

1 hora 11 minuts Creu de Ferro. Tot el llom de la carena de la Creu de Ferro és un contínuum rocós. L’extrem nord de la carena és un bon mirador de tot aquest sector montserratí. El mirador està situat en un petit penya-segat que queda per sobre de la finca de can Martorell. No s’ha observat cap signe que indiqués que allí hi havia hagut una creu de ferro. La seva existència està documentada en el llibre Montserrat. Itineraris (1909), la seva presència deuria contrastar amb la creu de fusta situada més avall al peu del camí de can Martorell. Retornar al coll carenant

1 hora 16 minuts Coll de la Creu de Ferro. Situats de nou al coll cal agafar un camí ben definit al començament que després es converteix en un corriol que puja a la carretera de can Maçana. Un cop caminats uns cent metres es troba un camí a l’esquerra ben marcat que no cal agafar. És un camí que acaba a un torrent proper. Continuant pel camí que es duia es troba una fita que indica on comença el corriol que s’enfila ràpidament fins a la carretera. Pocs metres després es troba una nova fita amb una marca blava.

1 hora 21 minuts Carretera de can Maçana. Arribada a la carretera BP – 1103 en un petit revolt proper a la font de les Albes. L’inici del corriol està identificat amb un barra corrugada de ferro amb una llaç de plàstic. A l’altra banda de la carretera, just al front on s’arriba, hi ha un punt blau marcat entre la malla que protegeix el talús. També hi ha un punt blau al darrera de la senyal de trànsit que hi ha en aquest indret. Continuar per la carretera en direcció al monestir de Santa Cecília.

1 hora 24 minuts Torrent de l’Hort del Malany – Font de les Albes.  La carretera creua el torrent de l’Hort del Malany força descarnat pel aiguats de l’any 2000. A la dreta de la carretera i al damunt d’ella en el marge esquerra del torrent queda amagada la font de les Albes. Continuar per la carretera en direcció al monestir de Santa Cecília.

 1 hora 35 minuts Esperó cota 674 Poc després del torrent de l’Hort del Malany es passen dos nous torrents, un d’ells és el torrent de la Font del Llum. La carretera fa un important revolt cap la dreta. En aquest punt, a l’esquerra hi ha una explanada resultat d’unes antigues obres de rectificació del traçat de la carretera i que, fins no fa massa, existia el punt de recollida de les brosses del monestir i santuari de Santa Maria.

Des d’aquest indret es pot arribar fàcilment a la punt d’un esperó cota 674 que s’aboca al camí de can Martorell en el punt on conflueix el GR 4, el PR C-19 i el camí de les Coves de Santa Cecília. Alguns relats situen el castell Marro al capdamunt d’aquest esperó. No hi ha cap indici de la seva existència com estructura sòlida. La seva inexistència no invalida que es podes tractar d’una construcció lleugera feta amb fusta. Recular per situar-se de nou a la carretera. Continuar per ella en direcció al monestir de Santa Cecília.

1 hora 40 minuts Canal de Sant Jeroni i Font de Santa Cecília. Seguint per la carretera s’arriba a la canal de Sant Jeroni on antigament estava el restaurant de Santa Cecília que quedà totalment destruït, llevat el lavabo, pels aiguats de l’any 2000. Pocs metres amunt de la carretera en la canal es troba la font de Santa Cecília. Hi ha dos elements a destacar en aquesta font: el punt on se situa el broc (amb polsador) i el punt de surgència natural de l’aigua, situat un xic més amunt, des d’on és captada i canalitzada – tant cap al broc esmentat com cap a la canalització que porta l’aigua fins a la finca de can Martorell. També són visibles uns tubs que vénen de la font de la Teula situada aigües amunt de la canal. Continuar per la carretera

1 hora 45 minuts Final, monestir de Santa Cecília. Després de caminar uns 300 metres s’arriba al monestir de Santa Cecília.

Baixar el track en format GPX 
Baixar el track en format KMZ 

 

santa-cecilia-creu-de-ferro-santa-cecilia-1 santa-cecilia-creu-de-ferro-santa-cecilia-2
santa-cecilia-creu-de-ferro-santa-cecilia-3 santa-cecilia-creu-de-ferro-santa-cecilia-4
santa-cecilia-creu-de-ferro-santa-cecilia-5 santa-cecilia-creu-de-ferro-santa-cecilia-6
santa-cecilia-creu-de-ferro-santa-cecilia-7 santa-cecilia-creu-de-ferro-santa-cecilia-8
santa-cecilia-creu-de-ferro-santa-cecilia-9 santa-cecilia-creu-de-ferro-santa-cecilia-10
santa-cecilia-creu-de-ferro-santa-cecilia-1 santa-cecilia-creu-de-ferro-santa-cecilia-2
image_pdfimage_print