Camí de Dalt de les Canals

S’anomenen camins de les Canalsa un conjunt de camins que es troben en la vessant nord-est de la muntanya. Aquesta part de la muntanya, tal com indica la guia Montserrat. Itinerari (1909), està dividida en graons d’uns 100 metres de desnivell. El primer de tot, el de més amunt, és de la Plana Vella amb les ermites de la SantíssimaTrinitat, Sant Benet, Santa Creu i Sant Dimes; el segon és on es troba el monestir de Santa Maria i Sant Miquel; el tercer hi ha la roca dels Corbs, part superior del camí de la Santa Cova; el quart l’integra l’antic camí de la Santa Cova, la part inferior de l’actual camí i la capella de la Santa Cova; el cinquè nivell el forma el camí de Dalt de les Canals( dit també camí dels Pins el sisè és el camí de les Canals (camí de Baix), el setè són les feixades d’oliveres per on passa l’antic camí de Collbató a Monistrol de Montserrati avui es troba la carretera de Collbató a Esparreguera.

Les Canals pròpiament dites són les darreres vessants de la serra Llarga darrera de la Santa Cova. Per anar-hi hi ha havia, temps antics, dos camins des de Monistrol de Montserrat. Un camí que era conegut amb el nom de camí de baix les Canals. Aquest camí, força bo, passava per sota les canals donava la volta i anava a sortir al clot de la Bellasona en l’indret nomenat el Forat. L’altre camí, relativament bé com l’anterior, passava pel graó de per sobre l’anterior i sortia al mig mateix de les canals on es trobava amb el camí de la font de la Noguera. I no anava més enllà, de tal manera que des d’aquest indret o bé es pujava al graó del damunt, on es troba la Santa Cova, o s’havia de baixar al camí de baix de les Canals.

A inicis del segle XX, 1909 el camí de dalt de les Canals, com diuen les cròniques del moment, no era massa bo. Per això es recomanava transitar pel camí de baix de les Canals.

Camí de dalt de les Canals

El camí de dalt de les Canals, segons les guies i els mapes,té diferents orígens a Monistrol de Montserrat. El mapa de l’editorial Alpina és l’única cartografia que aquest camí és anomenat camí de les Aigües perquèes tracta d’un camí ben fressat que permet la circulació de vehicles fins a la caseta de l’aigua. L’ús d’aquesta nom pot dur a certa confusió perquè existeix un altre camí, molt proper a aquest, anomenat camí de l’Aigua. La guia de Montserrat. Itinerari (1909) prefereix anomenar el camí de dalt de les Canals com a camí dels Pins, perquè passa pel mig d’una pineda. Segons aquesta guia el camí continuava avançant superant les torrenteres de la vesant sud-est fins arribar al pas del Llop, on hi havien algunes coves ronyoses que servien de descans als remats. En el pas de Llop, segons la guia d’inici del segle XX,hi havia una paret plena de grans llengües de cérvol. A continuació el camí travessava el torrent de Santa Mariaa uns 140 metres per sota del camí de la Santa Cova, passavaper una gran pineda, coneguda com el Solei dels Pins(solell dels Pins) i mor sota la Santa Cova confluint amb el camí de la font de la Noguera. L’indret anomenat solell dels Pinsevoca a un antic bosc de pins pinyoners i és el que donaria nom al camí conegut com el de dalt de les Canals.

En el mapa de Ramon de Semir s’introdueix una important variant en els camins que sortien des de Monistrol de Montserrat cap al monestir de Santa Maria. Per exemple incorpora un nou camí que des de les Girades avança cap a ponent, es creua amb la drecera de la Graella, no indicada en el mapa de 1909, passa pel coll Cabiró i acaba a la carretera de Monistrol de Montserrat uns metres després del kilòmetre 6. Per Ramon de Semir aquest nou sender, segons la intensitat del color i amplada del seu dibuix, representa la continuïtat del camí de dalt de les Canals. Aquest topògraf acaba aquest camí en l’indret on es troba l’estació elevadora de les aigua al monestir de Santa Maria. Per la qual cosa es pot deduir que l’antic camí de dalt de les Canals s’hauria transformat en la recent cartografia en el camí de les Canals i que la seva funció era facilitar l’arribada fàcil, per un camí ample i ben fet, a l’estació de bombeig de l’aigua. Recordem que en la guia de 1909, Montserrat. Itinerario es comentava que el camí de dalt de les Canals no era dels millors.

En el mapes de Ramon de Semir i en la guia de Ramon Ribera s’indica que aquest camí continuava un mic més enllà de l’indret on el fa acabar Joan Cabeza i la guia Montserrat. Itinerari (1909). En concret, passava el torrent de les Aligues, seguia cap la cova de les Guineus, emprada com aixopluc dels carboners, i després de creuar varis torrents acabava en el Forat Xic curiosa formació en forma de petit túnel rocós situada al peu de l’Orella de Llebra i el Cap de les Canals. Ramon Ribera comenta que, seguint un poc més enllà, saltant uns quants torrents, es podia arribar on antigament havia l’anomenat castell Otger. En Jordi Oliver donà a aquest camí un entitat pròpia i el denominà camí de la serra Llarga.

Camí de Dalt de les Canals format GPX

Camí de Dalt de les Canals format KML