Camí de les Canals
S’anomenen genèricament camins de les Canals a un conjunt de camins que es troben en la vessant nord-est de la muntanya de Montserrat. Aquesta part del massís, tal com senyala la guia Montserrat. Itinerari (1909), està dividida en graons d’uns 100 metres de desnivell. El primer de tot, el de més amunt, és el de la Plana Vella amb les ermites de la Santíssima Trinitat, Sant Benet, Santa Creu i Sant Dimes; el segon és on es troba el monestir de Santa Maria i la capella de Sant Miquel; el tercer hi ha la roca dels Corbs, part superior del camí de la Santa Cova; el quart l’integra l’antic camí de la Santa Cova, la part inferior de l’actual camí i la capella de la Santa Cova; el cinquè nivell el forma el camí de les Canals (de Dalt) dit també camí dels Pins; el sisè és el camí de les Canals (de Baix), el setè són les feixades d’oliveres per on passa l’antic camí de Collbató a Monistrol de Montserrat i avui es troba la carretera de Collbató a Esparreguera. Fins aquí la referència de la guia Montserrat. Itinerari. Cal destacar que parla de dos camins relacionats amb les Canals: el de dalt anomenat com camí de les Canals (de Dalt) o camí dels Pins i el camí de les Canals (de Baix). El qual, com es diu en un altre lloc, era de més bon passar que el primer, el camí dels Pins.
Amb el terme les Canals s’indica les darreres vessants de la serra Llarga, just darrera de la Santa Cova. Per anar-hi hi ha havia, temps antics, dos camins des de Monistrol de Montserrat. Un camí que era conegut amb el nom de camí de les Canals (de Baix). Aquest camí, força bo, passava per sota les canals donava la volta i anava a sortir al clot de la Bellasona en l’indret nomenat el Forat. L’altre camí, relativament bé com l’anterior, passava pel graó de per sobre l’anterior i sortia al mig mateix de les canals on es trobava amb el camí de la font de la Noguera. I no anava més enllà, de tal manera que des d’aquest indret o bé es pujava al graó del damunt, on es troba la Santa Cova, o s’havia de baixar al camí de baix de les Canals.
A inicis del segle XX, 1909 el camí de les Canals (de Dalt), com diuen les cròniques del moment, no era massa bo. Per això es recomanava transitar pel camí de les Canals (de Baix).
Camí de dalt de les Canals
El camí de les Canals (de Dalt) que anomenem com a camí de dalt de les Canals, segons les guies i els mapes, té diferents orígens possibles a Monistrol de Montserrat. El mapa modern de l’editorial Alpina és l’única cartografia on aquest camí és anomenat camí de les Aigües perquè es tracta d’un camí, més aviat una pista de terra, ben fressat que permet la circulació de vehicles fins a la caseta elevadora de l’aigua. L’ús d’aquest nom pot dur a certa confusió perquè existeix un altre camí, molt proper a aquest, anomenat camí de l’Aigua. La guia de Montserrat. Itinerari (1909) l’anomena camí de dalt de les Canals o camí dels Pins, perquè passa pel mig d’una gran pineda. Segons aquesta guia el camí de dalt de les Canals continuava avançant superant les torrenteres de la vesant sud-est fins arribar al pas del Llop, on hi havien algunes coves ronyoses que servien de descans als remats. En el pas de Llop, segons la guia d’inici del segle XX, hi havia una paret plena de grans llengües de cérvol. A continuació el camí travessava el torrent de Santa Maria a uns 140 metres per sota del camí de la Santa Cova, passava per una gran pineda, coneguda com el Solei dels Pins (solell dels Pins) i mor sota la Santa Cova confluint amb el camí de la font de la Noguera. L’indret anomenat solell dels Pins evoca a un antic bosc de pins pinyoners i és el que donaria nom al camí conegut també com el de camí de dalt de les Canals. El terme solell designa una part d’una muntanya o d’una vall orientada cap al migdia i per tant més assolellada que l’orientada cap al nord.
En el mapa de Ramon de Semir s’introdueix una important variant en els camins que sortien des de Monistrol de Montserrat cap al monestir de Santa Maria. Es tracta d’un nou camí que des de les Girades avança cap a ponent, creua amb la drecera de la Graella, no indicada en el mapa de 1909, passa pel coll Cabiró i acaba a la carretera de Monistrol de Montserrat uns metres després del kilòmetre 6. Per Ramon de Semir aquest nou sender, segons la intensitat del color i amplada del seu dibuix, representa la continuïtat del camí de dalt de les Canals. En l’altre extrem, en el mapa aquest camí més ampla tenia una variant que acabava en l’indret on es troba l’estació elevadora de les aigua al monestir de Santa Maria, mentre el camí de dalt de les Canals, indicat simplement com un camí normal continuava en direcció al torrent de Santa Maria. Per la qual cosa es pot deduir que l’antic camí de dalt de les Canals s’hauria transformat, tal com indica el mapa de Ramon de Semir, en una pista per facilitar l’arribada fàcil a l’estació de bombeig de l’aigua. Aquesta modificació del camí en pista resolia un problema indicat en la guia de 1909, Montserrat.Itinerari, que el camí de dalt de les Canals no era de bon passar.
En el mapes de Ramon de Semir i en la guia de Ramon Ribera s’indica que el camí de dalt de les Canals continuava un mica més enllà de l’indret on el feia acabar Joan Cabeza i la guia Montserrat. Itinerari (1909). En concret, Ramon de Semir i Ramon Ribera indiquen que el camí passa el torrent de les Àligues, segueix cap la cova de les Guineus, emprada com aixopluc dels carboners, i després de creuar varis torrents acaba en el Forat Xic, curiosa formació en forma de petit túnel rocós situada al peu de l’Orella de Llebre i el Cap de les Canals. Ramon Ribera comenta que, seguint un poc més enllà, saltant uns quants torrents, es podia arribar on antigament havia l’anomenat castell Otger. En Jordi Oliver anomena camí de la serra Llarga el corriol que anava des del camí de les Canals al forat Xic, pel pas del Llop i el Solei dels Pins. Però, segons indica és un camí perdut.
Camí de Dalt de les Canals format GPX
Camí de Dalt de les Canals format KML
