Cavall dels Brucs

En la primera part de la nota de toponímia sobre el Timbaler del Bruc, escrita arran d’una oportuna observació d’en Carles Llovet Tarroja,  vaig comentar l’error produït en la identificació d’aquesta agulla. Afirmava que la considerada avui com la roca del Timbaler del Bruc era la mateixa roca identificada amb aquest nom per Ramon de Semir i Josep Barberà. Josep Barberà no s’equivocà i descriví perfectament l’ascensió de l’agulla nº 2 identificada per Ramon de Semir com el Timbaler del Bruc, el que passa és que aquesta agulla no s’identifica avui amb aquest nom, sinó com el Timbal. Un error posterior en alguna ressenya, i la repetició successiva de l’error, provocà el canvi de noms i la consolidació del nom del Timbal.

La sorpresa aparegué quan vaig llegir, gràcies a l’amabilitat de Joan Alarcón del Club Excursionista de Gràcia i membre del GEDE,  la ressenya de la primera ascensió dels germans Estorach i Emili Navarro. Vaig adonar-me que aquests escaladors afirmen haver escalat el Cavall dels Brucs (cota nº 279 segons Ramon de Semir). El butlletí del Club Excursionista de Gràcia nº 77, agost de 1946 informa en la “relación de ascensiones efectuados el pasado mes de abril” que el dia 19 es feu “la primera al “Cavall dels Brucs”, de Montserrat, por los socios Sres Maria, J y F Estorach y E. Navarro”. Seguidament es reprodueix la ressenya de F. Estorach relatant la primera ascensió al Cavall dels Brucs feta per Maria, Josep, Francesc Estorach i Emili Navarro.

PRIMERA ASCENSIÓN AL CAVALL DELS BRUCS. 

Después de toda una jornada de recorrer la región de las Agulles de Montserrat, se presenta un magnífico día. Son las ocho de la mañana del día 19 de abril y nos hallamos en el Serrat de las Arnes al pie de un imponente monolito, el cual pensamos atacar y pisar su cumbre. Terminado el furgal desayuno preparamos el material necesario para emprender nuestra labor. Se encuerda mi hermano José y se propone vencer los primeros cuarenta metros por una especie de chimenea muy simétrica. 

 Con mucha precaución va subiendo unos treinta metros sin hacer uso de ninguna clavija; la chimenea continúa vertical, pero aquí es más profunda, lo cual requiere mucho tiempo y unas contracciones muy marcadas. Rebasa los diez metros últimos, que son los más arriesgados, debido a la altura, y se sitúa en el “collet” donde empieza la segunda parte de la ascensión. 

 Reunidos de nuevo después de un ligero descanso continúa mi hermano la escalada, encaramándose en un árbol que hay en dicho collet, se adosa a la pared y lentamente va subiendo hasta clavar el primer pitón, por cierto no muy seguro, siendo la roca muy lisa y con pocas grietas. Pronto nos damos cuenta que estamos en uno de los parajes más difíciles de la ascensión. Tres clavijas más, no muy profundas, asciende lentamente 15 metros, situándose en una pequeña cornisa, donde recobra las gastadas energías. Un paso de flanco y desaparece de nuestra vista, avisándonos al poco rato que prestemos atención: ya que se encuentra en un trozo muy descompuesto donde no le es posible colocar clavijas. Pasan unos largos minutos mientras la cuerda va deslizándose y entonces nos dice que está situado en una hendidura que logra salvar en muy poco rato. Momentos después un grito de victoria nos llena de alegría: nuestro gigante ha sucumbido. 

 Reunidos de nuevo en la cima contemplamos una magnífica vista, destacándose al fondo la importante mole de la Roca dels Hurons. Una vez formado el correspondiente padrón iniciamos el descenso con unos magníficos “rappels” por la misma vía de la escalada. Componían la cordada María, J y F. Estorach y E.Navarro” [1]. 

El títol de la ressenya era desconcertant, Una primera possibilitat era que els germans Estorach i E. Navarro haguessin escalat l’agulla que avui es coneix com Cavall dels Brucs, agulla situada al damunt de la cova de l’Arcada, propera al torrent dels Naps de Dalt. Però, les referències topogràfiques, els comentaris orogràfics i la descripció de l’escalada evidencien que els germans Estorach i Emili Navarro escalaren l’agulla nº 2 de Ramon de Semir, identificada llavors com el Timbaler del Bruc i avui com a Timbal. La referència al serrat de les Arnes té sentit si es parla de l’agulla nº 2, però no del que avui es coneix com a Cavalls dels Brucs nº 279 perquè es troba a l’altra banda del torrent del Tambor. Des d’aquest agulla no es pot veure la roca dels Aurons (Hurons), mentre que aquesta agulla sí entra dins de la conca visual des del cim de l’agulla nº 2. La lectura de la ressenya de l’escalada evidencia clarament que l’agulla escalada pels germans Estorach i E. Navarro no és l’actual Cavall dels Brucs, sinó l’agulla nº 2 de Ramon de Semir, identificada per ell com a Timbaler del Bruc i coneguda avui com a Timbal. 

Dues dades reafirmen que l’agulla pujada pels germans Estorach i E. Navarro era per ells el Cavall dels Brucs, agulla identificada després com a cota nº 2 per Ramon de Semir. La mateixa cordada feu el dia següent, el 20 d’abril de 1946, la primer escalada al Gerro. En la ressenya d’aquesta ascensió F. Estorach afirma “este monolito está situado en las primeras estribaciones de la Sierra en el Serrat de las Arnes, quedando por la parte S. frente a los pueblecitos de los Brucs. Contentos por la victoria obtenida ayer por la mañana al efectuar la primera escalada al Cavall dels Brucs y después de una noche de reposo, empezamos a estudiar el monolito que se alza frente a nosotros procurando hallar la vía más practicable que nos sitúe en su cima [2]. Aquesta descripció confirma, per segon cop, que l’agulla pujada el dia anterior  els germans Estorach i E. Navarro consideraven que era el Cavall dels Brucs. No eren els únics en anomenar-la així. Llorenç Estivill en la seva guia Montserrat publicada l’any 1949, tres anys després de l’ascensió dels germans Estorach i Emili Navarro, al comentar el camí que va des de can Maçana a Collbató passant per can Jorba, esmenta que es creua un camí que va del Bruc a Montserrat que “bordeando el serrat de las Arnes situado al pie del Cavall dels Brucs”. Tot sembla indicar que abans de 1950 aquesta agulla era considerada ser el Cavall dels Brucs.

Aquesta rotunditat de les evidències és desconcertant. ¿Significa que a la muntanya de Montserrat durant un temps coexistiren dues agulles amb el mateix nom de cavall dels Brucs? L’agulla anomenada actualment com a Cavall dels Brucs, coneguda també com Pupa dels Brucs (nº 279 segons la catalogació de Ramon de Semir), diu en Josep Barberà fou escalada per primer cop per “muntanyencs del C.E. Sabadell[3] (J. Bofarull, J. Camarasa i ?.Sanllehí[4], hi feren la primera ascensió el 3 de setembre de 1945 [5]. D’acord amb aquesta referència de Josep Barberà, quasi un any abans de l’ascensió dels germans Estorach i Emili Navarro a la cota nº 2 de Ramon de Semir, tres muntanyencs de Sabadell havien fet la primera ascensió d’un altre Cavall dels Brucs. Si donem per bona la referència de Josep Barberà, semblaria que els germans Estorach i E. Navarro havien nomenat malament la seva agulla. La millor manera d’entendre aquest embolic era consultar la referència de la primera ascensió al Cavall dels Brucs esmentada per Josep Barberà en la seva referència.

Vaig buscar la referència d’aquesta escalada als butlletins del Centre Excursionista de Sabadell (fundada el 1916). Aquesta entitat avui no existeix perquè els anys 70 es fusionà amb l’Agrupació Excursionista Terra i Mar (fundada el 1926), i el Centre Excursionista del Vallès (fundada el 1908) per formar la Unió Excursionista de Sabadell. De nou sorgí la sorpresa. Gràcies a l’ajut de Carles Olivella, veterà alpinista de la Unió Excursionista de Sabadell, vaig trobar la petita referència a l’ascensió a aquesta agulla. Pacientment Carles Olivella consultà diversos butlletins dels anys 40 del segle XX del Centre Excursionista Sabadell i l’Agrupació Excursionista Terra i Mar. La única referència d’alguna primera ascensió feta per la cordada Camarasa, Bofarull i Sanllehí a Montserrat a l’any 1945 és a una agulla anomenada Agulla del Bruc. En el butlletí nº 29 octubre de 1945 de l’Agrupació Excursionista Terra i Mar s’anuncia que l’esdeveniment tingué lloc en els dies 29-30 de setembre. Res mes. En cap moment s’esmenta el Cavall del Bruc. Tampoc es té la ressenya d’aquesta escalada per saber on situar aquesta aquella agulla. Comentant amb Josep Maria Torras Homet si tenia notícia d’aquesta agulla, m’ha dit que no i que trobava molt genèrica la denominació. De tal manera que aquesta agulla podia ser qualsevol agulla del terme del Bruc. Afegí, J.M. Torras, que en aquella època la zona on avui es troba el Cavall dels Brucs era difícil d’arribar-hi per l’exuberant vegetació i la manca de camins coneguts.

A partir de la informació disponible fins el moment actual, sense prejudici d’algun canvi per trobar-ne de nova, es pot afirmar-se que abans de 1950 al massís de Montserrat hi ha havia un monòlit batejat com agulla del Bruc ascendida per primera vegada per Bofarull, Camarasa i Sanllehí l’any 1945. Al no disposar de la ressenya d’aquesta escalada no es pot precisar la seva localització. També hi ha havia un altra monòlit al capdamunt del serrat de les Arnes i al final de la carena dels Pallers, anomenada Cavall dels Brucs, escalada per primer cop pels germans Estorach i Emili Navarro l’any 1946. Per la ressenya de l’escalada d’aquesta agulla es evident que es tracta de l’actualment anomenat Timbal. L’any 1949 Llorenç Estivill parla d’aquesta agulla i l’anomena també com a Cavall dels Brucs. Però, al mateix any, Ramon de Semir, en la seva cartografia de Montserrat cataloga aquesta agulla amb el número 2 i l’anomena Timbaler del Bruc. És el primer canvi de nom. L’any 1951 Josep Maria Torras Homet i Joan Nubiola obren una via en aquesta darrera agulla sense donar-li cap nom concret, tot i que sabien que la gent del territori identificava l’indret on estava aquesta agulla com el Timbaler del Bruc. 

Anys després, 1977, quan Josep Barberà publicà el seu formidable Montserrat pam a pam es manté el nom de Timbaler del Bruc donat per Ramon de Semir i l’antic nom de Cavall dels Brucs s’aplica a una agulla situada per sobre la cova de l’Arcada. Josep Barberà comenta que aquesta agulla es coneguda també com la Pupa del Bruc i esmenta que la primera ascensió la feren J. Bofarull, J. Camarasa i Sanllehí el 3 de setembre de 1945 del Centre Excursionista de Sabadell. Dada que, com s’ha comentat abans no consta en els butlletins d’aquest centre. 

Posteriorment, es tornarà a produir una nova evolució dels noms de la situació dels noms: es denominà Timbaler del Bruc a la roca que tanca la part final de la carena dels Pallers i l’antic Timbaler del Bruc passà a ser el Timbal, mentre seguí nomenant-se el Cavall dels Brucs a l’agulla situada per damunt de la cova de l’Arcada. Aquestes són les denominacions que consten avui en la majoria de guies d’escalada. 

Captura 0

Agulla dels Brucs. Possible localització l'any 1945

Captura 1

Cavall dels Burcs i possible localització de l'agulla del Bruc, 1946


Captura 2

Timbaler del Bruc i possible localització de l'agulla del Bruc, 1949

Captura 3

Localització actual del Timbaler del Bruc, el Timbal i el Cavall dels Brucs

[1] Grup especial d’escalada del Club Excursionista de Gràcia (1998) “50 anys d’escalades 1941-1991”  Barcelona, p.29

[2] Grup especial d’escalada del Club Excursionista de Gràcia (1998) “50 anys d’escalades 1941-1991”  Barcelona, p.30

[3] Centre Excursionista de Sabadell

[4] Josep Barberà no indica el nom de pila de Sanllehí

[5] Barberá, J (1977) Montserrat pam a pam p. 151