El massís montserratí amaga nombroses cavitats, entre coves, balmes i abrics naturals. Durant la Guerra Civil espanyola, entre els anys 1936 i 1939, algunes d’aquestes cavitats es van convertir en l’amagatall de persones que fugien d’anar al front, les quals foren anomenades genèricament els emboscats. En la majoria d’ocasions, aquests refugis, a més de proporcionar un aixopluc on arrecerar-se de les mirades compromeses, estaven envoltats d’una espessa vegetació que els oferia una protecció addicional.
A pocs metres del quilòmetre 2 de la carretera que va de can Maçana al monestir de Santa Maria de Montserrat es troba una petita cova/balma que va servir de refugi per a gent que vivia a l’entorn del serrat de les Cametes. Informació aportada per en Marcel·lí Puigdellívol. Avui dia pot sorprendre la ubicació d’aquesta cavitat perquè es troba molt a la vista, però abans de les successives obres d’ampliació de la carretera —algunes de les quals foren poc curoses amb l’entorn natural—, hi havia una vegetació espesa que tapava completament aquest abric natural. L’accés a la cova es feia des d’un corriol que s’enfilava des de la mateixa carretera i que després continuava en direcció cap a la pleta d’en Panxo.
Actualment s’ha perdut tot rastre del bosc que ocultava la cova i s’ha destruït en gran part el corriol que permetia arribar-hi. Fins fa ben poc, hi havia una petita rampa de terra que en facilitava l’accés des de la carretera un cop superat el punt quilomètric 2, però les recents obres per assegurar el talús han estat poc respectuoses amb els últims vestigis del camí. Com es pot apreciar a les imatges, la primera fotografia mostra la cova i en la segona es veuen les restes d’aquest corriol d’accés, situat exactament a les coordenades UTM ETRS89 x: 398701, y: 4607960 i a una altitud de 644 metres.
