Font Poma

El mapa topogràfic de Joan Cabeza de 1909 informa de l’existència d’una font, la font Poma, a tocar de l’antic camí carreter de can Maçana al monestir de Santa Maria de Montserrat en la capçalera d’un torrent originat a coll de Guirló. Aquest torrent, torrent de la font Poma, aigües avall, vertebra una part important del territori del vessant nord montserratina abans de contribuir a formar la riera de Marganell.

Detall del plànol de Joan Cabeza de 1909 amb la representació de la font Poma

La font Poma havia estat important quan el camí carreter estava en ple ús per anar al monestir, però en fer-se la carretera nova, en una cota inferior a la primera i de més amplada, provocà el seu progressiu abandonament. Fins el punt que només s’esmenta i de passada en un dels itineraris del llibre Montserrat. Itineraris. Referint-se a aquesta font es diu: “se troba després lo torrent de la font poma (aquesta font s’ha quedat á dalt tota soleta, al peu de la carretera vella, lo mateix que la font de l’alba, després de passat lo kilòmetre 1” (Revista Montserratina, 1909 p. 68 ).

Anys després, 1949, Ramon de Semir assenyalà en el seu mapa de Montserrat l’existència de quatre fonts alineades en el que havia estat l’antic camí carreter: font de l’Alba, font Poma, font dels Espantats i font del Teix. Cada font estava associada als diferents torrents d’aquesta part de la muntanya. Cal avisar que la font dels Espantats no està en el lloc on l’indica Ramon de Semir, tal com s’ha indicat en una altra nota.

Font Poma, detall del mapa de Ramon de Semir (1949)

Els primers mapes de l’editorial Alpina, dibuixats a partir de la cartografia de Ramon de Semir, dibuixen la situació de la font Poma. En les següents edicions se segueix situant aquesta font en el mateix indret

Font Poma, detall del mapa de l’editorial Alpina edició 1989

En el recull de fonts fet pels Amics de Montserrat, Ermites i fonts montserratines, es comenta que la font Poma és una “font molt antiga. Està uns vint metres damunt la carretera vella del Monestir, sota el collet de Guirló, a un quilòmetre de can Massana, cada nord. Fa un petit forat a lo roca, on creixen plantes. Forma un bassal que es manté alguns dies després de pluges” (Editorial Montblanc, 1967 p.75). En el mapa de la guia Itineraris montserratins publicat per Amics de Montserrat (Editorial Óssa Menor, 1961) també es representa la font Poma.

Font Poma,  Itineraris montserratins (1961)

El mapa de Ramon Ribera que acompanya el seu llibre Caminant a Montserrat també s’indica la situació de la font Poma.

Font Poma, detall del mapa de Ramon Ribera a Caminant a Montserrat (1992)

En les darreres edicions del mapa de l’editorial Alpina s’han eliminat algunes de les fonts de les primeres edicions, però es manté la referència a la font Poma, tot i que s’ha canviat erròniament el nom per font de la Poma i això dona nom al torrent on es troba aquesta font. Aquest canvi en la toponímia és divergent a l’emprada des de 1909.

Font Poma, detall del mapa de Ramon Ribera a Caminant a Montserrat (1992)

En trobar-se aquesta font en un lloc molt poc concorregut ha caigut ràpidament en l’oblit i ha quedat engolida per l’abundant vegetació del torrent. Fins al punt de no figurar en el cens de fonts i punts d’aigua fet, fa uns quants anys, pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. La font Poma està en el mateix lloc on la situen totes les cartografies, en el torrent de la font Poma quan creua l’antic camí carreter. Des d’aquest camí surt un petit corriol, de pocs metres, que en facilita el seu accés. Primer s’arriba a petit relleix del torrent on la configuració general de l’entorn està alterada per l’acumulació de còdols i terra. Les parets del torrent no presenten excessiva humitat i no s’ha observat cap degotall. Des d’aquest indret se’n puja a un relleix superior del mateix torrent on es veu el que diuen els Amics de Montserrat en la seva descripció de la font, la qual situen en: “un petit forat a lo roca, on creixen plantes”. En el forat que fa la paret del torrent hi ha plantes i diversos punts amb notòria humitat. Al buc del torrent la roca sembla formar un petit bassiol que es troba totalment omplert de còdols i terra.

Caldrà esperar la primavera per veure la surgència d’aigua i netejar el lloc on sembla que hi ha el bassiol per comprovar-ne l’existència. És probable que aquesta font la feren servir els carboners que feinejaven en una carbonera situada al costat a pocs metres torrent amunt. En l’entorn de la font s’ha descobert una teula que es desconeix si estava relacionada amb la captació d’aigua.