Generado por All in One SEO v4.9.8, este es un archivo llms.txt, utilizado por LLMs para indexar el sitio.

# TOT MONTSERRAT

Contemplació, sentiments, històries i evocacions

## Sitemaps

- [XML Sitemap](http://totmontserrat.cat/sitemap.xml): Contains all public & indexable URLs for this website.

## Páginas

- [PRESENTACIÓ](http://totmontserrat.cat/)
- [Font del Piteu](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/font-del-piteu/) - Font del Piteu (Montserrat) Des de Monistrol, si se segueix la pista del Piteu sota els pendissos de la Calsina i més amunt del mas homònim, s’arriba a un corriol senyalitzat que neix a la dreta del camí. Aquest sender mena directament a la font, que es troba situada al marge dret del torrent del
- [Font de l'Esclaterada](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/font-de-lesclaterada/) - Pujant per la pista del Piteu (també anomenada PR-C19) des de Monistrol de Montserrat, i un cop deixada enrere la font del Baldiri, hi ha un corriol a la dreta que baixa ràpidament fins al torrent de les Escometes. Just a la cruïlla amb el torrent, al seu marge esquerre, hi ha una gran bassa
- [Emboscats - Cova del Pafallot](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/emboscats-cova-de-pafallot/) - La publicació del llibre Diari d’un emboscat va donar a conèixer les peripècies viscudes per en Jaume Ollé, el qual va desertar de l’exercit republicà l’any 1938 per no anar al front. Fou un dels molts joves que s’amagaren a la muntanya montserratina per protegir-se dels guàrdies d’assalt que buscaven els desertors, i va viure
- [Toponimia i descripció del medi](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/) - Els noms de les agulles i roques del massís de Montserrat mostren la riquesa de la imaginació humana davant de la singularitat de les formes d’aquesta muntanya. Anomenar els indrets, les roques o les agulles montserratines ha estat una pràctica antiga i que s’ha inspirat en imaginaris molt diversos. Gràcies a que moltes agulles, roques
- [Emboscats - Cova de l'Amagatall](http://totmontserrat.cat/emboscats-cova-de-lamagatall/) - El massís montserratí amaga nombroses cavitats, entre coves, balmes i abrics naturals. Durant la Guerra Civil espanyola, entre els anys 1936 i 1939, algunes d’aquestes cavitats es van convertir en l’amagatall de persones que fugien d’anar al front, les quals foren anomenades genèricament els emboscats. En la majoria d’ocasions, aquests refugis, a més de proporcionar
- [Nou camí de sant Joan](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/nou-cami-de-sant-joan/) - Sembla que poc abans de 1898 no existia un camí que anés directament des del Pla de les Bruixes o de les Taràntules a l’ermita de sant Joan. Aquesta circumstància explicaria la volta que calia fer l’anomenat antic camí de la Vinya nova per anar des d’aquest pla al coll de la Mallenquera. Al no
- [Font de l’Hort nou de can Mossarro (el Bruc)](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/font-de-lhort-nou-de-can-mossarro-el-bruc/) - Montserrat sembla amagar indrets de manera obstinada, com és el cas de la font de l’Hort nou de can Mossarro. Malgrat que s’havia buscat en diverses ocasions sense cap èxit, la persistència ha estat finalment recompensada. La troballa s’ha produït sota un embull incommensurable d’esbarzers, arítjols, canyes i arbustos que mantenien la surgència totalment oculta.
- [Fonts i punts d'aigua](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/) - Les fonts del massís montserratí han estat objecte d'estudi i d'interès des de finals del segle XIX. L'any 1886 es publicà el treball de Josep Ignasi Ursul Estudi hidrològich de la muntanya de Montserrat on es descrivien les principals fonts de la muntanya i es fei un estudi química sobre la seva composició. Consultar el treball
- [Roca veïna de la Pleta d’en Panxo](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/roca-veina-de-la-pleta-den-panxo/) - Als dos vessants de la Pleta d’en Panxo, al capdamunt de la carena o serra d’en Pujades, hi ha bastants indicis d’una antiga activitat carbonera. A l’oest de la pleta s’hi troben diverses carboneres unides per subtils corriols que teixeixen el territori. En el seu temps, aquests caminois foren útils passadissos de carboners. En Carles
- [Font del Baldiri](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/font-dele-baldiri/) - Des del camí del cementiri de Monistrol, seguint la pista del Piteu — identificada també com el PR-C 19 —, després d’uns 200 metres s'arriba a un trencall a mà dreta que baixa cap al torrent de les Escometes. A l’arribar-hi es troba una clariana rocosa on hi ha la font d’en Baldiri. L’aigua sorgeix
- [Pou i bassa de can Mossarro](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/pou-i-bassa-de-can-mossarro/) - Al costat de la casa de can Mossarro, a tocar de les antigues feixes de conreu, hi ha un pou de pedra de planta circular amb un diàmetre d'uns dos metres. La seva estructura superior, bastida amb la tècnica de la pedra seca, presenta un mur de vuitanta centímetres de gruix. És molt probable que,
- [Mentidera de la font de l'Esclatarada](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/mentidera-de-la-font-de-lesclatarada/) - Pujant per la pista del Piteu des de Monistrol, per on passa el PR-C19, es troba una gran bassa situada en un replà al marge esquerre del torrent de les Escometes. Aquest indret està a tocar de la font de l’Esclatarada, just després de creuar el torrent. La bassa, té uns 30 m2 de planta
- [Font de l'Avenc de la Dona Morta](http://totmontserrat.cat/font-de-lavenc-de-la-dona-morta/) - En el camí del Piteu, a pocs metres més avall de la confluència del torrent del Tortuguer, anomenat també del Piteu, amb el torrent de les Coves de santa Cecília, anomenat també de la font del Moro, es troba la font de l’Avenc de la Dona Morta a peu de la pista (PR C-19) que
- [Fonts oblidades](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-oblidades/) - La riquesa hidrològica de la muntanya de Montserrat queda reflectida per les innumerables fonts escampades pel massís. Algunes d'aquestes fonts són fàcils de trobar per qualsevol persona que camini per la muntanya, però algunes, aparentment, no es troben i es consideren perdudes. No obstant això, algunes d'aquestes fonts més que perdudes poden considerar-se oblidades perquè,
- [Font de l'Alba - Solell de la Barraca](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-oblidades/font-de-lalba-solell-de-la-barraca/) - En la llera dreta del torrent de la Font de l’Alba, que limita els municipis de Marganell i Castebell i el Vilar, a pocs metres de la pista del Solell de la Barraca i a tocar del camí de la Pujada de la Cabrida es troba la font de l’Alba. S’hi accedeix per un corriol
- [Creu del Miracle o de la Trobada](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/creu-del-miracle-o-de-la-trobada/) - Antigament, en el camí d’accés al monestir i just a l’altura de l’inici de la base de l’església, hi havia senzilla creu de pedra damunt d’un padró amb la següent inscripció “Aquí es feu immòbil la santa Imatge 880. Aquest monument recordava el prodigi explicat per la llegenda montserratina, segons la qual, l’any 880 l’animal
- [Aiguamoll del Turó de l’Ermità](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-oblidades/aiguamoll-del-turo-de-lermita/) - Hi ha una zona permanentment humida situada al camí de can Martorell a la Serra de la Calsina a sota del Turó de l’Ermità. Es tracta d’una zona que està sempre humida i que alguns experts consideren que podria “convertir-se” en font, cercant-ne la surgència o conduint bé l’aigua que ara s’acumula en els bassals.
- [Font de la carretera de la Calsina](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-oblidades/font-de-la-carretera-de-la-calsina/) - Al costat de la carretera que descendeix des del revolt de la Paella cap a la Calsina, poc abans de travessar el torrent de les Coves de santa Cecília —conegut també com el torrent de la Font del Moro—, es troba una surgència d’aigua que alimenta un petit dipòsit de ciment. Aquesta estructura, actualment gairebé
- [La Torre o el Turó de l'Ermità](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/la-torre-o-el-turo-de-lermita/) - En un dels primers registres on es té constància d’un recull de topònims montserratins foren els dibuixos editats per Francesc Remart i Pere Pau Montaña de l’any 1790 dins de l’encàrrec fet per Francisco de Zamora de tenir vàries il·lustracions pel seu llibre, no publicat mai, sobre els seus viatges per Catalunya. Els dibuixos originals
- [PERFILS I SILUETES](http://totmontserrat.cat/acerca-de/perfils-i-siluetes/) - Montserrat té una silueta ben característica, perfectament identificable des de qualsevol lloc però molt sovint diferent. Els múltiples llocs on la mirada contempla la muntanya fa sempre nova la visió de Montserrat, visió que es transforma per la capacitat de la llum de donar-hi un color sempre inèdit. La singularitat d’aquest perfil ha estat representat
- [Mentideres de la font de les Bassetes](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-oblidades/mentideres-de-la-font-de-les-bassetes/) - Les intenses precipitacions registrades durant el mes de gener de l’any 2026 han permès observar la surgència d’aigua en dues fonts mentideres que romanen eixutes la major part del temps. Va ser gràcies a l'avís de Joan Vidal que es va poder documentar, per mi mateix i l’Antoni Tejedor, l'existència d'aquestes rellevants surgències, localitzades en
- [Font del Forat o de l'Oliver i mentidera de l'Oliver](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/font-del-forat-o-de-loliver/) - A la guia Itinerari de la Muntanya de Montserrat, publicada l’any 1909 per la RevistaMontserratina, s’explica que en el trajecte que va des del monestir de Santa Maria cap a can Maçana per la carretera, poc després del quilòmetre 3 i un cop superada la font de les Bassetes, s'arriba a la font del Forat
- [Creu del Regató o creu de l'Oli](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/creu-del-regato-o-creu-de-loli/) - Un error monumental de la toponímia montserratina és anomenar com a creu del Regató el que és un padró votiu situat en un altre indret on està la creu original. En el croquis del camí carreter de can Maçana al Monestir de Santa Maria de Montserrat de l’any 1869 s’indica que a 100 metres abans
- [Marganell - font del Malniu - Marganell](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/regio-del-monestir-de-santa-cecilia-i-marganell/marganell-font-del-malniu-marganell/) - Itinerari: Petit itinerari des del poble de Marganell per anar a la font del Malniu i la barraca de la font del Malniu situades en un indret dominat per la gran paret de la vessant nord del Massís montserratí. Fins el 1960 les terres del Malniu estaven plenes d'oliveres i vinya. Es retorna al punt
- [Els inicis de Santa Maria de Montserrat](http://totmontserrat.cat/mil-anys-dhistoria/19212-2/) - Introducció L'any 2025 es celebren mil anys de la fundació del monestir de Santa Maria de Montserrat. Segons la tradició montserratina, els seus orígens es remunten al segle XI, quan un grup de monjos procedents del monestir de Ripoll, enviats per l’abat Oliba, es van establir a la petita esglesiola de Santa Maria. Durant aquells
- [Mil anys d'història](http://totmontserrat.cat/mil-anys-dhistoria/) - Els inicis de Santa Maria de Montserrat. Revisió històrica Mirades a mil anys d'història La història mil·lenària del monestir de Santa Maria de Montserrat es reflecteix clarament en les transformacions dels seus edificis, els espais del santuari i l'urbanisme general de l'indret. En aquest apartat s'ha recopilat una sèrie d'imatges que documenten aquests canvis. La
- [Els inicis de Santa Maria de Montserrat. Revisió històrica (primera edició)](http://totmontserrat.cat/mil-anys-dhistoria/19150-2/) - Introducció L'any 2025 es celebren mil anys de la fundació del monestir de Santa Maria de Montserrat. Segons la tradició montserratina, els seus orígens es remunten al segle XI, quan un grup de monjos procedents del monestir de Ripoll, enviats per l’abat Oliba, es van establir a la petita esglesiola de Santa Maria. Durant aquells
- [Font de les Asses](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-oblidades/font-de-les-asses/) - La part baixa del massís de Montserrat amaga diverses fonts poc conegudes, moltes de les quals estan perdudes o eixutes. Aquest és el cas de la font de les Asses, situada dins del terme municipal d'El Bruc. Gràcies al coneixement d'en Marcel·lí Puigdellívol, s'ha pogut identificar i localitzar amb precisió l'indret on es trobava aquesta
- [Hidrologia](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/) - El massís de Montserrat presenta una orografia molt dibuixada pels seus torrents i canals. La vessant nord, abrupta i caiguda sobre el riu Llobregat és rica en canals verticals resultants de la curiosa orogènesi d’aquesta muntanya. Aquestes canals, que són les diàclasis colonitzades per la vegetació, no tenen recorregut suficient per conformar torrents. Així, la
- [Font de l'Alba](http://totmontserrat.cat/font-de-lalba/) - Aquesta font es troba en el curs del torrent de la font de l’Alba per sota la carretera BP-1103 en un indret situat al peu de un turó rocós, al capdamunt del qual hi ha un antic pedró, que, erròniament, en alguna cartografia s’ha anomenat Malgraó. L’indret on es troba la font, x=397797 - y=4607580
- [Imatges de Montserrat](http://totmontserrat.cat/acerca-de/imatges/) - Montserrat ha estat molt fotografiat des d’antic. Les primeres imatges fotogràfiques es centraren en el monestir i santuari de Santa Maria. La muntanya era un element més de l’entorn. Així les primeres fotografies mostraren el monestir i el santuari des de diferents perspectives. Posteriorment, l’interès de la fotografia incorporà també aspectes de la muntanya. Foren
- [Ermita de sant Salvador](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/les-ermites-de-la-muntanya-de-montserrat/ermita-de-sant-salavador/) - L’ermita de Sant Salvador durant una època fou coneguda amb el nom de la Transfiguració. Era la cinquena ermita del grup conegut com Tebaida. Avui, aquesta denominació es poc emprada i poc a poc s’anà consolidant el nom de regió de Sant Salvador. Aquesta ermita tenia una localització enlairada envoltada per les agulles. Abans de
- [Ermita de sant Dimes](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/ermita-de-sant-dimes/) - D'acord amb els itineraris tradicionals dels segles XVI i XVII, la primera ermita que els pelegrins trobaven a l'Escala Dreta era la de Sant Dimes. Tot i això, les cròniques del segle XV ja descriuen l'existència d'una capella dedicada a Nostra Senyora de Montserrat en aquest indret. De fet, la crònica de Jeroni Münzer (1494)
- [Ermita de sant Dimes](http://totmontserrat.cat/ermita-de-sant-dimes-2/)
- [Ermita de sant Dimes](http://totmontserrat.cat/ermita-de-sant-dimes-3/)
- [Ermita de sant Dimes](http://totmontserrat.cat/ermita-de-sant-dimes/)
- [Les ermites de la muntanya de Montserrat](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/les-ermites-de-la-muntanya-de-montserrat/) - SANTA MUNTANYA DE MONTSERRAT Fins el segle XIX, comenta el pare Garcia M. Colombas que l’expressió “Santa Muntanya de Montserrat, o simplement, “Muntanya de Montserrat” tenien un significat molt precís: designava als ermitans i les ermites del monestir de Santa Maria de Montserrat. La vida eremítica d’aquest muntanya ha format part, fins la seva desaparició
- [RELATS](http://totmontserrat.cat/narracio/) - Montserrat, com a muntanya, monestir o santuari, ha estat observada, estudiada i glossada en múltiples obres. Existeixen cròniques, algunes de molt antigues, dedicades exclusivament a explicar alguns aspectes relacionats amb la muntanya o la seva vida religiosa. L’advocació a la Mare de Déu, la vida monàstica i la natura han motivat a molts autors a
- [Secció 2 - Els Pallers](http://totmontserrat.cat/seccio-2-els-pallers/)
- [Barraques del Malniu](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/barraques-del-malniu/) - Barraca de la font del Malniu Durant segles, els pagesos catalans van construir barraques a les vinyes i oliverars per protegir-se del mal temps, pernoctar si calia, guardar eines i el menjar, fer-hi àpats o amagar-s'hi en cas de perill. A la zona de Montserrat, són habituals les barraques de pedra seca, majoritàriament circulars. Algunes
- [Font del Malniu](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/font-del-malniu/) - Al final del camí del Malniu que surt de Marganell, s'obre una petita esplanada on trobem una de les barraques de pedra que formaven part de l'antiga vinya d'en Magí del Gras (Marganell). Just al costat de la barraca, amagada a tocar de la riba dreta del torrent de la Font de la Poma, es
- [Ermita vella de santa Magdalena](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/ermita-vella-de-santa-magdalena/) - Tradicionalment, s'ha cregut que l'eremitori de Montserrat estava format per tretze ermites, tal com indiquen diversos documents anteriors a la seva destrucció per les tropes franceses a principis del segle XIX. Tot i això, abans que aquest nombre de tretze ermites es consolidés, tenim constància documental de l'existència d'altres construccions eremítiques en diferents llocs del
- [Cup de la Rajolera](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cup-de-la-rajolera/) - Gran part del terreny que avui ocupen les serres de la Rajolera i el Forn, juntament amb el Fruiterar —una àmplia zona amb molta vegetació entre la carretera BP-1101, la capçalera de la riera de Marganell i el Forn de la Vall—, havia estat antigament un extens cultiu de vinyes. Tot i que aquesta regió
- [Oratori de la Concepció](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/oratori-de-la-concepcio/) - Els pelegrins que visitaven les ermites de Montserrat no solien tenir accés directe als edificis de l'eremitori. Aquesta mesura es prenia per preservar la solitud i la intimitat dels ermitans. Per tal d'atendre la devoció dels visitants, la majoria de les ermites disposaven d'un petit oratori adjacent, obert als pelegrins, on podien accedir i guanyar
- [Ermita antiga de Sant Salvador (Montserrat)](http://totmontserrat.cat/ermita-antiga-de-sant-salvador-montserrat/) - En algunes descripcions antigues de l’ermita de Sant Salvador, després de donar detalls sobre la seva localització, entorn, estructura i història, s’explica l’existència d’un oratori proper dedicat a la Nativitat del Senyor i es comenta que abans aquesta ermita estava en un altre lloc i fou traslladada on es troba avui. La primera referència a
- [Font Groga](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/font-groga/) - Montserrat és un massís ric en fonts, que es manifesten de diverses maneres: algunes amb raig continu, d'altres per degoteig d'escorrenties, i fins i tot algunes de caràcter intermitent, conegudes com a fonts mentideres. Aquestes últimes només es fan visibles quan se superen certs nivells de pluja. Les precipitacions de les darreres setmanes han propiciat
- [Font de l'Enclusa](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/font-de-lenclusa/) - En el mapa de Ramon de Semir de 1949 s’indica l’existència d’una font a la part inferior del camí que mena a la balma de l’Enclusa d’Agulles al costat d’un torrent que baixa del coll d’Agulles. Més avall d’aquest torrent, al costat de la part superior de la carretera de can Maçana BP-1103, dona origen
- [Sistema hídric de la Vinya Nova](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/sistema-hidric-de-la-vinya-nova/) - La Vinya Nova té una llarga i fascinant història vinculada a l'entorn montserratí. Els orígens d’aquesta construcció es remunten als segles XI-XIII, quan, durant l'època medieval, el lloc era conegut com a Mas Bernarda. Es creu que el 3 de setembre de 1224, la casa i les terres que l’envoltaven van ser cedides al monestir
- [Sector I - Monistrol de Montserrat](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-i-monistrol-de-montserrat/) - 1. Monistrol de Montserrat - camí de l'Aigua - Monestir de Santa Maria de Montserrat 2. Camí de la Drecera de Monistrol de Montserrat 3. Monistrol de Montserrat - Monestir de sant Benet - Monestir de santa Maria per la drecera de l'Àngel 4. Monistrol de Montserrat - Collbató pel camí de baix de les
- [Balma de la coma de la Maçana](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/balma-de-la-coma-de-la-macana-montserrat/) - Fa un mes, finals de febrer de 2025, en Carles Llovet i Joan Rovira baixant per la coma de la Maçana després d’escalar unes roques del serrat de la Socarrada varen anar a parar a una balma d’unes certes dimensions. Aquesta balma tenia unes lletres epigràfiques (inscripció feta sobre la roca) on es distingia perfectament
- [Barraca de vinya de la serra del Forn](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/barraca-de-vinya-de-la-serra-del-forn/) - Antigament, per sota el bosc dels Frares, s'estenia una gran àrea de ceps plantats al vessant est de la serra del Forn i la serra Rajolera, excepte en el petit territori del Fruiteral, on s'havien plantat perers. Ambdues serres estan plenes de feixes, algunes d'elles extraordinàriament ben construïdes, ara cobertes per una vegetació exuberant. Entre
- [Tram 7. Pujada de l'Àngel](http://totmontserrat.cat/territori/camins/sistema-de-carreteres/el-cami-carreter-de-1698/tram-7-pujada-de-langel/) - El darrer tram del camí-carreter seguia des de l’indret conegut avui com la Baixada dels Matxos per la mateixa cota on es construí la carretera nova a inicis del segle XX, antecessora de la BP-1103. El camí-carreter avançava cap el monestir de Santa Maria travessant el torrent del Cavall Bernat i a l’alçada del torrent
- [Tram 6. Baixada dels Matxos](http://totmontserrat.cat/territori/camins/sistema-de-carreteres/el-cami-carreter-de-1698/tram-6-baixada-dels-matxos/) - El següent tram identificat del camí-carreter es troba on avui hi ha l’indret conegut com a Baixada dels Matxos. Poc abans de l’actual quilòmetre 6,5 de la carretera BP-1103 el camí-carreter, qui fins aquest punt havia estat la base de la nova carretera construïda a principi del segle XX, davallava lleugerament i se situava en una cota
- [Tram 5. Baixada de Santa Cecília](http://totmontserrat.cat/territori/camins/sistema-de-carreteres/el-cami-carreter-de-1698/tram-5-baixada-de-santa-cecilia/) - Després de deixar l’entorn del torrent de la canal de sant Jeroni el camí-carreter avançava cap al monestir de santa Cecília. Abans d’arribar-hi, a l’esquerra sortia un camí que baixava a can Martorell. Les successives obres en la carretera causaren el trasllat d’aquesta pista a la localització on es troba avui; de l’antic camí en
- [Tram 4. Restaurant de Santa Cecília](http://totmontserrat.cat/territori/camins/sistema-de-carreteres/el-cami-carreter-de-1698/tram-4-restaurant-de-santa-cecilia/) - El camí-carreter un cop passat el pedró de l’oratori del Miracle anava avançant en direcció al monestir de Santa Cecília seguint una traça similar a l’actual de la carretera BP-1103. A diferència d’aquesta i de la carretera construïda a inicis del segle XX el camí-carreter avançava fent més d’una giragonsa un cop passada l’actual font
- [Tram 3. De la Ferreria a l'oratori del Miracle](http://totmontserrat.cat/territori/camins/sistema-de-carreteres/el-cami-carreter-de-1698/tram-3-de-la-ferreria-a-loratori-del-miracle/) - Venint de can Maçana, després passar el lloc conegut com l’era d’en Ros, conegut avui com la plaça dels ovnis, el camí-carreter seguia la traça per on passa actualment la carretera BP-1103, arribava a l’indret on hi havia una ferreria, convertida actualment en una àrea de pic-nic amb diversos bancs i un espai d’aparcament denominada
- [Tram 2. De la font del Teix a l'era d'en Ros](http://totmontserrat.cat/territori/camins/sistema-de-carreteres/el-cami-carreter-de-1698/tram-2-de-la-font-del-teix-a-lera-den-ros/) - El segon tram del camí-carreter, segons es dedueix dels fulls d’ordenació de les obres, especialment el llistat d’alineacions, després de superar el morro rocós on acabava la Baixada dels Espantats, continuava seguint la mateixa cota per on avui passa la carretera BP-1103 després de sortit del túnel. Però, després de superar la font del Teix,
- [Tram 1. De la font de l'Alba a la baixada dels Espantats](http://totmontserrat.cat/territori/camins/sistema-de-carreteres/el-cami-carreter-de-1698/tram-1-de-la-font-de-lalba-a-la-baixada-dels-espantats/) - El camí-carreter construït l’any 1698, durant l’abadiat del pare Josep Ferrer, sortia del coll de can Maçana al costat de les poques cases del Poble de la Guàrdia. Per tal il·lustrar com era l’antic traç de la carretera de can Maçana al Monestir de Santa Maria de Montserrat de 1698 s’han superposat els mapes antics
- [El camí carreter de 1698](http://totmontserrat.cat/territori/camins/sistema-de-carreteres/el-cami-carreter-de-1698/) - L’any 1698, durant l’abadiat de Josep Ferrer, se substituí el vell camí de la Foradada per un camí-carreter que permetia més còmodament des del nucli de la Guàrdia (can Maçana) al monestir de Santa Maria de Montserrat. La traça d’aquest camí no era del tot coneguda. Es coneixien alguns trams perquè són actualment ben evidents,
- [Sistema de carreteres](http://totmontserrat.cat/territori/camins/sistema-de-carreteres/) - El camí carreter de 1698 El sistema de carreteres de la muntanya de Montserrat està configurat per un conjunt de vials que permeten un accés còmode, malgrat les necessàries corbes que cal fer, al monestir de Santa Maria i altres que permeten fer una fàcil circumval·lació al massís. Les principals vies del massís són: B-110
- [Erosió i desastres naturals](http://totmontserrat.cat/muntanya/historia-natural/) - La muntanya de Montserrat és dinàmica i pateix les conseqüències de fenòmens naturals que, en alguns casos, contribueixen a donar-li forma, però en altres ocasions, com han estat els focs o els aiguats, la lesionen profundament. L’erosió, és un fenomen natural que mai no s’ha aturat. Els despreniments de roca en són una de les
- [Aiguamoll de Mas Muntanya](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/aiguamoll-de-mas-muntanya/) - Les generoses pluges d’aquestes darreres setmanes de l’hivern del 2025 han causat l’augment de cabdal de moltes fonts montserratines, la revifalla d’algunes amb poc cabdal, l’aparició de moltes surgències poc conegudes, el raig generós de les fonts mentideres i la formació d’aiguamolls que són importants punts d’aigua escampats per la muntanya. Un d’aquests aiguamolls està
- [Santa Cecília](http://totmontserrat.cat/religio/santa-cecilia/) - Els inicis del monestir de Santa Cecília Santa Cecilia finals XVIII
- [Els inicis de Santa Cecília de Montserrat](http://totmontserrat.cat/religio/santa-cecilia/els-inicis-de-santa-cecilia-de-montserrat/) - Introducció La fundació del monestir de Santa Maria de Montserrat l’any 1025, efemèride que ara se celebra el mil·lenari, està estretament relacionada amb les gestes del monestir de Santa Cecília durant aquesta època. Aquest monestir, tal com va escriure el pare Jaime Villanueva “antes era el principal y la única abadía independiente de toda esta
- [Pas de la Llebre en el serrat de la Vinya Nova](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/pas-de-la-llebre-en-el-serrat-de-la-vinya-nova/) - Tant en els mapes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya com els de l’editorial Alpina hi ha un indret, al costat de la Vinya Nova al final del serrat del mateix nom, identificat amb el topònim anomenat Pas de la Llebre. Aquesta toponímia apareix per primera vegada en el mapa de l’editorial Alpina de
- [Castell Ferran i torre del Telègraf, confusió de topònims](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/castell-ferran-i-torre-del-telegraf-confusio-de-toponims/) - Els visitants habituals del coll de can Maçana hauran observat a Ponent l’existència de dos turons on és ben visible, en un d’ells, les restes d’una antiga edificació. Uns senders indicats com a GR i PR al costat de la casa de can Maçana permeten pujar fàcilment als dos turons que dominen el coll. Damunt
- [Collbató – Camí del Forat – Font de les Guineus – Balma de Bellasona - Collbató](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-iv-collbato/collbato-cami-forat-font-guineu-balma-bellasona-collbato/) - Itinerari. Senzilla excursió que surt del municipi de Collbató per les coves del Salnitre des d’on s’agafa el camí de les Feixades. Es segueix un bon tros d’aquest interessant camí fins arribar a la cruïlla del camí del Forat. Es baixa per aquest camí fins a la caseta de les Olives. Desfer el camí fins
- [Cal Llobet i el camí cap el Forn de la Vall](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cal-llobet-i-el-cami-cap-el-forn-de-la-vall/) - Cal Llobet és avui una masia de reduïdes dimensions amb un cobert adossat, actualment en estat ruïnós, situada a la part nord del terme municipal del Bruc (coordenades UTM x: 396737; y: 4609651). Es conserva el perímetre de murs de pedra del volum principal i restes de mur de poca alçada del cobert annex. L’habitatge
- [Ermites i vida eremítica](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/) - Les ermites i els anacoretes de la muntanya de Montserrat formen part de la pròpia història del que és Montserrat. No se sap quan aparegueren els anacoretes a Montserrat. Sí que es té la referència que el comte Sunyer confirmà al febrer de 933 les propietats de l’abadia de Ripoll unes esglésies o capelles situades
- [Primera missa al Cavall Bernat](http://totmontserrat.cat/religio/santa-maria-de-montserrat/topografia-montserratina/primera-missa-al-cavall-bernat/) - Entre de les iniciatives preparatòries del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, del 27 maig a l’1 de juny de 1952, hi hagué una ben singular: celebrar una eucaristia en el cim del Cavall Bernat. Un grup de joves del moviment O.C.P.D. (Orientació Catòlica i Professional del Dependent) junt amb el seu consiliari es proposaren escalar l’emblemàtica
- [El Virolai](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/el-virolai/) - El Virolai és probablement el poema més popular creat pel poeta mossèn Cinto Verdaguer. Amb el temps, el cant d’aquest poema ha esdevingut un himne representatiu de la devoció montserratina i també, en alguns moments, expressió dels sentiments catalanistes. La lletra escrita per mossèn Cinto fou un encàrrec de la Junta Organitzadora de les Festes
- [Els inicis. Dues esglesioles a mitja muntanya](http://totmontserrat.cat/religio/santa-maria-de-montserrat/topografia-montserratina/inicis-dues-esglesioles-mitja-muntanya/) - El terreny on avui hi ha el monestir i el santuari de Santa Maria són varis terraplens que en total tenen una extensió d’uns 550 metres de llarg per uns 140 en la part més ample. En aquests mesures s’han incorporat els edificis del monestir i del santuari, així com els diferents vials i els
- [Ermita de sant Benet](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/les-ermites-de-la-muntanya-de-montserrat/ermita-de-sant-benet/) - Segons descriu E. Cock en el seu llibre “Anales del año ochenta y cinco”, 1585, des de l’ermita de la Santa Creu sortia un camí “camino muy lindo” que portava a l’ermita de Sant Benet. Actualment hi ha més d’un camí que uneixen aquesta ermita i Sant Benet. Tot i que el camí més ufanós
- [Miracles i devocions](http://totmontserrat.cat/religio/devocio/) - La pietat popular ha estat bàsica en la història del monestir de Santa Maria. Des dels seus inicis nombrosos peregrins pugen a venerar la Mare de Déu de Montserrat (Peregrins a Montserrat). El monestir era petit i no tenia lloc on acollir als peregrins. Aquest fet propicià que sorgís la iniciativa de passar la nit en
- [El Virolai](http://totmontserrat.cat/religio/devocio/el-virolai/) - El Virolai és probablement el poema més popular creat pel poeta mossèn Cinto Verdaguer. Amb el temps, el cant d’aquest poema ha esdevingut un himne representatiu de la devoció montserratina i també, en alguns moments, expressió dels sentiments catalanistes. La lletra escrita per mossèn Cinto fou un encàrrec de la Junta Organitzadora de les Festes
- [Ermita de la santíssima Trinitat](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/les-ermites-de-la-muntanya-de-montserrat/ermita-de-la-santissima-trinitat/) - T. Münzer a l’any 1494 diu que al pujar per l’escala dreta la primera ermita que es troba és Sant Dimes, després Santa Creu i desprès l’ermita de la Santíssima Trinitat. El paisatge de l’ermita de la Santíssima Trinitat estava dominat per una àmplia zona de terreny al redós de les agulles dels Flautats i
- [Ermita de santa Magdalena](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/les-ermites-de-la-muntanya-de-montserrat/ermita-de-santa-magdalena/) - Els peregrins acostumaven anar a l’ermita de Santa Magdalena venint des de l’ermita de Sant Jeroni. Només es podia arribar a aquesta ermita a través d’uns graons excavats en roca que pujaven des del camí de ferradura a Sant Jeroni al costat d’una carbonera. També s’hi podia accedir a partir de l’ermita de Sant Onofre.
- [Ermita de la santa Creu](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/les-ermites-de-la-muntanya-de-montserrat/ermita-de-la-santa-creu/) - L’ermita de la Santa Creu també fou nomenada durant un temps com de Santa Helena. Les descripcions parlen de que l’ermita estava situada sota una roca que sobresortia i era la primera que es veia pujant per l’Escala Dreta. L’abat Pedro de Burgos (1512-1536) tot i que Tomàs Münzer (1494), afirmà que la primera que
- [Ermita de santa Caterina](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/les-ermites-de-la-muntanya-de-montserrat/ermita-de-santa-caterina/) - L’abat Pedro de Burgos (1512-1536) diu que aquesta ermita es trobava sota una penya en un lloc molt retirat. Les cròniques esmenten que “estava puesta en un hondo debaxo de una peña bien apartada del tumulto de las gentes”. L’ermita està al capdamunt d’una vall solitària protegida per una penya no massa alta. Tradicionalment, era
- [Ermita de santa Anna](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/les-ermites-de-la-muntanya-de-montserrat/ermita-de-santa-anna/) - L’ermita de Santa Anna, primitivament estava ubicada a uns 600 pasos[1] més al sud i a l’esquerra del torrent de la Vall Mala o Santa Maria. Era l’ermita més propera al monestir pujant per l’escala dels pelegrins i per la seva ubicació es trobava en un lloc cèntric en relació a les altres ermites. Es
- [Ermita de sant Onofre](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/les-ermites-de-la-muntanya-de-montserrat/ermita-de-sant-onofre/) - L’abat Pedro de Burgos explicava que aquesta ermita es construí dins d’unes coves a 40 varas de terra [1] i explica que s’entra en ella “por un puente de palos hincados en la peña y que pone gran espanto a los que passan por ella”. Laborde explica que l’ermita tenia unes quantes habitacions baixes que
- [Ermita de sant Joan](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/les-ermites-de-la-muntanya-de-montserrat/ermita-de-sant-joan/) - Aquesta ermita està a tocar de la Sant Onofre. L’ermita està construïda aprofintant una gran balma. Es descrita per l’abat Pedro de Burgos i per Argaiz. Tenia dues cisternes. Era una ermita ben orientada, amb bones vistes i habitacions espaioses. Segons Argaiz d’aquesta ermita surt un camí que va al de la Parra. Argaiz, parlant
- [Ermita de sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/les-ermites-de-la-muntanya-de-montserrat/ermita-de-sant-jeroni/) - Aquesta ermita era la més allunyada i alta del monestir. Segons l’abat Pedro de Burgos (1512-1536) no sempre estava habitada perquè les condicions d’aquest indret eren inclements. El viatger Cock descriu que a prop de l’ermita hi ha una creu en un lloc més enlairat on poca gent hi puja. Probablement es refereix al cim
- [Ermita de sant Jaume](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/les-ermites-de-la-muntanya-de-montserrat/ermita-de-sant-jaume/) - L’ermita de Sant Jaume es construir aprofitant una balma a mitja alçada de la Gorra Marinera. Per la seva ubicació era vista des del monestir i semblava penjada de la roca. Actualment, atès que s’ha desbrossat es torna a veure des de la plaça del Monestir, si hom sap on és. El lloc era força
- [Ermita de sant Antoni](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/les-ermites-de-la-muntanya-de-montserrat/ermita-de-sant-antoni/) - Segons l’itinerari tradicional els peregrins, després de visitar l’ermita de Sant Salvador, anaven a l’ermita de Sant Antoni. No es sap quan fou construïda aquesta ermita. Segons sembla que, en un primer moment, l’ermita estava en un lloc més inhòspit i fou traslladada posteriorment al lloc actual. L’any 1677 encara es veien ruïnes de la
- [Camí i font del Pi](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cami-font-pi/) - En la guia d’itineraris de Montserrat publicada per la Revista Montserratina, Montserrat. Itinerari, 1909, al descriure l’itinerari entre els monestirs de Santa Maria i el de Santa Cecília es comenta que el camí es troba, a la dreta, un viarany que té algunes bifurcacions i una d’elles porta a la font del Pi. Es comenta
- [Drecera antiga a sant Pau de la Guàrdia (Sant Pau vell)](http://totmontserrat.cat/religio/santa-maria-de-montserrat/topografia-montserratina/drecera-antiga-a-sant-pau-de-la-guardia-sant-pau-vell/) - A l’extrem oest del massís montserratí s’alçava antigament el castell de la Guàrdia, conegut també com de Bonifaci. Per la seva posició en el coll de can Maçana també se’l coneixia com la Guàrdia de Montserrat. Associat al castell hi havia una petita esglesiola d’origen romànic anomenada de Sant Pau, dita també Sant Pau de
- [Agulles](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/) - El relleu geogràfic, com diu la definició, és la dimensió vertical de la superfície terrestre. El relleu s'expressa en termes d'altitud, pendent i posició en l’espai de les superfícies del terreny. A Montserrat, el relleu forma part de la mateix identitat de la muntanya i li confereix el seu valor extraordinari i únic. Les agulles
- [Oratori del Miracle i creu del Regató](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/oratori-del-miracle-i-creu-del-regato/) - Si es comparen diversos mapes del massís montserratí o antigues descripcions d’itineraris sorprenen les discrepàncies a l'hora d’identificar els elements que es troben en l’entorn de qui avui s’anomena (erròniament) Creu del Regató: unes poques escales que pugen des de la carretera de can Maçana; un discret pedró sense cap inscripció i una cruïlla de
- [Camí carreter de can Maçana al Monestir de Santa Maria de Montserrat. Croquis dibuixat el 1869](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cami-carreter-de-can-macana-al-monestir-de-santa-maria-de-montserrat-croquis-dibuixat-el-1869/) - La troballa a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona en el lligall OPP-380 d’un croquis de 1869 sobre la carretera anomenada, en aquell temps, “carretera del Bruc a Manresa, ramal de casa Massana a Montserrat”, on s’indicaven amb precisió els seus hectòmetres i la situació d’alguns indrets que es trobaven al llarg del seu
- [Font de la Perdiu, font de les Asses, font d’en Pujades i font de can Viladiu](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/font-de-la-perdiu-font-de-les-asses-font-den-pujades-i-font-de-can-viladiu/) - A la part baixa del massís montserratí hi ha algunes fonts força desconegudes i moltes d’elles perdudes o eixutes. Aquest és el cas de la font de les Asses, la font de Pujades, la font de Viladiu i la font de la Perdiu. Les tres primeres situades al terme municipal d’El Bruc i la darrera
- [Camí de la Creu del Regató](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cami-de-la-creu-del-regato/) - El camí de la Roca Foradada era un dels senders principals del massís montserratí ja a l’època medieval. Era la via emprada per molts peregrins per endinsar-se a la muntanya des de la Pobla de la Guàrdia (coll de can Maçana) i anar al monestir de Santa Cecília, primer, i després al monestir de Santa
- [Sector de santa Cecília – Marganell](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-de-santa-cecilia-marganell/) - El nucli urbà del terme municipal de Marganell no surt en els mapes de referència en relació als camins de la muntanya de Montserrat. La seva posició geogràfica, un xic desplaçada en relació al centre del massís, fa que les escales dels mapes a l’ús no l’incorporin. Sé que l’editorial Alpina, en una revisió de
- [Secció 8 - Comes](http://totmontserrat.cat/seccio-8-comes-4/)
- [Secció 3 - Saques](http://totmontserrat.cat/seccio-3-saques-3/)
- [Del Puigllobí al Malgraó, un embolic amb història](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/del-puigllobi-al-malgro-un-embolic-amb-historia/) - Un racó poc conegut per no massa freqüentat del massís és l’ample territori que s’estén per sota la carretera BP-1103, el seu vessant nord, entre la carena de les Pujades i la carretera BP-1101, de can Maçana a Manresa, la seva vessant est. És un territori complex per el gran nombre de torrents, alguns que
- [Oratoris de l'antic eremitori](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/oratoris-de-lantic-eremitori/) - En l’imaginari la muntanya de Montserrat hi ha vàries ermites de les quals es conserven les seves ruïnes de la majoria d’elles. La mateixa iconografia representava la Mare de Déu de Montserrat emmarcada en l’entorn de la muntanya serrada on es podien distingir les ermites i en alguns s’afegien els seus noms. Era molta la
- [Galeria de la font de Santa Cecília](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/galeria-de-la-font-de-santa-cecilia/) - Per sobre de la font de Santa Cecília hi passen unes canonades que, baixant de la mina de la font de la Teula, travessen el torrent de sant Jeroni i en el seu marge dret s’agrupen i integren en gran tub de fibrociment. Pocs metres després, aquest tub entre dins d’una galeria excavada a la
- [Font de santa Cecíla](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/font-de-santa-cecila/) - Antigament, es denominaven amb aquest nom a dues fonts situades al voltant del monestir de santa Cecília. La ressenya d’aquesta font en el llibre Ermites i fonts montserratines, publicat pels Amics de Montserrat l’any 1967, es comenta que hi ha dues fonts amb aquest nom. Una d’elles es trobava al costat de l’absis del monestir
- [Font de les Albes](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/font-de-les-albes/) - La font de les Albes és un dels recursos hídrics naturals conegut i aprofitat des d’antic. Es troba per sobre la carretera de can Maçana al Monestir de Santa Maria de Montserrat, coneguda com a BP-1103, poc abans del km. 5 (400626-4607098, UTM-ETRS89). La font no està a tocar de la carretera, sinó a uns
- [Font del Coll de can Maçana](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/font-del-coll-de-can-macana/) - Llegint el llibre Ermites i fonts montserratines, editat pels Amics de Montserrat l’any 1967, vaig trobar que esmentava l’existència de la Font del coll de can Maçana. A la pàgina 74 de l’esmentat llibre es diu sobre aquesta font: “l’aigua s’arreplega en un toll, al marge inferior de la carretera, al mateix coll de can
- [Creu d'en Josep Closa](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/creu-den-josep-closa/) - A la carretera de Can Maçana al monestir de Santa Maria de Montserrat va haver-hi una creu de pedra coneguda com la creu d’en Closa. Un dia en Marcel·lí Puigdellívol m’explicà que, quan era petit, anant amb els de casa seva a peu pel serrat de les Cametes cap a sant Pau de la Guàrdia,
- [Sector El Bruc](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-el-bruc/) - Camí a Can Maçana En la guia de Montserrat. Itinerari (1909) aquesta excursió comença al monestir de Santa Cecília. Es segueix per la carretera en direcció a can Maçana. A pocs metres d’iniciar la marxa, uns 100, es troba a l’esquerra el camí de la font del Llum i després, uns 650 metres, el torrent
- [Font del Bull](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/font-del-bull/) - La font del Bull es troba a 50 metres de la font de l’Alba del torrent de can Martorell a peu de la carretera de can Maçana, a la banda de muntanya entre els quilòmetres 4 i 5. És coneguda des d’antic. En la guia Montserrat. Itinerari de 1909 en la descripció de l’itinerari XIV
- [Font de l'Alba - Torrent de can Martorell](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/font-de-lalba-torrent-de-can-martorell/) - A la muntanya de Montserrat hi ha diverses fonts anomenades font de l’Alba. Una d’elles es troba al peu de la carretera BP 1103, en el quilòmetre 4,390, a la banda de la muntanya de can Maçana al monestir de Santa Maria de Montserrat. Les coordenades són x= 400241 y=4607190 (UTM, ERST 89) alçada 693
- [Font de les Bassetes](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/font-de-les-bassetes/) - La guia Itinerari de la Muntanya de Montserrat publicada l’any 1909 per la Revista Montserratina en descriure la carretera de can Maçana es comenta que, anant cap aquest indret, després del quilòmetre 3 es troba, primer, a font de les Bassetes i poc després la font del forat o de l’Oliver. El mapa de Joan
- [Cova dels Escurçons](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cova-dels-escurcons/) - En un punt de la carretera de can Maçana al Monestir de Santa Maria, uns dos-cents metres abans del quilòmetre 2, a mà dreta i totalment tapada per una espessa i força impenetrable bardissa amb esbarzers, aranyons, vidalbes, heures i arítjols, hi ha una balma allargada que els antics pastors montserratins la denominaven cova dels
- [Cova del Sabata](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cova-del-sabata/) - En el camí vell de l’Oliver existeix un indret que la gent de les Casses de can Massacs identifica com la cova del Sabata. Es desconeix l’origen del topònim, tant pot referir-se a un cognom o una corrupció del nom pel fet d’haver-hi trobat una sabata. No és una cavitat notable, tot i que pot
- [Era d'en Ros](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/era-den-ros/) - A la carretera del monestir de Santa Maria a can Maçana (BP-1101), a tocar del kilòmetre 2, hi ha una esplanada situada en la cruïlla amb el serrat d’en Pujades, engruixida artificialment amb algunes de les roques caigudes en l’esllavissada del 2008. Aquest indret havia estat força modificat durant les successives modificacions del traçat de
- [Agulles, roques i parets montserratines](http://totmontserrat.cat/plantilla-per-les-etiquetes/) - I Sant Pau Vell II Els Pallers III Saques IV Bola V Centenar VI Frares VII Miranda del Príncep VIII Comes IX Naps X Roca Roja XI Palomera XII Faraó XIII Montgròs XIV Ecos XIX Vinya Nova XV Sant Jeroni XVI Serrat del Moro XVII Sant Antoni XVIII Albarda XX Pollegons XXI Bellavista XXII
- [Can Maroto](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/can-maroto/) - Hi ha una part del massís montserratí força desconeguda perquè no té agulles, roques o parets desafiants pels escaladors, ni camins atractius pels senderistes. Malgrat aquestes mancances el territori comprés entre el Serrat de les Cametes, el Malniu, la carena de Puigllobí i la fondalada de la Vall ofereix l’extraordinari atractiu de descobrir uns paratges
- [prova 2](http://totmontserrat.cat/prova-2/)
- [Prova](http://totmontserrat.cat/prova/)
- [Secció 8 - Comes](http://totmontserrat.cat/seccio-8-comes-3/)
- [Hort del Malany](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/hort-del-malany/) - Avui, segons comenten algunes persones, una de les excursions montserratines exigents, especialment després d’unes recents esllavissades, és la travessa de la regió dels Ecos per la part baixa del Salt de la Nina. La majoria de cròniques d’aquesta travessa indiquen que el camí passa per un indret conegut com l’Hort del Malany i continua pujant
- [Els antics camins a les Coves del Salnitre. El pas de les Estaques.](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/els-antics-camins-a-les-coves-del-salnitre-el-pas-de-les-estaques/) - Un dels atractius del massís montserratí són les coves del Salnitre. Tot i que el nom popular d’aquesta cavitat és en plural, amb propietat hauria de ser en singular, cova del Salnitre, perquè només hi ha una sola entrada. L’existència de diverses cavitats interiors ha estat la causa que s’imposés, en el llenguatge comú, l’ús
- [Les creuetes de can Maroto](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/les-creuetes-de-can-maroto/) - En un lloc esquerp en l’extrem d’un territori que bé podria anomenar-se com el Bruc oblidat, a mitjana alçada del vessant occidental del turó de Puigllobí, hi ha una curiosa balma originada per un salt d’un torrent. Els habitants dels masos de l’entorn la coneixien com les Creutes de can Maroto, per la proximitat al
- [Secció XXVI Boirafua](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-de-boirafua-1/) - Aquesta secció formació part de la Regió 5 - Les Magdalenes. Les coordenades emfatitzades en color vermell són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el cim
- [Secció 26 - Boirafua](http://totmontserrat.cat/seccio-26-boirafua-2/)
- [Secció 26 - Boirafua](http://totmontserrat.cat/seccio-26-boirafua/)
- [Mentideres de la roca Llisa i de la roca dels Polls](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/font-de-la-roca-llisa-i-font-de-la-roca-dels-poll/) - A finals del segle XIX fou publicada l’obra Memorias de la comisión del mapa geológico de España. Descripción física, geològica y minera de la provincia de Barcelona. Aquesta memòria fou escrita per José Maureta i Silvino Thós i Codina, enginyers del cos de mines de l’Estat, y publicada a Madrid per la Imprenta y fundición
- [Font de l'Alba (segons J. Cabeza i R. de Semir)](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/font-de-lalba/) - Aquesta font s’havia donat per perduda des de fa molts anys. La raó és bastant obvia: es troba en un indret que no hi passa ningú, ni que sigui de forma accidental. Abans es trobava en un lloc forà concorregut, com era l’antic camí carreter que anava de can Maçana al monestir de Santa Maria.
- [Sector del Monestir de Santa Maria](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/3175-2/) - Camí de Sant Miquel El camí de sant Miquel és, amb tota probabilitat, un dels camins més freqüentats pels visitants del monestir de santa Maria. La seva proximitat al santuari i còmode recorregut convida a transitar-lo per anar, primer a la creu de sant Miquel des d’on gaudir la seva magnífica vista, i pujar fins
- [Itineraris per caminar a Montserrat](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/) - Com deia en Ramon Ribera en un Butlletí del Santuari és molt difícil definir que és excursionisme. Està clar el que no és, doncs no és excursionista tot aquell que per raó de treball es desplaça per la muntanya: pastors, carboners, herboristes, escurçoners, traginers, llenyataires, altres oficis que viuen de la muntanya i els romeus
- [Font i cisterna de l'Escala de Jacob](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/font-i-cisterna-de-les-escales-de-jacob/) - L’any 1909 en el llibre Montserrat. Itinerari de la Muntanya de Montserrat editat per la Revista Montserratina s’esmenta, en diferents moments, de l’escala de Jacob i la seva font. En concret, quan es diu que pujant per l’escala “trobant-se pochs passos avans d’arrivarhi en un dels recons del camí una font cristallina y molt fresca,
- [SALT DE MATABURROS](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/salt-de-mataburros/) - A finals del segle XIX fou publicada l’obra Memorias de la comisión del mapa geológico de España. Descripción física, geològica y minera de la provincia de Barcelona. Aquesta memòria fou escrita per José Maureta i Silvino Thós i Codina, enginyers del cos de mines de l’Estat, y publicada a Madrid per la Imprenta y fundición
- [Creus del camí de la Costa](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/creus-del-cami-de-la-costa-2/) - Primeres creus Les persones que caminen, i en alguns casos corren, pel camí de la Costa de Montserrat, anomenat modernament com a camí de les Bateries, transiten per un dels camins històrics més importants de la muntanya de Montserrat. A l’època medieval fou el camí real per pujar al santuari de la Mare de Déu
- [Font de can Maroto](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/font-de-can-maroto/) - Hi ha un ampli territori montserratí, en el terme del Bruc on es troben les capçaleres dels torrents que originen la riera de Marganell, que és molt poc conegut avui però de molta nomenada antiga per ser lloc de conreu de vinyes i oliveres. En aquest indret hi ha diverses fonts, curioses i ben obrades.
- [Creu dels escolans](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/creu-dels-escolans/) - Hi ha una indret en el camí de la Costa de Montserrat, conegut també com el camí de les Bateries, identificat com la creu dels Escolans. La primera referència a aquesta toponímia apareix a finals del segle XIX en un plano de la Guia Baedeker, però no hi ha cap referènica anterior, com tampoc he
- [Casa procura de santa Maria de Montserrat al carrer Pescateria](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/casa-procura-de-santa-maria-de-montserrat-al-carrer-pescateria-2/) - Ben aviat després de la seva fundació, el monestir de Santa Maria de Montserrat creà per tot Catalunya diverses cases dependents. Aquesta pràctica fou comuna en diferents monestirs catalans. Alguns importants monestirs benedictins i cistercencs tenien casa procura a la ciutat de Barcelona. Aquest fou el cas del monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès,
- [Font d’en Clamanyó](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/font-den-clamanyo/) - Gràcies a la bona memòria d’en Marcel·lí Puigdellívol s’ha pogut trobar la font montserratina d’en Clamanyó situada en un indret del terme municipal del Bruc força desconegut (Coordenades 397579, 4607639 UTM ETRS89). Aquesta font es troba a mitjana alçada del vessant occidental del Turó de la Font de l’Alba, a tocar d’un petit torrent que
- [Dibuixos 1137-05 i 1137-09 de Pere Pau Montaña i Francesc Renart](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/dibuixos-1137-05-i-1137-09-de-pere-pau-montana-i-francesc-renart/) - A la biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat es conserva un manuscrit catalogat com 1137, es tracta d’un àlbum amb el títol Planos y vistas de la montaña de Montserrate levantados de orden de Don Francisco de Zamora por Don Francisco Remart y Don Pedro Pablo Montaña Año de 1790. Planos y
- [Campana dels Miracles](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/campana-dels-miracles/) - En l’estampa “Santa Maria de Monte Serrato” d’Antonio Lafreri està reproduïda la Campa del Miracle. Antoine Lafréry o Antonio Lafreri, (Besanzón, 1512-Roma, 1577) fou un impressor i gravador francès instal·lat a Roma. Lafreri es va especialitzar en l'edició d'estampes amb mapes i vistes dels principals monuments antics i moderns de Roma. Antonio Lafreri sembla haver
- [Collbató - pla de Sant Miquel – Monestir de santa Maria](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-iv-collbato/collbato-pla-de-sant-miquel-monestir-de-santa-maria/) - Itinerari[1]: Ascensió al santuari montserratí per un dels camins més transitats del massís montserratí és l’anomenat camí de la Costa de Collbató o de les Bateries. Hi ha un document de 945 que parla d’una “via que escendit” al santuari que, probablement, es refereix a aquest camí. Es té constància escrita que l’any 1344 el
- [Sector IV - Collbató](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-iv-collbato/) - 1. Collbató - font del Barraquer (camí de baix de les Canals) 2. Collbató - Pou de la Costa Dreta - Collbató 3. Collbató - Pas de la Panxa – Pas de la Barrinada - Coll de les Garrigoses – Camí de les Bateries – Collbató 4.Collbató – Camí de les Faixades – La Quadra de Sant
- [Collbató - Camí de l’Artiga – Bassal dels Corbs – Drecera de sant Joan – camí de les Bateries - Collbató](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-iv-collbato/collbato-cami-de-lartiga-bassal-dels-corbs-drecera-de-sant-joan-cami-de-les-bateries-collbato/) - Itinerari Interessant itinerari que, en la seva part inicial, passa per un camí antic que havia estat mig perdut fins no fa masses anys i, gràcies al pacient treball de Jordi Oliver fet entorn els anys 94 i 85 del segle passat, es pogué recuperar en la seva totalitat. Sorprèn, per exemple, que la
- [Santa Maria de Montserrat](http://totmontserrat.cat/religio/santa-maria-de-montserrat/) - Una muntanya tan singular com Montserrat ha despertat des de sempre l’espiritualitat de les persones. Pot ser aquest fou el que motivà a uns anònims ermitans instal·lar-se al redós de la muntanya abans del segle XI. Des d’aquest segle, el 1025, Montserrat ha acollit una comunitat monàstica benedictina que convertí la petita esglesiola de Santa
- [Santuari de Santa Maria de Montserrat 1790](http://totmontserrat.cat/religio/santa-maria-de-montserrat/santuari-de-santa-maria-de-montserrat-1790/) - El santuari de la Mare de Déu de Montserrat l'any 1790. Detall del dibuix de F. Remart i P.P.Muntaña, manuscrit 1137 del Monestir de Santa Maria de Montserrat.
- [Font del Grinyó](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/font-del-grinyo/) - La muntanya de Montserrat encara hi ha algunes fonts poc conegudes per la seva localització apartades dels llocs més freqüentats. Una d’aquestes fonts és l’anomenada font d’en Grinyó. En el llibre Ermites i fonts montserratines escrit per P.B.C. (acrònim de Pere Bosquets) editat per editorial Montblanc, Granollers 1967 a la pàgina 52 es comenta que
- [Baixada dels Matxos](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/baixada-dels-matxos/) - En la cartografia moderna del massís montserratí així com els tòtems de senyalització s’identifica com a Baixada dels Matxos un indret o un camí, no massa llarg i amb importants ziga-zagues, que va des de la carretera BP 1121 a la BP 1103, unint l’entorn de l’antic hotel de la Colònia Puig amb un indret
- [Topografia montserratense - El Santuario en 1811 (article del P. Ramon Colomé 1911)](http://totmontserrat.cat/religio/santa-maria-de-montserrat/topografia-montserratense-el-santuario-en-1811-ramon-colome-1911/) - Está visto que una de las dificultades con que siempre se ha debido luchar en Montserrat y que por cierto no podrá tampoco solucionarse, es la falta de terreno para el engrandecimiento del Santuario. Ya desde el siglo XIV, época de la que tenemos datos fidedignos, los edificios no fueron edificados a la vista de
- [Drecera de Monistrol i camí dels Tres Quarts](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/drecera-monistrol-cami-dels-tres-quarts/) - Un camí molt popular entre Monistrol de Montserrat i el monestir de Santa Maria és l’anomenada Drecera. Aquest camí, en la guia Montserrat. Itinerari (1909) s’anomena Drecera de Monistrol. Però avui, totes les guies i mapes parlen de la drecera dels Tres Quarts, identificada també com el GR96, com el camí més ràpid per pujar
- [Camí de l’Àngel, traçat històric](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cami-de-langel-tracat-historic/) - El camí de l’Àngel, denominat més modernament també com drecera, i el camí de la Costa de Collbató foren fins a 1697, any que es feu el camí-carreter des de can Maçana al monestir de Santa Maria, eren els únics camins de ferradura que pujaven al monestir de Santa Maria de Montserrat. Des de 1697
- [Canal dels Avellaners](http://totmontserrat.cat/narracio/canal-dels-avellaners/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Sis fotografies i una història](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/16146-2/) - Sis fotos i una història Feia temps que volia descobrir la història que hi havia al darrere de sis fotografies del “Archivo Zerkowitz”, repositori consultable a Flickr on la majoria de fotografies fetes per aquest gran fotògraf. Totes aquestes imatges tenen en comú de tractar-se d’unes instantànies preses l’any 1937, en un indret on hi
- [Camí de la font Groga](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cami-a-la-font-groga/) - L’estudi dels mapes i els croquis muntanyencs montserratins permet descobrir alguns elements geogràfics aparentment desconeguts avui. Un d’aquests indrets és la font Groga. Es tracta d’una font situada en el torrent del Soldat per damunt del camí de Dalt de les Canals i per sota la Drecera de Monistrol (drecera dels Tres Quarts). Segons la
- [Drecera de l’Àngel](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-de-monistrol-de-montserrat/drecera-de-langel/) - Durant temps, segons es diu a la guia de Montserrat. Itinerari (1909), la Drecera de l’Àngel fou el camí de ferradura més adequat per pujar de Monistrol de Montserrat al monestir de Santa Maria, mentre no es feu la carretera l’any 1860. Fins 1697, any en que es feu la carretera de can Maçana, la
- [Camí del rei Pere III l’any 1344](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cami-del-rei-pere-iii-lany-1344/) - La primera referència explícita a un camí montserratí la dona un document del 945 on s’esmenta l’existència d’una “via que escendit in Monte Serrato”. Es tracta d’un camí situat al comtat de Barcelona, dins de la jurisdicció del castell de la Guàrdia de Montserrat i, més concretament, a la banda occidental del terme de Collbató.
- [Can Maçana – Coll de la Portella - Coll de Port – Camí de la Foradada – La Foradada - Can Maçana](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/can-macana-coll-de-la-portella-coll-de-port-cami-de-la-foradada-la-foradada-can-macana/) - Caminada circular que surt i arriba al coll de can Maçana. En el primer i darrer tram de l’itinerari, el camí transcorre pel que és el GR 172 fins a coll de Guirló i despès fins al refugi de les Agulles, Vicenç Barbé a través del camí que uneix el coll de la Portella amb
- [Sector V - El Bruc](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/) - 1 Coll de can Maçana – Miranda d’Agulles – Cova Tapiada – Desdentegada – Coll de can Maçana 2 El Bruc - Els Pallers - Mirador d’Agulles -Torrent del Lloro-Cova de l’Arcada – coll del Xincarró – El Bruc 3 Pou del Castell – Cova del Boixar – Cova del Cabrit – Coll del Muset – Pou del
- [Coll de can Maçana – Coll de la Portella - Coll de Port – Coll d’Agulles – canal de les Bessones– coll de can Maçana (els Quatre colls)](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/can-macana-coll-de-la-portella-coll-de-port-coll-dagulles-canal-de-les-bessones-can-macana/) - Caminada circular que surt i arriba al coll de can Maçana. En el primer, i també en el darrer tram de l’itinerari, el camí transcorre pel que és el GR 172 fins a coll de Guirló i despès fins al refugi de les Agulles, Vicenç Barbé a través del camí que uneix el coll de
- [Drecera de can Gomis – Tram II](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/drecera-de-can-gomis-tram-ii/) - Molts excursionistes han caminat per l’anomenat camí de l’Aigua. Corriol força dret que s’enfila des de la caseta on hi ha les bombes que pugen l’aigua del riu Llobregat cap als monestirs de Montserrat, situada a prop de la Colònia Gomis (Monistrol de Montserrat). Mirant descripcions antigues m’he adonat d’importants dissonàncies amb les actuals descripcions
- [Merlet de sota l’ermita de Sant Antoni](http://totmontserrat.cat/merlet-de-sota-de-lermita-de-sant-antoni/) - Josep Barberà, en el seu llibre Montserrat. Pam a pam, obra fonamental per entendre el massís montserratí, descriu la roca Merlet de sota l’ermita de sant Antoni en aquests termes: “camí enllà, es troba una confluència de dos itineraris: l’un va cap al Cavall Bernat i l’altre al torrent de Santa Maria. Precisament en aquell
- [Creu inferior de l’ermita sant Antoni](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/creu-inferior-de-lermita-sant-antoni/) - Molts gravats antics i els dibuixos d’ermites de Pere Pau Montaña i Francesc Remart de 1790 situen vàries creus en alguns dels cims propers a les ermites montserratines. Passat els anys, encara són visibles els indicis dels indrets on es trobaven algunes d’aquestes creus. En aquesta nota es presenta les evidències d’on estava una
- [Can Maçana – Sant Pau Vell – Torrent de la Diablera – Camí del Bruc – Can Maçana](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/can-macana-sant-pau-vell-torrent-de-la-diablera-cami-del-bruc-can-macana/) - Itinerari: Caminada circular per una de les seccions considerada de pas per accedir a altres indrets del massís. Tot i ser pobre amb roques i agulles, les poques que hi ha han merescut l’atenció dels escaladors. S’inicia la caminada des de la zona d’aparcament i esbarjo de can Maçana. Es continua pel camí de la
- [Secció 1 - Sant Pau Vell](http://totmontserrat.cat/seccio-1-sant-pau-vell/)
- [Secció I Sant Pau vell](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-de-sant-pau-vell/) - Aquesta secció formació part de la Regió 1- Agulles. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el cim
- [Regions i seccions](http://totmontserrat.cat/muntanya/regions-i-seccions/) - Montserrat és una muntanya complexa des del punt de vista orogràfic. Per comprendre la seva estructura la millor manera és identificar i ordenar els seus elements singulars. Això és el que feren, primer de manera intuïtiva i després de forma sistemàtica, vàries persones que estudiaren diferenciar diverses parts del massís montserratí, denominar les seves agulles
- [Regió de Sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/muntanya/regions-i-seccions/regio-de-sant-jeroni/) - Aquesta regió està limitada al nord per la carretera BP-1103 de Can Maçana al monestir de Santa Maria sobre les qual acaben els esperons finals dels serrats de Sant Jeroni, el Moro, Patriarques i de les Onze. Alguns d’aquests serrats presenten en aquest indret bona part de les parets mítiques del massís de Montserrat, com
- [Regió dels Ecos](http://totmontserrat.cat/muntanya/regions-i-seccions/regio-decos/)
- [Regió de Sant Salvador](http://totmontserrat.cat/muntanya/regions-i-seccions/regio-de-sant-salvador/)
- [Regió dels Frares Encantats](http://totmontserrat.cat/muntanya/regions-i-seccions/regio-de-frares-encantats/)
- [Regió d'Agulles](http://totmontserrat.cat/muntanya/regions-i-seccions/regio-dagulles/)
- [Secció XII Faró](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-12-faro/) - Aquesta secció formació part de la Regió 3 - Ecos. Aquesta secció, de forma força triangular, inclou bàsicament el serrat del Faraó, les dues agulles més importants són la de la Tempesta i la del Faraó. La part nord oest del Faraó està limitada pel torrent de la Coma dels Naps de Baix i per
- [Secció XI Palomera](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xi-palomera/) - Aquesta secció forma part de la Regió 3 - Ecos, està al sud de la secció del Faraó. És la part on el la el massís limita amb zones conreades, o antigament conreades, del Bruc com són el camp de l'Estevet, la Fonollosa, les Planetes i la Socarrada. En aquesta secció es troba la masia
- [Dibuixos](http://totmontserrat.cat/acerca-de/dibuixos/) - La muntanya de Montserrat convida a ser mirada i a partir del que es veu conreà contemplació. Els progressos tecnològics han possibilitat que moltes vegades aquesta mirada estigui enquadrada pel visor d’una màquina fotogràfica. És una altra manera de mirar. La fotografia permet perdurar la bellesa de la muntanya o enregistrar un record. Però no
- [Mas Pujades i carena d'en Pujades](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/el-mas-pujades-i-la-carena-den-pujades/) - A la vessant nord del massís hi ha un indret esmentat ocasionalment en algunes ressenyes d’excursions o escalades com serrat d’en Pujades. Es tracta d’una carena que baixa des de la Cadireta fins a les cases d’en Massacs. En Ramon Oranias, monjo prou coneixedor de les singularitats geològiques de la muntanya, m’ha fet adonar que
- [Bassal dels Gats](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/bassal-dels-gats-2/) - El camí dels Francesos, abans de tenir aquest denominació, se’l coneixia com a camí del Bassal dels Gats. Aquest denominació es mantingué molt de temps fins que fou substituït, a mitjans del segle XX, pel nom de camí dels Francesos. La toponímia original del camí indica la presència d’un bassal en algun punt del camí.
- [Vinya Nova - Camí dels francesos - Camí del Pont - Vinya Nova](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/vinya-nova-cami-dels-francesos-cami-del-pont-vinya-nova/) - Caminada circular llarga que s’inicia en la vessant sud del massís en la finca de la Vinya Nova i acaba al mateix lloc. Es puja pel camí dels Francesos fins el coll del Muset i es continua fins al peu del Camell de Sant Jeroni on s’agafa el camí del Montgròs en direcció al coll
- [Font Poma](http://totmontserrat.cat/font-poma/) - El mapa topogràfic de Joan Cabeza de 1909 informa de l’existència d’una font, la font Poma, a tocar de l’antic camí carreter de can Maçana al monestir de Santa Maria de Montserrat en la capçalera d’un torrent originat a coll de Guirló. Aquest torrent, torrent de la font Poma, aigües avall, vertebra una part important
- [Camí ermita de santa Caterina i balma del Penitent](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cami-ermita-de-santa-caterina-i-balma-del-penitent/) - Sempre m’havia semblat que l’actual camí de l’ermita de santa Caterina tenia algun tram alterat respecte el camí original. El mateix pensava respecte al camí a la balma de sant Martí, evidencia llunyana a una probable antiga ermita nomenada de sant Pere. En aquest indret, com passa en altres llocs de la muntanya, l’ús més
- [PRIMERES REFERÈNCIES CONEGUDES DE LA LLEGENDA](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/primeres-referencies-conegudes-de-la-llegenda/) - El text anterior és la versió popularitzada de la historia de fra Garí resultat de diverses elaboracions literàries. ¿Quin era el text primitiu de la llegenda? Per respondre aquesta pregunta cal trobar o refer el text original a partir de les diverses obres en les quals es reprodueix, total o parcial, la llegenda. En la
- [Camí de sant Joan](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cami-de-sant-joan/) - Sembla que poc abans de 1898 no existia un camí que anés directament des del Pla de les Bruixes o de les Taràntules a l’ermita de sant Joan. Aquesta circumstància explicaria la volta que calia fer l’anomenat antic camí de la Vinya nova per anar des d’aquest pla al coll de la Mallenquera. Al no
- [Font dels Espantats](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/font-dels-espantats/) - En algunes cartografies antigues, però no en totes, s’indica l’existència d’una font al costat de l’antic camí carreter de can Maçana al monestir de Santa Maria de Montserrat a prop de l’indret om començava l’anomenada Baixada dels Espantats. La primera cartografia on s’esmenta aquesta font és el mapa de Ramon de Semir de 1949. Aquest
- [Fonts de l'Alba montserratines](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/fonts-de-lalba-montserratines/) - La diversa cartografia montserratina indica en la vessant nord del massís montserratí hi ha tres fonts que comparteixen el mateix nom: font de l’Alba. Totes tres es troben al costat d’un torrent que té el nom de torrent de la font de l’Alba. La primera font de l’Alba l’esmenta el llibre Ermites i fonts montserratines
- [Baixada dels espantats](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/baixada-dels-espantats/) - La lectura atenta dels mapes antics ens descobreix l’existència d’un topònim ben curiós: la Baixada dels Espantats. És habitual en la toponímia del sistema de camins del massís de Montserrat d’identificar alguns indrets com baixades o costes. És freqüent trobar el terme costa per designar alguna pujada més que significativa, la més coneguda és el
- [Font del Teix](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/fonts-de-la-regio-dagulles/) - Aquesta punt d’aigua és una font de raig que es troba al peu de la carretera que va de can Maçana al Monestir (BP-1103), després del túnel de la Foradada, anant cap al Santuari, aproximadament al km 1,5 de la carretera, a mà dreta tocant la muntanya (en les coordenades x= 398604 y= 4607507 (UTM,
- [Camins de les ermites de santa Magdalena i Sant Jaume](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/camins-de-les-ermites-de-santa-magdalena-i-sant-jaume/) - L’entrada en funcionament del funicular de sant Joan, inaugurat l’any 1918 causà diverses transformacions en el sistema de camins de l’entorn del Pla de les Taràntules. El més evident fou l’eliminació de l’anomenada drecera de sant Joan que transcorria per la canal dels Avellaners perquè es decidí passar per ella la via del funicular. Una
- [Camins de l’ermita de sant Jaume i el camí de Tebes a sant Miquel](http://totmontserrat.cat/camins-de-lermita-de-sant-jaume-i-el-cami-de-tebes-a-sant-miquel/) - La situació de l’ermita de sant Jaume, mig penjada a la cara sud de la Gorra Marinera li dona una aparença d’inaccessibilitat. Avui en dia, dos corriols permeten accedir-hi. Un d’ells, de ferm força terrós i degradat, surt del camí nou de sant Jeroni i s’enfila, amb llaçades sostingudes per murs de pedra, fins al
- [Camí real de la Guàrdia i camí carreter al monestir de Santa Maria](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cami-real-de-la-guardia-i-cami-carreter-al-monestir-de-santa-maria/) - Segons els historiadors Assumpte Muset i Miquel Vives, Els camins romeus de Montserrat. Segle XI – 1850 (2010) molt abans del segle X ja existia una vertadera xarxa viària a la muntanya de Montserrat que la travessava de baix a dalt i d’un extrem a un altre. Alguns d’aquests camins passaven pel monestir de Santa
- [Pou del saurí](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/pou-del-sauri/) - Les persones que hagin transitat pel camí que uneix el camí de l’ermita de sant Benet i l’indret conegut com la Plana Vella o Pla de la Trinitat, integrat avui dins del GR4 i GR 172, haurà vist a mig recorregut una gran llosa de ciment restes d’un antic pou obert en una esplanada rocosa
- [Error en el mapa de Joan Cabeza edició 1928](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/error-en-el-mapa-de-joan-cabeza-edicio-1928/) - Un dels camins més freqüentats del massís montserratí és el denominat camí nou de Sant Jeroni que surt del pla de les Taràntules, davant de l’estació superior del funicular de sant Joan. La cartografia moderna representa aquest camí carener de la serra de les Paparres. El camí nou de sant Jeroni es construí, ara fa
- [Sector II - Monestir de Santa Maria de Montserrat](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/) - 1. Pla de les Taràntules – Coll de Pollegons – balma de la Murdela–bassal de Sajolida – les Pinasses – Pla de les Taràntules 2. Pla de les Taràntules - la Plantació – Pollegons - Bellavista – Pla de les Taràntules 3. Pla de les Taràntules – camí de la Font seca – camí de les Bateries –
- [Monestir de santa Maria - Bassal dels Corbs - Balma de sant Martí - ermita de santa Anna - Monestir de santa Maria](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/monestir-de-santa-maria-bassal-dels-corbs-balma-de-sant-marti-ermita-de-santa-anna-monestir-de-santa-maria/) - Itinerari: La balma de sant Martí és un dels antics indrets de la muntanya montserratina envoltat d’una permanent confusió sobre el seu origen. Moltes persones insisteixen a nomenar-la ermita, fins i tot, un desafortunat cartell l’anomena així. Aquesta balma mai ha format part de l’eremitori montserratí i el seu ús cal buscar-lo en les activitats
- [Collbató – Clot de la Mònica – La Plantació – Ermites de Sant Joan i Sant Onofre – Pla de les Taràntules – Pla dels Soldats – Camí de les Bateries - Collbató](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-iv-collbato/collbato-clot-de-la-monica-la-plantacio-ermites-de-sant-joan-i-sant-onofre-pla-de-les-tarantules-pla-dels-soldats-cami-de-les-bateries-col/) - Itinerari Caminada llarga, però tranquil·la per una part del vessant sud del massís que té al poble de Collbató com a referent per la sortida i l’arribada. Se surt de l’església de Collbató en direcció a la Vinya Nova per la pista que uneix els termes de Collbató amb el Bruc. Després d’un tram es
- [Camins romeus a la muntanya](http://totmontserrat.cat/territori/camins/els-camins-romeus-fins-a-la-muntanya-de-montserrat/) - CAMÍ ROMEU DE BARCELONA A MONTSERRAT A l’edat mitja Barcelona era un important punt de sortida de molts dels peregrins que pujaven al santuari de la Mare de Déu de Montserrat. L’anomenada d’aquest santuari atreia a nombroses persones i era un punt de pas obligat pels europeus que feien el camí de camí de
- [Sector de Collbató](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-de-collbato/) - Camins entre Collbató i monestir de Santa Maria En la guia Montserrat. Itinerari (1909) s’indica que per anar al municipi de Collbató des del monestir de Santa Maria hi ha quatre camins principals i una variant. Un passa per la Santa Cova, el coll de la Fita i el camí del Forat; l’altre va per
- [La Vinya Nova – Clot de la Mònica - Els Pollegons - La Plantació - Camí nou de Sant Jeroni – Camí del Pont – La Vinya Nova](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/la-vinya-nova-clot-de-la-monica-els-pollegons-la-plantacio-cami-nou-de-sant-jeroni-cami-del-pont-la-vinya-nova/) - Itinerari Caminada llarga, però tranquil·la pel vessant sud del massís. Se surt de la Vinya Nova agafant la pista que uneix els termes de Collbató amb el Bruc en direcció est. Després d’un tram es deixa la pista i s’agafa un camí que s’enfila ràpidament per la coma del Clot de la Mònica, entre el
- [Rosari Monumental](http://totmontserrat.cat/religio/sant-rosari/) - Aquesta petita història del Rosari Monumental del monestir de Santa Maria de Montserrat ha estat construïda a partir dels excel·lents articles del germà Josep Galobart, monjo d’aquest monestir, publicats en diversos números 47, 40 i 50 del Butlletí del Santuari, anys 1997 i 1998. (El Rosari Monumental del camí de la Santa Cova de Montserrat,
- [El balcó de la Santa Cova](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/el-balco-de-la-santa-cova/) - L’actual edifici de la capella de la Santa Cova té un balcó obert en la paret orientada al nord-est que facilita l’entrada de llum a l’espai on la llegenda situa la trobada de la Mare de Déu de Montserrat. Sembla que aquesta entrada de llum volia evocar aquella llum que guià els pastorets per trobar
- [Camí de la balma de sant Martí via Gorra Frígia](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/cami-de-la-balma-de-sant-marti-via-gorra-frigia/) - Itinerari: La balma de sant Martí és un dels antics indrets de la muntanya montserratina envoltat d’una permanent confusió sobre el seu origen. Moltes persones insisteixen a nomenar-la ermita, fins i tot, un desafortunat cartell l’anomena així. Aquesta balma mai ha format part de l’eremitori montserratí i el seu ús cal buscar-lo en les activitats
- [Monestir de santa Maria – sant Miquel – ermites sant Jaume, Joan, Onofre, santa Magdalena i santa Anna i sant Benet – Pas des Francesos - Monestir de santa Maria](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/monestir-de-santa-maria-sant-miquel-ermites-sant-jaume-joan-onofre-santa-magdalena-i-santa-anna-i-sant-benet-pas-des-francesos-monestir-de-santa-maria/) - Itinerari circular a partir del monestir de Santa Maria de Montserrat per visitar vàries ermites de l’eremitori montserratí. Des del monestir es puja a la capella de Sant Miquel seguint després cap el Pla de les Taràntules. Situats en aquest indret el camí ascendeix cap les ermites de Sant Jaume, Sant Joan i Sant Onofre.
- [Monestir de santa Maria –  capella de sant Miquel – ermita de sant Anna - camí de l’Arrel – Monestir de santa Cecília – el Piteu – Monistrol de Montserrat ](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/monestir-de-santa-maria-capella-de-sant-miquel-ermita-de-sant-anna-cami-de-larrel-monestir-de-santa-cecilia-el-piteu-monistrol-de-mon/) - Itinerari És una excursió circular amb un tram inicial que pot fer-se amb el ferrocarril cremallera i la resta de trams combina els itineraris nº 4 i nº 7 del sector Monestir de Santa Maria per gaudir d’una visió global de dues parts ben diferenciada de la muntanya: Tebes, situada entorn de la regió on
- [Les teules de la Santa Cova](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/les-teules-de-la-santa-cova/) - Quan preparava el meu comentari sobre la Planxa XXXIII d’Alexandre de Laborde, Visió de la Santa Cova, i la nota sobre les vicissituds arquitectòniques del seu balcó a la façana, vaig adonar-me que en tots els gravats que havia consultat apareixia, per sobre l’edifici de la Santa Cova, una forma rectangular que semblava, tot i
- [Creu de la Tartana](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/creu-de-la-tartana/) - La creu de la Tartana és un petit monument que es troba en la carretera del monestir de santa Maria de Montserrat a can Maçana en el punt quilomètric 4,150 de la carretera BP-1103 en les coordenades UTM Est: 400110 i Nord: 4607310. Antigament, s'havia conegut com l'Oratori gros mentre que el pedró del Regató
- [CAMINAR](http://totmontserrat.cat/territori/) - El territori montserratí té molts i variades lectures. Per unes persones ha estat la font bàsica de subsistència durant molts anys. Els boscos de la part alta i la plana han aportat els recursos justos per la subsistència de moltes famílies. Poc a poc, el temps ha anat desdibuixant aquesta visió de la muntanya i
- [El Correcavalls i altres embolics](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/el-correcavalls-i-altres-embolics/) - Vaig saber per primera vegada l’existència del nom Correcavalls, escrit també com Corre Cavalls o Corre-cavalls, per en Ramon Ribera i Mariné llegint el seu llibre Caminant a Montserrat. El massís. En aquesta obra, tot un clàssic del senderisme i una referència per comprendre la complexitat de la muntanya montserratina, Ramon Ribera i Mariné explica
- [Camí de baix de les Canals](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-i-monistrol-de-montserrat/cami-baix-canals-parcial/) - Itinerari Antigament, hi havia un camí que anava des de Monistrol de Montserrat fins a Collbató, pràcticament sense perdre alçada. L’origen d’aquest camí és incert. Hi ha indicis per pensar que era un camí construït per anar-hi amb animals de bast. Es té constància que va haver-hi un alcalde a Monistrol de Montserrat que protestà
- [Torrent del Misser, un error d’ubicació](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/torrent-del-misser-un-error-dubicacio/) - La cartografia montserratina acostuma a presentar alguns errors, que podríem qualificar d’importants. Probablement, hi és una simple suposició, la persona que ha dibuixat el mapa tenia una informació parcial del territori i això explicaria que en les excel·lents cartografies modernes de la muntanya de Montserrat, en general molt completes en els seus topònims i
- [Aeri de Montserrat – Can Tobella – Aeri de Montserrat](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-i-monistrol-de-montserrat/aeri-de-montserrat-can-tobella-aeri-de-montserrat/) - Caminada circular que permet contemplar la vessant sud-est del massís montserratí. El punt de partida és l’estació inferior de l’aeri de Montserrat des d’on surt un corriol que, després d’un pujada contínua i decidida en direcció al Cul de Portadora, planeja en direcció sud-est fins l’àmplia esplanada del Pla de les Bruixes. Des d’aquest indret
- [Francesc Remart i Pere Pau Montaña](http://totmontserrat.cat/francesc-remart-pere-pau-montana/) - A la biblioteca del monestir de Santa Maria de Montserrat es conserva un àlbum catalogat com 1137 amb el títol Planos y vistas de la montaña de Montserrate levantados de eorden de Don Francisco de Zamora por Don Francisco Remart y Don Pedro Pablo Montaña Año de 1790. Aquest àlbum conté 32 dibuixos a ploma i a
- [Una ermita de sant Dimes que és sant Antoni](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/una-ermita-de-sant-dimes-que-es-sant-antoni/) - Hi ha una publicació titulada “Ensemble de 255 dessins originaux à la mine de plomb, à la plume avec lavis ayant servi à illustrer le Voyage pittoresque et historique de l'Espagne, par A. de Laborde” (editada aproximadament l’any 1800) que és consultable, com arxiu digital a l’Institut National d’Histoire de l’Art (INHA) a Paris. La
- [Agulla de sant Pere](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/agulla-de-sant-pere/) - Josep Barberà i Suqué feu una gran aportació al coneixement del massís montserratí gràcies a la seva iniciativa Operació Montserrat. L’escalada sistemàtica de la majoria de cotes establertes per Ramon de Semir en la seva cartografia de 1979 permeté disposar d’un ampli catàleg de les principals agulles i roques montserratines. Avui som hereus d’aquesta
- [Secció XXIII Sant Pere](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xxiii/)
- [Miranda de sant Pere](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/miranda-de-sant-pere/) - Josep Barberà, en la seva obra de referència Montserrat pam a pam va descriure la Miranda de san Pere com una roca de forma planera integrada en una “llarga carena que cau desplomada sobre el serrat de la Pastereta”. Situà aquesta roca en la secció 23, anomenada de sant Pere, de la seva classificació de
- [Plana la vella](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/plana-la-vella/) - Algunes cròniques de rutes montserratines mostren discrepàncies respecte on situar l’indret conegut com Plana la vella. Cal advertir que quasi sempre s’obvia l’article en totes les denominacions d’aquest indret. Litografies i fotografies antigues semblen indicar la regió dels Flautats amb aquest nom.Hi ha relats que situen aquesta plana sota l’ermita de la Santíssima Trinitat en
- [Coll de Port](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/coll-de-port-2/) - De tots els indrets montserratins, el coll, situat a 974 metres, que separa les regions d’Ecos i Frares Encantats és probablement el que més debats suscita en relació al seu nom. ¿Com es diu: coll de Port o coll de Porc?. Avanço la conclusió de l’estudi. L’anàlisi de cròniques antigues de la muntanya conviden a
- [Agulles ordenades alfabèticament](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/agulles-ordenades-alfabeticament/) - Fent click sobre les coordenades es poden situar les agulles en el Google Maps. Actualització 9 febrer 2015 NOM AGULLA NUMERO SEMIR ALÇADA X Y SECCIO Agulleta d'en Pany s/n 1.170 400992 4606411 Sant Jeroni Agulla Ajaguda 319 860 400355 4605294 Palomera Agulla Albert Zanini s/n 891 399801 4605714 Faró Agulla Alta de la Coma
- [Agulles ordenades alfabèticament per seccions](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/agulles/) - Fent un click al damunt de les coordenades es pot veure la situació de l'agulla en el Google Maps. Actualització 19 gener 2015 SECCIO NOM AGULLA NUMERO SEMIR ALÇADA X Y Sant Pau Vell Roca de l’Arc de Guirló s/n 785 397991 4606799 Sant Pau Vell Serrat de Guirló 99 830 398021 4606954 Els Pallers
- [La Procura del monestir de santa Maria de Montserrat a Barcelona. I Casa procura del carrer de la Portaferrissa](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/les-procures-del-monestir-de-santa-maria-de-montserrat-a-barcelona-casa-procura-del-carrer-de-la-portaferrissa/) - Les procures del monestir de santa Maria de Montserrat a Barcelona. Casa procura del carrer de la Portaferrissa Ben aviat, el monestir de Santa Maria de Montserrat creà per tot Catalunya diverses cases dependents. Aquesta pràctica fou comuna en diferents monestirs catalans. Alguns monestirs benedictins i cistercencs importants tenien casa procura a la
- [Sant Benet, d'ermita a capella](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/sant-benet-dermita-a-capella/)
- [Cartografia montserratina](http://totmontserrat.cat/acerca-de/1397-2-2/) - Les primeres representacions cartogràfiques de la muntanya de Montserrat són sempre parcials doncs hi ha una part de la muntanya que no es dibuixada. Les parts occidentals del massís apareixen mal representades o, simplement, no hi són. Com diu Francesc Roma “no existeixen o estan infrarepresentades”. Al final de la introducció de l’Album Pintoresch Monumental
- [Creus de l’ermita de santa Anna](http://totmontserrat.cat/les-creus-de-lermita-de-santa-anna/)
- [HISTÒRIA D'UN PAISATGE](http://totmontserrat.cat/acerca-de/historia-dun-paisatge/) - El massís de Montserrat té una morfologia singular, única. D’uns 10 km. de llargada per 5 d’amplada, amb un perímetre de 25 km. i una altura màxima de 1.235 m. – s’aixeca quasi bé a plom sobre les terres baixes. Té una disposició ESE-NNO de planta oblonga i poligonal. Les agulles estan disposades en direcció
- [Montserrat, una realitat contemplada i intepretada](http://totmontserrat.cat/acerca-de/historia-dun-paisatge/montserrat-una-realitat-contemplada-i-intepretada/) - La realitat geogràfica és llegeix com un text a partir del qual s’articula un discurs. Tota realitat és sempre interpretada pel seu observador per tal de ser comunicada. El text transmet un sentit de la realitat evocadora de sentiments i sensacions. La mirada interpreta aquesta realitat i suscita pensaments i reflexions. Al final, la realitat
- [Agulla de la Maria Lluïsa](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/agulla-de-la-maria-lluisa/) - En el llibre Montserrat, pam a pam Josep Barberà, magnífic i animós escalador, identificà moltes de les agulles montserratines i les relacionà amb el número que el topògraf i escalador, Ramon de Semir, havia assignat a algunes d’elles en el seu mapa topogràfic de l’any 1949. Però Josep Barberà, també incorporà algunes agulles que no
- [Escena montserratina  de la pel·lícula Sierra de Teruel](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/lescena-montserratina-de-la-pel·licula-sierra-de-teruel/) - La muntanya de Montserrat ha estat un plató natural per algunes pel·lícules. De totes elles la més rellevant, per la seva extraordinària qualitat, és Sierra de Teruel, també coneguda com a Espoir. Es tracta d’una pel·lícula francoespanyola dirigida per l'escriptor francès André Malraux entre els anys 1938 i 1939. El guió està basat en la
- [Tres agulles ben amagades](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/tres-agulles-ben-amagades/) - Feia temps que intentava localitzar tres agulla que Josep Barberà havia situat, en el seu llibre Montserrat pam a pam, a la secció de Boirafua. Es tractaven de tres agulles amb noms ben singulars: la roca del Burro fort, el Pinatell y l’agulla d’Albert Iglesias. Cada una d’elles amb una topologia particular i una toponímia
- [Canal del Pou de Glaç, un error de localització](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/canal-del-pou-de-glac-un-error-de-localitzacio/) - Les cartografies montserratines acostumen a presentar alguns errors en la toponímia dels indrets o dels accidents geogràfics. Però, en algunes ocasions, trobem un fenomen al inrevés. L’ús de la muntanya, en qualsevol de les seves pràctiques esportives, pot introduir alguna imprecisió en la denominació que, al repetir-se en el temps, acostuma a consolidar-se entre la
- [Personatges montserratins](http://totmontserrat.cat/persones/prehistoria/) - Tota història és també la suma d’històries particulars, alguns més coneguts que altres i de persones totalment anònimes,de les persones que han pujat a Montserrat. És la història de les persones que, des de diferents centres d’interès o curiositat, frueixen de Montserrat. Montserrat ha estat un atractor per moltes persones. Cada una d’elles a pujat
- [Heinrich Himmler visità el monestir de santa Maria de Montserrat](http://totmontserrat.cat/persones/prehistoria/heinrich-himmler-visita-el-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/) - El 23 d’octubre de 1940 el dirigent nazi Heinrich Luitpold Himmler, cap de la temible SS, responsable de totes les forces de policia i de seguretat del Reich, visità el monestir de santa Maria de Montserrat. Aquest dia Himmler volà des de Madrid cap a Barcelona. El rebé a l’aeroport del Prat l’alcalde Miguel Mateu
- [Monestir de santa Cecília - Canal de sant Jeroni – Serrat de les Lluernes – Canal Plana – Monestir de santa Cecília](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/regio-del-monestir-de-santa-cecilia-i-marganell/monestir-de-santa-cecilia-canal-de-sant-jeroni-serrat-de-les-lluernes-canal-plana-monestir-de-santa-cecilia/) - Itinerari: Excursió circular per llocs excepcionals del massís montserratí recomanat només per a persones acostumades a caminar per terrenys tècnics, on es combinen trams de grans roques, pedregam de diverses dimensions, passos assegurats amb equipaments artificials i forts desnivells, tant de pujada com de baixada. Es surt de des del monestir de santa Cecília fins
- [Sector III - Monestir de santa Cecília i Marganell](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/regio-del-monestir-de-santa-cecilia-i-marganell/) - BP1103 – Coll de Port – Font dels Aurons – Coll de Port – Canal Ampla – Coll de les Agulles – BP1103 Travessa dels Frares Encantats (BP1103, coll de Port i coll de les Agulles) Monestir de Santa Cecília – Coves de Santa Cecília - Can Martorell – Carena de la Creu de Ferro
- [Agulla de la Roser](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/agulla-de-la-roser/) - Un dia en Pau Tomé, experimentat escalador i estudiós de la toponímia montserratina, em preguntà si tenia una imatge de l’agulla de la Roser, monòlit que Josep Barberà ascendí en una carena que es troba entre el serrat del Moro i el serrat de Sant Jeroni, limitat a l’est per la canal de sant Jeroni
- [Camí de l’Arrel (monestir de santa Cecília – Pla de la Trinitat) Senderisme i contemplació](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/regio-del-monestir-de-santa-cecilia-i-marganell/cami-de-larrel-monestir-de-santa-cecilia-pla-de-la-trinitat-senderisme-i-contemplacio/) - Itinerari: Proposta de passejada montserratina per gaudir les vistes de la part més oriental de la paret nord montserratina. Aquest itinerari proposa recórrer tot l’antic camí del pas de l’Arrel, avui integrat com una part del GR-172, aturant-se en uns miradors naturals per contemplar i, si és vol meditar, ajudats per la mirada de les
- [Monestir de Santa Maria – Ermita de Santa Anna – Pla de les Taràntules – Capella de sant Miquel - Monestir de Santa Maria](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/monestir-de-santa-maria-ermita-de-santa-anna-pla-de-les-tarantules-capella-de-sant-miquel-monestir-de-santa-maria/) - Itinerari: Petit recorregut circular des del monestir de Santa Maria de Montserrat apte per a totes les edats. El primer tram d’aquest itinerari transcorre per un sector del massís per on deurien passar alguns dels ermitans per anar al monestir de santa Maria en determinades festes que havien de baixar per participar en el culte
- [Sant Jaume el Blanc - canal del Pou del Gat – Canal Plana – coll de sant Salvador – capella de sant Benet - GR 172 – canal del Pou de Gat – Sant Jaume el Blanc](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/sant-jaume-el-blanc-canal-del-pou-del-gat-canal-plana-coll-de-sant-salvador-capella-de-sant-benet-gr-172-canal-del-pou-de-gat-sant-jaume-el-blanc/) - Itinerari: Ruta circular que té l’origen i final en l’indret conegut com sant Jaume el Blanc, al costat del santuari de Santa Maria de Montserrat. Des d’aquest lloc s’agafa la canal del torrent de la font del Gat per un camí que ràpidament porta al camí de l’Arrel. Després d’uns metres per aquest camí s’agafa
- [Sant Ignasi a la muntanya de Montserrat](http://totmontserrat.cat/persones/prehistoria/sant-ignasi-a-la-muntanya-de-montserrat/) - És prou coneguda i comentada la presència de sant Ignasi de Loiola al monestir de santa Maria de Montserrat i la significació que per la seva obra espiritual tingué la seva estada amb la comunitat monàstica. Però, ¿què feu Ignasi de Loiola després de fer, durant tres dies la vetlla d’armes al monestir de santa
- [Monestir de santa Maria - capella de Sant Benet - La Mòmia - Pla dels Ocells - Monestir de santa Maria](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/monestir-de-santa-maria-capella-de-sant-benet-la-momia-pla-dels-ocells-monestir-de-santa-maria/) - Itinerari: Volta circular que té com inici i final el monestir de santa Maria. En el primer tram de l’itinerari es puja per les escales dels Pobres i després del pas dels Francesos i de la plaça de santa Anna s’agafa un corriol no massa freqüentat per anar a la capella de sant Benet. Després
- [Monestir de santa Maria – ermita de santa Caterina – ermita de sant Pere o balma del Penitent – Monestir de santa Maria](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/monestir-de-santa-maria-ermita-de-santa-caterina-ermita-de-sant-pere-o-balma-del-penitent-monestir-de-santa-maria/) - Itinerari: Tranquil·la passejada per descobrir dos indrets no massa coneguts del massís montserratí: l’ermita de santa Caterina i la balma del Penitent, anomenada també ermita de sant Pere. No confondre-la amb una de les quatre esglesioles donades pel comte Guifré l’any 888 al monestir de Ripoll. Sortint del monestir de Santa Maria s’agafa el camí
- [Pla de les Taràntules – camí de la Font seca – camí de les Bateries – capella i mirador de Sant Miquel – Monestir de Santa Maria de Montserrat](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/pla-de-les-tarantules-drecera-de-sant-joan-cami-de-les-bateries-capella-mirador-de-sant-miquel-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/) - Descripció itinerari Aquest itinerari pot ser circular en el cas que la sortida es faci agafant el funicular de Sant Joan des del monestir de Santa Maria. L’itinerari s’inicia en el Pla de les Taràntules (estació superior del funicular de Sant Joan) i s’agafa el camí de les ermites de Sant Joan i Sant Onofre
- [Monestir de Santa Maria – serra de les Lluernes -ermita de Sant Antoni – drecera de Sant Jeroni - Monestir de Santa Maria](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/monestir-de-santa-maria-cami-de-la-drecera-de-sant-jeroni-ermita-de-sant-antoni-monestir-de-santa-maria/) - Itinerari Agradable passejada per anar a l’ermita de Sant Antoni per la serra de les Lluernes. El camí transcorre per l’antic camí de la drecera de Sant Jeroni conegut també per l’Escala dels Pobres i passa pel extraordinari Pas dels Francesos. Poc abans del Pla dels Ocells s’agafa un corriol que porta al coll de
- [Monestir de Santa Maria – Torrent dels Escolans – Serrat de les Garrigoses – Monestir de Santa Maria](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/monestir-santa-maria-torrent-dels-escolans-serrat-garrigoses-monestir-santa-maria/) - Itinerari: L’itinerari s’inicia al monestir de Santa Maria de Montserrat i s’agafa el camí de sant Miquel. Seguir el camí fins passat el pla de sant Miquel o dels Soldats on, a l’arribar el serrat dels Monjos, es pren el camí de la Nova Creu dels Escolans. Pocs metres després, en un indret amb unes
- [Monestir de santa Maria – Santa Cova – coll de la Fita – Pla de sant Miquel -  Monestir de Montserrat](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/monestir-de-santa-maria-santa-cova-coll-de-la-fita-pla-de-sant-miquel-monestir-de-montserrat/) - Itinerari: Passejada còmode per indrets prou coneguts del monestir de santa Maria de Montserrat. Es comença fent tot el camí del Rosari Monumental fins a la santa Cova. Aquest itinerari ens porta a passar pels indrets per on, segons diu la llegenda montserratina, transità el bisbe Gotomar per transportar la imatge de la Mare de
- [Cartografia montserratina](http://totmontserrat.cat/acerca-de/1397-2/) - Les primeres representacions cartogràfiques de la muntanya de Montserrat són sempre parcials doncs hi ha una part de la muntanya que no es dibuixada. Les parts occidentals del massís apareixen mal representades o, simplement, no hi són. Com diu Francesc Roma “no existeixen o estan infrarepresentades”. Al final de la introducció de l’Album Pintoresch Monumental
- [Cartografia dels camins](http://totmontserrat.cat/territori/camins/cartografia-dels-camins/) - PRIMERS INDICIS - 1856 Una de les primeres representacions topològiques dels camins de Montserrat és un dibuix conservat en el Centre Excursionista de Catalunya. Es tracta d’un alçat de la part oriental, nord est i sud est de la muntanya fet l’any 1856 i cedit a aquesta institució pel senyor Joaquim Carrera. En
- [Geografia de l'eremitori](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/geografia-de-leremitori/) - SITUACIO GEOGRAFICA La situació geogràfica coneguda de les ermites en la muntanya no s’ha modificat massa des del segle XI. Abans d’aquest segle les cròniques parlaven de quatre ermites a la muntanya de Montserrat: Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí. Les dues primeres en plena muntanya i les dues últimes en el
- [Coll de Muset i coll de Mosset](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/coll-muset-coll-mosset/) - Un embolic en la de toponímia montserratina està en l’ús de dos termes, que tenen una fonia similar, per identificar dos colls que es troben en dos serrats propers. En el mapa cartogràfic de Ramon de Semir de 1949 anomena coll de Muset el coll que hi ha al peu de l’agulla Ajaguda en l’indret on
- [Collbató – Camí de les Faixades – La Quadra de Sant Miquel – Nova Creu dels Escolans – Camí de les Bateries - Collbató](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-iv-collbato/collbato-cami-de-les-faixades-la-quadra-de-sant-miquel-nova-creu-dels-escolans-cami-de-les-bateries-collbato/) - Itinerari: Variant interessant d’un itinerari prou conegut del massís montserratí. Es surt de la capella de la Salut del municipi del Collbató per anar a agafar el camí de les Feixades al peu de les coves del Salnitre. Es continua planejant per aquest camí antic fins arribar al clot d’en Casanelles des d’on el camí
- [Collbató - camí de les Artigues - Pollegons - Balma de la Murdela - camí del Pont - Collbató](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-iv-collbato/collbato-artigues-balma-murdela-cami-pont-collbato-2/) - 200 default COLLBATÓ – CAMÍ DE LES ARTIGUES – POLLEGONS – BALMA DE LA MURDELA – CAMÍ DEL PONT – COLLBATÓ center no-repeat;center top;; auto 200 default Itinerari: Suggerent caminada per un dels indrets gens afectat pels successius incendis del massís montserratí tot i que són encara apreciables les regirades ocasionades pels aiguats de
- [Collbató – Camí de les Artigues – Pollegons – Camí del Pont – Collbató](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-iv-collbato/collbato-cami-de-les-artigues-pollegons-cami-del-pont-collbato/) - Itinerari: Suggerent caminada per un dels indrets gens afectat pels successius incendis del massís montserratí tot i que són encara apreciables les regirades ocasionades pels aiguats de l’any 2000. L’interès de caminar per aquest entorn és, a més de gaudir la bellesa de la plasticitat de les seves roques i la frondositat de la vegetació,
- [El Castell - Camí del Cabrit – Camí del torrent de l’Estevet – El Castell](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/el-castell-cami-del-cabrit-cami-del-torrent-de-lestevet-el-castell/) - Itinerari: Passejada circular per la cara sud del massís montserratí. Es camina per uns dels racons no massa coneguts del massís montserratí. Es comença des del Pou del Castell a la part baixa del Clot del Tambor. El camí s’enfila durant pocs metres pel buc del torrent del Tambor i se’n surt per la dreta
- [Monestir de Santa Maria – camí de la drecera de sant Jeroni – ermita de Sant Antoni – Monestir de Santa Maria](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/monestir-de-santa-maria-cami-de-la-drecera-de-sant-jeroni-ermita-de-sant-antoni-monestir-de-santa-maria-2/) - Itinerari Agradable passejada per anar a l’ermita de Sant Antoni per la serra de les Lluernes. El camí transcorre per l’antic camí de la drecera de Sant Jeroni conegut també per l’Escala dels Pobres i passa pel extraordinari Pas dels Francesos. Poc abans del Pla dels Ocells s’agafa un corriol que porta al coll de
- [Camí de Dalt de les Canals](http://totmontserrat.cat/cami-de-dalt-de-les-canals/) - Camí de les Canals S’anomenen genèricament camins de les Canals a un conjunt de camins que es troben en la vessant nord-est de la muntanya de Montserrat. Aquesta part del massís, tal com senyala la guia Montserrat. Itinerari (1909), està dividida en graons d’uns 100 metres de desnivell. El primer de tot, el de més amunt, és el
- [Camí de la Colònia Gomis](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-de-monistrol-de-montserrat/cami-colonia-gomis/) - A Montserrat hi ha alguns camins que són el resultat de la fusió i invenció de trams de connexió entre caminois ja existents. Aquest és el cas del camí de can Gomis conegut avui com camí de l’Aigua. A inicis del segle XX, aquest camí era considerat un viarany difícil. En la guia d’itineraris publicat
- [Camí de Baix de les Canals](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-de-monistrol-de-montserrat/6985-2/) - Camí de les Canals S’anomenen genèricament camins de les Canals a un conjunt de camins que es troben en la vessant nord-est de la muntanya de Montserrat. Aquesta part del massís, tal com senyala la guia Montserrat. Itinerari (1909), està dividida en graons d’uns 100 metres de desnivell. El primer de tot, el de més amunt, és el
- [Drecera del Piteu](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-de-monistrol-de-montserrat/drecera-del-piteu/) - Aquest camí, tot i que té els seus primers metres en el terme municipal de Marganell, la seva major part transcorre dins del terme municipal de Monistrol de Montserrat. La drecera del Piteu comença en el revolt de la Ferradura o revolt de la Paella a la carretera de Monistrol de Montserrat al Monestir de
- [Camí de la Drecera de l'Agrella](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-de-monistrol-de-montserrat/cami-drecera-lagrella/) - Aquest camí, pròpiament una drecera, no sembla formar part del grup dels camins tradicionals de Monistrol de Montserrat per pujar al massís montserratí. A finals del segle XIX i començament de segle XX els mapes i cròniques que parlen dels camins entre el monestir de Santa Maria i Monistrol de Montserrat ni representen ni esmenten
- [Camí de la font del Pi](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-de-monistrol-de-montserrat/cami-font-lesquirol/) - En la guia d’itineraris de Montserrat publicada per la Revista Montserratina, Montserrat. Itinerari, 1909, al descriure el camí entre els monestirs de Santa Maria i el de Santa Cecília es comenta que a la dreta hi ha un viarany que té algunes bifurcacions i una d’elles porta a la font del Pi. Es comenta que
- [Camí de la Drecera de Monistrol](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-de-monistrol-de-montserrat/cami-drecera-monistrol/) - Un camí molt popular entre Monistrol de Montserrat i el monestir de Santa Maria és l’anomenada Drecera. Aquest camí, en la guia Montserrat. Itinerari (1909) s’anomena Drecera de Monistrol. Però avui, totes les guies i mapes parlen de la drecera dels Tres Quarts, identificada també com el GR96, com el camí més ràpid per pujar
- [El Bruc – cova de l’Arcada –torrent de les Grutes – camí de coll de Port – els Pallers – el Bruc](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/el-bruc-cova-de-larcada-torrent-de-les-grutes-cami-de-coll-de-port-els-pallers-el-bruc/) - Itinerari circular que surt del municipi d’El Bruc de la Parròquia i puja al massís per un dels camins tradicionals que els antics habitants d’aquests indrets feien servir per endinsar-se a la muntanya de Montserrat. Sortint des del Bruc , el caminant s’aproxima al massís a través dels plans creats pel torrent de les Comes
- [Capella de sant Miquel](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/capella-sant-miquel/) - Un lloc estimat pels viatgers medievals era el pla de Sant Miquel. La seva arribada significava que estaven ja a prop del monestir de Santa Maria. Una mica més avall es trobava una capella en un indret on la legenda situa el temple de Venus. Aquesta capella fou totalment destruida per la Guerra del Francés.
- [Roca dels Àngels](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/roca-dels-angels/)
- [Secció 25 - Sant Joan](http://totmontserrat.cat/seccio-25-sant-joan/)
- [Regió de les Magdalenes](http://totmontserrat.cat/muntanya/regions-i-seccions/regio-de-les-magdalenes/)
- [Roca Llisa i roca dels Polls](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/roca-llisa-roca-dels-polls/) - Entorn a aquesta roca hi hagut molta confussió, com molt bé a explicat en Josep Galobart en un article del Butlletí del Santuari. La roca Llisa es troba en el camí de la Costa o camí de les Bateries tot pujant passat el torrent dels Lladrens i l’anomenada Taca Blanca, tot just després de deixa
- [Secció 23 - Sant Pere](http://totmontserrat.cat/seccio-23-sant-pere-2/)
- [Secció XV Sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xv-sant-jeroni/) - Aquesta secció formació part de la Regió 4- Sant Jeroni. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el cim
- [Secció 5 - Centenar](http://totmontserrat.cat/seccio-5-centenar-6/)
- [Secció 5 - Centenar](http://totmontserrat.cat/seccio-5-centenar-5/)
- [Secció 4 - Bola](http://totmontserrat.cat/seccio-4-bola-5/)
- [Secció 8 - Comes](http://totmontserrat.cat/seccio-8-comes-2/)
- [Secció 9 - Naps](http://totmontserrat.cat/seccio-9-naps-4/)
- [Secció 5 - Centenar](http://totmontserrat.cat/seccio-5-centenar-4/)
- [Secció III Saques](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-iii-saques/) - Aquesta secció formació part de la Regió 1- Agulles. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el cim de
- [Serrat del Moro, la Roca Ampla o Paret del serrat del Moro](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/serrat-del-moro-la-roca-ampla-o-paret-del-serrat-del-moro/) - Durant molts anys, els visitants de Montserrat quedaven impressionats, i si hi pujaven segurament algun d’ells també quedava atemorit, per l’aeri que s’enfilava al capdamunt d’una immensa paret llisa on hi havia l’estació final en el Mirador del Moro. Valia la pena pujar-hi amb l’aeri, la seva majestuositat tallava la respiració quan, de
- [Cavall dels Brucs](http://totmontserrat.cat/cavall-dels-brucs/) - En la primera part de la nota de toponímia sobre el Timbaler del Bruc, escrita arran d’una oportuna observació d’en Carles Llovet Tarroja, vaig comentar l’error produït en la identificació d’aquesta agulla. Afirmava que la considerada avui com la roca del Timbaler del Bruc era la mateixa roca identificada amb aquest nom per Ramon de
- [Agulla Lluís Estasen](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/agulla-lluis-estasen/) - L’Agulla Lluís Estasen és una gran roca de la cara nord del massís montserratí veïna amb les roques del Salt de la Nina. Té una paret immensa que fou escalada per primera vegada pel gran muntanyenc i escalador Lluís Estasen conjuntament amb Jofre Vila el 6 de març de 1927. Aquest mateix any Lluis Estasen
- [Secció 24 - Les Gorrres](http://totmontserrat.cat/seccio-24-les-gorrres-2/)
- [Secció XXXV Cavall Bernat](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xxxv-cavall-bernat/)
- [Secció 31 - Monestir o sant Benet](http://totmontserrat.cat/seccio-31-monestir-o-sant-benet-3/)
- [Secció 35 - Cavall Bernat](http://totmontserrat.cat/seccio-35-cavall-bernat-2/)
- [Timbaler del Bruc i el Timbal](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/timbaler-del-bruc-i-el-timbal/)
- [Secció 35 - Cavall Bernat](http://totmontserrat.cat/seccio-35-cavall-bernat/)
- [Secció 14 - Ecos](http://totmontserrat.cat/seccio-14-ecos/)
- [Secció 31 - Monestir o sant Benet](http://totmontserrat.cat/seccio-31-monestir-o-sant-benet-2/)
- [Secció 24 - Les Gorrres](http://totmontserrat.cat/seccio-24-les-gorrres/)
- [Secció IV Bola](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-iv/)
- [Secció 8 - Comes](http://totmontserrat.cat/seccio-8-comes/)
- [Secció 7 - Miranda del Príncep](http://totmontserrat.cat/seccio-7-miranda-del-princep/)
- [Les escales dretes, ¿quina és la més dreta?](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/les-escales-dretes-quina-es-la-mes-dreta/) - Les escales dretes, ¿quina és més dreta? Un dels equipaments més singulars de la muntanya de Montserrat és l’anomenada escala dreta. Des del segle XV s’esmenta l’existència d’una escala que, sortint des del monestir de Santa Maria de Montserrat, permet accedir a les ermites que es troben sobre ell al capdamunt de la muntanya.
- [Secció 23 - Sant Pere](http://totmontserrat.cat/seccio-23-sant-pere/)
- [Roca Rodona i el Taxi, un error de situació](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/roca-rodona-i-el-taxi-un-error-de-situacio/) - Una confusió antiga en els topònims d’algunes cartografies montserratines és la situació de dues roques: el Taxi i la roca Rodona. Com es pot veure en el mapa de l’editorial Alpina la posició d’aquestes dues roques seria en el serrat de les Saleres i la roca del Taxi seria la més propera al torrent de
- [El Sabre, la Peluda, el Gep Llarg i el Mirador de la Miranda de les Boïgues, agulles i roques perdudes](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/el-sabre-la-peluda-el-gep-llarg-i-el-mirador-de-la-miranda-de-les-boigues-agulles-i-roques-perdudes/) - Quan vaig fer per primer cop la travessa de la regió d’Agulles al massís de Montserrat a l’arribar al peu de l’agulla del Capdamunt, situada a la capçalera del torrent que es ressegueix pujant des del pas de la Portella i abans de començar un pas artificial, vaig adonar-me que la realitat orogràfica no s’ajustava
- [Secció 4 - Bola](http://totmontserrat.cat/seccio-4-bola-4/)
- [Cargols i Trago](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cargols-i-trago/) - Aquest enunciat pot semblar l’anunci d’un establiment de restauració, però no és així. Cargols y Trago són dos petits torrents situats a la vessant sud del massís en la muralla rocosa de la vessant oest de la capçalera del torrent del Tambor. Aquests torrents són més coneguts com a Clot dels Cargols i Clot del
- [La Desdentegada](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/la-desdentegada/) - Al massís montserratí un sector d’escalada esportiva anomenada la Desdentegada. Desconec el perquè d’aquest nom, el qual és una accepció del terme esdentegat. Paraula que designa a una persona que li falten totes o la major part de dents. Qualsevol suposició que es pugui fer és una simple especulació. En les guies d’escalada situen aquesta
- [Xincarró](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cami-de-la-coma-den-pastor/xincarro/) - A la vessant sud del massís, a tocar de la planúria montserratina plena dels conreus de les masies de can Salses i del Castell, hi ha una important muralla rocosa que la gent del país anomena el Xincarró . El Xincarró amb les seves parets, és un dels sectors de la vessat sud de Montserrat
- [Secció 9 - Naps](http://totmontserrat.cat/seccio-9-naps-3/)
- [Secció 9 - Naps](http://totmontserrat.cat/seccio-9-naps-2/)
- [Secció 9 - Naps](http://totmontserrat.cat/seccio-9-naps/)
- [Secció 11 - Palomera](http://totmontserrat.cat/seccio-11-palomera/)
- [Secció 12 - Faraó](http://totmontserrat.cat/seccio-12-farao-5/)
- [Secció 10 - Roca roja](http://totmontserrat.cat/seccio-10-roca-roja/)
- [Zona 1. Vessant Nord](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/1435-2/zona-1-vessant-nord/) - El primer torrent d’aquesta zona neix a l’entorn de la vessant nord de coll de can Maçana. La capçalera d’aquest torrent es troba en la vessant occidental de la carena de Puigllobí en les proximitats del bosc del Frare. Per aquesta raó algú anomena aquest torrent com a torrent del Bosc del Frare o també
- [Secció 12 - Faraó](http://totmontserrat.cat/seccio-12-farao-4/)
- [Secció 12 - Faraó](http://totmontserrat.cat/seccio-12-farao-3/)
- [Secció 12 - Faraó](http://totmontserrat.cat/seccio-12-farao-2/)
- [Secció 12 - Faraó](http://totmontserrat.cat/seccio-12-farao/)
- [Canal dels Avellaners, un nom per dos indrets](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/canal-dels-avellaners-un-nom-per-dos-indrets/) - Durant alguns anys la toponímia de les principals canals de la cara nord del massís montserratí ha estat motiu de confusió. La raó d’això fou l’assignació del nom de canal dels Avellaners a la canal situada entre els serrats del Patriarca i de la roca de les Onze sense adonar-se que a inicis del segle
- [Secció 31 - Monestir o sant Benet](http://totmontserrat.cat/seccio-31-monestir-o-sant-benet/)
- [Secció 3 - Saques](http://totmontserrat.cat/seccio-3-saques-2/)
- [PAISATGE](http://totmontserrat.cat/acerca-de/) - Valor simbòlic El perfil de Montserrat és inconfusible. La seva forma tan peculiar forma part de l’imaginari dels catalans i de moltes persones que han visitat aquesta muntanya. Un cop vista, la seva forma es inesborrable. Anar a Valor simbòlic Gravats Els gravats foren un dels primers recursos emprats per divulgar la imatge de Montserrat.
- [Formes](http://totmontserrat.cat/acerca-de/formes/) - L'erosió ha modelat pacientment les grans roques montserratines donant formes ben singulars, a les quals la imaginació popular els hi donat noms ben curiosos. En altres ocasiones, còdols despresos d'aquestes roques han adquirit personalitat pròpia evocant figures familiars o curioses. Les formes de la muntanya montserratina ens parlen d'un temps que s'estén davant nostre per
- [Secció 4 - Bola](http://totmontserrat.cat/seccio-4-bola-3/)
- [Secció 5 - Centenar](http://totmontserrat.cat/seccio-5-centenar-3/)
- [Secció 6 - Frares](http://totmontserrat.cat/seccio-6-frares-4/)
- [Secció 6 - Frares](http://totmontserrat.cat/seccio-6-frares-3/)
- [POPULARITZACIO DE LA LLEGENDA](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/popularitzacio-de-la-llegenda/)
- [Font de l'Alba i turó de la font de l'Alba](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/font-de-lalba-i-turo-de-la-font-de-lalba/) - Itinerari: Petit itinerari per anar a la font de l’Alba i a les dues prominències rocoses situades al capdamunt del turó de la font de l’Alba can Maçana ubicat a meitat de la carena Puig Llobí que separa el barranc del torrent del Fum, a ponent, i el barranc del torrent de l’Alba a llevant.
- [Carretera de Monistrol de Montserrat](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-de-monistrol-de-montserrat/carretera-monistrol-montserrat/) - El vial de comunicació entre el municipi de Monistrol de Montserrat i el monestir de Santa Maria és la carretera BP 1121. És il•lustratiu dels canvis operats en el sistema vial a la muntanya de Montserrat les transformacions operades en aquesta carretera. que té 13,5 kilòmetres. En la descripció de la guia Montserrat. Itinerari
- [Agulla dels Set i la Carnavalada](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/7110-2/) - Una oportuna observació de Carles Llovet Tarroja d'una errada que havia comés en el cens d'agulles referent la localització de dues d'elles: la Carnavalada i l'agulla dels Set va posar-me en la pista d'una confusió present en moltes guies i ressenyes montserratines és l’existència i situació de dues roques de la regió de les Agulles. Es
- [Toponímia de Jaume J. Estella, segle XIX](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/toponimia-de-jaume-j-estelle-segle-xix/) - L’any 1907, en els primers números de la Revista Montserratina, es publicaren una sèrie d’articles del pare Adeodat Marcet descriptius de diversos aspectes de la muntanya de Montserrat amb el títol Montserrat. Sus bellezas naturales. En l’exemplar nº 5 d’aquesta revista, 8 de maig de 1907, l’article del pare Adeodat és una detallada descripció de
- [Toponímia en els dibuixos de Francesc Remart i Pere Pau Montaña (1790)](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/evolucio-historica-de-la-toponimia-montserratina/) - A Montserrat, la tradició ha anat transmetent els noms de les roques i dels indrets de generació en generació. Hi ha noms molt antics que avui formen part de l’imaginari montserratí, altres són noms que s’han anat incorporant per l’ús de la muntanya, tant des del punt de vista de la seva explotació humana com
- [Caminades per l'entorn montserratí](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/caminades-per-lentorn-montserrati/) - Carretera C 55 - Sant Salvador de les Espases - Can Tobella - carretera C 55
- [Carretera C 55 - Sant Salvador de les Espases - Can Tobella - Carretera C 55](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/caminades-per-lentorn-montserrati/carretera-c-55-sant-salvador-de-les-espases-can-tobella-carretera-c-55/) - Itinerari circular per un indret molt vinculat a la geografia montserratina. Es comença en la carretera C 55 i pocs metres de recórrer la pista can Tobella, s’agafa un corriol que s’enfila ràpidament en direcció a sant Salvador de les Espases paral·lel al torrent de l’Afrau. Tot seguit s’arriba a sant Salvador de les Espases
- [Travessa de la regió d’Agulles – itinerari històric](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/travessa-de-la-regio-dagulles-itinerari-historic/) - La travessa de la regió d’Agulles és un dels itinerari tradicionals montserratins. Només cal repassar les ressenyes d’itineraris pel massís de Montserrat més conegudes per adonar-se de la importància que té aquest itinerari. Si algú vol conèixer com és aquesta travessa pot consultar la següent referència: https://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/travessa-de-la-regio-de-les-agulles/ Però, el que ens pot semblar avui un
- [La Petitona, la Xica de la Miranda i la Panxeta, agulles bellugadisses](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/la-petitona-la-xica-de-la-miranda-i-la-panxeta-agulles-bellugadisses/) - La complexitat de la regió d’Agulles comporta alguns errors en les descripcions d’algunes roques i, especialment, la dificultat en la correcta interpretació topogràfica. Un exemple d’això és la discrepància d’alguns autors en situar les agulles anomenades la Petitona, la Panxeta i la Xica de la Miranda. Josep Mª Rodés i Ferran Labraña esmenten una roca
- [Secció 3 - Saques](http://totmontserrat.cat/seccio-3-saques/)
- [El Dàtil i la Roca de les Heures, una inversió topogràfica](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/10225-2/) - No és estrany trobar alguns errors topogràfics alhora de representar cartogràficament l’estructura complexa de la muntanya de Montserrat. Això és el que ha passat amb la ubicació de les agulles el Dàtil i la roca de les Heures en el mapa de l’editorial Alpina. El Dàtil és una agulla prou coneguda i apreciada pels escaladors
- [La Mamelluda](http://totmontserrat.cat/la-mamelluda/) - L’estructura complexa de la muntanya de Montserrat provoca alguns errors topogràfics. En aquesta nota vull esmentar l’errònia situació de la Mamelluda en els mapes més recents de l’editorial Alpina. És tracta d’una roca força emblemàtica per la seva configuració esvelta amb dues grans protuberàncies en la part superior i que es troba a la secció
- [Secció 5 - Centenar](http://totmontserrat.cat/seccio-5-centenar-2/)
- [Secció 5 - Centenar](http://totmontserrat.cat/seccio-5-centenar/)
- [Secció 6 - Frares](http://totmontserrat.cat/seccio-6-frares-2/)
- [Secció 6 - Frares](http://totmontserrat.cat/seccio-6-frares/)
- [Secció 4 - Bola](http://totmontserrat.cat/seccio-4-bola-2/)
- [La Caputxa o agulla Vicenç Barbé](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/la-caputxa-o-agulla-vicenc-barbe/)
- [Balmes, coves i avencs](http://totmontserrat.cat/muntanya/geologia/balmes-coves-avencs/) - El massís de Montserrat, per la seva composició geològica és ric en balmes, coves i avencs. Un dels pioners de l'espeleologia a Catalunya, mossèn Marià Faura, publicà el treball Recull espeleològic de Catalunya on hi ha una relació de les coves i pous del massís montserratí. Consultar l'obra. L'any 1952 a la revista Speleon de la
- [Meteorologia i climatologia](http://totmontserrat.cat/muntanya/meteorologia-climatologia/) - Aquesta nota parla de l’interès i l’ús que s’ha fet del massís montserratí per adquirir dades generals útils per la meteorologia de Catalunya, la situació del temps des d’una perspectiva del país, i per climatologia, entesa com el coneixement concret del clima d'un lloc o regió, en aquest cas de la zona montserratina. L’especial situació
- [Geologia](http://totmontserrat.cat/muntanya/geologia/) - Sortida del fons d'un gran llac, a conseqüència d'un cataclisme geològic, la muntanya és un conglomerat de roques de sedimentació, treballat pels agents atmosfèrics que han donat una bella varietat formes sorprenents i fantasioses. És aquesta peculiar configuració que particular li ha valgut el nom de Montserrat, muntanya serrada. ¿Per què la muntanya de Montserrat
- [Camins](http://totmontserrat.cat/muntanya/camins/) - Montserrat, com es diu en la introducció al llibre Montserrat. Guia itineraris de Jordi Oliver i Pausas, forma part de les sensacions més íntimes de moltes persones. L’excursionisme català ha tingut sempre a Montserrat com un símbol i un destí de moltes caminades i passejades. Això ha estat possible per l’existència de molts camins i
- [MUNTANYA](http://totmontserrat.cat/muntanya/) - En aquesta secció es presenta la riquesa de la muntanya de Montserrat des de la seva vesant més física, geogràfica com a realitat conformadora d'un paisatge. Geologia Hidrologia Meteorologia i climatologia Erosió i desastres naturals Divisó de la muntanya en regions i seccions Agulles, roques i parets Montserrat com a paisatge Balmes Camins
- [Secció XXXIV Flautats](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xxxiv-flautats/)
- [Secció XXXIII Torrent Escuder](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xxxiii-torrent-escuder/)
- [Secció XXXI Monestir o Sant Benet](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xxxi-monestir-o-sant-benet/)
- [Secció XXXII Mullapans](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xxxii/) - Aquesta secció formació part de la Regió 6 - Sant Salvador . Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb
- [Secció XXX Santa Cova](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xxx-santa-cova/) - Aquesta secció formació part de la Regió 5 - Les Magdalenes. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb
- [Secció XXIX Sant Miquel](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xxix-sant-miquel/)
- [Secció XXVIII Serra Llarga](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xxviii/)
- [Secció XXVII Serrat dels Monjos](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xxvii/) - Aquesta secció formació part de la Regió 5 - Les Magdalenes. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb
- [Secció XXV Sant Joan](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xxv-sant-joan/)
- [Secció XXIV Les Gorres](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xxiv/)
- [Secció XXII La Plantació](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xxii-la-plantacio/)
- [Secció XXI Bellavista](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xxi-bellavista/) - Aquesta secció formació part de la Regió 5 - Les Magdalenes. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb
- [Secció XX Pollegons](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xx-pollegons/) - [/one_third] Tornar a Agulles
- [Secció XIX Vinya Nova](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xix-vinya-nova/)
- [Secció XVIII Albarda](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xviii-albarda/) - Aquesta secció formació part de la Regió 4 - Sant Jeronis. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb
- [Secció XVII Sant Antoni](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xvii-sant-antoni/) - Aquesta secció formació part de la Regió 4 - Sant Jeroni. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el cim
- [Secció XVI Serrat del Moro](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xvi-serrat-del-moro/) - Tornar a Agulles [table id=31 /]
- [Secció X Roca Roja](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-x/)
- [Secció VIII Comes](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-viii-comes/)
- [Frares encantats](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/frares-encantats-2/) - Retornar a Toponimia
- [Secció VII Miranda del Príncep](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-vii-miranda-del-princep/)
- [Secció II Els Pallers](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-dels-pallers/)
- [Secció 4 - Bola](http://totmontserrat.cat/seccio-4-bola/)
- [Secció VI Frares](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-vi-frares/) - Aquesta secció formació part de la Regió 2- Frares Encantats. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el
- [Secció V Centenar](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-v-centenar/) - Aquesta secció formació part de la Regió 2- Frares Encantats. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el cim
- [Secció XIV Ecos](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xiv-ecos/) - Aquesta secció formació part de la Regió 3 - Ecos. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el
- [Secció IX Naps](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-ix-naps/) - Aquesta secció formació part de la Regió 3 - Ecos. Aquesta secció compren una zona del massís situada al damunt de la cova de l’Arcada i per sota del Cabrit. Compren la serra de les Saleres i la part alta del serrat del Cabrit. Aquest separa els torrents de la coma dels Naps de Dalt
- [Secció XIII - Montgròs](http://totmontserrat.cat/muntanya/agulles/seccio-xiii-montgros-2/) - Aquesta secció formació part de la Regió 3 – Ecos. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el
- [Santa Cecilia - Coll de Port - Roca Migdia - Coll Migdia - Santa Cecilia](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/regio-del-monestir-de-santa-cecilia-i-marganell/santa-cecilia-coll-de-port-roca-migdia-coll-migdia-santa-cecilia/) - Itinerari: Espectacular caminada, quasi circular, pel centre del massís montserratí. Es surt des de la carretera de can Maçana en una zona àmplia d’aparcament situada propera a l’indret de la muntanya conegut com plaça Catalunya. Es puja per caminois per anar a buscar el camí de coll de Port. Arribats a aquest coll es segueix
- [Introducció a la vida eremítica](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/introduccio-a-la-vida-eremitica/) - El relat paisatgístic de les ermites de Montserrat es una història a mig fer. No passa el mateix sobre el fenomen de l’eremitisme on existeixen amplis i fonamentats estudis dels pares Cebrià Baraut i Xavier Altés, monjos de Santa Maria de Montserrat, i de mossèn Ernest Zaragoza. Però sobre la relació entre les ermites, el
- [EVOLUCIÓ I TRANSFORMACIÓ DE LA LLEGENDA DE FRA GARÍ](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/evolucio-i-transformacio-de-la-llegenda/)
- [Llegenda de fra Garí](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/) - La història del monestir de santa Maria de Montserrat ha estat estretament vinculada, des dels seus inicis, a la llegenda de la figura popular de fra Garí i al relat de la troballa de la Mare de Déu en una cova. A inicis del segle XVI el pare abat Pedro de Burgos escriví: “para saber
- [Drecera a la font de Janon i la font de les Guilleumes](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-de-monistrol-de-montserrat/drecera-font-den-janon-font-guilleumes/)
- [CONSTRUCCIÓ DE LA LLEGENDA DE FRA GARÍ](http://totmontserrat.cat/construccio-de-la-llegenda-de-fra-gar/)
- [ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA LLEGENDA DE FRA GARÍ](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/una-llegenda-no-es-historia/) - UNA LLEGENDA NO ÉS HISTÒRIA La llegenda de fra Garí ha explicat la identitat montserratina des de fa molts segles. Molts historiadors montserratins l’han reproduït i, la majoria d’ells, l’han donat per bona sense cap mena de reflexió crítica. Només uns pocs dubtaren de la seva veracitat, entre aquests es troben els pares de
- [ESTRUCTURA DE LA LLEGENDA](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/estructura-de-la-llegenda/) - Ampliant la proposta feta per Ramon Miquel i Planas[1] la llegenda de fra Garí pot desagregar-se en diverses unitats presentades com una successió de petits episodis amb la seva dinàmica narrativa. Estructura de la llegenda I Presentació de fra Garí II El diable enveja a fra Garí III Presentació de les tres temptacions IV Els
- [El sistema de camins de Montserrat](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/) - A partir del conjunt de camins descrits per Joan Cabeza, Ramon de Semir i Ramon Ribera, entre altres, junt amb les descripcions de les primeres guies per visitants de la muntanya de Montserrat es pot definir un verdader sistema de carreteres, pistes, camins i caminois que solquen tot el massís. La comparació de les seves
- [Sector de Monistrol de Montserrat](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-de-monistrol-de-montserrat/) - La comunicació directe entre el monestir de Santa Maria i el municipi de Monistrol de Montserrat avui es fa per carretera, tren cremallera, aeri i varis camins, entre els quals destacada el conegut com la drecera de Tres Quarts i el camí de l'Àngel que encara conserva els indicis de la seva antiga rellevància. Però
- [RECONSTRUCCIÓ DEL TEXT DE LA LLEGENDA SEGONS RAMON PLANAS I MIQUEL](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/reconstruccio-del-text-de-la-llegenda-segons-ramon-planas-i-miquel/) - ¿Quin és el relat primigeni de la llegenda de fra Garí i de la troballa de la Mare de Déu de Montserrat? Com que no existeix cap text que pugui considerarse la narració primitiva Ramon Miquel i Planas a partir dels diferents reculls existents sobre la llegenda de fra Garí proposà una versió integral del
- [CRONOLOGIA DELS TEXTOS FONTS](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/cronologia-dels-textos-la-llegenda/8692-2/) - Resumint les aportacions del cardenal Albareda, en el seu intent de reconstruir l’arxiu montserratí perdut, l’estudi de Ramon Miquel i Planas, i l’excel·lent treball del pare Xavier Altès, refent el contingut del Llibre vermell de Montserrat, es pot concloure que ha quatre manuscrits amb la narració de la historia fra Joan Garí: Llegendari montserratí, Cronicon
- [CRONOLOGÍA DELS TEXTOS LA LLEGENDA](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/cronologia-dels-textos-la-llegenda/) - Comparant els diferents relats de la llegenda de fra Garí es fa evident l’existència de diferents enfocs en la historia de fra Garí i la troballa de la Mare de Déu de Montserrat, i quina és la relació entre les dues narracions. En el retaule la història de fra Garí va seguida de la trobada
- [Llibre Vermell](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/cronologia-dels-textos-la-llegenda/llibre-vermell/) - Finalment, el pare Albareda identificà amb el nº 14 el Llibre vermell. És un text del segle XIV i XV escrit en llatí i català. Escrit a tota plana sobre 137 folis de pergamí de 432 X310 mm. El pare Xavier Altés diu que aquest còdex s’estava copiant al monestir de santa Maria
- [Llibre dels miracles](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/cronologia-dels-textos-la-llegenda/llibre-dels-miracles/) - El pare Albareda també identificà amb el nº10 el que anomena Llibre de miracles. És un text llatí de l’any 1327. Un sol volum en foli major i 154 folis en pergamí. Es guardava en el calaix de l’ antic arxiu. Per referències es sap que el seu contingut era: fol I:
- [Cronicon Montserratense](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/cronologia-dels-textos-la-llegenda/cronicon-montserratense/) - L’any 1920 el pare Albareda publicà l'obra L’arxiu antic de Montserrat (intent de reconstrucció) Analecta Montserratensia III 12-216. En aquesta obra comentava els documents que deurien haver constituït l’original arxiu montserratí. En relació a la història de fra Garí i la invenció de la Mare de Déu esmenta varis documents en els quals podien contenir referencies a
- [Llegendari montserratí](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/cronologia-dels-textos-la-llegenda/llegendari-montserrati/) - En aquesta relació hi ha com a nº 1 el Llegendari montserratí. Text català del segle XIII (?) un vol. en pergamí. És el manuscrit més famós. Aquest llibre el citen tots el autors, diu el pare Albareda. La majoria dels primitius historiadors montserratins esmenten l’existència d’un llibre de pergamí molt antic i
- [Manuscrit de la Biblioteca de Catalunya](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/fonts-de-la-llegenda-en-lantic-arxiu-montserrati/el-llibre-dels-miracles/l-manuscrit-de-la-biblioteca-de-catalunya/) - 2 El crític J. Ganivel Mas publicà l’any 1919 que havia trobat a la Biblioteca de Catalunya un llibre singular amb el títol “La Hystoria de fray Jua Garin y de como fue fallada la ymagen de nuestra señora de Monserrate: con algunos milagros a invocacion de nuestra señora de Monserrate” escrit amb lletra
- [El manuscrit de la Catedral de Barcelona](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/fonts-de-la-llegenda-en-lantic-arxiu-montserrati/el-llibre-dels-miracles/8635-2/) - L’altre document antic on es parla de la llegenda de Fra Garí és el còdex nº 6 de l’arxiu de la Catedral de Barcelona, manuscrit ofrenat per Julià dez Roure i datat l’any 1459. En el foli 85 d’aquest document apareix la història de fra Garí. Sembla que la història començava dos folis abans malauradament
- [EL LLIBRE DELS MIRACLES](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/fonts-de-la-llegenda-en-lantic-arxiu-montserrati/el-llibre-dels-miracles/) - Algunes cròniques montserratines al parlar de la història de fra Garí citaven l’existència d’un llibre anomenat Llibre dels miracles on semblava haver-hi explicada aquesta llegenda. No es té massa informació directa sobre el contingut d’aquest llibre. Segons algunes cròniques montserratines aquest llibre podria ser el còdex llatí esmentat pel pare Gregorio de Argaiz i datat
- [EL LLIBRE VERMELL DE MONTSERRAT](http://totmontserrat.cat/el-llibre-vermell-de-montserrat/) - En la crònica montserratina del pare Benet Ribas s’esmenta que, en una data posterior al retaule, es confeccionà un llibre en pergamí “que contiene varios tratadillos espirituales y su primer capítulo” deia el següent; “Qualiter Monasterium Montiserrati fuit fundatum miraculose”. En el primer foli d’aquest llibre hi havia escrita en llatí la història de fra
- [EL RETAULE DEL CLAUSTRE DELS LLANGARDAIXOS](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/fonts-de-la-llegenda-en-lantic-arxiu-montserrati/el-retaule-del-claustre-dels-llangardaixos/) - Des d’antic, alguns visitants al santuari han esmentat l’existència d’un retaule en el claustre dels Llangardaixos on s’explicava la llegenda de fra Garí i la fundació del monestir de santa Maria. La seva situació inicial en un claustre a l’entrada del monestir i la seva església el feia accessible a tots els peregrins i era
- [FONTS DE LA LLEGENDA EN L’ANTIC ARXIU MONTSERRATÍ I ALTRES FONTS](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/llegenda-de-fra-gari/fonts-de-la-llegenda-en-lantic-arxiu-montserrati/) - Hi ha diverses versions inicials de la llegenda de fra Garí que poden datar-se als segles XIII, XIV i XV, si es donen per bones les dates atribuïdes a algunes d’aquestes fonts que, com es veurà més endavant, al menys una d’ella és qüestionable. Les fonts primitives de la llegenda tal com s’esmenta en diferents
- [LA LLEGENDA DE FRA GARÍ SEGONS JOAN AMADES](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/la-llegenda-de-fra-gari-segons-joan-amades/) - ¿Quines són les vicissituds explicades en la llegenda d’aquest ermità penitent i la seva relació amb la fundació del monestir de santa Maria de Montserrat?. Es fa difícil presentar un text unívoc de referència sobre el relat d’aquest ermità penitent montserratí. A partir de les primitives versiones, cada generació ha construït la seva versió particular
- [Llegendes](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/) - La muntanya de Montserrat, amb les seves extraordinàries formes i la seva riquesa espiritual, ha estat font de contes, llegendes i mites. Des d’antic Montserrat ha exercit una important atracció. En uns casos ha estimulat la fàbula i el misteri i en altres ha servit per conrear advocacions i devocions. En el segle XIII, el
- [Formació](http://totmontserrat.cat/muntanya/geologia/formacio/) - La història física del massís comença al final de l’era secundària. Així durant uns 65 milions d’anys s’ha anat conformant el que avui és la muntanya de Montserrat. Aquest procés consta de dues etapes. La primera correspon a la formació del ventall al·luvial que conformaran les riques del massís. Entre el paleocè, ara fa 65
- [Les coves de fra Garí, de sant Ignasi i el Triangle](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/coves-fra-gari-sant-ignasi-triangle/) - A Montserrat, les discordances entre les representacions cartogràfiques i aquestes amb la realitat sovintegen. És comprensible. La topografia del massís és complexa i no sempre és fàcil representar-la. Un indret que acumula una notable imprecisió en els mapes o en les mateixes descripcions és el lloc que avui es coneix com Miranda de fra Garí
- [Can Maçana – coll del Miracle – Pas de l’Esfinx – Can Maçana](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/can-macana-coll-miracle-pas-lesfinx-can-macana/) - Itinerari: Espectacular passejada per un indret força feréstec i solitari del massís montserratí. Per la seva alçada ofereix immillorables vistes de la part occidental de la muntanya. Sortida des de can Maçana en direcció al coll de la Portella, refugi Vicenç Barbé, coll de Port i coll del Miracle. El camí del Pas de l'Esfinx
- [Coma dels Naps](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/coma-dels-naps/) - Un dels indrets montserratins més confosos terminològicament son les comes que neixen entorn al coll de les Comes dominat per la majestuosa forma del Cabrit conegut també con a Cilindre en la seva vessant sud i la Taula d’en Bernat al nord.. Topogràficament aquests coll és l’origen del serrat del Cabrit que separa dues comes.
- [Pas del Príncep](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/pas-del-princep/) - A l’entorn del coll conegut com a Pas del Príncep, integrat en la regió dels Frares Encantats segons la divisió topològica feta en el seu temps per en Josep Barberà seguint les pautes de Ramon de Semir, hi ha una sèrie d’esveltes agulles que han estat força escalades per la seva proximitat al camí de
- [Camí dels Carboners i camí de les Grapes](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cami-dels-carboners-cami-grapes/) - L’estació d’Ensarriar al camí del torrent de les Grutes, en algunes guies també és anomenada estació d’Assarriar, era un indret on probablement els carboners deurien distribuir el carbó en animals de bast per baixar-lo a la plana montserratina. En aquest lloc es deuria recollir la producció de les carboneres que es trobaven escampades a prop
- [Pou del Castell – Cova del Boixar – Cova del Cabrit – Coll del Muset – Pou del Castell](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/pou-del-castell-cova-del-boixar-cova-del-cabrit-coll-del-muset-pou-del-castell/) - L’itinerari és circular i té com atractiu visitar tres balmes força esmentades en la història montserratina. El camí és un poc confós en alguns trams, especialment al creuar el torrent del Boixar, així com en la part final del camí de la Palomera quan algunes marques poden induir a sortir-se del traçat correcte. També té
- [Escales de Jacob](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/escales-de-jacob/) - Durant anys l'accés principal a l'ermita de santa Magdalena era per les Escales de Jacob. Eren unes escales de 91 graons que s'iniciaven en el camí que anava del pla de les Taràntules cap a sant Jeroni a través del Trencabarrals, l'anomenat a inicis del segle XX com a camí de Ferradura de Sant Jeroni.
- [Postals](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/) - Es defineix la targeta postal, anomenada simplement postal, a una peça rectangular de cartolina, o cartó fi, preparada per a escriure i enviar pel correu tradicional, sense necessitat d’emprar un sobre. Segons es diu a les enciclopèdies digitals les primeres targetes postals van ser editades per les administracions de Correus. Eren postals oficials, que tenien
- [Fra Garí](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/fra-gari/) - La tradició situa la cova de fra Garí en un magnífic mirador que permet contemplar tot el Santuari i el Monestir de Santa Maria de Montserrat. " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Capella de sant Joan i restaurant de sant Joan](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/capella-sant-joan-restaurant-sant-joan/) - La capella de sant Joan, inaugurada el 1899 segons la Revista Montserratina i el restaurant de sant Joan, inaugurat en 1892, remodelat el 1919 i començat a enderrocar el 2006 i acabat de derruir el 2007. " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Muntanya](http://totmontserrat.cat/muntanya-2/) - Les imatges de la muntanya han estat recollides per tots els fotògrafs. Aquí és impossible recollir-les totes. El propòsit d'aquest apartat és recollir només les imatges de la muntanya que foren captades pels grans retratistes montserratins i fetes servir per editar postals.
- [Monestir i santuari de Santa Maria](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/monestir-santuari-santa-maria/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Monestir de Santa Maria (postals)](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/monestir-santa-maria-postals/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Capella de sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/capella-sant-jeroni/) - Dues postals de la capella de sant Jeroni, que no és ni ha estat mai l'ermita de sant Jeroni, situada en l'espai on després hi hagué la casa de menjar i després, el restaurant. Aquesta capella fou inaugurada l'any 1891 al costat d'un pou de gel. En una de la postals es pot veure el
- [Santa Maria la més alta](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/santa-maria-mes-alta/) - Al cim de sant Jeroni es construí l'oratori de santa Maria la més alta. La seva construcció substituí a una creu que i havia en aquest indret. Segons el pare Francesc Xavier Altés la construcció de l’oratori sembla posterior a 1699 però anterior a 1742. L’edifici era de planta quasi quadrada amb una taulada a
- [Monument de la Immaculada Concepció](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/monument-immaculada-concepcio/) - L'any 1904 s'inaugurà a la plaça del monestir de Santa Maria de Montserrat el monument de la Immaculada Concepció que fou retirat al les obres d'urbanització d'aquest indret.
- [Monument dels Herois del Bruc](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/monument-dels-herois-bruc/) - El dia 1911 s'inaugurà a la plaça dels Apòstols del monestir de Santa Maria de Montserrat un monument dedicat als herois del Bruc evocant els fets ocorreguts durant la Guerra de la Independència. " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Plaça de Santa Maria](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/placa-santa-maria/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Font del Portal o font del Miracle](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/font-portal-font-miracle/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Via Crucis](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/via-crucis/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Camí de Santa Cecília a Monistrol](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-de-monistrol-de-montserrat/cami-santa-cecilia-monistrol/) - Es tracta d’un camí relativament nou que és el resultat de la fusió del camí que de Santa Cecíliaanava a la Calsinapel coll de la Molella(Ramon Ribera) o coll de la Muleia(Ramon de Semir) i del nou camí que de la Calsinava fins a Monistrol de Montserratper la font de l’avenc de la Dona
- [Camí de les Àligues](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-de-monistrol-de-montserrat/cami-de-les-aligues/) - Tal com s’ha esmentat la cartografia de Ramon de Semir incorpora alguns camins en la vessant sud est que són una novetat en relació al mapa de Joan Cabeza, tot i que avui són camins perduts. Un d’aquests camins és el camí de les Àligues citat en la seva guia per Jordi Oliver. Aquest camí
- [Camí de la font del Barraquer](http://totmontserrat.cat/territori/camins/el-sistema-de-camins-de-montserrat/sector-de-monistrol-de-montserrat/cami-font-barraquer/)
- [Santa Cova](http://totmontserrat.cat/santa-cova/) - L'any 1570 es construí una petita capella on es creu que es trobà la Mare de Déu de Montserrat L'any 1705 s'acaben les obres de construcció de l'actual capella finançada per la marquesa de Tamarit L'any 1911 es construeix l'actual atri. " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Regió de les Magdalenes](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/regio-de-les-magdalenes/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [La Foradada](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/la-foradada/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Funicular de sant Joan](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/funicular-sant-joan/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Els Flautats](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/els-flautats/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [El Gegant Encantat](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/el-gegant-encantat/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Cavall Bernat](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/cavall-bernat/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Camí nou de sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/cami-nou-sant-jeroni/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Aeri de sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/aeri-sant-jeroni/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Pas dels Francesos](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/pas-dels-francesos/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Monestir de santa Cecília](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/monestir-santa-cecilia/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Aeri de Montserrat](http://totmontserrat.cat/narracio/postals/aeri-de-montserrat/) - " order_by="sortorder" order_direction="ASC" returns="included" maximum_entity_count="500"]
- [Costa dels Espantats](http://totmontserrat.cat/narracio/llegendes/costa-dels-espantats/) - En el sistema de camins del massís de Montserrat és freqüent identificar alguns indrets com baixades o costes. Tot depèn del sentit d’orientació dels caminants o, antigament, dels cavallers i traginers. Així, escampats pel massís, ens trobem indrets amb noms com: Baixada dels espantats, tram avui desaparegut que baixava de l’antic carreter a can Maçana
- [Collbató - Font del Barraquer](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-iv-collbato/4873-2/) - Itinerari. Senzilla excursió que surt del municipi de Collbató per les coves del Salnitre des d’on s’agafa el camí de les Feixades. Es segueix un bon tros d’aquest interessant camí fins arribar a la cruïlla del camí del Forat. Es baixa un petit tros d’aquest camí fins trobar un discret corriol que tot planejant permet
- [De 1375 fins 1408. Els darrers priors, Rigald de Vern i Vicenç de Ribes](http://totmontserrat.cat/religio/santa-maria-de-montserrat/topografia-montserratina/1375-fins-1408-darrers-priors-rigald-vern-vicenc-ribes/) - A finals del segle XIV el monestir de Santa Maria de Montserrat havia fou governat per dos priors Rigald de Vern, de 1375 a 1384, i per Vicenç de Ribes 1384/1386 fins 1408. En foren els seu últims priors. El 6 de juny de 1375 el papa havia nomenat al monjo francès del monestir de
- [Torrent dels Escolans](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/torrent-dels-escolans/) - Hi ha recons a Montserrat força desconeguts. Un d’aquest indret és el torrent dels Escolans identificat alguns cops com torrent de la font dels Escolans. Aquest torrent neix en una clota en la vessant oest de la serra Llarga, a prop de l’indret on surt la drecera del camí de les Ermites cap a la
- [Priorat de Jaume de Vivers. Expansió del monestir fins 1375](http://totmontserrat.cat/religio/santa-maria-de-montserrat/topografia-montserratina/priorat-jaume-vivers-expansio-monestir/) - El següent prior, nomenat pel papa Gregori XI un mes després de la mort de Ramon de Vilaragut, el 8 de novembre de 1348, fou Jaume de Vivers, antic monjo de Sant Pere de Camprodon en aquells moments resident al monestir de Ripoll. El nou priorat, que s’estengué entre els anys 1348 i 1375, ha
- [Topografia montserratina](http://totmontserrat.cat/religio/santa-maria-de-montserrat/topografia-montserratina/) - Des de la petita esglesiola dedicada a Santa Maria cedida al monestir de Ripoll fins l’actual monestir i santuari la topografia montserratina ha sofert importants transformacions sempre condicionades a les limitacions topogràfiques. Els reformadors del monestir i santuari han estat conscients de que les peculiaritats del terreny determinaven extraordinàriament les actuacions urbanístiques en aquest entorn.
- [El Castell – camí dels Carboners i Estació d’ensarriar –– El Castell](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/castell-cami-dels-carboners-estacio-densarriar-castell/) - Itinerari circular per un entorn força conegut pels escaladors però poc freqüentat pels senderistes. Es surt des de la masia del Castell del Bruc des d’on, a través d’uns camp conreats, s’agafa l’antíc camí ben fressat de la Cova de l’Arcada al costat del bassal del Gorg. Aquest camí transcorre al peu del serrat de
- [Monestir de Santa Cecília – Coves de Santa Cecília - Carena de la Creu de Ferro – Monestir de Santa Cecilia](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/regio-del-monestir-de-santa-cecilia-i-marganell/monestir-santa-cecilia-coves-santa-cecilia-can-martorell-carena-creu-ferro-monestir-santa-cecilia/) - Itinerari: Sortida del Monestir de Santa Cecília baixant per la pista de passant per la font del Moro porta a la finca de can Martorell. Tot baixant, s’arriba a un petit replà confluència de camins. Agafar el corriol que porta a les coves. Es retorna al camí de can Martorell. Poc abans d’arribar a aquesta
- [Coves de Santa Cecília i font de les Coves](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/coves-santa-cecilia-font-coves/) - “Sota el mirador de Santa Cecília i en mig del torrent anomenat de les Coves, un cataclisme geològic amuntegà un roquissar caigut dels cims de Sant Jeroni. Al caure les roques les unes damunt de les altres, deixaren buits entre roca i roca, formant petites coves que són conegudes per « la font de les coves »,
- [Collbató - Pas de la Panxa – Pas de la Barrinada - Coll de les Garrigoses – Camí de les Bateries – Collbató](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-iv-collbato/collbato-pas-panxa-pas-barrinada-coll-garrigoses-cami-bateries-collbato-2/) - Itinerari: Volta circular per uns indrets montserratins poc freqüentats avui, però que alguns dels seus trams antigament foren camins de carboners molt emprats. Sortint de l’ermita de la Salut de Collbató es puja a les coves del Salnitre per agafar l’inici del camí de les Faixades que ràpidament es deixa per agafar un corriol que
- [Collbató - Pou de la Costa Dreta - Collbató](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-iv-collbato/collbato-pou-costa-dreta-collbato/) - Itinerari: Itinerari circular per anar a un dels avencs més important i menys conegut del massís montserratí. La primera exploració espeleològica d’aquesta fou realitzada el 23 d’agost del 1908 per mossèn Marià Faura i Sans , el monjo montserratí pare Adeodat Marcet Poal, J.M. Có de Triola, J. Llongueres i M. Esteban, acompanyants del cèlebre
- [Representació de la muntanya](http://totmontserrat.cat/acerca-de/cartografia/) - La magnífica tesis doctoral de Francesc Roma i Casanovas La construcció medial de la muntanya a Catalunya (Segles XV-XX). Una mirada al paisatge des de la geografia cultural (2000) explica l’evolució que la mirada cultural ha tingut en relació a les muntanyes catalanes. El seu estudi demostra com al llarg del temps la interpretació del valor
- [FLORA I FAUNA](http://totmontserrat.cat/vida/) - Montserrat, monestir, santuari i natura. La història natural de Montserrat és un gran ecosistema. Per una part, és un relat de les comunitats animals, vegetals i el sistema geològic i hidrològic que han conformat la complexa realitat natural de la muntanya. Però també és també la vida d’una comunitat monàstica benedictina que, des del Monestir
- [Monistrol de Montserrat – camí de l’Aigua – Monestir de santa Maria de Montserrat   ](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-i-monistrol-de-montserrat/monistrol-de-montserrat-cami-de-laigua-monestir-de-santa-maria-de-montserrat-2/) - Itinerari Excursió lineal però que fàcilment pot convertir-se en circular perquè des del seu final pot tornar fàcilment al punt d’origen amb el cremallera o aprofitant alguns dels dos camins que des del monestir de Santa Maria porten a Monistrol de Montserrat. Aquest itinerari passa per dos entorn ben diferenciats. El primer transcórrer per la
- [Monestir de Santa Maria – Sant Jeroni – El Montgròs – Coll de Port – la Portella – Can Maçana](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/monestir-santa-maria-sant-jeroni-montgros-coll-port-portella-can-macana/) - Itinerari Aquest itinerari és una important travessa parcial de la muntanya de Montserrat d’est a oest. S’inicia al monestir de Santa Maria i es puja a Sant Jeroni per l’antiga drecera. Retornats del cim de Sant Jeroni s’agafa el camí dels Francesos fins al peu del Camell de Sant Jeroni on es s’agafa el camí
- [Camí de la Coma d'en Pastor](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cami-de-la-coma-den-pastor/) - Actualment, a la vessant occidental del serrat de la Palomera, hi ha un camí conegut com el camí de la Coma d’en Pastor. Aquest puja des de la plana montserratina cap al massís acabant al camí del Cabrit a prop de les agulles de la regió del Faraó. Aquest corriol és conegut per tenir un
- [La Fonollosa – coma d’en Pastor – pas de la Llastra – agulla Fina - coma de l’Estevet - la Fonollosa](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/fonollosa-cami-coma-den-pastor-pas-llastra-agulla-fina-dels-naps-cami-coma-lestevet-fonollosa-2/) - Itinerari: Singular caminada per un dels racons poc freqüentats del massís montserratí. Des de la plana montserratina el camí s’enfila per la coma d’en Pastor que permet incorporar-se, després d’un pas per una curta canal pètria, el pas de la Llastra, al camí del Cabrit. Des d’aquest punt es baixa cap a la coma dels
- [La Fonollosa – camí de la Palomera - canal Roja – Serrat del Faraó – camí de la Palomera - la Fonollosa](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/fonollosa-cami-palomera-canal-roja-serrat-farao-cami-palomera-fonollosa/) - Itinerari: Caminada per un dels racons poc freqüentats del massís montserratí. És un Itinerari amb força desnivell que passa per alguns indrets amb alguns passos de certa dificultat per aquelles persones poc acostumades a caminar per damunt de roca. S’inicia l’itinerari en els camps d’oliveres de la Fonollosa des d’on s’agafa el camí que s’enfila
- [La Fonollosa – camí de la Palomera - canal Roja – camí dels Plecs del Llibre – torrent del Migdia – camí dels Francesos - la Fonollosa](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/fonollosa-cami-palomera-canal-roja-cami-dels-plecs-llibre-torrent-migdia-cami-dels-francesos-fonollosa/) - 10Itinerari: Caminada circular per un dels racons poc freqüentats del massís montserratí. És un Itinerari amb força desnivell que passa per alguns indrets amb alguns passos de certa dificultat per aquelles persones poc acostumades a caminar per damunt de roca. S’inicia l’itinerari en els camps d’oliveres de la Fonollosa des d’on s’agafa el camí que
- [Camí de la Palomera](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/cami-de-la-palomera/) - En la cara sud de la muntanya de Montserrat, es troben varis camins que permeten pujar des de la plana fins al capdamunt del massís. Alguns dels camins són força antics, ja que es troben referenciats en cartografies antigues o esmentats en les primeres cròniques d’itineraris. Bona part d’aquests camins, abans d’integrar-se en els itineraris
- [Primeres construccions, segles X-XII](http://totmontserrat.cat/religio/santa-maria-de-montserrat/topografia-montserratina/primeres-construccions-segles-x-xii/) - No es tenen noves referències de les esglesioles del monestir de Santa Maria de Ripoll a Montserrat fins als inicis del primer mil·lenni. Hi ha varis documents entre els anys 1002 i 1023 que fan referència a les reclamacions jurídiques del monestir de Ripoll per recuperar el seu domini sobre dues grans propietats. L’any 1022
- [Ampliació de l’església primitiva i primeres edificacions (XIII-XIV)](http://totmontserrat.cat/religio/santa-maria-de-montserrat/topografia-montserratina/ampliacio-lesglesia-primitiva-primeres-edificacions-xiv/) - Després de diversos priors el papa Joan XXII nomenà, el 28 de juny de 1322, prior de Santa Maria de Montserrat a Gallard de Balaguer monjo del monestir de Saint-Géraud d’Aurillac i prior de Montbazens (priorat entre 1322 i 1328). Aquest prior, aprofitant la seva vinculació a la família papal d’Avinyó, esmerçà molts esforços a
- [Torrent del Misser](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/torrent-del-misser/) - El torrent del Misser és una canal força apreciada pels practicants del barranquisme. La seva longitud i trams d’extrema dificultat el situa entre un dels torrents importants del massís montserratí pel seu descens. Aquest torrent neix pels entorns de la Miranda de les Magdalenes i la Miranda dels Penitents a prop del Bassal dels Corbs.
- [La font del Miracle (del Portal) i la font Seca](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/5498-2/) - Segons una llegenda popular, que deuria ser prou important en el seu moment per ser recollida pel rei castellà Alfons X el Savi (1221-1284) en les seves Cantigues a la Verge Maria, era comú explicar un miracle relacionat amb la Font Seca i la Font del Portal. Aquestes cantigues són 427 composicions escrites en galaicoportuguès
- [Coma d’en Rafel i Clot de la Mònica](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/coma-den-rafel-clot-monica/) - Com es freqüent en altres indrets de la muntanya, la zona del Serrat d’en Muntaner i el seu entorn presenten alguns dubtes toponímics segons el que es desprèn dels diferents mapes i descripcions del massís. En el llibre Montserrat. Itinerari, editat l’any 1909, a la pàgina 85 es diu, adaptant el seu llenguatge a la
- [Les Artigues](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/5405-2/) - A Montserrat hi ha un indret anomenat les Artigues que és prou conegut per senderistes, escaladors i amants del barranquisme per la seva singularitat de canals i camins. És habitual trobar referències a algunes de les Artigues en moltes les descripcions fetes per escaladors i excursionistes. El mapa de referència fet servir per molta gent
- [Pou de la Costa Dreta](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/pou-costa-dreta/) - El pou de la Costa Dreta és un important i espectacular avenc situat en la vessant sud de la muntanya en el terme de Collbató (x=402014 y=4603927 ETRS89, situat a 784 metres sobre el nivell del mar). L’avenc té un desnivell de 148 metres i un recorregut de 250 metres. El seu desnivell el converteix
- [Pla dels ocells](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/pla-dels-ocells/) - El Pla dels Ocells és un indret, a mig camí entre el monestir de Santa Maria i el cim de Sant Jeroni, molt freqüentat però poc conegut. És un indret de pas únicament identificable per un monòlit. Just al començar al pla venint des del monestir hi ha monòlit de pedra de l’Institut Agrícola Català
- [Relats devocionals en l'espai públic](http://totmontserrat.cat/narracio/relats-devocionals-en-lespai-public/) - La pietat popular ha representat moltes vegades la Mare de Déu de Montserrat de moltes maneres en l’espai públic. D’alguna manera, aquestes devocions creen un relat popular de la percepció que es té de la imatge de la Moreneta. Acostumen a ser representacions senzilles però prou representatives de la voluntat de fer present i accessible
- [Monistrol – Monestir de sant Benet - Monestir de Santa Maria de Montserrat pel camí de l’Àngel](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-i-monistrol-de-montserrat/monistrol-monestir-de-santa-maria-de-montserrat-pel-cami-de-langel/) - Itinerari Aquest itinerari, inicialment no circular, però fàcilment reconvertible per les diferents alternatives que hi ha per tornar al punt de partida, és la pujada des del municipi de Monistrol de Montserrat fins al monestir de Santa Maria, a través de l’antic camí medieval de l’Àngel. És un trajecte aeri que aporta magnífiques vistes de
- [Funicular aeri de Montserrat](http://totmontserrat.cat/territori/xarxa-transport/funicular-aeri-de-montserrat/) - El funicular aeri puja des de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, a la riba del Llobregat, fins al santuari de Santa Maria de Montserrat. El seu origen es troba a inicis del segle XX. L’arribada, l’any 1922, de la línia fèrria a Monistrol de Montserrat presentà l’oportunitat de construir un sistema de transport
- [Xarxa transport](http://totmontserrat.cat/territori/xarxa-transport/) - La xarxa de transport per anar al monestir de Santa Maria és ben singular perquè permet combinar diverses tipologies de comunicació. Hi ha una completa xarxa vial. L'accés al monestir es pot fer per dues carreteres: la carretera de Monistrol de Montserrat (BP-1121) i la carretera de can Maçana (BP-1103) que comuniquen amb la xarxa
- [Monestir de santa Maria de Montserrat – camí de l’Arrel – santa Cecília – can Piteu – Monistrol de Montserrat](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/monestir-de-santa-maria-de-montserrat-cami-de-larrel-santa-cecilia-can-piteu-monistrol-de-montserrat/) - Itinerari. Itinerari lineal que pot esdevenir circular en el cas d’agafar el cremallera a Monistrol per pujar al monestir de Santa Maria. Des del monestir de Santa Maria de Montserrat es puja per les Escales dels Pobres per anar a buscar el camí de l’Arrel, antic camí que unia el monestir de santa Maria amb
- [Font del Barraquer](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/font-del-barraquer/) - Font de raig situada en el mateix buc d’un torrent que ha rebut diversos noms segons els cartògrafs. Joan Cabeza, en el seu mapa de 1909, indica aquesta font, molt ben situada, en la intersecció del camí i el torrent. Però no dóna cap nom al torrent. Ramon de Semir (1949) situa correctament la font i
- [Font d'en Vila o sant Miquel](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/fonts-i-punts-daigua/font-den-vila-o-sant-miquel/) - S’arriba a la font d’en Vila per la pista que du al Casot des de la carretera de Can Maçana (BP-1103). Entre els km 3 i 4 de la carretera, cal agafar el trencall cap al Casot. La font queda sota aquesta pista. S’hi arriba bé seguint l’avinguda Pau Vila, que surt de la pista
- [Serra Llarga i serrat dels Monjos](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/serra-llarga-serrat-dels-monjos/) - És bastant freqüent a Montserrat trobar algunes imprecisions alhora d’identificar alguns indrets de la muntanya. Pot haver-hi confusió de noms i, en alguns casos, fins i tot diferents localitzacions per un mateix nom. Això és el que passa amb la serra Llarga. Aquesta nota de toponímia intenta presentar, ordenat del més antic al més modern,
- [Bassal de la Murdela](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/bassal-de-la-murdela/) - La localització de la bassa de la Murdela és una qüestió controvertida. La referència més antiga d’aquest nom es troba en el llibre Montserrat itinerari de 1909, recull d’excursions editat per la Revista Montserratina. La referència es troba en el comentari a l’itinerari del Camí del Pont, on s’indica que “passa per davant del clot
- [Font del Llum](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/4717-2/) - La toponímia d’aquesta font està present en tota la cartografia moderna de Montserrat. Hi ha escrits del segle XVIII que ja parlen de la Font del Llum. Per conèixer d’on prové aquest nom, cal fixar-se en la peculiar posició de la font al peu d’unes roques i fortament protegida per unes altres roques esllavissades. Citen
- [Pla de les Taràntules - la Plantació – Pollegons - Bellavista – Pla de les Taràntules](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/4664-2/) - Itinerari: Itinerari circular que endinsa al caminant per un dels indrets més preservats del massís de Montserrat: la zona de la Plantació on es poden observar algunes agulles amb formes ben curioses. A més, es transita per l’entorn del serrat dels Pollegons indret ben característic del massís. En el tram final de l’itinerari, es passa
- [Pla de les Taràntules – Coll de Pollegons – balma de la Murdela–bassal de Sajolida - les Pinasses – Pla de les Taràntules](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/sector-ii-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/pla-de-les-tarantules-coll-de-pollegons-balma-de-la-murdela-bassal-de-sajolida-les-pinasses-pla-de-les-tarantules/) - Es surt del Pla de les Taràntules (estació superior del funicular de Sant Joan) i s’agafa una estona el camí nou de Sant Jeroni. Un cop passat el mirador s’agafa un camí que baixa per anar trobar ell coll de Pollegons i es continua baixant fins arribar al torrent de l’Ermità Mort des d’on s’inicia
- [Zona 3. Vessant Sud-Est del massís](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/1435-2/zona-3-vessant-sud-est-del-massis/) - Aquesta zona està dominada pel llarg torrent de la Salut que desguassa directament al riu Llobregat a les proximitats de l’indret anomenat el Cairat en l’entorn de Ca N’Astruc. Abans de fer-ho es anomenat torrent de Ca N’Astruc. Aquest torrent es alimentat per diversos torrents secundaris que provenen de la part del massís propera a
- [Torrent i canals](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/1435-2/) - El massís de Montserrat presenta una orografia molt dibuixada pels seus torrents i canals. La vessant nord, abrupta i caiguda sobre el riu Llobregat és rica en canals verticals resultants de la curiosa orogènesi d’aquesta muntanya. Aquestes canals, que són les diàclasis colonitzades per la vegetació, no tenen recorregut suficient per conformar torrents. Així, la
- [Zona 2. Vessant Est](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/1435-2/zona-2-vessant-est/) - La part est del massís, des del punt de vista hidrogràfic, es tracta d’una àmplia zona que recull tots els torrents de la part oriental de la muntanya compresa entre el nucli urbà de Monistrol de Montserrat fins les proximitats de la serra del Cap de les Canals. De nord a sud es troben varis
- [Travessa dels Frares Encantats (BP1103, coll de Port i coll de les Agulles)](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/regio-del-monestir-de-santa-cecilia-i-marganell/travessa-dels-frares-encantats-bp1103-coll-de-port-coll-de-les-agulles/) - Itinerari: Itinerari circular que s’inicia en el punt quilomètric 3,185 de la carretera BP1103 de can Maçana al Monestir de santa Maria de Montserrat. La particularitat d’aquest itinerari és que permet fer la travessa integral de la regió dels Frares Encantats. dels Frares Encantats. Algunes guies identifiquen el tros de la travessa com itinerari Alt
- [BP1103 – Coll de Port – Font dels Aurons – Coll de Port – Canal Ampla – Coll de les Agulles – BP1103](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/regio-del-monestir-de-santa-cecilia-i-marganell/bp1103-coll-de-port-font-dels-aurons-coll-de-port-canal-ampla-coll-de-les-agulles-bp1103/) - Itinerari: Itinerari circular que s’inicia en el punt quilomètric 3,185 de la carretera BP1103 de can Maçana al Monestir de santa Maria de Montserrat. La particularitat d’aquest itinerari és que passa per quatre de les fonts més emblemàtiques de la part alta del massís montserratí. El camí puja s’enfila ràpidament per situar-se sota les impressionants
- [Can Maçana – Els Pallers -  El Gerro – El Timbaler – la Plana Llarga  – Camí de les Batalles - Can Maçana](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/can-macana-els-pallers-el-gerro-el-timbaler-la-plana-llarga-cami-de-les-batalles-can-macana/) - Descripció: Aquest itinerari porta a l’excursionista a descobrir la secció dels Pallers. Es tracta d’una zona ben singular dins de la regió d’Agulles. El recorregut comença a Can Maçana i progressa fins al Coll de Guirló des d’on es pot contemplar l’espectacular alçada de les agulles d’aquesta regió en la seva vessant nord-oest. Des d’aquest
- [Els Pallers](http://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/els-pallers-2/) - Els Pallers són un conjunt de roques esmentades en moltes guies d’excursionisme i d’escalada perquè les seves figures esdevenen un perfil singular d’una regió del massís montserratí. Són un conjunt de roques ben visibles des del terme del Bruc, del qual formen part; les perspectives més boniques es poden veure des de la carretera B-111
- [Travessa de la regió de les Agulles](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/travessa-de-la-regio-de-les-agulles/) - Aquest itinerari proporciona una àmplia visió de la regió d’ Agulles. El recorregut comença a Can Maçana i progressa fins a Coll de Guirló des d’on es pot contemplar l’espectacular alçada de les agulles d’aquesta regió en la seva vessant nord-oest. Des d’aquest coll s’agafa el camí que porta a refugi Vicenç Barbé pel pas
- [El Bruc - Els Pallers - Mirador d’Agulles -Torrent del Lloro-Cova de l’Arcada – coll del Xincarró – El Bruc](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/el-bruc-els-pallers-mirador-dagulles-torrent-del-lloro-cova-de-larcada-coll-del-xincarro-el-bruc/) - Excursió circular per uns indrets força feréstecs de la muntanya. Per la seva durada pot podria qualificar-se de ruta montserratina i pels diferents llocs que passa és un itinerari. La ruta comença en una zona d’aparcament que fan servir els escaladors que visiten aquesta zona. Des d’aquest indret s’agafa un camí que porta al peu
- [Coll de can Maçana – Miranda d’Agulles – Cova Tapiada – Desdentegada – Coll de can Maçana](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/coll-de-can-macana-miranda-dagulles-cova-tapiada-desdentegada-coll-de-can-macana/) - Itinerari circular que passa per la Miranda d’Agulles i arriba fins la curiosa cova Tapiada. Des d’aquesta balma s’accedeix a l’entorn de l’indret de la Desdentegada. Es tracta d’un itinerari que transcorre per una carena que s’estén des de la Miranda d’Agulles fins al final del serrat que cau per damunt del coll del Xincarró.
- [Bosc de can Rovira – era dels Pallers – torrent de les Boïgues – Miranda d’Agulles – Cova Tapiada – era dels Pallers – Bosc de can Rovira](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/bosc-de-can-rovira-era-dels-pallers-torrent-de-les-boigues-miranda-dagulles-cova-tapiada-era-dels-pallers-bosc-de-can-rovira/) - Itinerari: Aquest itinerari circular permet descobrir alguns indrets no massa coneguts del massís montserratí i transitar per una part del camí perdut que cartografià l’any 1949 Ramon de Semir. Des del camí de les Batalles es puja a l’era dels Pallers i es visita la curiosa balma de la cova de Masmuntanya. Tot seguit, ascendint
- [Plana Llarga – La Raconada – Cova de l’Arcada – torrent de les Grutes – camí coll de Port – torrent del Lloro – cova de l’Arcada – clot d’en Tambor – Plana Llarga](http://totmontserrat.cat/territori/excursions/itineraris-sector-v-el-bruc/plana-llarga-la-raconada-cova-de-larcada-torrent-de-les-grutes-cami-coll-de-port-torrent-del-lloro-cova-de-larcada/) - Itinerari circular que permet descobrir, en primer lloc, una de les zones d’escalada esportiva més concorregudes del massís, les parets entorn del Vermell del Xincarró proseguint després cap l’era del Xebret i des d’allí pujar a la cova de l’Arcada. Tot seguit, després de creuar el torrent de les Grutes, el camí s’enfila resseguint aquest
- [Balmes](http://totmontserrat.cat/muntanya/balmes/) - L’erosió de les roques del massís de Montserrat ha facilitat l’aparició d’espais que poden fer-se servir per aixoplugar-se en cas d’un tempesta ocasional o sojornar-hi per descansar. Des de fa anys, els escaladors coneixen prou bé aquests indrets. Algunes d’aquestes balmes, quan no existia cap declaració de la muntanya com a Parc Natural, havien estat
- [Cinquè misteri de Goig](http://totmontserrat.cat/religio/sant-rosari/cinque-misteri-de-goig/) - Jesús entre els doctors del temple El Cinquè Misteri de Goig està inspirat en l’evangeli de Lluc (Lc 2,41-52). El monument s’instal•là a finals de 1905 i beneït el març de 1907. Fou finançat pel Sr. Joan Marcet i altres industrials de Terrassa. El misteri fou inaugurat el març de 1907 i és obra de
- [Quart misteri de Goig](http://totmontserrat.cat/religio/sant-rosari/quart-misteri-de-goig/) - Presentació de Jesús al temple. Aquest misteri del Sant Rosari està inspirat en el relat d’un fragment de l’evangeli de Lluc (Lc 2,22-38). Es una obra una obra de l’any 1904 feta per l’arquitecte: Joan Martorell i Montells (1833- 1906) amb escultura de Josep Maria Barnades i Mestres (1867- 1939). Aquest monument es troba a
- [Tercer misteri de Goig](http://totmontserrat.cat/religio/sant-rosari/tercer-misteri-de-goig/) - La Nativitat de Jesús Aquest misteri evoca el relat de l’Evangeli de Lluc sobre el naixement de Jesús (Lc 2,1-20). L’obra fou finançada per la família Alexandre Pons i altres particulars i inaugurada el 27 de maig de 1901. Inicialment es trobava a la paret d’un gran bloc rocós que es troba baixant pel camí
- [Cinquè misteri de Glòria](http://totmontserrat.cat/religio/sant-rosari/cinque-misteri-de-gloria/) - Coronació de la Mare de Déu El misteri està inspirat en el relat del llibre de l’Apocalipsi (Ap 11,19 - 12,1). Fou beneït el 10 de juny de 1906 i era una ofrena dels Terciaris carmelites. Hi ha l’error que algunes publicacions montserratines, entre elles l’obra La Guia Histórico descriptiva del Pelegrino en Montserrat, publicada
- [Quart misteri de Glòria](http://totmontserrat.cat/religio/sant-rosari/quart-misteri-de-gloria/) - Assumpció de la Mare de Déu El quart Misteri de Glòria està inspirat en el relat de l’evangeli de Lluc: (Lc. 1, 46-49). Fou beneït el 8 de juliol de 1900 i fou una ofrena de l’associació de les Filles de Maria de Catalunya. Està situat a la dreta del camí cap a la Sant
- [Tercer misteri de Glòria](http://totmontserrat.cat/religio/sant-rosari/tercer-misteri-de-gloria/) - Vinguda de l’Esperit Sant Aquest misteri resumeix la narració dels Fets dels Apòstols (Ac 2, 1-4) El monument fou beneït l’1 de Juny Festa de la Pentecosta de l’any 1904 malgrat la data de la inscripció del monument. Fou una Ofrena de la Clerecia catalana i dels bisbes de les Diòcesis Catalanes. Està situat a
- [Segon misteri de Glòria](http://totmontserrat.cat/religio/sant-rosari/segon-misteri-de-gloria/) - Ascensió del Senyor al Cel Aquest misteri està basat en el relat de l’evangeli de Lluc (Lc. 24, 50-53). Fou beneït el 27 de juliol de 1903 i fou una Ofrena del Sr. Pere Grau Maristany i Oliver, futur compte de Lavern. Es troba a la dreta del al camí a la Santa Cova. El
- [Primer misteri de Glòria](http://totmontserrat.cat/religio/sant-rosari/primer-misteri-de-gloria/) - La resurrecció de Jesús El primer Mistèri de Glòria té com a referència el relat de l’ evangeli de Mateu (Mt 28, 1-3). Fou beneït el 29 d’octubre de 1916, pel bisbe Reig i Casanova i pel bisbe de Solsona, Francesc Vidal i Barraquer. S’aprofità la benedicció d’aquest misteri per inaugurar també tot el Rosari
- [Primer misteri de Dolor](http://totmontserrat.cat/religio/sant-rosari/primer-misteri-de-dolor/) - Oració de Jesús a l’hort de Getsemaní Aquest misteri té com a referència en el relat de l’evangeli de Mateu (Mt 26, 36-46). Fou beneït el 24 de juny de 1897 i reformat el 24 de juny de 1900. EL monument està situat en una petita cova excavada a la dreta del camí en direcció
- [Segon misteri de Dolor](http://totmontserrat.cat/religio/sant-rosari/segon-misteri-de-dolor/) - La flagel·lació de Jesús El segon Misteri de Dolor està inspirada en el relat de l’evangeli de Marc (Mc 15, 13-15). Fou beneït el 9 de setembre de 1898 i fou una ofrena de la germanes Elvira i Emilià Llagostera. L’obra es troba a la dreta del camí de la de la Santa Cova just
- [Tercer misteri de Dolor](http://totmontserrat.cat/religio/sant-rosari/tercer-misteri-de-dolor/) - Jesús coronat d’espines Aquest misteri evoca el relat de l’evangeli de Mateu (Mt 27,27-31). Fou beneït el 22 de setembre de 1901. L’obra fou una ofrena dels Terciaris Franciscans de tot Espanya i els Caputxins de Barcelona. Es troba a la dreta del camí de la Santa Cova a la base d’un esperó rocós. El
- [Quart misteri de Dolor](http://totmontserrat.cat/religio/sant-rosari/quart-misteri-de-dolor/) - Jesús amb la creu al coll El quart Misteri de Dolor està inspirada en el relat de l’ Evangeli de Marc (Mc 8,34). Fou beneït el 23 d’abril de 1899 contràriament el que diu la inscripció del monument. Aquest misteri fou una ofrena de les Associacions Catòliques del Bisbat de Barcelona. Es tracta d’una obra
- [Cinquè misteri de Dolor](http://totmontserrat.cat/religio/sant-rosari/cinque-misteri-de-dolor/) - La crucifixió de Jesús L’obra està inspirada en el relat de la crucifixió segons l’ evangeli de Mateu (Mt 27,35-44). Fou beneït l’11 d’octubre de 1896 i era una ofrena de l’Apostolat de l’Oració de Catalunya. El monument fou dissenyat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) amb escultures de Josep Llimona i Bruguera (1864-1934)
- [Segon misteri de Goig](http://totmontserrat.cat/religio/sant-rosari/segon-misteri-de-goig/) - La visitació de la Mare de Déu a la seva cosina Elisabet Aquest segon misteri està inspirat en el passatge de l’Evangeli “La visitació de la Mare de Déu” segons l’evangeli de Lluc: (Lc. 1, 39-41). Actualment el misteri és una escultura de Manuel Cusachs beneïda pel P. Abat Cassià Maria Just el 17 de
- [Primer misteri de Goig](http://totmontserrat.cat/religio/sant-rosari/primer-misteri-de-goig/) - L’Anunciació de l’àngel a Maria El primer misteri del Rosari Monumental fa referència a l’Anunciació de l’àngel a la Verge Maria tal com es relata en l’evangeli de Lluc (Lc, 1-26-38). Aquest monument fou beneït el dia 9 de setembre de 1896. Aquest misteri es troba en el camí del monestir de Santa Maria a
- [Processons per intencions](http://totmontserrat.cat/religio/devocio/processons-per-intencions/) - Tres processons per demanar pluja (Butlletí del Santuari, nº 21, maig-agost 1988)
- [Representació gràfica de les ermites](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/representacio-grafica-de-les-ermites/) - L’estudi de l’evolució de la representació de la muntanya en els gravats i en les pintures, primer, i després en les fotografies permet descobrir com inicialment la muntanya era un referent neutre, amorfa, però poc a poc va adquirint entitat pròpia. Això representà un procés progressiu de dessacralització de l’espai natural i la pèrdua de
- [Edificació interior de les ermites](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/edificacio-interior-de-les-ermites/) - Cada ermita disposava dels paraments necessaris per que fos autònoma i confortable. Totes seguien un patró similar. En les cròniques dels viatgers es diu que totes les ermites tenien una església particular i una capella que estava sempre oberta; horts, dormitori, cuina i cisternes d’aigua. Münzer, a l’any 1494, parlava de que hi havia conduccions
- [Les ermites i el paissatge](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/les-ermites-i-el-paissatge/) - L’aparició de la modernitat amb la seva valoració positiva del paisatge modificà el sentit que les ermites havien donat a la muntanya de Montserrat i transformà el significat donat a les ermites. Aquest canvi de perspectiva aparegué quan les ermites havien quedat força malmeses com a conseqüència de la Guerra del Francès. La nova comprensió
- [Llibres i articles sobre les ermites](http://totmontserrat.cat/religio/vida-eremitica/ermites-espiritualitat-i-paisatge/) - Ernest Zaragoza i Pascual, Els ermitans de Montserrat Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993 Article del pare Cebrià M. Baraut España eremitica Cipria M Baraut normal retocat (España eremítica, Analecta Legerensia, Acta de la VI Semana de Estudios Monásticos, Abadia San Salvador de Leyre 1963, Pamplona 1970) Article del pare García M. Columbas España Eremitica Garcia Columbas (España eremítica,
- [Mirada observadora](http://totmontserrat.cat/acerca-de/cartografia/mirada-observadora/) - Durant l’època medieval alguns autors consideraven horrorosa la muntanya de Montserrat. Però no tots. Alguns, avançant-se a la consideració positiva que la lectura moderna de les muntanyes aportà, començaren ja en temps de l’Edat Mitja a trobar aspectes positius a la singularitat de la muntanya de Montserrat. Jeroni Pau fou el primer autor en aportar
- [Mirada moderna](http://totmontserrat.cat/acerca-de/cartografia/mirada-moderna/) - Una de les aportacions de la Modernitat introduí noves perspectives a com algunes persones miraven la muntanya. L’interès per la ciència estimulà l’aproximació analítica a una realitat que fins aquells moments havia passat desapercebuda. Alguns mirades modernes comencen a introduir el paisatge com element descriptiu de la muntanya de Montserrat, tot i que es mantenia
- [Formalització de la representació](http://totmontserrat.cat/acerca-de/cartografia/formalitzacio-de-la-representacio/) - Segons Francesc Roma a la segona meitat del segle XVI ja s’ha “produït un procés de formalització de la representació de la muntanya montserratina, procés molt clar i segurament ajudat per un context que venerava l'obra impresa fins al punt que l'opinió d'un clàssic passava per sobre de la mateixa evidència empírica de certs fets”.
- [La muntanya dels 100 camins](http://totmontserrat.cat/territori/camins/) - Montserrat, com es diu en la introducció al llibre Montserrat. Guia itineraris de Jordi Oliver i Pausas, forma part de les sensacions més íntimes de moltes persones. L’excursionisme català ha tingut sempre a Montserrat com un símbol i un destí de moltes caminades i passejades. Això ha estat possible per l’existència de molts camins i
- [Camins romeus al monestir de Santa Maria ](http://totmontserrat.cat/territori/camins/els-camins-romeus-al-monestir-de-santa-maria-de-montserrat/) - Un cop els romeus i pelegrins arribaven al peu de la muntanya havien de pujar al monestir i al santuari de Santa Maria de Montserrat. Assumpta Muset i Xavier Vives (2010) esmenten que la referència més antiga a un camí de pujada es troba en un document de l’any 945 es cita una via que
- [Composició geològica](http://totmontserrat.cat/muntanya/geologia/composicio-geologica/) - Les roques montserratines són pudingues, conegudes popularment com pinyoles. És un conglomerat molt dur de còdols i sorres unides per un ciment de carbonat càlcic molt resistent als fenòmens erosius. Però, lentament, l’aigua va dissolent aquest ciment en el punts on és més feble. Les agulles són un resultat clar d’aquest fenomen, però també les nombroses
- [Xuclamel de roca](http://totmontserrat.cat/vida/clima/xuclamel-de-roca/) - Flora de Montserrat:El xuclamel de roca per Josep Nuet i Badia, Josep M. Panareda i Clopès (Article publicat al Butlletí del Santuari nº 9, 2ona època, maig-agost 1984) Amb aquest nom popular coneixem l'arbust que els botànics tenen classificat com a Lonicera pyrenaica 1. El gènere botànic Lonicera 1. compren una sèrie d'arbusts: els uns,
- [Te de roca](http://totmontserrat.cat/vida/clima/364-2/) - Flora de Montserrat: Te de roca per Josep Nuet i Badia, Josep M. Panareda i Clopès (Article publicat al Butlletí del Santuari nº 6, 2ona època maig 1983) El nom de te de roca, molt conegut gairebé arreu, és aplicat per designar la planta que els botànics coneixen per Jasonia glutinosa DC. Aquesta planta forma
- [Seslèria](http://totmontserrat.cat/vida/clima/sesleria/) - Flora de Montserrat: La seslèria per Josep Nuet i Badia, Josep M. Panareda 1 Clopès (Article publicat al Butlletí de Santuari, nº 7, 2ona època, setembre 1983 El nom d'aquesta gramínia és adaptat del nom llatí, Sesleria caerulea (L.) Ard. subspecie calcarea (Opiz) Celak, perquè no se li coneix cap nom vulgar. La seslèria és
- [Ranuncle](http://totmontserrat.cat/vida/clima/el-ranuncl/) - Flora de Montserrat: El ranuncle, per Josep Nuet i Badia, Josep M. Panareda i Clapés (Article publicat al Butlletí del Santuari, 2ona època nº 11, gener-abril 1985) El nom de ranuncle graminoide no és pas un nom popular sinó el nom resultant d'adaptar al català el nom científic de Ranunculus gramineus L . El ranunc1e
- [Orella d'ós](http://totmontserrat.cat/vida/clima/orella-dos/) - Flora de Montserrat - Orella d'ós per Josep Nuet í Badía, Josep M. Panareda 1 Clopés (Article publicat al butlletí del Santuari nº 2, 2ona època, maig 1982) Encara que orella d'ós sigui el nom popular més usual per designar la planta que els botànics coneixen per Ramonda myconii (L.) Schu1tz, el poble li ha
- [Herba negra](http://totmontserrat.cat/vida/clima/lherba-negra/) - L'Herba negra. Per Josep Nuet i Badia, Josep M. Panareda i Clapés, (Article publicat al Butlletí del Santuari nº 14, gener-abril 1986) Amb aquest nom i amb altres de provinents del llenguatge popular de les Muntanyes de Prades, com lluqueta de roca o herba arrapada, es coneix la planta que els botànics designen amb el
- [Herba dels cinc dits](http://totmontserrat.cat/vida/clima/herba-dels-cinc-dits/) - Flora de Montserrat: Herba de cinc dits per Josep Nuet i Badia, Josep M. Panareda i Clopés (Article publicat al Butlletí del Santuari nº 5, 2ona època gener 1983) Amb aquest nom popular que Pius Foont i Quer recollí al Baix Ebre, concretament a Cardó, és coneguda aquesta planta dels cingles ca1caris que els botànics tenen
- [Fritil·lària](http://totmontserrat.cat/vida/clima/fritil·laria/) - Flora de Montserrat - La Fritil·lària per Josep Nuet i Badia, Josep M. Panareda i Clopés (Article publicat al Butlletí de Santuari, nº 12, 2ona època, maig-agost 1985) Amb aquest neologisme coneixem les plantes que els botànics inclouen dins el gènere Fritillaria Linné . A Montserrat, segons els coneixements actuals, s'hi fa la Fritillaria lusitanica
- [Corona de reina](http://totmontserrat.cat/vida/clima/350-2/) - Flora de Montserrat - Corona de reina per Josep Nuet i Badia, Josep M. Panareda i Clopés (Article publicat al Butlletí del Santuari nº 1, 2ona època, gener 1982) Amb aquest nom popular, que prové dels herbolaris que recol·lectaven herbes remeieres a Montserrat, es coneix. aquesta planta que arrela a les fissures dels cingles que miren al
- [Cargola](http://totmontserrat.cat/vida/clima/cargola/) - Flora de Montserrat: Cargola per Josep Nuet i Badia, Josep M. Panareda i Clopés(Article publicat al Butlletí de Santuari nº 3, 2ona època setembre 1982) La cargola és una planta més aviat poc coneguda popularment, potser per les seves dimensions reduïdes (5-15 cms.) i pel fet de no tenir una coloració gaire cridanera. La cargola
- [Campaneta gran](http://totmontserrat.cat/vida/clima/339-2/) - Flora de Montserrat - La campaneta gran, per Josep Nuet i Badia, Josep M. Panareda i Clapés (Article publicat al Butlletí del Santuari, nº 13, segona època, setembre-desembre 1985) Amb aquest nom de campaneta gran és coneguda popularment la Campanula speciosa Pourrel. Aquesta planta, perenne, presenta a la base una roseta de fulles lanceolato-linears de
- [All colombí](http://totmontserrat.cat/vida/clima/all-colombi/) - Flora de Montserrat:L'all colombí, per Josep Nuet i Badia, Josep M. Panareda i Clopès (Article publicat al Butlletí del Santuari nº 8, 2ona època, gener-baril 1984) El nom d'all colombí correspon a l’espècie vegetal Allium senescens L. subsp. monlanum (Fries) Holub, i té per sinònims A. Fallax Schultes et Schultesfil. i A. monlanum. F.W. Schmidt,
- [Zona 4. Vessant Oest i Sud-Oest ](http://totmontserrat.cat/muntanya/hidrologia/1435-2/zona-4-vessant-oest-i-sud-oest/) - Tots els torrents de la part sud-oest i sud del massís provinents de les altes agulles que formen la seva part nord baixen cap a la plana entre els municipis del Bruc i Collbató. Allí van confluint progressivament per integrar-se, a la zona de Can Dalmases en el municipi de Collbató, en la riera de
- [Església basílica](http://totmontserrat.cat/religio/santa-maria-de-montserrat/esglesia-basilica/) - L’abat Garriga al segle XVI decidí construir l’església nova sobre la plataforma creada inicialment per situar-hi el monestir. L’obra es finançà per aportacions que vingueren de Catalunya, d’Espanya i Amèrica i pels devots que acudien al monestir per gaudir del jubileu concedit l’any 1561 pel papa Pius IV. L’església fa 68,32 metres de llarg, 21,5
- [La Santa Cova](http://totmontserrat.cat/religio/la-santa-cova/) - La Santa Cova és el lloc on la tradició situa que fou trobada per uns pastors la Mare de Déu de Montserrat. Per la seva situació a mitja muntanya, en el seu moment, era un lloc d’accés difícil. Per completar la informació sobre la història de la Santa Cova consultar els següents articles: La Santa
- [Incendis](http://totmontserrat.cat/muntanya/historia-natural/incendis/) - 1986, el gran incendi en la nostra memòria L’any 1986 un gran foc assolà bona part de la muntanya de Montserrat. Els boscos de la muntanya, els matolls s’incendiaren ràpidament com rostolls. En pocs moments el foc encerclà el monestir i el santuari. La flora i la fauna desapareixien consumides per unes flames que no
- [Despreniments](http://totmontserrat.cat/muntanya/historia-natural/despreniments/) - La muntanya de Montserrat és dinàmica. La seva forma és el resultat d’una continua erosió iniciada milions d’anys enrere, que avui encara continua i que continuarà molts milions d’anys més. L’especial composició del conglomerat, sòlid i resistent, però a voltes feble, junt amb la presència d’importants sediments d’argiles i lutites que s’intercalen en el conglomerat,
- [Aiguats](http://totmontserrat.cat/muntanya/historia-natural/aiguats/) - A una ¼ de 3 de la matinada del dia 10 de juny de l’any 2000 es posà a ploure damunt la muntanya de Montserrat fins a les 7 del matí. En ¾ caigueren 100 litres/m2 . Moltíssim aigua en molt poc temps. Els resultats foren devastadors. Bona part del monestir i del santuari quedaren
- [Capelles de la muntanya](http://totmontserrat.cat/religio/capelles-de-la-muntanya/) - Molt abans de la fundació del cenobi de Santa Maria de Montserrat (1027-1032), a la muntanya de Montserrat hi havien diverses capelles, algunes de les quals han desaparegut sense deixar rastre i altres, en canvi, malgrat les modificacions sofertes, han arribat fins als nostres dies en llur emplaçament original. Aquest és el cas de les
- [Herba pigotera](http://totmontserrat.cat/vida/clima/herba-pigotera/) - (Flora de Montserrat: L'herba pigotera, article publicat per Josep Nueta i Badia, Josep M. Panareda i Clapés al Butlletí del Santuari nº 10, setembre-desembre 1984) Amb aquest nom popular d'herba pigotera, provinent del Baix Ebre i del Baix Camp, és conegut el Polypodium vulgare L. s.l., Actualment, però, sembla que hom es decanta pel neologisme
- [Santuari](http://totmontserrat.cat/religio/santa-maria-de-montserrat/santuari/) - La imatge de la Mare de Deu ha estat venerada al llarg de les generacions. Al seu entorn s’ha organitzat un santuari com a lloc d'unió. El santuari ha estat punt de trobada i focus d'irradiació de la devoció a la Mare de Déu, sota un particular aspecte de culte i de litúrgia. El santuari-priorat
- [Valor simbòlic](http://totmontserrat.cat/acerca-de/154-2/) - Quasi bé tothom sap com és el perfil de Montserrat. És inconfundible. La seva forma tan peculiar forma part de l’imaginari dels catalans i de moltes persones que han visitat aquesta muntanya. Un cop vista, la seva forma es inesborrable. La forma de forma de Montserrat ha donat peu a moltes lectures, interpretacions, lectures i
- [Escalades](http://totmontserrat.cat/territori/escalades/) - Per tenir una informació detallada de les vies d'escalades montserratines es pot consultar alguns dels blogs o grups de Facebook que donen àmplies ressenyes de vies d'escalada. Un dels més importants és el Natura 100 https://www.facebook.com/groups/natura100/?fref=ts Un altre lloc amb informació interessant és també un grup tancat de Facebook https://www.facebook.com/groups/rocagulla/
- [Cronologia](http://totmontserrat.cat/persones/cronologia/) -  ABANS DE CRIST 9000 Primers rastres humans a les coves de Montserrat. 4500 Els habitants de la Cova Gran utilitzen petxines per ornamentar la ceràmica. 2500 Data aproximada dels sepulcres neolítics trobats a la part baixa de la muntanya . DESPRÉS DE CRIST 888 Primer document on s’esmenta l’existència de l’ermita
- [Història](http://totmontserrat.cat/persones/historia-antiga/) - Escriure sobre Montserrat, la seva història i les seves persones, planteja un problema: quina història, quin Montserrat, quines persones? La història de la Montserrat és un relat plural mirat i pensat des de moltes perspectives. Totes amb prou entitat per se abordades de forma individual, però també plenament complementàries. Perquè no hi ha cap realitat
- [Comunitat animal](http://totmontserrat.cat/vida/comunitat-animal/) - No es pot parlar , en exclusiva, d’una fauna pròpia del massís de Montserrat. La comunitat animal colonitza la muntanya però també unes unitats naturals com són el Llobregat- la Serra del Coll de les Bruixes - Sant Salvador de les Espases, la vessant NE-SE, fins el coll dels Brucs - la Fembra morta- Can
- [Comunitat vegetal](http://totmontserrat.cat/vida/clima/)
- [Sant Benet de Montserrat](http://totmontserrat.cat/religio/sant-benet-de-montserrat/) - El Monestir de Sant Benet de Montserrat és una abadia de monges Benedictines, creada canònicament l'any 1952 com a fusió de les comunitats de Santa Clara de Barcelona (fundada el 1236) i de Sant Benet de Mataró (fundada el 1881). Durant la guerra civil de 1936 a 1939 es va cremar bona part de l'edifici
- [RELIGIÓ](http://totmontserrat.cat/religio/)
- [HISTORIA I PERSONES](http://totmontserrat.cat/persones/) - Escriure sobre Montserrat, la seva història i les seves persones, planteja un problema: quina història, quin Montserrat, quines persones? La història de la Montserrat és un relat plural mirat i pensat des de moltes perspectives. Totes amb prou entitat per se abordades de forma individual, però també plenament complementàries. Perquè no hi ha cap realitat

## Descargas

- [Canal de sant Jeroni - canal Plana - Cami Arrel GPX](http://totmontserrat.cat/download/13231/?tmstv=1784263658)
- [Canal de sant Jeroni - canal Plana - Cami Arrel KMZ](http://totmontserrat.cat/download/13233/?tmstv=1784263658)

## Etiqueta de Foto

- [L'Albarda Castellana](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lalbarda-castellana/)
- [El Camell de Sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-camell-de-sant-jeroni/)
- [El Cigronet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-cigronet/)
- [Albarda Castellana](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/albarda-castellana/)
- [Sant Salvador](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/sant-salvador/)
- [L'Elefant](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lelefant/)
- [Ruta 7](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ruta-7/)
- [El Puntal de l'Albarda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-puntal-de-lalbarda/)
- [Serrat del Faraó](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-del-faraa³/)
- [Camí dels Francesos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cama­-dels-francesos/)
- [La postal està escrita l'any 1945](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-postal-esta-escrita-lany-1945/)
- [Postal de 1907](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/postal-de-1907/)
- [Fotografia del pare Andreu Ripol](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/fotografia-del-pare-andreu-ripol/)
- [Fotografia d'A. Zerkowitz](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/fotografia-da-zerkowitz/)
- [Funicular de sant Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/funicular-de-sant-joan/)
- [Les Gorres](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/les-gorres/)
- [Monestir de santa Cecília de Montserrat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/monestir-de-santa-cecilia-de-montserrat/)
- [Restaurant de Santa Cecília](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/restaurant-de-santa-cecilia/)
- [Font del Portal](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/font-del-portal/)
- [Postal del Monestir de santa Maria.](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/postal-del-monestir-de-santa-maria/)
- [Capella de Sant Miquel](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/capella-de-sant-miquel/)
- [Places del monestir del Santa Maria](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/places-del-monestir-del-santa-maria/)
- [Monument dels Herois del Bruc](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/monument-dels-herois-del-bruc/)
- [Santa Maria la més alta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/santa-maria-la-mes-alta/)
- [Monument de la Immaculada Concepció](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/monument-de-la-immaculada-concepcio/)
- [Capella de sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/capella-de-sant-jeroni/)
- [Camí nou de sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cami-nou-de-sant-jeroni/)
- [Muntanya de Montserrat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/muntanya-de-montserrat/)
- [Capella de sant Joan i restaurant de sant Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/capella-de-sant-joan-i-restaurant-de-sant-joan/)
- [Fra Garí](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/fra-gari/)
- [Escales de Jacob](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/escales-de-jacob/)
- [Els Pollegons](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/els-pollegons/)
- [La Plantació](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-plantacio/)
- [El Porró](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-porro/)
- [Els Estalvis del Porró](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/els-estalvis-del-porro/)
- [Cami de les Artigues](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cami-de-les-artigues/)
- [Serrat dels Pollegons](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-dels-pollegons/)
- [Serrat de l'Artiga](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-lartiga/)
- [Canal de l'Artiga Alta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/canal-de-lartiga-alta/)
- [Canal de l'Artiga Baixa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/canal-de-lartiga-baixa/)
- [Canal fosca](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/canal-fosca/)
- [Aresta Ribas](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/aresta-ribas/)
- [Canal de Pollegons](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/canal-de-pollegons/)
- [Roca Gris](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-gris/)
- [Els Trions dels Pollegons](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/els-trions-dels-pollegons/)
- [El Castellet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-castellet/)
- [Roca Fabiola](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-fabiola/)
- [Serrat de Sajolida](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-sajolida/)
- [Pou de Sajolida](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/pou-de-sajolida/)
- [Balma de la Murdela](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/balma-de-la-murdela/)
- [El Montcau](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-montcau/)
- [El Tinter](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-tinter/)
- [Roca de la Palleta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-palleta/)
- [Agulla Lluís Estasen](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-lluis-estasen/)
- [El Cilindre](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-cilindre/)
- [Els Ecos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/els-ecos/)
- [Alta de la Coma dels Naps de Baix](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/alta-de-la-coma-dels-naps-de-baix/)
- [El Patufet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-patufet/)
- [Coma dels Naps de Baix](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/coma-dels-naps-de-baix/)
- [Roca de l'Aritjol](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-laritjol/)
- [Agulla Fina dels Naps de Baix](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-fina-dels-naps-de-baix/)
- [La Geperuda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-geperuda/)
- [Agulla de l'Arítjol](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-laritjol/)
- [Contrafort de l'Ariítjol](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/contrafort-de-lariitjol/)
- [El Faraó](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-farao/)
- [Agulla de la Tempesta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-tempesta/)
- [Agulla de la Verge de Lourdes](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-verge-de-lourdes/)
- [Turó del Montgròs](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/turo-del-montgros/)
- [La Rampa de l'Esfinx](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-rampa-de-lesfinx/)
- [L'Esfinx del Montgròs](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lesfinx-del-montgros/)
- [Roca Plana dels Llamps](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-plana-dels-llamps/)
- [Roque dels Plecs del Llibre](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roque-dels-plecs-del-llibre/)
- [Mirador de Mossen Cinto](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/mirador-de-mossen-cinto/)
- [Roca de la Cajoleta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-cajoleta/)
- [Torrent del Migdia](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torrent-del-migdia/)
- [Rampa de l'Esfinx](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/rampa-de-lesfinx/)
- [Plec del Llibre superior](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/plec-del-llibre-superior/)
- [Roca d'en Fareny](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-den-fareny/)
- [Plec del Llibre Inferior](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/plec-del-llibre-inferior/)
- [Roques dels Plec de llibre](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-dels-plec-de-llibre/)
- [La Salamandra](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-salamandra/)
- [El Montgròs](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-montgros/)
- [Els Ous del faraó](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/els-ous-del-farao/)
- [Agulla de la Tempestat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-tempestat/)
- [Agulla de l'Oblit](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-loblit/)
- [Serrat del Faraó](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-del-farao/)
- [Agulla de la Benedicció](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-benediccio/)
- [Agulla Albert Zanini](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-albert-zanini/)
- [El Faraonet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-faraonet/)
- [Agulla del Serrat del Faraó](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-serrat-del-farao/)
- [Agulla Zanini](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-zanini/)
- [El Mongtròs](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-mongtros/)
- [Plecs del Llibre](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/plecs-del-llibre/)
- [La Talaia](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-talaia/)
- [Regió de Sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/regio-de-sant-jeroni/)
- [Gegant encantat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/gegant-encantat/)
- [Serra del Cabrit](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serra-del-cabrit/)
- [Cova de l'Arcada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cova-de-larcada/)
- [La Proa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-proa/)
- [Agulla del Pas del Nap](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-pas-del-nap/)
- [Agulla dels Naps de Dalt](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-dels-naps-de-dalt/)
- [Agulla Cavall dels Brucs](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-cavall-dels-brucs/)
- [El Musclet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-musclet/)
- [La Gorra (serà la Proa)](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-gorra-sera-la-proa/)
- [Roca 273](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-273/)
- [Roca 276](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-276/)
- [Roca 277](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-277/)
- [Bonys dels Naps](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/bonys-dels-naps/)
- [La Vella](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-vella/)
- [La Miranda del Cilindre](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-miranda-del-cilindre/)
- [Roca dels Nuvis](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dels-nuvis/)
- [Roca dels Esperantistes](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dels-esperantistes/)
- [Ruta 5](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ruta-5/)
- [Visió SW](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/visio-sw/)
- [Visió SSW](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/visio-ssw/)
- [Ruta 8](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ruta-8/)
- [L'Esfinx](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lesfinx/)
- [Montgròs](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/montgros/)
- [Roca dels Aurons](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dels-aurons/)
- [Agulla Vista](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-vista/)
- [Cor de Be](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cor-de-be/)
- [Agulla del Miracle](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-miracle/)
- [La Taula d'en Bernat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-taula-den-bernat/)
- [Coll de les Comes](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/coll-de-les-comes/)
- [Agulla Estasen](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-estasen/)
- [El Camell dels Ecos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-camell-dels-ecos/)
- [El Ecos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-ecos/)
- [Les Talaies](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/les-talaies/)
- [El Salt de la Nina](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-salt-de-la-nina/)
- [Cap del Camell dels Ecos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cap-del-camell-dels-ecos/)
- [Roques del Salt de la Nina](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-del-salt-de-la-nina/)
- [Salt de la Nina](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/salt-de-la-nina/)
- [Regió dels Ecos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/regio-dels-ecos/)
- [Roca del Recontrapatufet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-recontrapatufet/)
- [L'Eco Superior](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/leco-superior/)
- [Miranda dels Aurons](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-dels-aurons/)
- [Miranda dels ecos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-dels-ecos/)
- [Gepa del Camell dels Ecos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/gepa-del-camell-dels-ecos/)
- [Canal del Migdia](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/canal-del-migdia/)
- [Ecos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ecos/)
- [Panoràmica](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/panoramica/)
- [Ruta 1](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ruta-1/)
- [Vessant Nord](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/vessant-nord/)
- [Agulla Ajaguda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-ajaguda/)
- [Agulla de l'Avenç](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-lavenc/)
- [Agulla del Jardí](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-jardi/)
- [Agulla de l'Ocell Mort](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-locell-mort/)
- [Agulla del Saltet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-saltet/)
- [Coll de Musset](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/coll-de-musset/)
- [L'Ajaguda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lajaguda/)
- [Serrat de la Palomera](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-la-palomera/)
- [Ruta 3](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ruta-3/)
- [Agulla Fina](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-fina/)
- [Agulla del Senglar](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-senglar/)
- [La Palomera](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-palomera/)
- [Serrat del Cabrit](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-del-cabrit/)
- [Regió d'Agulles](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/regio-dagulles/)
- [El Senatxo](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-senatxo/)
- [La Bandereta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-bandereta/)
- [La Figuereta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-figuereta/)
- [L'Agulla dels Espeleòlegs](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lagulla-dels-espeleolegs/)
- [Esperó nord](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/espero-nord/)
- [La Saca Gran](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-saca-gran/)
- [El Carbassó](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-carbasso/)
- [La Podrida](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-podrida/)
- [El Pedestal del Martell](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-pedestal-del-martell/)
- [L'Agulla de l'Arbret](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lagulla-de-larbret/)
- [Roca de les Heures](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-les-heures/)
- [Contrafort de la Bessona Superior](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/contrafort-de-la-bessona-superior/)
- [Bessona superior](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/bessona-superior/)
- [La Reina](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-reina/)
- [El Pingüí](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-pingui/)
- [La Bola de la Partió](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-bola-de-la-partio/)
- [La Bitlla](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-bitlla/)
- [Ou de Colom](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ou-de-colom/)
- [Boteruda del Gra](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/boteruda-del-gra/)
- [La Panxeta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-panxeta/)
- [El Dàtil](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-datil/)
- [La Filigrana](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-filigrana/)
- [Roca del Cirerer](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-cirerer/)
- [Roca dels Cincs Passos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dels-cincs-passos/)
- [Roca Dolça](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dolca/)
- [Roca dels Puetons](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dels-puetons/)
- [La Bessona Inferior](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-bessona-inferior/)
- [Agulla de l'Esquelet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-lesquelet/)
- [La Boteruda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-boteruda/)
- [Agulla de la corona de la Reina](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-corona-de-la-reina/)
- [La Vespa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-vespa/)
- [Roca 77](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-77/)
- [Cota 89](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-89/)
- [L'Ou de Colom](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lou-de-colom/)
- [Roca Veïna del Cap del Guerrer](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-veina-del-cap-del-guerrer/)
- [El Cap del Guerrer](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-cap-del-guerrer/)
- [Les Savines](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/les-savines/)
- [Agulla del Sol Ponent](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-sol-ponent/)
- [Els Merlets](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/els-merlets/)
- [El Gep Llarg](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-gep-llarg/)
- [Agulla Peluda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-peluda/)
- [Agulla del Capdamunt](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-capdamunt/)
- [La Bandareta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-bandareta/)
- [Agulla dels Espeleòlegs](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-dels-espeleolegs/)
- [Agulla Mare](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-mare/)
- [L'Aglà](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lagla/)
- [La Tri-roca](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-tri-roca/)
- [La Torta o la Mà](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-torta-o-la-ma/)
- [El Setrill](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-setrill/)
- [El Broc del Setrill](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-broc-del-setrill/)
- [La Ma](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-ma/)
- [Agulla Manolito García](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-manolito-garcia/)
- [Regió de les Agulles](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/regio-de-les-agulles/)
- [La Cadireta d'Agulles](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-cadireta-dagulles/)
- [L'Enclusa d'Agulles](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lenclusa-dagulles/)
- [El Ninet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-ninet/)
- [La Palangana](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-palangana/)
- [El Punyalet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-punyalet/)
- [El Sabre](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-sabre/)
- [Agulla Pelada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-pelada/)
- [Agulla Petita](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-petita/)
- [Portella Petita](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/portella-petita/)
- [La Petitona](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-petitona/)
- [La Pelada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-pelada/)
- [Agulla de Sol Ponent](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-sol-ponent/)
- [La Peluda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-peluda/)
- [Mirador de les Boïgues](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/mirador-de-les-boigues/)
- [Miranda de les Boïgues](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-de-les-boigues/)
- [Portelles](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/portelles/)
- [Roca Gran de la Portella](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-gran-de-la-portella/)
- [El Dau d'Agulles](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-dau-dagulles/)
- [Miranda de la Portella](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-de-la-portella/)
- [Roca de les Vuit](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-les-vuit/)
- [Agulla dels Tres](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-dels-tres/)
- [La Tretze](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-tretze/)
- [Cinglera de la cota 13](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cinglera-de-la-cota-13/)
- [Llastra de la Punxaguda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/llastra-de-la-punxaguda/)
- [Roca Petita de la Portella](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-petita-de-la-portella/)
- [Coll de la Portella](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/coll-de-la-portella/)
- [La Miranda dels Ossos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-miranda-dels-ossos/)
- [Agulla de l'Arbret](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-larbret/)
- [Pallers](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/pallers/)
- [Pallers del Mal Any](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/pallers-del-mal-any/)
- [La Tisora](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-tisora/)
- [El Gerro](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-gerro/)
- [Agulla dels Cartutxos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-dels-cartutxos/)
- [El Timbaler del Bruc](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-timbaler-del-bruc/)
- [Era dels Pallers](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/era-dels-pallers/)
- [Roca de l'Era dels Pallers](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-lera-dels-pallers/)
- [Agulla dels Pallers](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-dels-pallers/)
- [Agulla del Giravolt](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-giravolt/)
- [Roques dels Pallers del Mal Any](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-dels-pallers-del-mal-any/)
- [La Tisoeta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-tisoeta/)
- [Coll de Port](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/coll-de-port/)
- [Travessa dels Frares Encantats](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/travessa-dels-frares-encantats/)
- [Regió dels Frares](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/regio-dels-frares/)
- [Coll del Miracle](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/coll-del-miracle/)
- [L'Agulla del Miracle](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lagulla-del-miracle/)
- [Visió N-E](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/visio-n-e/)
- [La Roca dels aurons](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-roca-dels-aurons/)
- [Roques dels Aurons](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-dels-aurons/)
- [Cilindre](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cilindre/)
- [L'Enganxada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lenganxada/)
- [Roca 226](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-226/)
- [Roca 232](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-232/)
- [Taula d'en Bernat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/taula-den-bernat/)
- [Agulla Roja](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-roja/)
- [Placa Solar](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/placa-solar/)
- [La Tonsura](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-tonsura/)
- [Roca Roja](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-roja/)
- [El Merlet de la Roca Vella - La Tonsura](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-merlet-de-la-roca-vella-la-tonsura/)
- [La Roca Vella - La Proa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-roca-vella-la-proa/)
- [Veïna de la Roca Roja](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/veina-de-la-roca-roja/)
- [Talia Gran](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/talia-gran/)
- [La Petxina](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-petxina/)
- [Talaia Petita](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/talaia-petita/)
- [Roca del Coll de la Llum](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-coll-de-la-llum/)
- [Roca 393](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-393/)
- [El Gegant Encantat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-gegant-encantat/)
- [Talaia Gran](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/talaia-gran/)
- [Roca 307 - Punta solitud](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-307-punta-solitud/)
- [Talaieta d'en Barbé](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/talaieta-den-barbe/)
- [Roca de la Paret de l'Aeri](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-paret-de-laeri/)
- [Miranda de Sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-de-sant-jeroni/)
- [Mirador del Moro](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/mirador-del-moro/)
- [Serrat del Moro](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-del-moro/)
- [El Ninot](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-ninot/)
- [Serrat del Duc](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-del-duc/)
- [Roca 332](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-332/)
- [Serrat del Patriarca](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-del-patriarca/)
- [Paret de Sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/paret-de-sant-jeroni/)
- [Roca de la Pitrada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-pitrada/)
- [El Cap del Camell](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-cap-del-camell/)
- [Les Gepes del Camell](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/les-gepes-del-camell/)
- [Roca 372](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-372/)
- [Roca 371](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-371/)
- [Roca 370](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-370/)
- [Roca 368](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-368/)
- [Roca 367](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-367/)
- [Roa 366](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roa-366/)
- [Roca 365](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-365/)
- [Roca 364](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-364/)
- [Paret de l' Aeri](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/paret-de-l-aeri/)
- [Roca 387](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-387/)
- [Roca 386](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-386/)
- [Roca 385](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-385/)
- [Roca del Pas](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-pas/)
- [Roca 377](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-377/)
- [Roca 376](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-376/)
- [Roca 374](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-374/)
- [Roca 375](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-375/)
- [Roca 369](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-369/)
- [Roca 366](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-366/)
- [Serrat del Moro i Mirador](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-del-moro-i-mirador/)
- [El Montcau - Roca del Moro](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-montcau-roca-del-moro/)
- [Canal del Cavall Bernat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/canal-del-cavall-bernat/)
- [Serrat de Sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-sant-jeroni/)
- [Santa Escolàstica](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/santa-escolastica/)
- [Sant Benet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/sant-benet/)
- [Miranda del Moro](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-del-moro/)
- [Roca de les Onze](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-les-onze/)
- [Canal del Moro](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/canal-del-moro/)
- [Canal de l'Arítjol](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/canal-de-laritjol/)
- [El Cavall Bernat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-cavall-bernat/)
- [Sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/sant-jeroni/)
- [Agulla de Santa Cecília](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-santa-cecilia/)
- [El Gavinet dels Diables](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-gavinet-dels-diables/)
- [Serrat de les Onze](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-les-onze/)
- [Santa Escolàstica - Roca 373](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/santa-escolastica-roca-373/)
- [San Benet - Roca 372](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/san-benet-roca-372/)
- [Roca del Pont Natural](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-pont-natural/)
- [Mirador de Sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/mirador-de-sant-jeroni/)
- [Paret de Diables](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/paret-de-diables/)
- [Ermita de Sant Antoni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ermita-de-sant-antoni/)
- [Morral del Cavall](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/morral-del-cavall/)
- [El Projectil](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-projectil/)
- [Barretina petita](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/barretina-petita/)
- [Barretina gran](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/barretina-gran/)
- [Serrat de les Barretines](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-les-barretines/)
- [Cavall Bernat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cavall-bernat/)
- [Roca 349](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-349/)
- [Paret de l'Aeri](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/paret-de-laeri/)
- [Paret de l'Aeri de Sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/paret-de-laeri-de-sant-jeroni/)
- [Paret dels Diables](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/paret-dels-diables/)
- [El Ganivet dels Diables](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-ganivet-dels-diables/)
- [Serrat dels Patriarques](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-dels-patriarques/)
- [Miranda de Sant Antoni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-de-sant-antoni/)
- [Merlet sota l'ermita de Sant Antoni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/merlet-sota-lermita-de-sant-antoni/)
- [Agulla Migpartida](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-migpartida/)
- [Roca 439](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-439/)
- [Merlet de Sota de l'ermita de Sant Antoni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/merlet-de-sota-de-lermita-de-sant-antoni/)
- [Roca 357](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-357/)
- [Roca 355](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-355/)
- [Cap de Mort](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cap-de-mort/)
- [La Barretina del Patriarca](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-barretina-del-patriarca/)
- [Estació de Telecomunicacions](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/estacio-de-telecomunicacions/)
- [Regió dels Gorros](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/regio-dels-gorros/)
- [Agulla del Truc](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-truc/)
- [Roca del Castellet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-castellet/)
- [Roca de la Fabiola](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-fabiola/)
- [Roca dels Bugaders](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dels-bugaders/)
- [Cota 384](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-384/)
- [Roca Mala - 480](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-mala-480/)
- [Agulla dels Flamencs](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-dels-flamencs/)
- [Roca del Pi](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-pi/)
- [Roca Mala - 481](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-mala-481/)
- [Roca Tormes](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-tormes/)
- [Puntal de l'Albarda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/puntal-de-lalbarda/)
- [Camell de Sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/camell-de-sant-jeroni/)
- [Serrat de la Vinya Nova](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-la-vinya-nova/)
- [Agulla dels Pollegons](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-dels-pollegons/)
- [Cota 442 - Serrat dels Pollegons](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-442-serrat-dels-pollegons/)
- [Roca Esperança](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-esperanca/)
- [Roca Carles Roig](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-carles-roig/)
- [Cota 445](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-445/)
- [Serrat de la Palleta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-la-palleta/)
- [Serrat de l'Artiga Alta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-lartiga-alta/)
- [Cota 467 B](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-467-b/)
- [Roques dels Ecos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-dels-ecos/)
- [Roca de l'Esperança](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-lesperanca/)
- [Roca d'en Carles Roig](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-den-carles-roig/)
- [Cota 446](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-446/)
- [Coll dels Pollegons](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/coll-dels-pollegons/)
- [Roca 442 - Serrat dels Pollegons](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-442-serrat-dels-pollegons/)
- [Canal dels Pollegons](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/canal-dels-pollegons/)
- [La Trió](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-trio/)
- [Agulla Jordi Sole i Massip](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-jordi-sole-i-massip/)
- [Cota 414](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-414/)
- [Cara de Mico](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cara-de-mico/)
- [Roca de la Paparra](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-paparra/)
- [El Rave](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-rave/)
- [El Sentinella](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-sentinella/)
- [Secció de Bellavista](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/seccio-de-bellavista/)
- [Miranda de la Campana](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-de-la-campana/)
- [La Campana](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-campana/)
- [Miranda del Rave](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-del-rave/)
- [La Gorra Frígia](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-gorra-frigia/)
- [Serrat de Bellavista](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-bellavista/)
- [Roca d'en Marcel](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-den-marcel/)
- [Roca de l'Esquerda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-lesquerda/)
- [Roca del Rellotge](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-rellotge/)
- [Roques desota del Rellotge](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-desota-del-rellotge/)
- [Fals Punxó](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/fals-punxo/)
- [Punxó de la Pau i Justícia](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/punxo-de-la-pau-i-justicia/)
- [L'Oblidada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/loblidada/)
- [Contrafort de la Miranda de Santa Magdalena](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/contrafort-de-la-miranda-de-santa-magdalena/)
- [Miranda de Sant Magdalena](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-de-sant-magdalena/)
- [Agulla Jaume Mata](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-jaume-mata/)
- [Roca dels Col·leccionistes](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dels-colleccionistes/)
- [Agulla de Sant Martí](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-sant-marti/)
- [El Barretet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-barretet/)
- [Contrafort de l'agulla de Sant Martí](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/contrafort-de-lagulla-de-sant-marti/)
- [Agulla dels Col·lecionistes](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-dels-collecionistes/)
- [Roca de Sant Cugat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-sant-cugat/)
- [Fals Ou](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/fals-ou/)
- [Roca de Sant Martí](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-sant-marti/)
- [Cota 436](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-436/)
- [Roca del Divendres Sant](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-divendres-sant/)
- [Agulla de la Plantació](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-plantacio/)
- [Cota 451](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-451/)
- [Cota 450](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-450/)
- [Cota 454](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-454/)
- [Cota 453](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-453/)
- [Agulla d'en Torres Homet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-den-torres-homet/)
- [La Triple](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-triple/)
- [La Mamelleta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-mamelleta/)
- [Magdalena superior](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/magdalena-superior/)
- [Roca de la Cantelluda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-cantelluda/)
- [L'Ou de la Plantació](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lou-de-la-plantacio/)
- [La Doble](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-doble/)
- [La Mamella](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-mamella/)
- [Roca de la Presidenta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-presidenta/)
- [Estalvis del Porró](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/estalvis-del-porro/)
- [El Gendre](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-gendre/)
- [FIlla baixa de la Presidenta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/filla-baixa-de-la-presidenta/)
- [La Vicepresidenta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-vicepresidenta/)
- [FIlla alta de la Presidenta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/filla-alta-de-la-presidenta/)
- [Miranda de Sant Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-de-sant-joan/)
- [Miranda de Santa Magdalena](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-de-santa-magdalena/)
- [El Rellotge](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-rellotge/)
- [La Presidenta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-presidenta/)
- [Roca del Porró](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-porro/)
- [Miranda de la Mamella](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-de-la-mamella/)
- [Miranda del Sentinella](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-del-sentinella/)
- [Agulla del Meguí](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-megui/)
- [La Miranda del Rave](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-miranda-del-rave/)
- [Agulla de l'Esglai](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-lesglai/)
- [Agulla del Capdavall](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-capdavall/)
- [Cota 455](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-455/)
- [Cota 447](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-447/)
- [Miranda de Santa Caterina](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-de-santa-caterina/)
- [Miranda de Sant Pere](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-de-sant-pere/)
- [Balma del Penitent](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/balma-del-penitent/)
- [Serrat del Penitent](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-del-penitent/)
- [Camí de Collbató al Monestir (Bateries)](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cami-de-collbato-al-monestir-bateries/)
- [Ermita de Sant Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ermita-de-sant-joan/)
- [Serrat dels Monjos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-dels-monjos/)
- [Serra Llarga](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serra-llarga/)
- [Serrat de Sant Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-sant-joan/)
- [Ermita de Sant Onofre](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ermita-de-sant-onofre/)
- [La Miranda de Santa Magdalena](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-miranda-de-santa-magdalena/)
- [Serrat de la Pastareta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-la-pastareta/)
- [Serrat de la Guardia](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-la-guardia/)
- [Torrent de Santa Caterina](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torrent-de-santa-caterina/)
- [Cota 408](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-408/)
- [Capell de Sant Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/capell-de-sant-joan/)
- [Camí de la Drecera de Sant Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cami-de-la-drecera-de-sant-joan/)
- [Tossal de Boirafua](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/tossal-de-boirafua/)
- [Cota 499 I - Serrat de les Garrigoses](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-499-i-serrat-de-les-garrigoses/)
- [Agulla de la Pulgui](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-pulgui/)
- [Torrent de Sant Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torrent-de-sant-joan/)
- [El Frare Baix](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-frare-baix/)
- [Camí del Pont](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cami-del-pont/)
- [Serrat d'en Muntaner](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-den-muntaner/)
- [Clot de la Mònica](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/clot-de-la-monica/)
- [La Magdalena Superior](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-magdalena-superior/)
- [Torrent d'en Misser](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torrent-den-misser/)
- [Frare Baix](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/frare-baix/)
- [Torrent del Pont](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torrent-del-pont/)
- [Roca de Sant Salvador](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-sant-salvador/)
- [Trencabarrals](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/trencabarrals/)
- [Agulla Baixa de Sant Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-baixa-de-sant-joan/)
- [Agulla de Sant Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-sant-joan/)
- [Agulla Alta de Sant Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-alta-de-sant-joan/)
- [Estació Funicular de Sant Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/estacio-funicular-de-sant-joan/)
- [Capella de Sant Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/capella-de-sant-joan/)
- [Roca de sobre l'estació superior de Sant Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-sobre-lestacio-superior-de-sant-joan/)
- [La Gorra Marinera](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-gorra-marinera/)
- [Cota 407](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-407/)
- [Miranda de Sant Joan o Miranda Xica](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-de-sant-joan-o-miranda-xica/)
- [El Trencabarrals](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-trencabarrals/)
- [L'ullal de la Magdalena](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lullal-de-la-magdalena/)
- [La Magdalena inferior](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-magdalena-inferior/)
- [Roca del Triangle](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-triangle/)
- [Roca del Pas de la drecera de Sant Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-pas-de-la-drecera-de-sant-joan/)
- [Roques del Triangle](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-del-triangle/)
- [Roca de la Joguina](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-joguina/)
- [Camí vell Collbató a Montserrat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cami-vell-collbato-a-montserrat/)
- [Agulla dels Dos Forats](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-dels-dos-forats/)
- [Cota 474](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-474/)
- [Cota 474B](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-474b/)
- [Les Bateries](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/les-bateries/)
- [Camí de les Bateries](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cami-de-les-bateries/)
- [Coll de les Garrigoses](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/coll-de-les-garrigoses/)
- [Cota 499G](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-499g/)
- [Tossal de la Boirafua](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/tossal-de-la-boirafua/)
- [Petit Pont](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/petit-pont/)
- [Cota 499I](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-499i/)
- [Mirandor de Sant Pere](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/mirandor-de-sant-pere/)
- [Cova del Salnitre](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cova-del-salnitre/)
- [Tossal del Boirafua](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/tossal-del-boirafua/)
- [Cota 499 G](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-499-g/)
- [Torrent del Xaco](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torrent-del-xaco/)
- [Torrent de la Fontseca](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torrent-de-la-fontseca/)
- [Creu Nova dels Escolans](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/creu-nova-dels-escolans/)
- [Cota 499 G - Serrat de les Garrigoses](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-499-g-serrat-de-les-garrigoses/)
- [Coll de Garrigosa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/coll-de-garrigosa/)
- [Serrat de les Garrigoses](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-les-garrigoses/)
- [Caseta de guaita](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/caseta-de-guaita/)
- [Regió de les Magdalenes](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/regio-de-les-magdalenes/)
- [Orella de Llebre](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/orella-de-llebre/)
- [Cota 647](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-647/)
- [La Fita](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-fita/)
- [Orella de Llebre - Cota 499 A](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/orella-de-llebre-cota-499-a/)
- [Orella de Llebre - Cota 499 B](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/orella-de-llebre-cota-499-b/)
- [Cota 499 C](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-499-c/)
- [Cota 499 D](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-499-d/)
- [Cota 499 E](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-499-e/)
- [Cota F](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-f/)
- [Roques del Fascicle](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-del-fascicle/)
- [Turó de Sant Miquel](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/turo-de-sant-miquel/)
- [Roca alta de la canal de Sant Miquel](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-alta-de-la-canal-de-sant-miquel/)
- [Punxó del Tatet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/punxo-del-tatet/)
- [Agulla del Germà Paulí](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-germa-pauli/)
- [Santa Cova](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/santa-cova/)
- [Roca de la Vomitada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-vomitada/)
- [Agulla de la Creu - Agulla de Baix](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-creu-agulla-de-baix/)
- [Agulla de la Creu](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-creu/)
- [Roca del Pallasso](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-pallasso/)
- [Roques de les Tres Torres](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-de-les-tres-torres/)
- [Cinquè misteri de Dolor](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cinque-misteri-de-dolor/)
- [Torre de Sant Miquel](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torre-de-sant-miquel/)
- [Cota 493](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-493/)
- [La Granota](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-granota/)
- [Cota 494 - Alucina Carabina](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-494-alucina-carabina/)
- [El Cargolet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-cargolet/)
- [Esperó de Fra Garí](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/espero-de-fra-gari/)
- [Agulla dels Micos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-dels-micos/)
- [Regió de Sant Salvador](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/regio-de-sant-salvador/)
- [Església](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/esglesia/)
- [Miranda de Fra Garí](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-de-fra-gari/)
- [Esperó d'en Richard](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/espero-den-richard/)
- [Esperó Fra Garí](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/espero-fra-gari/)
- [Placa del Salme](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/placa-del-salme/)
- [El Recodo](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-recodo/)
- [Totxo Repisol](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/totxo-repisol/)
- [Alta Tensión](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/alta-tension/)
- [Agulla despistada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-despistada/)
- [Cota 571](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-571/)
- [Roca de l'Avortó](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-lavorto/)
- [La Mòmia](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-momia/)
- [Contrafort de la Momieta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/contrafort-de-la-momieta/)
- [Agulla del Camí](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-cami/)
- [Roca de la Trumfa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-trumfa/)
- [Capella de Sant Benet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/capella-de-sant-benet/)
- [Agulla de Sant Benet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-sant-benet/)
- [Agulla del Gat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-gat/)
- [Contrafort de la Prenyada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/contrafort-de-la-prenyada/)
- [Agulla de Markus Kamen](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-markus-kamen/)
- [Roca d'en Barberà](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-den-barbera/)
- [Roca de la Prenyada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-prenyada/)
- [Cota 517](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-517/)
- [Miranda de Sant Benet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-de-sant-benet/)
- [Cota 518](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-518/)
- [Cota 519](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-519/)
- [La Panxa del Bisbe](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-panxa-del-bisbe/)
- [Agulla del Pla dels Ocells](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-pla-dels-ocells/)
- [Sostre del Monestir](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/sostre-del-monestir/)
- [Sostre del Castell del Diable](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/sostre-del-castell-del-diable/)
- [Monestir de Montserrat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/monestir-de-montserrat/)
- [Merlet del Pla dels Ocells](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/merlet-del-pla-dels-ocells/)
- [Carena del Marlet del Pla dels Ocells](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/carena-del-marlet-del-pla-dels-ocells/)
- [Agulla del Llapis](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-llapis/)
- [Estret de Gibraltar](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/estret-de-gibraltar/)
- [Pas dels Francesos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/pas-dels-francesos/)
- [El Dau del Monestir](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-dau-del-monestir/)
- [Cap de Gat - Tossal de Mullapans](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cap-de-gat-tossal-de-mullapans/)
- [Roca dels Corbs](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dels-corbs/)
- [Tossal de Mullapans](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/tossal-de-mullapans/)
- [Cap del Gat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cap-del-gat/)
- [La Trona - Dau del Monestir](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-trona-dau-del-monestir/)
- [Agulla del Riu](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-riu/)
- [Cavall Pinteta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cavall-pinteta/)
- [Cota 590](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-590/)
- [Cap de Gat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cap-de-gat/)
- [Camí de l'aigua](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cami-de-laigua/)
- [Roca Fantasma](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-fantasma/)
- [Torrent de les Guilleumes](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torrent-de-les-guilleumes/)
- [Roca de la Nit](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-nit/)
- [Torrent del Cabirol](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torrent-del-cabirol/)
- [Roca de la Mitjatarda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-mitjatarda/)
- [Torrent de la Font del Boix](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torrent-de-la-font-del-boix/)
- [Torrent de la Maçanera](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torrent-de-la-macanera/)
- [Roca del Capvespre](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-capvespre/)
- [Torrent de l'Escuder](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torrent-de-lescuder/)
- [Torrent del Soldat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torrent-del-soldat/)
- [Torrent de l'Erola](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torrent-de-lerola/)
- [Roca de la Cara de la Vella](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-cara-de-la-vella/)
- [Cota 558](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-558/)
- [La Punxa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-punxa/)
- [La Porra](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-porra/)
- [La Cadireta del Diable](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-cadireta-del-diable/)
- [Els Flautats](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/els-flautats/)
- [Flautats - 505](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/flautats-505/)
- [Flautats - 506](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/flautats-506/)
- [Flautats - 507](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/flautats-507/)
- [Cadireta del Diable](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cadireta-del-diable/)
- [La Carota](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-carota/)
- [La Nineta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-nineta/)
- [La Quarta de Trinitat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-quarta-de-trinitat/)
- [Ermita de la Santíssima Trinitat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ermita-de-la-santissima-trinitat/)
- [El PITo del sereno](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-pito-del-sereno/)
- [El Pebrot](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-pebrot/)
- [El Fesolet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-fesolet/)
- [El Sereno](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-sereno/)
- [Roques de la Nansa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-de-la-nansa/)
- [La Mitja Pela](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-mitja-pela/)
- [Agulla de la Mitra](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-mitra/)
- [El Pirulí](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-piruli/)
- [Cota 559](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-559/)
- [El Contrafort de la Cadireta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-contrafort-de-la-cadireta/)
- [Quarta de Trinitat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/quarta-de-trinitat/)
- [El Didal](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-didal/)
- [Roca del Moro Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-moro-joan/)
- [Cota 508](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-508/)
- [Regió dels Flautats](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/regio-dels-flautats/)
- [Quarta de la Trinitat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/quarta-de-la-trinitat/)
- [La Momieta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-momieta/)
- [La K cota](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-k-cota/)
- [El Morral del Cavall](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-morral-del-cavall/)
- [Roques dels Falcons](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-dels-falcons/)
- [Serra de les Lluernes](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serra-de-les-lluernes/)
- [Camí de les Lluernes](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cami-de-les-lluernes/)
- [Roques Baices del Forat del Vent](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-baices-del-forat-del-vent/)
- [Roques del Forat del Vent](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-del-forat-del-vent/)
- [Serrat de les Barretines - 554](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-les-barretines-554/)
- [Serrat de les Barretines - 565](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-les-barretines-565/)
- [La Perduda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-perduda/)
- [Roques dels Falcons - 553](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-dels-falcons-553/)
- [Roques dels Falcons - 552](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-dels-falcons-552/)
- [Roques dels Falcons - 551](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-dels-falcons-551/)
- [Serrat de les Barretines - 564](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-les-barretines-564/)
- [La Despistada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-despistada/)
- [Roca de l'Urbain](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-lurbain/)
- [Agulla de la canal Plana](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-canal-plana/)
- [Eco Petit](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/eco-petit/)
- [Eco Occidental](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/eco-occidental/)
- [Eco Centrla](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/eco-centrla/)
- [Eco d'en Nubiola](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/eco-den-nubiola/)
- [Roca del Sol](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-sol/)
- [Roca dels Bassals dels Ferros](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dels-bassals-dels-ferros/)
- [Serrat dels Amics del Sol](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-dels-amics-del-sol/)
- [Roca de l'Amistat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-lamistat/)
- [El Novici](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-novici/)
- [Frares Encantats](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/frares-encantats/)
- [Regió de Frares Encantats](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/regio-de-frares-encantats/)
- [Pas del Príncep](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/pas-del-princep/)
- [Regió del Ecos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/regio-del-ecos/)
- [Miranda del Príncep](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-del-princep/)
- [Regió dels Frares Encantats](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/regio-dels-frares-encantats/)
- [Frare Cirili](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/frare-cirili/)
- [Frare Amadeu](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/frare-amadeu/)
- [Aurons](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/aurons/)
- [Agulla de la Grip](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-grip/)
- [El Morro Pla](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-morro-pla/)
- [L'Enclusa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lenclusa/)
- [Agulla del Centenar](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-centenar/)
- [La Miranda del Lloro](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-miranda-del-lloro/)
- [El Frare Gros](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-frare-gros/)
- [El Pedestal de la Vella](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-pedestal-de-la-vella/)
- [Pedestal de la Vella](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/pedestal-de-la-vella/)
- [El Cap gros](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-cap-gros/)
- [La Boteruda del gra](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-boteruda-del-gra/)
- [Alta de la Miranda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/alta-de-la-miranda/)
- [La Mamelluda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-mamelluda/)
- [La Nana](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-nana/)
- [Serrat del Centenar](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-del-centenar/)
- [Agulla gran de Pas de Príncep](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-gran-de-pas-de-princep/)
- [Miranda de l'Alba](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-de-lalba/)
- [El Gallifol](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-gallifol/)
- [Agulla 114bis](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-114bis/)
- [La Punta d'en Campanilles](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-punta-den-campanilles/)
- [Roca 129](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-129/)
- [Agulla 113](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-113/)
- [Roca d'en Tagore](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-den-tagore/)
- [Agulla Princesa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-princesa/)
- [El Bitllot](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-bitllot/)
- [Cota 161](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-161/)
- [Agulla Petita de Pas de Príncep](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-petita-de-pas-de-princep/)
- [Bessona inferior](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/bessona-inferior/)
- [Xica de la Miranda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/xica-de-la-miranda/)
- [Tri Roca](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/tri-roca/)
- [La Mà o la Torta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-ma-o-la-torta/)
- [La Martinela](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-martinela/)
- [Cap d'en Calventus](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cap-den-calventus/)
- [Agulla d'en Charly](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-den-charly/)
- [La Corona de la Reina](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-corona-de-la-reina/)
- [Agulla dels Ossos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-dels-ossos/)
- [Miranda dels Ossos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-dels-ossos/)
- [La Boleta del Portell Estret](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-boleta-del-portell-estret/)
- [El Gendarme](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-gendarme/)
- [Contrafort de l'Ànec](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/contrafort-de-lanec/)
- [Coll d'Agulles](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/coll-dagulles/)
- [La Boleta Foradada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-boleta-foradada/)
- [Agulla Sens Nom](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-sens-nom/)
- [El Dau de la Portella](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-dau-de-la-portella/)
- [L'Aspirina](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/laspirina/)
- [Contrafort de la Bessona](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/contrafort-de-la-bessona/)
- [Agulla Alta de la Miranda (Manolito García=](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-alta-de-la-miranda-manolito-garcia/)
- [L'Escorpí](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lescorpi/)
- [Agulla encantada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-encantada/)
- [Roca Dumbo](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dumbo/)
- [Roca 113](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-113/)
- [Roca 114 - Agulla de la Grip](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-114-agulla-de-la-grip/)
- [Roca 118 - el Gallifol](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-118-el-gallifol/)
- [El Caputxó d'en Semir](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-caputxo-den-semir/)
- [Roca 135](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-135/)
- [Agulla de les Balmes](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-les-balmes/)
- [Roca del Grip](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-grip/)
- [Roca sota de la Punta d'en Campanilles](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-sota-de-la-punta-den-campanilles/)
- [El Bisbe](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-bisbe/)
- [La Monja](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-monja/)
- [El Lloro](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-lloro/)
- [El Talp](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-talp/)
- [El Dit xic](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-dit-xic/)
- [El Dit](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-dit/)
- [Roca 142 o el Polze](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-142-o-el-polze/)
- [Roca 144 o Agulla Aina](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-144-o-agulla-aina/)
- [El Ditet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-ditet/)
- [Agulla Fàcil](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-facil/)
- [La Cristabalita inferior](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-cristabalita-inferior/)
- [La Cristobalita Superior](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-cristobalita-superior/)
- [El Frare Amadeu](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-frare-amadeu/)
- [L'Enclusa dels Frares](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lenclusa-dels-frares/)
- [Màquina de Tren](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/maquina-de-tren/)
- [La Piràmide](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-piramide/)
- [Totxo dels neòfits](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/totxo-dels-neofits/)
- [Roca 178](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-178/)
- [Punta d'en Campanillas](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/punta-den-campanillas/)
- [Roca de sota la Punta d'en Campanillas](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-sota-la-punta-den-campanillas/)
- [Agulla d'en Tagore](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-den-tagore/)
- [L'Escut](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lescut/)
- [Cota 109 - Gis Taus](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-109-gis-taus/)
- [L'Asiàtica](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lasiatica/)
- [Roca 161](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-161/)
- [Roca petita de pas de Príncep](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-petita-de-pas-de-princep/)
- [El Pepino](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-pepino/)
- [Agulla del Rei](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-rei/)
- [Agulla de la Princesa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-princesa/)
- [Cap del Guerrer](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cap-del-guerrer/)
- [Veina del Cap del Guerrer](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/veina-del-cap-del-guerrer/)
- [Roca de la Partió](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-partio/)
- [Refugi Vicenç Barbé](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/refugi-vicenc-barbe/)
- [Roca 150 - Frare Amadeu](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-150-frare-amadeu/)
- [Roques 149-149](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-149-149/)
- [El Frare Cirili](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-frare-cirili/)
- [Roca 194 - El Bastó del Frare](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-194-el-basto-del-frare/)
- [Miranda del Lloro](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-del-lloro/)
- [La Nina](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-nina/)
- [Roca del Serrat del Centenar](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-serrat-del-centenar/)
- [Cota 102](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-102/)
- [Cota 103](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-103/)
- [El Carquinyoli](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-carquinyoli/)
- [L'Ànec](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lanec/)
- [La Cadireta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-cadireta/)
- [Roca Foradada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-foradada/)
- [Boleta del Portell Estret](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/boleta-del-portell-estret/)
- [Agulla Ignasi Capeta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-ignasi-capeta/)
- [Agulla de la Foradada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-foradada/)
- [Serrat de la Foradada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-la-foradada/)
- [Panorama-9345-9348-1920-x-573](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/panorama-9345-9348-1920-x-573/)
- [Primer punt fotogràfic](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/primer-punt-fotografic/)
- [Castellbell i el Vilar](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/castellbell-i-el-vilar/)
- [Panorama-4785-4787-3000x996](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/panorama-4785-4787-3000x996/)
- [Turó de l'Ermità](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/turo-de-lermita/)
- [El Bacallà](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-bacalla/)
- [Frare Gros](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/frare-gros/)
- [L'Escolanet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lescolanet/)
- [Monestir de Santa Cecília](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/monestir-de-santa-cecilia/)
- [Vessant Nord-Oest](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/vessant-nord-oest/)
- [La Saca petita](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-saca-petita/)
- [La Figureta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-figureta/)
- [Veïna del Ninet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/veina-del-ninet/)
- [Contrafort del Ninet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/contrafort-del-ninet/)
- [L'Espatlla del Ninet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lespatlla-del-ninet/)
- [Punt fotogràfic 5](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/punt-fotografic-5/)
- [Punt fotogràfic 6](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/punt-fotografic-6/)
- [Punt fotogràfic 2](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/punt-fotografic-2/)
- [Punt fotogràfic 1](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/punt-fotografic-1/)
- [La Badada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-badada/)
- [El Gallaret](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-gallaret/)
- [Fotografia des d'aparcament plaça Catalunya](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/fotografia-des-daparcament-placa-catalunya/)
- [Les Dues Puntes](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/les-dues-puntes/)
- [Roca de la Maranya](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-maranya/)
- [Pleta d'en Panxo](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/pleta-den-panxo/)
- [Agulla dels Retornats](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-dels-retornats/)
- [Serra de les Paparres](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serra-de-les-paparres/)
- [Gorro Frigi](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/gorro-frigi/)
- [roca dels Polls](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dels-polls/)
- [Paret Aeri](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/paret-aeri/)
- [Roca dels Llimacs](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dels-llimacs/)
- [Roca dels Cargols](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dels-cargols/)
- [Miranda dela Coma dels Naps de Baix](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-dela-coma-dels-naps-de-baix/)
- [Serrat del Cabrit - roca 251](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-del-cabrit-roca-251/)
- [Serrat del Cabrit - roca 250](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-del-cabrit-roca-250/)
- [Ermita de Sant Dimes](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ermita-de-sant-dimes/)
- [La Cual del Bacallà](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-cual-del-bacalla/)
- [Agulla dels Caporals](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-dels-caporals/)
- [Roca de la Cantonada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-cantonada/)
- [2. La Nana](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/2-la-nana/)
- [Roca de la Grip](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-grip/)
- [Cota 104 o agulla Bífida](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-104-o-agulla-bifida/)
- [Cota 109 o Gis Taus](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-109-o-gis-taus/)
- [roca dee la Grip](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dee-la-grip/)
- [roca de Nadal](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-nadal/)
- [la Cristobalita inferior](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-cristobalita-inferior/)
- [L’Enclusa de Frares o el Bacallà](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lenclusa-de-frares-o-el-bacalla/)
- [el Nas](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-nas/)
- [Roca petita o inferior de Pas de Príncep](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-petita-o-inferior-de-pas-de-princep/)
- [la cua de Bacallà](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-cua-de-bacalla/)
- [l’agulla dels Caporals](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lagulla-dels-caporals/)
- [el Bacallà o l’Enclusa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-bacalla-o-lenclusa/)
- [roca sobre l’agulla del Camí](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-sobre-lagulla-del-cami/)
- [Agulla del Guarda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-guarda/)
- [Agulla Cor de Bé](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-cor-de-be/)
- [Agulla Petita del Pas del Príncep](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-petita-del-pas-del-princep/)
- [El Cabrit](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-cabrit/)
- [Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-alta-de-la-coma-dels-naps-de-baix/)
- [El Cabrit o Cilindre](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-cabrit-o-cilindre/)
- [Clot del Boixar](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/clot-del-boixar/)
- [Agulla del Boixar](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-boixar/)
- [Agulla de la Castanyada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-castanyada/)
- [Quarta de Trinitats](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/quarta-de-trinitats/)
- [Ermita de la Santa Creu](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ermita-de-la-santa-creu/)
- [Escala dreta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/escala-dreta/)
- [Merlet de sota l’Ermita de sant Antoni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/merlet-de-sota-lermita-de-sant-antoni/)
- [Roca Veïna a la dreta de la Salamandra](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-veina-a-la-dreta-de-la-salamandra/)
- [roca del Migdia](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-migdia/)
- [agulla del Pas dels Micos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-pas-dels-micos/)
- [contrafort de l’agulla del pas dels Micos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/contrafort-de-lagulla-del-pas-dels-micos/)
- [canal del pas dels Micos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/canal-del-pas-dels-micos/)
- [roca dels Lladres](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dels-lladres/)
- [Ecos superior](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ecos-superior/)
- [Cao del Camell dels Ecos](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cao-del-camell-dels-ecos/)
- [la Cajoleta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-cajoleta/)
- [Boleta dels Plecs](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/boleta-dels-plecs/)
- [Ermita de Santa Anna](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ermita-de-santa-anna/)
- [Coll de l'Avortó](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/coll-de-lavorto/)
- [serra del Forat del Vent –cota 578](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serra-del-forat-del-vent-cota-578/)
- [serra del Forat del Vent –cota 557](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serra-del-forat-del-vent-cota-557/)
- [serra del Forat del Vent –cota 555](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serra-del-forat-del-vent-cota-555/)
- [serra del Forat del Vent –cota 556](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serra-del-forat-del-vent-cota-556/)
- [cota 433](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-433/)
- [cota 424a](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-424a/)
- [Roques del Duc](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-del-duc/)
- [Roca del Ninot](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-ninot/)
- [Cavall dels Brucs](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cavall-dels-brucs/)
- [Eco Central](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/eco-central/)
- [Eco del Mig](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/eco-del-mig/)
- [Eco Superior](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/eco-superior/)
- [Gepa del Camell](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/gepa-del-camell/)
- [La Mamellluda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-mamellluda/)
- [Gis-Taus](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/gis-taus/)
- [Roca del Nadal](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-nadal/)
- [Agulla 102](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-102/)
- [Agulla Bífida](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-bifida/)
- [Agulla Amagada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-amagada/)
- [Cota 178](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cota-178/)
- [Roca 155](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-155/)
- [Roca 180](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-180/)
- [Roca de les Balmes](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-les-balmes/)
- [Punta 167](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/punta-167/)
- [El Barret](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-barret/)
- [Agulla Aïna](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-aina/)
- [El Polze](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-polze/)
- [L'Agulla fàcil](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lagulla-facil/)
- [Estació d'Assarriar](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/estacio-dassarriar/)
- [Serrat de Santa Cecília](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-santa-cecilia/)
- [Roca Mala](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-mala/)
- [Coll de la Roca Mala](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/coll-de-la-roca-mala/)
- [La Desgraciada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-desgraciada/)
- [Agulla Inclinada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-inclinada/)
- [El Braguer](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-braguer/)
- [El Càntir](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-cantir/)
- [Ermita de Sant Jeroni](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ermita-de-sant-jeroni/)
- [pas de la Mallanquera](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/pas-de-la-mallanquera/)
- [Ermta de sant Jaume](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ermta-de-sant-jaume/)
- [Santa Magdalena No és la foto 461 sinó la 761](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/santa-magdalena-no-es-la-foto-461-sino-la-761/)
- [Camí de Baix de les Canals](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cami-de-baix-de-les-canals/)
- [Cap de les Canals](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cap-de-les-canals/)
- [Canal d'en Pla](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/canal-den-pla/)
- [Serra de sant Joan](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serra-de-sant-joan/)
- [Teuleria de sant Miquel](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/teuleria-de-sant-miquel/)
- [El Pinatell](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-pinatell/)
- [Agulla Albert Iglesias](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-albert-iglesias/)
- [Torrent del Misser](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torrent-del-misser/)
- [Agulla de sant Pere](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-sant-pere/)
- [Serrat de la Pastereta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/serrat-de-la-pastereta/)
- [La Planeta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-planeta/)
- [La Pastereta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-pastereta/)
- [La Guaitanda del torrent del Misser](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-guaitanda-del-torrent-del-misser/)
- [Agulla del Dubte](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-dubte/)
- [Agulla del Retrobament](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-del-retrobament/)
- [El Grumoll](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-grumoll/)
- [Agulla dels Missaires](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-dels-missaires/)
- [Roca dels Senglars espantats](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dels-senglars-espantats/)
- [Totxo de la Pastereta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/totxo-de-la-pastereta/)
- [Otras palabras clave](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/otras-palabras-clave/)
- [Flautats 505-507](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/flautats-505-507/)
- [el Gat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-gat/)
- [La Prenyada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-prenyada/)
- [la Trumfa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-trumfa/)
- [Gorra Marinera](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/gorra-marinera/)
- [ermita de sant Jaume](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ermita-de-sant-jaume/)
- [Magdalena inferior](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/magdalena-inferior/)
- [Ullal de la Magdalena](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ullal-de-la-magdalena/)
- [Tanca de filat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/tanca-de-filat/)
- [la Tifa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-tifa/)
- [Ermita de Sant Salvador](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ermita-de-sant-salvador/)
- [la Xirimoia](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-xirimoia/)
- [La Trompa de l'Elefant](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-trompa-de-lelefant/)
- [Castell del Diable](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/castell-del-diable/)
- [Escala de gat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/escala-de-gat/)
- [roca 518](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-518/)
- [Camí dels Pallers](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cami-dels-pallers/)
- [Sant Pau Vell](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/sant-pau-vell/)
- [Camí Bruc els Pallers](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cami-bruc-els-pallers/)
- [Camí de les Batalles](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cami-de-les-batalles/)
- [Camí de la Diablera](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cami-de-la-diablera/)
- [Miranda de santa Caaterina](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-de-santa-caaterina/)
- [Agulla Podrida](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-podrida/)
- [El Bsbe](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-bsbe/)
- [Can Maçana](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/can-macana/)
- [Torre Alta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torre-alta/)
- [Castell Ferran](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/castell-ferran/)
- [Torre Baixa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/torre-baixa/)
- [Telègraf](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/telegraf/)
- [Castell de la Guàrdia](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/castell-de-la-guardia/)
- [El Fill del Ninet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-fill-del-ninet/)
- [Les Tres Maries](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/les-tres-maries/)
- [Fill del Ninet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/fill-del-ninet/)
- [Roca de la Biga](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-biga/)
- [Paret de la Biga](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/paret-de-la-biga/)
- [L'Hipopòtam](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lhipopotam/)
- [El Casc d'Agulles](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-casc-dagulles/)
- [Piràmide truncada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/piramide-truncada/)
- [Ressalt dels Pelegrins](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ressalt-dels-pelegrins/)
- [Roca del Tupinamba](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-tupinamba/)
- [Agull Puig Cugul](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agull-puig-cugul/)
- [Boleta de la Fisura](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/boleta-de-la-fisura/)
- [Roca Veïna de la roca de la Mitjatarda](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-veina-de-la-roca-de-la-mitjatarda/)
- [Roca Veïna de la roca del Capvespres](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-veina-de-la-roca-del-capvespres/)
- [Roca plana veïna a la roca del Capvespre](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-plana-veina-a-la-roca-del-capvespre/)
- [Drecera dels Tres Quarts](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/drecera-dels-tres-quarts/)
- [Roc Gros](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roc-gros/)
- [Colonia Puig](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/colonia-puig/)
- [Camí de la Costa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cami-de-la-costa/)
- [Ermita de la Trinitat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ermita-de-la-trinitat/)
- [Massís visió sud-est](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/massis-visio-sud-est/)
- [Montserrat](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/montserrat/)
- [Roca Llisa](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-llisa/)
- [la Roca foradada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-roca-foradada/)
- [el Galleret](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-galleret/)
- [Cap de l'Arc](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/cap-de-larc/)
- [roca d'en Sasot](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-den-sasot/)
- [Espatlla del Ninet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/espatlla-del-ninet/)
- [Agulla de la Forada](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-forada/)
- [la Maranya](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-maranya/)
- [Agulla Ignas Capeta](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-ignas-capeta/)
- [Punta del Carrilet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/punta-del-carrilet/)
- [Roca de la Canal del Ninet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-de-la-canal-del-ninet/)
- [roca 92](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-92/)
- [roca dels 92](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-dels-92/)
- [Roca d’en Sansot](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-den-sansot/)
- [Contra fort del Ninet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/contra-fort-del-ninet/)
- [Roca del pas de la canal del Ninet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-del-pas-de-la-canal-del-ninet/)
- [agulla alta del Punyalet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-alta-del-punyalet/)
- [Agulla de la Confluència](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-confluencia/)
- [Agulla de la Roser](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-la-roser/)
- [Roca 324](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-324/)
- [Roques de les Foradades](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roques-de-les-foradades/)
- [el Melindro](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-melindro/)
- [Caputxó d’en Semir](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/caputxo-den-semir/)
- [el Contrafort de l’Ànec](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/el-contrafort-de-lanec/)
- [coll d’Agulles o el Portell estret](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/coll-dagulles-o-el-portell-estret/)
- [roca Foradada o dels Apòstols](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/roca-foradada-o-dels-apostols/)
- [l’Escolanet o la Miranda del Lloro](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lescolanet-o-la-miranda-del-lloro/)
- [la Bimba](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/la-bimba/)
- [l’Elefantet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/lelefantet/)
- [Agulla de Markus Kramen](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/agulla-de-markus-kramen/)
- [Ermita de sant Benet](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/ermita-de-sant-benet/)
- [Miranda dels ermitans](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/miranda-dels-ermitans/)
- [Totxo Mac·cana](http://totmontserrat.cat/ngg_tag/totxo-mac·cana/)