Josep Barberà, en el seu llibre Montserrat. Pam a pam, obra fonamental per entendre el massís montserratí, descriu la roca Merlet de sota l’ermita de sant Antoni en aquests termes: “camí enllà, es troba una confluència de dos itineraris: l’un va cap al Cavall Bernat i l’altre al torrent de Santa Maria. Precisament en aquell punt es troba una bonica roca pel coll de la qual haurem de pujar i agafar per una rampa que hi ha al seu costat. Així es va a parar a un collet on es troba el merlet ben visible, que es guanya amb una fàcil grimpada” (p. 235). Sorprèn que Josep Barberà, en aquesta descripció perfecte per arribar al punt més alt d’aquesta roca, no esmenti l’existència d’una estructura ben curiosa que destaca al peu d’aquest merlet.
A la base de la roca identificada com a Merlet de sota l’ermita de sant Antoni s’observa un aprofitament per obra d’una petita cavitat en una escletxa de la roca.
La part superior d’aquest cavitat està tancada per un petita volta d’obra amb pedres disposades verticalment
A l’interior d’aquesta construcció destaca una canaleta en forma de V invertida que solca una de les parets i té un extrem en el fons de l’estructura.
S’observa l’existència d’uns pocs graons al damunt la petita volta obrada que tanca per dalt i també en la rampa que permet accedir a aquesta construcció venint del coll amb l’agulla Migpartida. Una petita rampa d’obra facilita l’accés a aquesta construcció des del corriol que hi puja.
¿Quina funcionalitat tenia aquesta construcció? És més que probable que l’ermità de la veïna ermita de sant Antoni estigués relacionat amb aquesta construcció. L’existència d’un solc a la paret fa pensar que, en part, podria estar relacionat amb temes d’abastament d’aigua. Els graons excavats a la roca facilitarien l’accés a aquest indret. La recollida d’aigua no hauria d’estar associada a l’ermita perquè aquesta tenia una cisterna pròpia, però pot ser sí amb alguna mena d’activitat en un hort proper. La disposició de la terra, a la zona compresa entre la Miranda de sant Antoni, el Merlet de sota l’ermita de sant Antoni i l’agulla Migpartida (fletxes), pot ser l’indici d’un antic esglaonament. Tot plegat és una simple hipòtesi.
Hi ha un vídeo de la sèrie Civilización madre: El arte incomprendido, editat per Eliseo López Benito, dedicat a aquesta construcció. Les molt bones imatges ajuden a comprendre quina és la seva estructura. L’Eliseo López, i en Sergio Gonzáles Porras, que l’acompanya en l’exploració, ajuden a identificar alguns detalls complementaris d’aquest indret. A partir del que observen donen la seva particular interpretació del sentit d’aquesta construcció. El vídeo es pot veure a: https://youtu.be/l6zJW1S1_FA.