Aquesta secció formació part de la Regió 3 - Ecos. Aquesta secció està limitada en la part nord per la carretera BP-1103 des de la creu del Regató fins el torrent de l’Hort del Malany. El límit est de la secció està format per una part de l’anterior torrent i un camí que separa aquesta secció de la veïna dels Ecos fins la cruïlla amb el camí que uneix al coll de Port amb el Montgròs. La part sud segueix aquest camí fins el coll de Port. El torrent de les Artigues estableix el límit oest. A diferència del proposat per Josep Barberà en el seu llibre “Montserrat, pam a pam” totes les agulles que queden per sota del camí de coll de Port al Montgròs s’han incorporat a la secció dels Naps. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el cim de l’agulla, fins i tot pot aparèixer en una posició lleugerament tangencial. Aquest fenomen pot reproduir-se segons quins siguin els mapes fets servir de referència. El text descriptiu de cada agulla s’ha redactat a partir de les notes de Josep Barberà en el seu llibre Montserrat pam a pam.
| NOM AGULLA NUMERO | NUMERO | ALÇADA | X | Y | DESCRIPCIO |
|---|---|---|---|---|---|
| Agulla del Miracle | 234 | 1.015 | 399851 | 4607084 | Roca situada tocant al coll del Miracle. Vista des de l'est sembla un gran bloc col·locat damunt d'un pedestal. La via normal, igual que la veïna Roca dels Aurons, transcorre per l'aresta nord. La primera ascensió fou feta per Vicenç Barbé, Jaume Vendrell i Raimon Estrems el 1941. |
| Agulla dels Aurons | 230b | 1121 | 400280 | 4606872 | És a punta més destacable del marcat esperó que es despenja cap al nord des de la roca dels Aurons |
| Agulla Vista | 235 | 1.041 | 399741 | 4607076 | Seguint pel camí de coll de Port vers el coll del Miracle, la primera roca que es troba és l’agulla Vista. És una roca de forma allargassada. David Hita senyala que en alguns mapes antics rebia el nom de Correcavalls, tot i que aquest nom també s’havia fet servir per denominar el que avui es coneix com l’Enclusa o El Bacallà. Tocant el camí i als peus de la roca hi ha unes balmes nomenades de coll de Port, que es feren servir moltes vegades anys enrere pels escaladors per dormir-hi. La balma més gran es coneix per balma d’en Suri. La primera ascenció la feren Esquerda i Alòs del GEDE el 16 d'abril de 1945. |
| Agulleta no Vista | 235a | 1012 | 399760 | 4607078 | Roca de petites dimensions situada sota l’agulla Vista en la vessant oest i a l’est pel Cord de Be. La primera ascensió la feu Joan Nubiola i companys. |
| Contrafort de la Vista | s/n | 933 | 399769 | 4607175 | Contrafort de la cara nord de l'agulla Vista. Agulla identificada per Manel Punsolà |
| Contrafort del Bé | s/n | 924 | 399829 | 4607170 | Contrafort de la cara nord de l'agulla del Cor de Bé. Agulla identificada per Manel Punsolà |
| Contrafort del Miracle | s/n | 931 | 399867 | 4607132 | Contrafort de la cara nord de l'agulla del Miracle. Agulla identificada per Manel Punsolà |
| El Cor de Be | 267 | 1.025 | 399781 | 4607093 | Roca de grans proporcions situada al costat de l'agulla Vista i per la part de llevant amb agulla del Miracle |
| El Guardià de l'Esfinx | 227a | 1157 | 400261 | 4606684 | Discreta roca propera a l'Esfinx dels Ecos a la qual està unida a la part inferior de la seva paret est. Es put pujar-hi caminant per la vessant oest. |
| Espatlla de la Vista | s/n | 1.014 | 399705 | 4607139 | Roca extensa i plana situada entre l'agulla Vista i el coll de Port |
| La Dent dels Aurons | 230a | 1047 | 400277 | 4606893 | Roca amagada al vessant oest de l'esperó nord de la roca dels Aurons. La primera ascensió fou feta per David Hita el 14 d'abril de 2012. |
| La Vella | 233 | 1.072 | 399986 | 4606593 | Agulla solitària amb una silueta fàcilment reconeixible des de lluny. Pot confondre's amb el Cilindre que es troba molt a prop. Seguint el camí des del collet del Miracle vers el Coll de les Comes i un cop passada la balma de les Pruneres es troba una carena secundaria que baixa de la roca dels Aurons en direcció sud. Al meitat d'aquesta carena es troba aquesta roca que emergeix de forma destacada. Té una silueta és fàcil de reconèixer des de molts llocs. Fou escalada per primera vegada per J.Vendrell, R. Estrems i J.Barberà el 20 de juliol de 1941. |
| L'Enganxada | 225 | 1.180 | 400248 | 4606756 | Es una roca completament adossada a la Miranda dels Aurons per la cara sud. |
| l'Esfinx dels Ecos | 227 | 1.169 | 400251 | 4606597 | Important i característica roca per la seva original forma que li ve donada per la seva allargassada cara sud i una vertical cara est. A la mateixa regió dels Ecos, hi ha un altre roca que porta el mateix nom i es diferencia perquè se l'anomena Esfinx del Montgròs. S'hi puja fàcilment amb una cuerta grimpada per la vessant nord-oest. |
| Mirador de Cirers | 234b | 978 | 399822 | 4606760 | Gran roca situada entre el torrent de les Grutes i la canal dels Cirers. És un bon mirador de bona part dels Frares Encantats (oest), coll de Port i del Miracle (Nord), roca dels Aurons (Est) i la serra de les Saleres (Sud). Com senyala David Hita el cim d'aquesta roca és prou espaiós i acollidor per descansar i meditar. |
| Mirador del Vent | 234c | 1004 | 399996 | 4606946 | Turó de dues puntes i un merlet situat entre el coll del Miracle i la roca d'en Guillot. De totes aquestes pedres, la més alta és la del Mirador del Vent. |
| Miranda dels Aurons | 224 | 1.188 | 400253 | 4606771 | Roca separada per una estreta bretxa de la roca dels Aurons. Com indica el seu nom des del seu cim es té una important vista de la roca dels Aurons. Té un característica figura allargassada |
| Pedestal de la Vella | 233a | 1042 | 399985 | 4606552 | Roca adosada a la Vella per qui fa de contrafort per la vessant sud. Es pot pujar-hi per un collet que hi ha en la vessant est amb una curta grimpada. |
| Punta de les Cabres | 230a | 1127 | 400211 | 4606848 | Important punta rocosa amb dues profundes canals laterals i situada més abocada al nord que la resta de roques de la paret. El nom li ve perquè és freqüent trobar-hi cabres en el seu cim. Primera ascensió el 26 d'octubre de 1996 per Kim Prats i Cesc Caralt. |
| Roca 211 - Roca dels Enamorats | 211 | 1.160 | 400305 | 4606800 | Petit turó que es troba a la part dreta de la roca dels Aurons i adossada a las parets nord, integrat en un conjunt de riques que van en direcció a la roca del Salt de la Nina. |
| Roca 226 - Roca de la Cantonada | 226 | 1.167 | 400234 | 4606715 | Roca de petites dimensions que representa el punt final del serrat dels Aurons per la seva vesant sud. Numèricament és la tercera roca de la carena que ve de la roca dels Aurons va a l'Esfinx dels Ecos. |
| Roca 228 - Roca de la Lluna | 228 | 1.127 | 400286 | 4606595 | Roca de petites dimensions es troba unida a la paret est de l'Esfinx de la qual està separada per un petit collet herbós. Fou escalada per primera vegada per Josep Barberà el 30 de març de 1970. |
| Roca 229 - Roca del Sol | 229 | 1.107 | 400274 | 4606510 | Roca situada a la vessat sud de l'Esfinx dels Ecos i separada d'aquesta per una canal. Presenta un paret est força alçada. No és més que un contrafort de l'Esfinx. Put pujar-se per la vessant nord amb una cuerta grimpada. |
| Roca de Coll de Port | 189 | 1016 | 399708 | 4607136 | Roca situada en el coll de Port dominant aquest indret. David Hita palesa que tot i la seva numeració, 189, hauria de formar part de la Regió dels Frares Encantats, però la seva situació a l’est del coll de Port indica que forma part de la Regió dels Ecos. Si bé pel sud presenta un desnivell relativament suau, pel nord mostra una impresionant paret d'uns 80 metres. |
| Roca de la Taula d'en Bernat | 292 | 1.099 | 400213 | 4606514 | Aquesta roca de curiós perfil degut a que és una gran pedra rectangular col·locada a la part superior d’una marcada aresta que li fa de pedestal. Es troba al sud de la roca de l'Esfinx dels Ecos en direcció sud. La primera ascensió la fèren S. Ubach, V.Soto, J.Recasens, J.Bou i J.Barberà el 8 de març de 1970. |
| Roca del Bassal dels Ferros | 229a | 1.056 | 400295 | 4606444 | Roca situada sobre el Bassal dels Ferros (identificat també com a Bassal dels Avellaners) que e troba en la cruïlla del camí del Montgròs amb el torrent de la Coma dels Naps de Baix, es troba aquesta roca que està separada per un coll amb la cota 229. La primera ascensió fou realitzada per Josep barberà el 5 de juliol de 1970. |
| Roca del Coll del Miracle | 234a | 983 | 399901 | 4607005 | Petita roca situada en el coll del Miracle que li dóna l'aspecte d'un indret encaixonat. Pot pujar-se fàcilment al seu cim per la cara sud. |
| Roca dels Aurons | 230 | 1.180 | 400258 | 4606828 | Important agulla de notables parets per totes bandes, encara que destaca un esperó de considerable longitud en la vessant nord. A diferència de les arestes de les roques montserratines que es troben a la cara del Bruc, aquesta roca es una de les poques que la seva aresta més ajaguda està a la cara nord. La primera ascensió la feren Caselles, Rubiralta, martínez i Bordas, escaladors manresans del CECB el 30 d'octubre de 1948. |
| Roca d'en Guillot | 231 | 1.090 | 400094 | 4606922 | Pujant des del collet del Miracle tot seguint la cresta dorsal de Montserrat en direcció a la roca dels Aurons es troba aquesta solitària roca, completament abocada a la muralla nord. Aquesta roca és fàcilment distingible perquè la seva figura destaca per damunt de les altres roques properes de menor importància. Té un atractiu esperó d'un centenar de metres. Primera ascensió per Josep Maria Torras i Joan Nubiola el 23 de març de 1953. |
| Roca Ignorada | 231d | 1107 | 400164 | 4606845 | Roca adosa a la veïna Punta de les Cabres i que passa desapercebuda per la voluminositat d'aquesta roca. |
| Roca Miraculosa | s/n | 980 | 399852 | 4607094 | Gran roca situada al peu de l'agulla del Miracle. Agulla identificada per Manel Punsolà |
| Roques veïnes de la Roca d'en Guillot - Punta Central | 231b | 1083 | 400126 | 4606884 | Al costat mateix de la roca d’en Guillot, molt a prop del camí, hi ha tres puntes rocoses de fàcil ascensió. |
| Roques veïnes de la Roca d'en Guillot - Punta Est | 231c | 1088 | 400132 | 4606853 | Al costat mateix de la roca d’en Guillot, molt a prop del camí, hi ha tres puntes rocoses de fàcil ascensió. |
| Roques veïnes de la Roca d'en Guillot - Punta Oest | 231a | 1084 | 400112 | 4606907 | Al costat mateix de la roca d’en Guillot, molt a prop del camí, hi ha tres puntes rocoses de fàcil ascensió. |
| Roques Veïnes de la Vella - Punta Central | 232a | 1094 | 400079 | 4606651 | Pujant carena amunt des de la roca de la Vella, es troten tres turons. Les dues cotes més baixes són les més destacables i identificables. La cota més alta és la menys reeixida del conjunt i és la cota 232 o punta est. |
| Roques Veïnes de la Vella - Punta Est o Roca 232 | 232 | 1.120 | 400198 | 4606713 | Pujant carena amunt des de la roca de la Vella, es troten tres turons. Les dues cotes més baixes són les més destacables i identificables. La cota més alta és la menys reeixida del conjunt i és la cota 232 o punta est. |
| Roques Veïnes de la Vella - Punta Oest | 232b | 1061 | 400018 | 4606634 | Pujant carena amunt des de la roca de la Vella, es troten tres turons. Les dues cotes més baixes són les més destacables i identificables. La cota més alta és la menys reeixida del conjunt i és la cota 232 o punta est. |
| Cap Gros | s/n | 925 | 399692 | 4606934 | Curiosa roca arodonida situada sota mateix de l'agulla Vista i del camí del Montgròs |
