Aquesta secció formació part de la Regió 3 – Ecos. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el cim de l’agulla, fins i tot pot aparèixer en una posició lleugerament tangencial. Aquest fenomen pot reproduir-se segons quins siguin els mapes fets servir de referència. El text descriptiu de cada agulla s’ha redactat a partir de les notes de Josep Barberà en el seu llibre Montserrat pam a pam i els comentaris de David Hita en el seu llibre Montserrat. Regió dels Ecos.
| UTM | ERST89 | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| NOM AGULLA | Nº SEMIR | ALÇADA | X | Y | DESCRIPCIÓ |
| Agulla del Pas dels Micos | 288 | 1.089 | 400595 | 4606470 | Aquesta agulla està batejada amb el nom de la canal on es troba situada. Es precisament per damunt del Pas dels Micos on es mostra més esvelta, doncs s’alça uns 10 metres de cara extraplomada. En canvi, per la cara sud té més alçada entre la base i la part més alta. |
| Agulla Lluis Estasen | 207 | 1.209 | 400446 | 4606689 | Agulla dedicada a un dels homes que més destacà en els inicis de l’escalada a Catalunya. La primera ascensió de l’aresta Bruc la feren Lluís Estasen i Jofre Vila l’any 1927. |
| Cap del Camell | 206 | 1.186 | 400621 | 4606683 | Situada al nord de la Gepa. Junt amb aquesta formen l’anomenat Camell dels Ecos. |
| Cota 288 | 287 | 1.100 | 400602 | 4606459 | Aquesta cota es troba enganxada sota l’agulla del Pas del Mico |
| Eco Central | 204 | 1.209 | 400488 | 4606556 | Aquest cim, juntament amb el que està situat al seu costat de ponent formen una parella de similars característiques. En Josep barberà només la identifica com a cota 246 |
| Eco del Mig | 203 | 1.220 | 400549 | 4606603 | És l’elevació menys individualitzada de totes les cotes dels Ecos. En Josep Barberà la identifica només com a cota 202, mentre que David Hita la denomina Eco del Mig. La primera ascensió la fe Lluís Estasen i Joan Giménez el 14 de maig de 1922 |
| Eco d’en Nubiola | 246 | 1.180 | 400501 | 4606541 | David Hita considera aquesta roca com la bessona a la Miranda dels Ecosdoncs també presenta una estilitzada aresta cap al sud. En Josep barberà només la identifica com a cota 204 |
| Eco Occidental | 245 | 1.200 | 400488 | 4606565 | Aquest cim, juntament amb el que està situat al seu costat de llevant formen una parella de similars característiques. En Josep barberà només la identifica com a cota 245 |
| Eco petit | 244 | 1.174 | 400450 | 4606555 | És la roca més petita de tot el conjunt dels Ecos. Esta enganxada a la paret oest de l’Eco Occidental. En Josep barberà la identifica com a cota 244 |
| Eco Superior | 201 | 1.225 | 400563 | 4606608 | És la roca capçal de tot el conjunt dels Ecos i el lloc més altívol de la regió d’aquest nom. Resta desplaçada més al Nord que les altres agulles del conjunt dels Ecos. Està unida per un coll a la roca de la cota 202. La seva primera ascensió la feu Lluís Estasen i Josep Vila el març de 1927. |
| Gepa del Camell | 205 | 1.204 | 400600 | 4606607 | Aquesta roca juntament amb la veïna cota 206 amb la qual està unida per un coll prominent i allargassat formen l’anomenat Camell dels Ecos, formació prominent i ben característica d’aquesta regió. La Gepa del Camell també és anomenada per alguns com la Gorra, nom que és dóna també a la cota 275 situada al costat del Musclet. Junt amb el Cap del Camell formen l’anomenat Camell dels Ecos. La primera ascensió la feren Josep Aleix i Lluís Colomines el 13 de juny de 1948. |
| L’Alfil | 205a | 1.107 | 400619 | 4606556 | Roca adossasa a la part inferior de la cara est del Gep del Camell. Per analogia a la cota 206a s’ha numerat com a 205a. |
| L’Alfil dret | 206a | 1.082 | 400645 | 4606669 | Roca adossada a la part inferior del vessant est del Cap del Camell. Es troba per sobre el coll del Portell del Migdia nomenat com coll de la Llum per en Josep Baerberà. És numerada per aquest com a 206a en unes notes no publicades. |
| Miranda dels Ecos | 202 | 1.223 | 400521 | 4606544 | És un cim allargassat en mig de la regió dels Ecos. David Hita el descriu com “molt acollidor, excel·lent per prendre un moment de descans i reflexionar sobre tota la bellesa que ens envolta”. Des d’aquest cim es té una bona visió de tota la regió dels Ecos. En el llibre Montserrat pam a pam aquesta en Josep Barberà identifica aquesta cota com a 202. També esmenta que s’hi troba una grossa creu. No obstant, en unes notes seves no publicades esmenta que la Miranda dels Ecos és la cota 203 |
| Roca de sota la cota 209 | 209a | 1.168 | 400348 | 4606634 | Roca de petites proporcions per sota la cota 209 i en la capçalera del torrent de la Coma dels Naps de Baix |
| Roca del Recontrapatufet | 201a | 1.223 | 400572 | 4606642 | Petita agulla situada a la part nord de l’Eco Superior de la qual queda separada per una petita bretxa. El nom, diu en David Hita, li ve per contraposició a la roca del Patufet, que és una roca de característiques similars situada més cap al sud |
| Roca dels Lladres | 203a | 1.152 | 400553 | 4606489 | Gran roca situada al costat mateix de la paret del Migdia amb un important esperò a la cara sud. Mentre la cara nord no hi ha desnivell. |
| Roques del Salt de la Nina (208) | 208 | 1.196 | 400419 | 4606739 | Les cotes 208 i 209 formen el grup de roques del Salt de la Nina junt amb la roca del mateix nom. La roca 209 troba també entre la cota 208 i la roca del Salt de la Nina. Com l’anterior és molt penjada per la part nord i forma una gran paret. David Hita anomena aquesta roca com Roca de l’Alba. |
| Roques del Salt de la Nina (209) | 209 | 1.186 | 400405 | 4606774 | Les cotes 208 i 209 formen el grup de roques del Salt de la Nina junt amb la roca del mateix nom. La roca 208 és veïna de l’agulla Estasen per la seva part esquerra, mirant des del sud. La 209 té les mateixes característiques i es troba també entre l’agulla Estasen i el Salt de la Nina. Com l’anterior és molt penjada per la part nord i forma una gran paret. David Hita anomena aquesta roca com Roca del Tim |
| Salt de la Nina | 210 | 1.191 | 400392 | 4606789 | La cota 210 dels Ecos dóna nom al petit grup conegut com roques del Salt de la Nina. Aquest nom es deu al fet de que al cim d’aquesta roca hi ha una pedra arrodonida que la imaginació popular intueix la figura d’una nina a punt de saltar |
| Serrat d’en Patufet | 212 | 1.189 | 400483 | 4606411 | Aquesta roca és veïna de la cota 249 de la qual està separada per una collet. A prop d’aquest indret hi ha la cruïlla del camí de la travessa dels Ecos amb el camí que va des de la Font del Llum al Montgrós per la canal dels Micos, prop de la balma de la Salamandra. Aquesta roca forma part de la carena que s’estén des de la Miranda dels Ecos i continua cap avall amb la cota 249 acabant en el Patufet. |
| Serrat d’en Patufet | 249 | 1.179 | 400460 | 4606371 | Aquesta roca és veïna de la cota 212 de la qual està separada per una collet. A prop d’aquest indret hi ha la cruïlla del camí de la travessa dels Ecos amb el camí que va des de la Font del Llum al Montgrós per la canal dels Micos, prop de la balma de la Salamandra. Aquesta roca forma part de la carena que s’estén des de la Miranda dels Ecos i continua cap avall amb la cota 249 acabant en el Patufet. |
Tornar a Agulles
