Secció XXII La Plantació

Aquesta secció formació part de la Regió 5 - Les Magdalenes. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el cim de l’agulla, fins i tot pot aparèixer en una posició lleugerament tangencial. Aquest fenomen pot reproduir-se segons quins siguin els mapes fets servir de referència. El text descriptiu de cada agulla s’ha redactat a partir de les notes de Josep Barberà en el seu llibre Montserrat pam a pam. 

   

UTM ETRS89


NOM AGULLANº SEMIRALTITUD


X




Y


Agulla de la Plantació4529574018044604919És la cota més alta en la carena que puja des de l’Oblidada, El Porró i el Barretet. És una gran roca. Dóna al damunt del torrent de l’Artiga Alta.
Agulla del Capdemunts/n9604018074604850No està referenciada per Josep Barberà. És una agulla situada al damunt i a l’est de la Roca del Divendres Sant. També es coneix com l’agulla de Sobre el Divendres Sant.
Agulla del Capdevall4639124017354604863Petita agulla situada a l'oest de la roca del Divendres Sant
Agulla del Meguí4489854018964604933Es una roca situada sota la cota 447 per la seva cara nord. Està molt definida perquè està separada de la resta d’agulles d’aquest indret. Està abocada al torrent de l’Artiga Alta. Forma part d’una petita carena que limita el nord de la Plantació.
Agulla d’en Torres Homet4499914018554604877Aquesta agulla veïna de la Triple per la seva cara sud-oest. Està dedicada a un dels escaladors de referència de Montserrat.
Agulla Jaume Mata4349864018954604766Roca en forma de gepa situada al damunt del torrent dels Llorers per la seva vessant dreta. A la base d’aquesta roca hi ha una pla on consta la dedicació del nom d’aquesta roca a un jove muntanyenc sancugatenc que perdé la vida a la serra del Cadi, anant a auxiliar a uns escaladors. Està englobada a les roques de la Processó dels Monjos. Hi ha una placa recordatori en la base de la cara est.
Agulleta de l’Esglais/n9224017564604838Queda al sud de la roca del Divendres Sant. Enllaça les roques de la carena del Barretet amb les del Porro i Col·leccionistes.
El Barretet4569724017904604885Es la roca mes alta de la carena que es troba en la zona oest de la Plantació i que comença amb l’agulla de la Plantació i acaba amb l’Oblidada passant pels Estalvis del Porró. Per en Josep Barberà, la més esvelta de tota la secció, cas apart de la roca de la Mamella. Forma un coll amb la cota 455. La part superior del Barretet té forma de bola amb una important balma per la banda oest.
El Gendres/n8204017624604590Promontori situat entre la Fills Alta i la Filla Baixa. Bon mirador.
Fals Ous/n8704018324604657Gran roca situada a tocar del torrent dels Llores i sota la cota 475.
Fals Punxós/n8304017434604645Roca altiva situada a la dreta del Punxó i molt propera al marge dret del torrent dels Llorers. Per la seva forma pot confondre’s amb el Punxó que es trona més a l’oest. No fou referènciada per en Josep Barberà.
La Mamella4251.0294019264604820Es la roca mes esvelta d’aquesta secció situada ben be a sota de la roca de la Doble. Fa coll amb la Mamelleta.
La Mamelleta4261.0314019334604865Gran roca sota l’agulla de la Miranda de la Mamella. Està entre la canal de la Triple i la canal de la Mamella. Pertany al grup de la Processo dels Monjos.
La Vicepresidentas/n8764018224604589Roca veina de la cara nord de la Presidenta.
L’Oblidada4738154016714604620És la darrera agulla situada al sud d’una carena que neix a l’agulla de la Plantació i progressa cap al sud de la Plantació. L’Oblidada es troba al damunt del torrent dels Llorers.
L’Ou de la Plantació4709704019574604713Es deu baixar pel camí que baixa per la bretxa entre la Miranda de Santa Magdalena i a la cota 409, quedant aquesta roca a la banda de la dreta i sobre el torrent en que baixa per l’altre banda la llarga carena de la Processó dels Monjos
Miranda de la Mamella4271.0504019424604900La roca de la Miranda de la Mamella està unida amb la Mamelleta, per un estret collet, a la vessant sud. Forma part del grup de la Processó dels Monjos.
Punxó de  la Pau i Justícias/n8314017214604646Agulla esvelta i solitària situada a la dreta del torrent dels Llorers i al final d’una carena que s’inicia a al Triple. Una mica més amunt hi ha té l’agulla dels Col·leccionistes.
Roca de la Cantelluda4779034018684604572Roca situada al costat est de la roca la Presidenta.
Roca de la Filla Alta de la Presidenta4688464017884604588És una roca situada en la carena que comença a la roca de la Cantelluda i que va paral·lela al marge esquerra del torrent dels Llorers. Està per sota de la Presidenta pel seu costat oest i quasi adossada a ella. Entre la Filla Alta i la Filla Baixa hi ha un petit promontori que es coneix com el Gendre.
Roca de la Filla Baixa de la Presidenta4798014017404604594És una roca situada al final de la carena que comença a la roca de la Cantelluda i que va paral·lela al marge esquerra del torrent dels Llorers. Aquesta agulla forma un collet amb la cota 479A.
Roca de la Presidenta4788874018084604579Es la més destacable d’aquesta carena descendent que limita a l’est de la Plantació. Té unes parets sud impressionants. Es troba sota la roca de la Cantalluda.
Roca de l’Esquerdas/n8364017214604494Gran roca situada més avall de la roca del Rellotge i una mica més gran que aquesta. En la classificació d’en Josep Barberà està situada en la secció de Sant Pere. En el nostre cas la hem incorporat a la secció de la Plantació.
Roca de Sant Cugat4359734018774604740És la roca més gran de tota la Plantació. Té un cos voluminós. Es troba sota mateix de l’agulla Jaume Mata.
Roca del Divendres Sant4679504017634604856Roca situada entre el Barretet i el Porró i envoltada per agulles, a dret i esquerra.
Roca del Porró4699404017584604788Pujant des de la roca dels Col·leccionistes, es passa per entre aquesta i una altra roca que hi ha a l’est de la carena i que no està catalogada com a cota,
Roca del Rellotges/n8544017494604507Aquesta roca està situada al costat del camí de Sant Joan a la Plantació. Està un mica més al nord de la roca de l’Esquerda. S’ha inclòs en aquesta secció tot i que en Josep Barberà la situa en la secció de Sant Pere.
Roca dels Col·leccionistes472-472A9124017954604728Des del peu de la cota 436 hom veu la roca dels Col·leccionistes a la seva dreta. És una agulla que té dos cims.
Roques de sota el Rellotges/n8334017704604539Són dues roques situades per sota la roca del Rellotge en direcció a la Filla Baixada la Presidenta. En la classificació d’en Josep Barberà aquestes roques estaven a la secció de Sant Pere.
Roques sota el Rellotges/n8334017364604533Són dues roques situades per sota la roca del Rellotge en direcció a la Filla Baixada la Presidenta. En la classificació d'en Josep Barberà aquestes roques estaven a la secció de Sant Pere.
Cota 4164161.0554020484604929Són tres roques que formen una curta cadena la peu de la Gorra Fríga. La cota 418 es troba al peu del caminet que contorneja la Gorra Frígia. És una roca petita i vertical, d’uns sis metres d’altura. Baixant la carena en direcció oest hom troba la cota 416, unida a la 418 pel coll. Per sota està al costat de la cota 417. Aquesta cota actualment es coneix amb el nom de Miranda del Sentinella. La tercera cota és la que es troba més avall de la carena i que fa coll amb la cota 416.
Cota 417 (Miranda del Sentinella)4171.0424020054604949Són tres roques que formen una curta cadena la peu de la Gorra Fríga. La cota 418 es troba al peu del caminet que contorneja la Gorra Frígia. És una roca petita i vertical, d’uns sis metres d’altura. Baixant la carena en direcció oest hom troba la cota 416, unida a la 418 pel coll. Per sota està al costat de la cota 417. Aquesta cota actualment es coneix amb el nom de Miranda del Sentinella. La tercera cota és la que es troba més avall de la carena i que fa coll amb la cota 416.
Cota 4184181.0584020564604900Són tres roques que formen una curta cadena la peu de la Gorra Fríga. La cota 418 es troba al peu del caminet que contorneja la Gorra Frígia. És una roca petita i vertical, d’uns sis metres d’altura. Baixant la carena en direcció oest hom troba la cota 416, unida a la 418 pel coll. Per sota està al costat de la cota 417. Aquesta cota actualment es coneix amb el nom de Miranda del Sentinella. La tercera cota és la que es troba més avall de la carena i que fa coll amb la cota 416.
Cota 4194191.0534020404604901Seguint el camí que passa al peu de la cota 418, es va a parar a la 419. Constitueix l’inici de la carena que descendeix cap a l’O. i en la qual es troben les roques de la Processó deis Monjos.
Cota 4204201.0584020104604891Es una petita roca que resta unida a la 421
Processó dels Monos – Cota 4214211.0544019824604884Petita agulla propera al torrent dels Llorers i veïna de la Mamella i de la Doble. A la seva vessant oest forma un petit collet amb la 433. Forma part també de la carena de la Processó dels Monjos En Josep Barberà indica que en el plànol d’en Semir no hi està indicada però si en el seu nomenclàtor.
Processó dels Monjos – Cota 4224221.0554019704604887És la roca més al nord de la Processó dels Monjos. Està formada per dos cims. La cota 421 està unida per un coll amb la cota 420. Per la cara sud estan separades de la Mamella i la Doble per una petita canal.
La Doble – Cota 4234231.0424019804604856És una gran roca a la part nord del torrent dels Llorers i és l’inici d’una llarga carena que baixa cap al sud. Aquesta carena ha estat anomenada com la Procesó dels Monjos. Aquesta roca té dues puntes, la 423 al nord i la 424 al sud. La primera punta. Dóna la impressió que estigui formada per dues puntes, semblant a una gran gepa de camell.
Cota 424A424A9864019484604782Petita agulla propera al torrent dels Llorers i veïna de la Mamella i de la Doble. A la seva vessant oest forma un petit collet amb la 433. Forma part també de la carena de la Processó dels Monjos En Josep Barberà indica que en el plànol d’en Semir no hi està indicada però si en el seu nomenclàtor.
La Doble – cota 4244241.0414019674604824És una gran roca a la part nord del torrent dels Llorers i és l’inici d’una llarga carena que baixa cap al sud. Aquesta carena ha estat anomenada com la Procesó dels Monjos. Aquesta roca té dues puntes, la 423 al nord i la 424 al sud. La primera punta. Dóna la impressió que estigui formada per dues puntes, semblant a una gran gepa de camell.
Cota 4284281.0444019524604898La roca de la Miranda de la Mamella està unida amb la Mamelleta, per un estret collet, a la vessant sud. Forma part del grup de la Processó dels Monjos.
Cota 4294291.0004018864604904Petita roca situada a la vessant nord-est de la Triple.
La Triple – Cota 4304301.0114018884604892Són tres agulles adossades, la central és la més alta i més grossa. Aquesta roca forma part de les roques de la Processó dels Monjos i per anar-hi cal agafar la mateixa canal que davalla des de la roca de la Miranda a la Mamella, vers el torrent de l’Artiga Alta. Des de la Triple neix una petita carena que davalla cap al sud on, al seu extrem es troba l’agulla dels Col·leccionistes i sota d’ella el Punxó. Aquesta cadena té a l’est un petit torrent que la separa de la Processó dels Monjos.
La Triple – Cota 4314311.0164018824604883Són tres agulles adossades, la central és la més alta i més grossa. Aquesta roca forma part de les roques de la Processó dels Monjos i per anar-hi cal agafar la mateixa canal que davalla des de la roca de la Miranda a la Mamella, vers el torrent de l’Artiga Alta. Des de la Triple neix una petita carena que davalla cap al sud on, al seu extrem es troba l’agulla dels Col·leccionistes i sota d’ella el Punxó. Aquesta cadena té a l’est un petit torrent que la separa de la Processó dels Monjos.
La Triple – Cota 4324321.0014018644604865Són tres agulles adossades, la central és la més alta i més grossa. Aquesta roca forma part de les roques de la Processó dels Monjos i per anar-hi cal agafar la mateixa canal que davalla des de la roca de la Miranda a la Mamella, vers el torrent de l’Artiga Alta. Des de la Triple neix una petita carena que davalla cap al sud on, al seu extrem es troba l’agulla dels Col·leccionistes i sota d’ella el Punxó. Aquesta cadena té a l’est un petit torrent que la separa de la Processó dels Monjos.
Cota 4334339854019094604784Davallant per la carena de la Processó dels Monjos per sota de la Doble, fent coll amb la cota 424A i al capdamunt de l’agulla Jaume Mata.
Cota 436 (Roca de Sant Martí)4369184018494604717Darrera roca per la part sud del que es coneix com la Processó dels Monjos. Està per sota de la roca de Sant Cugat (435) i fa coll amb ell. Actualment se la coneix com la Roca de Sant Martí. La seva cara esta està abocada al torrent dels Llorers.
Cota 4474479964018894604919És una de les roques més al nord de la Plantació. Es veïna de la Megui, al nord, i de la cota 429 al sud. Es troba pràcticament abocada al barranc, capçalera del torrent de l’Artiga Alta, que la separa del Rava i la Campana.
Cota 4504509654018284604900Son dues roques que es troben entre l’agulla Torres Homet (cota 449) i l’agulla de la Plantació. La cota 450 està al costat de l’agulla Torres Homet i la 451 al costat de l’agulla de la Plantació.
Cota 4514519514018174604914Son dues roques que es troben entre l’agulla Torres Homet (cota 449) i l’agulla de la Plantació. La cota 450 està al costat de l’agulla Torres Homet i la 451 al costat de l’agulla de la Plantació.
Cota 4534509834018344604869Es un petit serrat paral·lel al que es troba en la part superior de la Plantació que va des de l’agulla de la Plantació fins a la Torres Homet. La cota 455 està a l’oest del Barretet; la cota 454 està entre la 455 i la 453; i aquesta última està a l’oest de la Triple i sota de la Torres Homet.
Cota 4544559734018234604877Es un petit serrat paral·lel al que es troba en la part superior de la Plantació que va des de l’agulla de la Plantació fins a la Torres Homet. La cota 455 està a l’oest del Barretet; la cota 454 està entre la 455 i la 453; i aquesta última està a l’oest de la Triple i sota de la Torres Homet.
Cota 4554559644018064604880Es un petit serrat paral·lel al que es troba en la part superior de la Plantació que va des de l’agulla de la Plantació fins a la Torres Homet. La cota 455 està a l’oest del Barretet; la cota 454 està entre la 455 i la 453; i aquesta última està a l’oest de la Triple i sota de la Torres Homet.
Cota 471 (Els Estalvis del Porró)4719104017344604762Es troba sobre i a l’esquerra de la dels Col·leccionistes i sota la roca del Porró. És una roca que té aspecte de flam per la seva àmplia base. Tot i que en Josep Barberà no li dóna cap nom actualment es coneix amb el nom d’Estalvis del Porró.




 

Tornar a Agulles