Secció XXX Santa Cova

Aquesta secció formació part de la Regió 5 - Les Magdalenes. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el cim de l’agulla, fins i tot pot aparèixer en una posició lleugerament tangencial. Aquest fenomen pot reproduir-se segons quins siguin els mapes fets servir de referència. El text descriptiu de cada agulla s’ha redactat a partir de les notes de Josep Barberà en el seu llibre Montserrat pam a pam. 

 


  

UTM ETRS89


 
NOM AGULLAALTITUDNº SEMIRXY
Agulla de la Creu6214884035124604954És la darrera roca de la carena iniciada al mirador de Sant Miquel i deu al seu nom a la creu que hi ha el camí de la Santa Cova que correspon al cinquè Misteri de Dolor, (la Crucifixió de Jesús). Aquesta roca es compon de dues, la cota 488 és pròpiament l’agulla de la Creu i cota 489 és anomenada agulla Baixa. Llinda amb la roca del Pallasso.
Agulla del Germà Paulí6204974035974604774Està situada en el camí de la Santa Cova, passada a l’agulla de la Creu. Havia estat anomenada també agulla dels Badocs i algun butlletí dels anys quaranta del segle passat li donava el nom d’agulla de la Cova. Aquest darrer nom, però, correspon, segons el plànol de Semir, a la cota 496, que es troba dalt de la carena de la Santa Cova.
Alta Tensión859s/n4030434604972Roca a l'est de la Granota
El Cargolet881s/n4030214604974Espoló marcat al costat de la Granota i per sota de l'espoló d'en Rcihard en una carena de roques que davallen al damunt del camí de Sant Miquel
Roca del Pallaso6324874035104604932Està en la mateixa carena on hi han les roques de les Tres Torres en direcció a l’agulla de la Creu o nord-est. Al peu d’aquesta roca hi ha el primer misteri de Glòria (la Resurrecció de Jesús) del Rosari Monumental de Montserrat. Obra de l’arquitecte Antoni Gaudí i dels escultors Josep Llimona (Crist ressuscitat) i Dionís Renart (Les Tres Maries) (1903-1916)
Esperó d’en Richard891s/n4030164604988Espoló de grans parets verticals al damunt de la Granota i veïna de l'espoló anomenat el Cargolet
La Granota8864924030294605015Queda sota la cota 493, baixant la mateixa carena
Roca de la Vomitada584s/n4034304604993En el camí del Monestir a la Santa Cova i abans d’arribar al cinquè Misteri de Dolor (la Crucifixió de Jesús, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l’escultor Josep Llimona) baixa una carena que acaba pròpiament en el camí esmentat i, precisament tocant en aquest camí, hi ha la roca de la Vomitada.
Miranda de Sant Miquel7794824035054604774La Miranda es un bell mirador sobre la vessant del Llobregat
Roca de la Cova6354964036454604679Es el punt més alt de la carena que baixa directament a la capella de la Santa Cova
Roques de les Tres Torres669484-485-4864035034604867Son unes roques, anomenades també l’Olla, que es troben al capdamunt de la carena de l’agulla de la Creu. És una carena que baixa paral·lela a la de la Vomitada. Al peu de la roca 485 es troba el segon misteri de Glòria (l’Ascensió de Jesús) del Rosari Monumental de Montserrat. Aquest misteri es obra de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i de l’escultor Josep Reynés (1903).
Roques de les Tres Torres – I6444864035094604900Son unes roques, anomenades també l’Olla, que es troben al capdamunt de la carena de l’agulla de la Creu. És una carena que baixa paral·lela a la de la Vomitada. Al peu de la roca 485 es troba el segon misteri de Glòria (l’Ascensió de Jesús) del Rosari Monumental de Montserrat. Aquest misteri es obra de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i de l’escultor Josep Reynés (1903).
Roques de les Tres Torres – II6464854035064604888Son unes roques, anomenades també l’Olla, que es troben al capdamunt de la carena de l’agulla de la Creu. És una carena que baixa paral·lela a la de la Vomitada. Al peu de la roca 485 es troba el segon misteri de Glòria (l’Ascensió de Jesús) del Rosari Monumental de Montserrat. Aquest misteri es obra de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i de l’escultor Josep Reynés (1903).
Torre de Sant Miquel7524834035034604816Està al costat de la Miranda de Sant Miquel.
Agulla de la Creu – cota 4896034894035124604965És l'agulla més baixa i propera al cinquè Misteri de Dolor
Cota 493 (Carena de la dreta del Funicular)9274934029574604966Des del Pla de les Taràntules s’agafa una carena que baixa per la part dreta de la via del funicular de Sant Joan. Caminant es troben vàries roques i a continuació es troba seguidament la roca 493.
Cota 494 (Carena de la dreta del Funicular)8764944030294605023Es la roca que dona fi a la carena que s’ha iniciat al Pla de les Taràntules i que baixa a la dreta del funicular de Sant Joan. Queda per sota la de la roca de la Granota.
Roca de la Llicència o de l'Àngel9044032764604632Es tracta d’un bloc grandiós que sembla desprès d’alguna cinglera i que es troba a l’esquerra del camí que va del Monestir a l’ermita de Sant Miquel. No cal confondre amb una altra roca amb el mateix nom que es troba en el camí de Sta. Cecília al Monestir. Una altre roca anomenada avui del Pilot, situada en el torrent de la Coma d’en Pastor, havia estat anomenada també com a roca de l’Àngel.
Roca de l'ÀviaÉs una gran roca gaire bé enclastada a la cinglera.
Roca de fra Garí9544030744605040És una roca que es troba propera a l’anomenada cova de Fra Garí en direcció est.
El GosAquesta agulla es troba sota la Santa Cova.
Miranda del MonestirEs un bloc on hi ha una gran plataforma penjada amb vista magna del Monestir.
       
Tornar a Agulles