Aquesta secció formació part de la Regió 5 - Les Magdalenes. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el cim de l’agulla, fins i tot pot aparèixer en una posició lleugerament tangencial. Aquest fenomen pot reproduir-se segons quins siguin els mapes fets servir de referència. El text descriptiu de cada agulla s’ha redactat a partir de les notes de Josep Barberà en el seu llibre Montserrat pam a pam.
| UTM ETRS89 | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| NOM AGULLA | ALTITUD | Nº SEMIR | X | Y | |
| Agulla de la Creu | 621 | 488 | 403512 | 4604954 | És la darrera roca de la carena iniciada al mirador de Sant Miquel i deu al seu nom a la creu que hi ha el camí de la Santa Cova que correspon al cinquè Misteri de Dolor, (la Crucifixió de Jesús). Aquesta roca es compon de dues, la cota 488 és pròpiament l’agulla de la Creu i cota 489 és anomenada agulla Baixa. Llinda amb la roca del Pallasso. |
| Agulla del Germà Paulí | 620 | 497 | 403597 | 4604774 | Està situada en el camí de la Santa Cova, passada a l’agulla de la Creu. Havia estat anomenada també agulla dels Badocs i algun butlletí dels anys quaranta del segle passat li donava el nom d’agulla de la Cova. Aquest darrer nom, però, correspon, segons el plànol de Semir, a la cota 496, que es troba dalt de la carena de la Santa Cova. |
| Alta Tensión | 859 | s/n | 403043 | 4604972 | Roca a l'est de la Granota |
| El Cargolet | 881 | s/n | 403021 | 4604974 | Espoló marcat al costat de la Granota i per sota de l'espoló d'en Rcihard en una carena de roques que davallen al damunt del camí de Sant Miquel |
| Roca del Pallaso | 632 | 487 | 403510 | 4604932 | Està en la mateixa carena on hi han les roques de les Tres Torres en direcció a l’agulla de la Creu o nord-est. Al peu d’aquesta roca hi ha el primer misteri de Glòria (la Resurrecció de Jesús) del Rosari Monumental de Montserrat. Obra de l’arquitecte Antoni Gaudí i dels escultors Josep Llimona (Crist ressuscitat) i Dionís Renart (Les Tres Maries) (1903-1916) |
| Esperó d’en Richard | 891 | s/n | 403016 | 4604988 | Espoló de grans parets verticals al damunt de la Granota i veïna de l'espoló anomenat el Cargolet |
| La Granota | 886 | 492 | 403029 | 4605015 | Queda sota la cota 493, baixant la mateixa carena |
| Roca de la Vomitada | 584 | s/n | 403430 | 4604993 | En el camí del Monestir a la Santa Cova i abans d’arribar al cinquè Misteri de Dolor (la Crucifixió de Jesús, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l’escultor Josep Llimona) baixa una carena que acaba pròpiament en el camí esmentat i, precisament tocant en aquest camí, hi ha la roca de la Vomitada. |
| Miranda de Sant Miquel | 779 | 482 | 403505 | 4604774 | La Miranda es un bell mirador sobre la vessant del Llobregat |
| Roca de la Cova | 635 | 496 | 403645 | 4604679 | Es el punt més alt de la carena que baixa directament a la capella de la Santa Cova |
| Roques de les Tres Torres | 669 | 484-485-486 | 403503 | 4604867 | Son unes roques, anomenades també l’Olla, que es troben al capdamunt de la carena de l’agulla de la Creu. És una carena que baixa paral·lela a la de la Vomitada. Al peu de la roca 485 es troba el segon misteri de Glòria (l’Ascensió de Jesús) del Rosari Monumental de Montserrat. Aquest misteri es obra de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i de l’escultor Josep Reynés (1903). |
| Roques de les Tres Torres – I | 644 | 486 | 403509 | 4604900 | Son unes roques, anomenades també l’Olla, que es troben al capdamunt de la carena de l’agulla de la Creu. És una carena que baixa paral·lela a la de la Vomitada. Al peu de la roca 485 es troba el segon misteri de Glòria (l’Ascensió de Jesús) del Rosari Monumental de Montserrat. Aquest misteri es obra de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i de l’escultor Josep Reynés (1903). |
| Roques de les Tres Torres – II | 646 | 485 | 403506 | 4604888 | Son unes roques, anomenades també l’Olla, que es troben al capdamunt de la carena de l’agulla de la Creu. És una carena que baixa paral·lela a la de la Vomitada. Al peu de la roca 485 es troba el segon misteri de Glòria (l’Ascensió de Jesús) del Rosari Monumental de Montserrat. Aquest misteri es obra de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i de l’escultor Josep Reynés (1903). |
| Torre de Sant Miquel | 752 | 483 | 403503 | 4604816 | Està al costat de la Miranda de Sant Miquel. |
| Agulla de la Creu – cota 489 | 603 | 489 | 403512 | 4604965 | És l'agulla més baixa i propera al cinquè Misteri de Dolor |
| Cota 493 (Carena de la dreta del Funicular) | 927 | 493 | 402957 | 4604966 | Des del Pla de les Taràntules s’agafa una carena que baixa per la part dreta de la via del funicular de Sant Joan. Caminant es troben vàries roques i a continuació es troba seguidament la roca 493. |
| Cota 494 (Carena de la dreta del Funicular) | 876 | 494 | 403029 | 4605023 | Es la roca que dona fi a la carena que s’ha iniciat al Pla de les Taràntules i que baixa a la dreta del funicular de Sant Joan. Queda per sota la de la roca de la Granota. |
| Roca de la Llicència o de l'Àngel | 904 | 403276 | 4604632 | Es tracta d’un bloc grandiós que sembla desprès d’alguna cinglera i que es troba a l’esquerra del camí que va del Monestir a l’ermita de Sant Miquel. No cal confondre amb una altra roca amb el mateix nom que es troba en el camí de Sta. Cecília al Monestir. Una altre roca anomenada avui del Pilot, situada en el torrent de la Coma d’en Pastor, havia estat anomenada també com a roca de l’Àngel. | |
| Roca de l'Àvia | 494 | 403754 | 4604767 | És una gran roca gaire bé enclastada a la cinglera. | |
| Roca de fra Garí | 954 | 403074 | 4605040 | És una roca que es troba propera a l’anomenada cova de Fra Garí en direcció est. | |
| El Gos | 535 | 403693 | 4604828 | En la cruïlla del camí de la Santa Cova i el camí de la Fita surt un senderó que permet arribar a la Miranda del Monestir. Des d'ella es pot baixar a aquesta roca amb un curt ràpel | |
| Miranda del Monestir | Davant de l'agulla del germà Paulí hi ha una carena descendent al final de la qual hi ha un morro rocós al final del qual hi ha una gran plataforma penjada amb vista magna del Monestir. | ||||
