Les roques montserratines són pudingues, conegudes popularment com pinyoles. És un conglomerat molt dur de còdols i sorres unides per un ciment de carbonat càlcic molt resistent als fenòmens erosius. Però, lentament, l’aigua va dissolent aquest ciment en el punts on és més feble. Les agulles són un resultat clar d’aquest fenomen, però també les nombroses coves i avencs del massís. En algunes regions de la muntanya, entre el sòlid conglomerat es troben importants capes d’argiles. Aquestes es desgasten molt més ràpidament que les pudingues. Aquest desgast natural és el causant de les freqüents esllavissades o despreniments que pateix de tant en tant la muntanya de Montserrat. Per tot això es considera que Montserrat és una muntanya viva.
Per conèixer millor el desenvolupament geològic de la muntanya de Montserrat recomano la lectura del següent text explicatiu que formava part de l’exposició Montserrat és organitzada pel Patronat del Muntanya de Montserrat.
Poden consultar-se també els següents documents:
Geologia de Montserrat – Albert Martínez Rius, article d’Albert Martínez Rius publicat a la revista Muntanya nº 864 -2006
Montserrat zona geografica – Maestro i Poch treball científic d’Eudald Maestro i Joan Poch Serra
Identificación y análisis de corrientes de derrubios tesina de Daniel Soriano
Estudi Geològich sobre la Montanya de Montserrat del canonge Jaume Almera Comas