Zona 2. Vessant Est
La part est del massís, des del punt de vista hidrogràfic, es tracta d’una àmplia zona que recull tots els torrents de la part oriental de la muntanya compresa entre el nucli urbà de Monistrol de Montserrat fins les proximitats de la serra del Cap de les Canals. De nord a sud es troben varis torrents que tenen en comú que desguassen directament al riu Llobregat i, per lo general, són unitats individualitzades amb pocs torrents secundaris.
Sistema hidrològic del massís de Montserrat. Zona 2
El primer dels torrents d’aquesta zona és el torrent del Tortuguer el qual recull les aigües de dos torrents que neixen a la cara nord del massís per sota la carretera de can Maçana al monestir de Santa Maria: el torrent de l’Alba i el torrent del Piteu. Aquest darrer és el resultat de la unió de dos torrents. Un d’aquest és el torrent de les Coves de Santa Cecília que té la seva capçalera en les proximitats del monestir de Santa Cecília. L’altre torrent és de curt recorregut i s’origina en el revolt de la Ferradura conegut actualment com de la Paella en la carretera del monestir de Santa Maria a Monistrol de Montserrat. La integració d’aquests dos darrers torrents origina el torrent del Piteu que transcorre entre les Soleies de la Calzina, al nord, i la carena del Piteu al sud. Posteriorment aquest torrent rep, per l’esquerra, les aigües del torrent de l’Alba formant el torrent del Tortuguer que mena les aigües al riu Llobregat.
Un altre torrent característic d’aquesta zona, situat al sud de l’anterior, és el torrent de l’Escometes. Aquest torrent transcorre en bona part entre la carena del Piteu, al nord, i la carena del Pinyó, al sud. La capçalera d’aquest torrent està en la Font dels Monjos situada al costat de la carretera de Monistrol de Montserrat al monestir de Santa Maria. Al nivell de la capçalera es recullen les aigües que provenen de la cara nord del massis a través del canal del Moro. El torrent de les Escometes rep poques aigües de torrents o barrancs i, en les proximitats del polígon industrial de can Prat es transforma en el torrent del Salt que desguassa al riu Llobregat.
Més al sud de l’anterior hi ha el torrent de les Guilleumes. Aquest torrent neix de la unió de dos torrents: el torrent del Cavall Bernat i el torrent del Balaguer que s’origina als peus del serrat de les Barretines. El torrent de les Guilleumes baixa ràpidament en direcció est rebent diversos torrents menors abans d’abocar les aigües al riu Llobregat. Un d’aquests torrents és de força longitud que té la capçalera en la canal del Pou del Gat als peus del serrat del Vent en la cara nord del massís. El torrent de les Guilleumes baixa cap a Monistrol de Montserrat i, abans d’estar canalitzat, rep per la dreta les aigües del torrent de Coll Cabiró que neix en el coll del mateix nom.
El següent torrent és el petit torrent de la Valentina que s’origina en la vessant est del coll de Cabiró. El següent torrent és el torrent de l’Escuder que és el resultat de la unió del torrent de la font del Boix i el torrent de la Maçanera que es forma als peus de la carretera de Monistrol de Montserrat al monestir de Santa Maria en l’espai reservat actualment per l’aparcament de cotxes en l’indret conegut com la Maçanera. Més al sud es troba el torrent del Soldat que neix al peu de la drecera dels Tres Quarts i baixa ràpidament en forma de barranc cap al riu Llobregat. El següent torrent és el torrent de l’Erola que té la capçalera en les proximitats de la cruïlla del camí dels Tres Quarts amb el camí de les Canals. El torrent baixa ràpidament al riu Llobregat.
Més al sud de l’anterior torrent hi ha un petit barranc que neix al peu del camí de les Aigües. El darrer torrent d’aquest part és el torrent de Mullapans que es forma en les proximitats del Tossal de Mullapans recollint les aigües de petits torrents que transcorren al peu de la Plaça dels Aspòstols del monestir de Santa Maria.
El següent torrent és el més llarg i destacat de tots el massís de Montserrat: el torrent de la Vall Mala o torrent de Santa Maria. Aquest torrent és esmentat en moltes cròniques i en totes les descripcions físiques de la muntanya. Té el seu origen entre el cim de Sant Jeroni i el turó del Moro o el Montcau. Tot seguit pren la direcció est i part del seu buc es emprat com a camí per anar a Sant Jeroni des del monestir de Santa Maria. La capçalera d’aquest torrent fou utilitzada anys enrere per captar aigua per abastir el santuari. En el seu primer tram, el torrent de la Vall Mala o de Santa Maria rep pocs barrancs o torrents secundaris. Quan passa a prop del Pla dels Ocells comencen a aparèixer aportacions de torrents secundaris i seguidament el torrent s’engorja i no abandona aquesta característica fins arribar al monestir de Santa Maria. En aquest indret el torrent està canalitzat per evitar la repetició de la catàstrofe dels aiguats de la nit del 9 al 10 de juny de l’any 2000. Un cop passat l’àmbit urbà del monestir el torrent torna a sortir a la superfície després de l’estació del Cremallera. Tot seguit el torrent pren una forta baixada fins el riu Llobregat. L’aeri de Montserrat circula en la vertical d’aquest tram final del torrent. En aquesta part final el torrent rep les aportacions de petits torrents.
El següent torrent d’aquesta zona és el torrent de les Àligues que s’origina a partir de la canal de Sant Miquel a l’indret anomenat la Bassa de Sant Miquel. Més al sud existeix el torrent de les canals d’en Pla. Es tracta d’un torrent que sorgeix de la unió de diversos torrents que es troben al peu del camí de la Santa Cova al camí de la Quadra de Sant Miquel. El proper torrent més al sud és el torrent de l’Esllavissada. Es tracta d’un petit torrent originat al peu del Cap de les Canals i que baixa a desguassar al riu Llobregat. El darrer torrent d’aquesta part té els seus orígens en les darreres elevacions del serrat del Cap de les Canals i, després d’un petit recorregut aboca les aigües al riu Llobregat.
Hidrologia de la Zona 2 del massís de Montserrat