1

Zona 4. Vessant Oest i Sud-Oest

Tots els torrents de la part sud-oest i sud del massís provinents de les altes agulles que formen la seva part nord baixen cap a la plana entre els municipis del Bruc i Collbató. Allí van confluint progressivament per integrar-se, a la zona de Can Dalmases en el municipi de Collbató, en la riera de Can Dalmases. Els torrents de la part sud-est neixen en unes zones altes del massís però no tan escarpades i abruptes que les anteriors i baixen per integrar-se en el torrent de la Salut que desguassa ràpidament al riu Llobregat  a prop del Cairat al costat de Ca n’Astruc.

En la cara sud de les altes agulles que formen l’escarpada paret nord del massís existeixen vàries canals que s’agrupen per originar alguns torrents que davallen cap a la part sud del massís. Les canals d’aquesta part de la muntanya s’originen a partir de les diaclases que han originat la singular morfologia d’aquesta muntanya. El primer torrent important d’aquesta regió és el Torrent dels Cirerersel qual comença als peus del coll de les Agulles en la Canal Ampla. A mesura que aquest torrent baixa recull les aigües vàries torrenteres i canals. Els més rellevants són la canal que neix als peus de la Boteruda del Gra i es defineix entre la Corona de la Reina i l’Ou de Colom. La següent canal, en direcció est, neix als peus de l’agulla dels Ossos i passa en els seus inicis entre les Bessones i l’agulla dels Set. La següent canal surt al peu de la Roca de les Heures i passa al costat de la Miranda de les Boïgues. La següent canal es forma al peu de les agulles la Peluda i el Sol Ponen i corre paral·lel a les agulles que integren el conjunt de la Portella. Amb totes les aigües d’aquestes canals el Torrent dels Cirerers s’enforteixen i progressa al peu dels Pallers. Des d’allí avança cap al Xincarró i tot seguit al serrat de les Arnes on dóna origen al Torrent del Porquer el qual a l’arribar al Clot del Tambor conflueix amb altres torrents.

 

Sietma hidrologia zona 4 i 3

Sistema hidrològic del massís de Montserrat. En primer terme la Zona 3 i al seu darrera la Zona 4

Un altre torrent d’aquesta regió és el torrent del Clot dels Cargols. Aquest neix al peu del camí de la Portella a coll de Port a prop del refugi Vicenç Barbé. Tot seguit pren la direcció sud-est eentre boscos i petits engorjaments o zones rocoses. El torrent baixa al peu de la Miranda de les Agulles i va a buscar a la Desdentegada des de la seva proximitat baixa en direcció a la font de’n Xebret i des d’allí s’orienta cap al clot del Tambor per formar la capçalera del torrent del Tambor.

El següent torrent és el torrent del Clot del Trago que neix entorn de l’agulla Amagada des d’on baixa i després de rebre varies escorrenties de torrents secundaris es troba amb el Torrent del Lloro abans que aquest s’uneixi al Torrent de les Grutes al damunt de font d’en Xebret. El Torrent del Lloro neix als peus de l’agulla anomenada el Lloro que es troba en la paret del massís. Aquest torrent abans d’unir-se amb l’esmentat Torrent del Trago rep diverses aportacions de torrenteres entre les quals destaca la que prové de la zona de la Miranda del Príncep. Tot seguit pren una clara orientació sud. En aquest indret el torrent transcorre entre un espès bosc d’’alzines i s’engorja quan conflueix amb el clot del Trago.

Un altre torrent important d’aquesta zona és el Torrent de les Grutes.Aquest torrent neix de les aportacions de varis torrenteres existents en la zona del coll de Port entre les quals destaca la Canal dels Cirers (terme que vol dir cirerers). El torrent de les Grutes  queda encaixonat al peu de la serra de les Saleres orientant-se en direcció sud-oest anant pel fons d’un espectacular bosc d’alzines, boixos i aurons. En el seu trajecte passa al costat de la denominada estació d’Assarriar. Gran balma on antigament es carregàven les mules per traginar el carbó. Al peu de la serra de les Saleres, i abans de trobar-se amb els altres torrents que formaran el Torrent del Tambor,es troba amb el torrent de la Coma Alta. Aquest torrent neix al peu de la Vella i del coll de les Come i cirucla encaixonat entre la serra de les Saleres i la serra del Cabrit. Tots els darrers torrents conflueixen a les proximitats de la font d’en Xebret.Des d’aquest indret les aigües circulen unides en el Torrent del Tambor.

Aquest torrent, després de l’agulla del Castell i de la roca del Tambor s’encaixona per desembocar en l’indret anomenat Clot del Tambor. Just abans rep per l’esquerra les aigües del torrent del Clot del Boixar. Aquest torrent prové de la regió dels Ecos i serà tractat al parlar d’ella.La confluència de varis torrents en el clot ha donat a aquest indret un aspecte singular causat per la gran quantitat de còdols acumulats. Després d’aquest clot el torrent continua baixant buscat la plana i forma el torrent del Castell el qual, un tram més avall, ja es coneix com a torrent de les Comes. A l’inici d’aques torrent es reben les aigües d’un altre torrent, el torrent de l’Estevet,  que s’origina en una altre regió, la del Faraó.

Anant més a l’est el següent gran torrent és el torrent del Migida el qual s’origina al Portell del Migdia i després d’un llarg recorregut que pren la direcció sud-oest acabarà confluint amb les aigües del torrent del Bassal dels Gats a l’alçada de l’indret conegut com la Socarrada per sota de la massia de can Jorba. Posteriorment el torrent segueix cap a la plana fins arribar a la riera de Can Dalmases però, abans de desguassar-hi, rep l’aportació del torrent de can Migrat. El torrent del Migdia és molt visible des de molts indrets ja que es percep com un solc que divideix verticlament la muntanya en dues parts. La capçalera d’aquest torrent està als peus de les roques i agulles que formen les Talaies. El torrent del Migdia es continua en la vessant nord per la canal de la Font de la Llum. Un tram d’aquest torrent se’l coneix amb el nom del Joc de l’Oca força conegut pels amants de baixar canals per les seves dificultats.

Anant cap a l’est el següent torrent és el torrent del Bassal dels Gats originat a sota del coll de l’agulla Ajaguda. En alguns moments el buc del torrent coincideix amb el camí dels Francesos. Aquest torrent s’uneix amb el torrent del Migida al sud de la massia de can Jorba en l’indret anomenat la Socarrrada. El proper torrent cap a l’est és el torrent de la Maçana que neix de la confluència de varis torrents de la paret nord del serrat de la Vinya Nova. Aquest torrent, a Collbató se’l coneix amb el nom de torrent de Can Migrat.

A l’est del serrat de la Vinya Nova es troba el torrent del Pont. Aquest torrent sorgeix per la confluència de varis torrents; un d’ells és el torrent dels Bugaders que s’origina al peu del Camell de Sant Jeroni i avança cap al sud per ajuntar-se, per sota del vessant oest del serrat de la Roca Mala amb el torrent del Clot de Sa Jolida que té la capçalera al peu del Puntal de l’Albarda. Aquest torrent dóna origen a un enclotament d’aigua conegut amb el nom de Bassal de Sa Jolida. De la unió del torrent de Bugaders i el Clot de Sa Jolida neix el torrent del Pont el qual, tot seguit, rep les aigües del torrent de la Canal de l’Ermità Mort el qual es forma per la confluència de diversos torrents que neixen a l’indret de la balma de la Murdela. El camí del Pont durant un petit tram passa per dins del buc del torrent de la Canal de l’Ermità Mort. El torrent del Pont, després de rebre les aigües del torrent anterior presenta el característic pont resultat de la caiguda de diversos blocs de pedra. Després de l’indret anomenat el Pont rep pel seu marge esquerra el torrent de la canal de Pollegons. Tot seguit el torrent passa a prop de la casa de la Vinya Nova i després de creuar el camí de la Vinya Nova (el camí de Collbató a el Bruc) el torrent rep pel seu marge esquerra el torrent que sorgeix de la unió dels torrents de l’Artiga Alta i l’Artiga Baixa, i del Clot de la Mònica. Aquests dos torrents es troben a les dues vessants del serrat de l’Artiga, i s’originen als peus dels Pollegons i d’algunes de les agulles entorn a la Presidenta a la zona de la Plantació. Els dos torrents de l’Artiga conflueixen i tot seguit reben les aigües del torrent del Clot de la Mònica que sorgeix a la vessant est del serrat d’en Muntaner i que durant un tros transcorre encaixonat entre aquest serrat i el serrat de la Pastereta. Posteriorment, el clot de la Mònica s’integra, com s’ha dit abans, amb el torrent del Pont.

Més a l’est, i en la vessant oriental del serrat de la Pastereta hi arriba el torrent del Misser que té una capçalera molt ramificada en petits torrents del serrat de la Pastereta, de la zona de la Miranda de Sant Joan i la vessant sud del serrat del Penitent en les proximitats del Pou de la Costa Dreta. Aquest torrent, un cap canalitzat en la zones urbanes de la plana desguassa a la riera de can Dalmases.

El darrer torrent d’aquesta zona és el torrent dels Lladernsel qual té la capçalera en la vessant sud del serrat dels Penitent i ràpidament abandona la muntanya i després d’un petit recorregut urbà es dirigeix cap a la riera de can Dalmases.

Hidrologia cara oest i sud

Hidrologia de la vessant Oest i Sud-Oest