La font de les Albes és un dels recursos hídrics naturals conegut i aprofitat des d’antic. Es troba per sobre la carretera de can Maçana al Monestir de Santa Maria de Montserrat, coneguda com a BP-1103, poc abans del km. 5 (400626-4607098, UTM-ETRS89). La font no està a tocar de la carretera, sinó a uns 15 metres més amunt d’aquesta, situada al marge esquerre d’un torrent que té el seu origen al peu de l’agulla Lluís Estasen. Aquest torrent, passada la carretera conflueix amb altres per formar el torrent de la font del Llum. Per un petit corriol es pot arribar, no sense una certa dificultat, a la porta de la mina on hi ha la captació. Actualment, tota l’aigua està captada i conduïda a can Martorell.
En la descripció de l’itinerari XIV Monestir de Santa Maria a can Maçana del llibre Montserrat. Itineraris (Revista Montserratina, 1909) descriu que, passat el monestir de Santa Cecília “á l’esquerra (es veu) lo camí de la font del llum, y després á uns 650 metres en lo torrent del llum la font de les albes, y uns 400 metres més enllà, poch després d’haver passat lo kilòmetre 5, la font del bull, ara mateix en la carretera”.
La cartografia antiga reflecteix l’existència d’aquesta font, tot i que hi ha la particularitat de la variació en la seva posició. Per en Joan Cabeza (1909) la font està a sota de la carretera, mentre que per Ramon de Semir es troba per sobre.
Alguns expedients de la Diputació de Barcelona, a qui agreixo la facilitat de consulta dels arxius administratius, relacionats amb la gestió de la carretera permeten comprendre aquesta diferència en la situació de la font. Segons consta en un croquis que s’adjunta a una petició del pare Fulgenci Albareda, majordom del monestir de Santa Maria de Montserrat, el 10 de maig de 1929, per instal·lar un tub per conduir aigua de la font de les Albes al restaurant de Santa Cecília la font estava situat primer a sota la carretera de can Maçana, però en aquell moment ja estava situada per sobre, probablement on es troba avui.
Això explicaria que el mapa de Joan Cabeza (1909) situa la font per sota i el de Ramon de Semir (1949) per sobre de la carretera de can Maçana, entre aquests dos anys es produí un canvi d’ubicació de la font.
En el llibre “Ermites i fonts montserratines” escrit per Pere Bosquets (P.B.C., editorial Montblanc 1967), p.76 situa aquesta font en el grup de perdudes o inservibles i diu d’ella “està a uns sis-cents metres de la carretera, prop de Santa Cecília, al torrent de la font del Llum, però és conduïda a can Martorell” (p. 76).
