Llegint el llibre Ermites i fonts montserratines, editat pels Amics de Montserrat l’any 1967, vaig trobar que esmentava l’existència de la Font del coll de can Maçana. A la pàgina 74 de l’esmentat llibre es diu sobre aquesta font: “l’aigua s’arreplega en un toll, al marge inferior de la carretera, al mateix coll de can Maçana, en l’entroncament o bifurcació que va a Manresa. Està sota els primers metres de la carretera al Monestir, al començament del torrent del Fum. La petita bassa recull les filtracions i, llevat de grans secades, sempre hi ha més o menys quantitat d’aigua”. Amb en Marcel·lí Puigdellívol i l’Antoni Tejedor hem buscat aquesta font en el lloc on la situava el record que el primer en tenia d’ella. Segons la seva descripció, la font estava on indica el llibre dels Amics de Montserrat, i al seu costat, recordava, hi havia un pou.
Hem intentat trobar aquesta font, però només hem trobat evidències indirectes que suggereixen la seva presència per sota la carretera de can Maçana al Monestir de Santa Maria. En aquest indret hi ha alguna resta d’un caminoi que, amb alguna llaçada marginada per pedres, menava a un indret ple de grans rocs. Al costat s’han trobat dos impressionants murs, un construït per blocs grans de pedra, uns sobre altres, i un altre on el material estava revestit d’argamassa i rematat per una conducció d’aigua d’obra.
Una primera pensada fou que es tractava de la base de l’antic camí carreter de can Maçana al monestir de Montserrat, però aquesta opció no sembla massa sòlida perquè aquests murs estaven a una cota bastant per sota del coll de can Maçana, lloc d’intersecció de les carreteres del monestir amb la de El Bruc a Manresa. A més, la conducció d’aigua, situada a la part superior dels murs, fa suposar que es tractava d’una infraestructura associada a la font. És difícil precisar amb exactitud on estava la font perquè les successives obres de la carretera de can Maçana han abocat molta runa en aquest indret. No obstant això, es suggereix una possible localització propera on s’ha trobat la canalització d’aigua.
Sorprèn la total absència de referències a aquesta font en la cartografia montserratina antiga y moderna. Ningú l’esmenta. L’única menció a aquesta font es troba en un croquis d’obra del “Camino carretero provincial de casa Masana al monasterio de Montserrat” datat el 23 d’agost de 1869 on s’esmenta la seva localització. En altres projectes posteriors de reforma d’aquest camí-carreter per convertir-lo en carretera, no hi ha cap referència a aquesta font en els diferents documents preparatoris de l’obra. Probablement, perquè la font no estava en l’àmbit del camí carreter i no calia fer cap intervenció.
