A la guia Itinerari de la Muntanya de Montserrat, publicada l’any 1909 per la RevistaMontserratina, s’explica que en el trajecte que va des del monestir de Santa Maria cap a can Maçana per la carretera, poc després del quilòmetre 3 i un cop superada la font de les Bassetes, s’arriba a la font del Forat o de l’Oliver, la qual se situa “sota mateix la nova carretera”. El mapa de Joan Cabeza de 1909, complementari a aquesta publicació, es representa al costat del quilòmetre 3 la font de les Bassetes i a continuació d’aquesta la font del Forat o de l’Oliver dibuixada a tocar i a sota de la carretera. Aquesta mateixa localització es confirma posteriorment a la Guía de Montserrat editada pel Monestir de Montserrat l’any 1943, on s’indica que la font del Forat o de l’Oliver es troba per “debajo de la carretera” (p. 318).
Un fet significatiu d’aquestes referències és la identificació explícita del lloc mitjançant una doble denominació que vincula un element físic, com és un forat, amb el topònim de l’Oliver. Aquest darrer nom fa referència a un mas important del municipi de Marganell, situat avui dins l’àmbit del Parc Natural
La Guia de Montserrat de 1943 en descriure la carretera de Can Maçana al monestir de santa Maria de Montserrat comenta Pocs anys després, la cartografia de Ramon de Semir de 1949 va aportar dues novetats importants respecte a les fonts anteriors, ja que va anomenar l’indret simplement com a font de l’Oliver i en va situar l’emplaçament per sobre de la carretera, contradient les descripcions prèvies.
La cartografia de l’editorial Alpina ha mantingut una posició força ambigua respecte la localització precisa d’aquesta font. Fins l’any 1989 la font no figura en cap dels seus mapes, és precisament en l’edició d’aquest any quan s’introdueix la font d’Oliver situada per sota de la carretera, respectant així la ubicació històrica feta per Jon Cabeza vuit dècades abans. No obstant això, aquesta coherència inicial es trenca en les revisions posteriors: l’any 1996 la referència anterior desapareix i en el seu lloc s’hi troba la mentidera de l’Oliver, situada en la part superior de la carretera, pràcticament a tocar d’aquesta i desplaçada cap al torrent de can Oliver. Aquesta tendència es consolida en l’edició de 2009, on es manté la mentidera i s’afegeix una font del Forat situada a la vora del camí nou de l’Oliver, en un punt de confluència de diversos torrents. Finalment, la darrera actualització de l’any 2020 persisteix en aquesta dualitat, mantenint la separació física entre ambdues i perpetuant la divergència respecte a les fonts històriques de principis del segle XX, mentre que la cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya situa la font per sota la carretera, en el curs de l’anomenat torrent de l’Oliver.
La cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya situa la font per sota la carretera de can Maçana en el torrent que baixa entre la Pleta d’en Panxo i l’Enclusa, anomenat com a torrent de l’Oliver.
Davant d’aquesta discordança, sorgeix la pregunta de on es troben realment la font del Forat i la mentidera de l’Oliver.
Per aclarir-ho, s’ha consultat informació complementària en expedients administratius de la Diputació de Barcelona relacionats amb les obres per transformar l’antic camí carreter de can Maçana al monestir de Santa Maria de Montserrat guardats en el seu Arxiu General; s’han recollit testimonis de persones de Marganell, com Marcel·lí Puigdellívol; i s’ha explorat sobre el terreny el torrent de l’Oliver en la seva baixada des de la carena de Pujades travessant la carretera de can Maçana, treball fet en moments diferents per Jordi López Camps i Toni Tejedor, i Joan Vidal.
En un expedient d’obra guardat a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona hi ha un croquis de 1869, previ a les obres de construcció de la nova carretera de can Maçana al Monestir de Montserrat, on surt anotada la font del Forat, en aquest cas situada a la dreta de la carretera al kilòmetre 2,900. En un altre expedient d’obra de 1906 hi ha uns perfils relacionats amb la construcció i reforma de la carretera on s’indica la presència d’aquesta font associada a la construcció d’un baden. En aquest cas, la situació de la font està a l’esquerra de la carretera en direcció al monestir de Santa Maria de Montserrat.
La comparació entre el croquis i el perfil d’obra mostra un desplaçament de la ubicació de la font del Forat des de dalt de la carretera a la part baixa. Probablement la construcció de la nova carretera amb la incorporació d’un baden per superar el torrent de l’Oliver, deuria modificar l’estructura de l’antic camí-carreter i causà el desplaçament de la font del Forat al nou emplaçament a sota la carretera.
Actualment, la font del Forat es troba per sota de la calçada i s’hi accedeix per uns graons terrosos molt precaris situats darrere de la tanca de protecció, on encara són visibles els murs de l’antiga carretera. Més que una estructura de font convencional, s’hi observa un forat sota la calçada amb un canaló de mitja canya, una reixa de protecció i un tub de captació que s’uneix al de la font de les Bassetes, amb unes coordenades UTM ETRS89 de 398991-4607794.
Malgrat aquest emplaçament, sembla que es van conservar algunes surgències primitives a la part superior; en períodes de pluja intensa, l’aigua brolla d’un forat a la roca a tocar de la muntanya, un fet comprovat personalment i per Joan Vidal, i que coincideix amb els records de Marcel·lí Puigdellívol de les cases d’en Massacs. Aquesta situació en la part superior de la carretera coincideix amb el que alguns mapes anomenen com a mentidera de l’Oliver.
Les coordenades d’aquesta surgència de la mentidera de l’Oliver són UTM ETRS89 398977,4607783.
És evident que la toponímia convida a cercar un forat com a origen de l’aigua, però el problema rau en el fet que ambdues surgències hi estan associades: la superior funciona com una mentidera i la inferior és una captació dins d’un forat d’obra. Aquesta dualitat s’explica per les nombroses transformacions de l’indret causades per les obres a la carretera. Abans de les obres de transformació del camí carreter en carretera, segons un croquis de l’any 1869, la font es trobava per sobre la carretera però després de la construcció de la carretera la font captada passava a sota.
Aquest indret ha patit nombroses transformacions degut a les successives ampliacions i rectificacions de la carretera. En el llibre Montserrat itinerari (1909), en l’itinerari XIV-Can Maçana del llibre (p. 67), es diu que la font està per sota de la carretera recent reformada. L’any 1909 es feren obres de rectificació de la carretera de can Maçana “de suerte que toda classe de vehículos pudieran hacer el recorrido con más rapidez y comodidad” (Guía de Montserrat, edició 1950 pàgina 41). Consta que la Diputació de Barcelona l’any 1917 feu diverses actuacions en la carretera, entre elles el seu engravament i l’any 1976, de nou la Diputació, amplià el seu traçat.
Totes aquestes obres han alterat la fisonomia original d’aquest indret. Un testimoni d’aquests canvis és la presència dels murets d’obra de l’antiga via al costat de la tanca actual, els quals fan evident que la carretera discorria antigament per una cota més baixa. És molt probable que aquesta successió de millores i rectificacions hagi estat la causa directa dels canvis en la ubicació de la font del Forat al llarg de les dècades. Així mateix, l’entorn s’ha vist modificat per les diverses obres de captació destinades a alimentar la bassa de can Oliver, unes actuacions que queden plenament documentades en els registres administratius recents.
En aquest sentit, l’ajuntament de Marganell aprovà l’any 2014 dues llicències d’obres per a la millora del subministrament d’aigua des de la font del Forat fins a la bassa de Can Oliver. Obre realitzada en dues fases. Un any després el Departament de Territori i Sostenibilitat. Direcció General de Qualitat Ambiental estudià a la Ponència Ambiental del 14 de juliol de 2015 el projecte de millora del sistema de captació i conducció d’aigua des de la Font del Forat fins a la bassa de Can Oliver, al terme municipal de Marganell (Bages), promogut per HACIA, S.A. i tramitat per l’Ajuntament de Marganell.
Es fa difícil aportar informació sobre el cabal de la font perquè actualment la surgència està captada. No obstant, en el llibre “Ermites i fons montserratines” editat l’any 1967 per Amics de Montserrat, es comenta que era abundosa i constant (p.37).
Com a conclusió, es pot determinar que l’indret on s’ubica actualment la font del Forat o de l’Oliver difereix notablement de les descripcions documentades a finals del segle XIX. . En l’actualitat, la font del Forat o de l’Oliver i la mentidera de l’Oliver es manifesten com dues surgències diferenciades: la primera es troba captada sota el nivell de la carretera, mentre que la segona sorgeix a la part alta. La primera és una font captada situada a sota de la carretera i la mentidera està a la seva part alta.
És altament probable que ambdues estiguin estretament relacionades i que siguin, en realitat, la derivació d’una única surgència d’aigua originària. Les successives obres d’infraestructura viària realitzades a començaments del segle XX haurien provocat el desplaçament de la font principal cap a la part inferior de la calçada, deixant com a vestigi a la part superior l’aparició d’aquesta mentidera, la qual només és perceptible quan es produeix un règim de pluges especialment generós.
