Montserrat és una muntanya complexa des del punt de vista orogràfic. Per comprendre la seva estructura la millor manera és identificar i ordenar els seus elements singulars. Això és el que feren, primer de manera intuïtiva i després de forma sistemàtica, vàries persones que estudiaren diferenciar diverses parts del massís montserratí, denominar les seves agulles i roques, i agrupar-les, si era possible per unitats homogènies. La primera classificació sistemàtica la feu Ramon de Semir i de Arquer en el seu mapa topogràfic de Montserrat publicat el 1949 per l’editorial Seix i Barral de Barcelona. Segons diu el propi autor, el mapa és el resultat de molts anys d’exploracions, ascensions i laboriosos treballs cartogràfics fets entre 1935 i 1948. La toponímia del mapa fou revisada per la comunitat monàstica de Santa Maria de Montserrat. En el mapa s’indiquen quins foren els vèrtexs de triangulació, a part d’un centenar més de menor importància no referenciats.
A partir del traç dels torrents i les canals, i dels camins de la muntanya, juntament amb la peculiaritat de les agulles i roques, es poden establir uns límits que prefiguren uns espais que són imaginàries regions. Aquest és el criteri que feu servir, en el seu moment, Josep Barberà i Sauqué per crear la sistemàtica de les regions del Massís i la seva divisió en seccions.
En aquells moments, aquesta segmentació de la muntanya fou molt útil per classificar i agrupar les agulles que anys abans havien estat identificades i censades per Ramon de Semir i de Arquer. La intuïció i tenacitat d’aquestes persones permeté obtenir una visió del massís de Montserrat que ha estat molt útil per caminar o escalar les seves agulles. Posteriorment, l’aparició de noves tècniques d’escalada ha ampliat l’interès per algunes zones de la muntanya que no havien estat prou ateses en les primeres classificacions. Algunes de les modernes guies d’escalada han aportat nova informació que ha permès ampliar i completar l’antiga classificació iniciada per Ramon de Semir i de Arquer, i Josep Barberà i Sauqué. Els quals tingueren com a referent un primitiu mapa topogràfic, limitat a les tècniques del seu temps, fet per Joan Cabeza l’any 1909. També s’han tingut en compte, a fi de matissar les primeres descripcions de les zones, la detallada visió de la muntanya proporcionada pel monjo Ramon Ribera i Mariné en la seva obra Caminant a Montserrat. El massís.
Ara es proposa una zonificació més precisa del massís Montserrat en regions i seccions diferenciades a partir de la proposta feta per Josep Barberà i Suqué en el seu llibre “Montserrat pam a pam” ampliant-la en aquells aspectes introduïts per l’ús més recent de l’excursionisme a través de l’escalada i el senderisme moderns. També s’ha delimitat millor aquestes zones procurant establir els límits a partir d’accidents naturals, els torrents, o els senders i alguns dels camins que solquen la muntanya i emprant eines informàtiques de gestió geogràfica. Per aquest motiu, algunes agulles poden haver-se classificats dins de seccions diferents a les originalment determinades en el llibre "Montserrat pam a pam".
L’aparició de l’escalada moderna incorporà una visió més àmplia del massís que ha enriquit les primeres propostes zonals de la muntanya. S’han consolidat nous conceptes geogràfiques útils per situar els escaladors en les seves aproximacions a la muntanya: cara Nord, cara Sud, etc... Cada una d’aquestes regions poden ser dividides en petites zones delimitades per algunes agulles d’interès per ser escalades. En el nostre cens zonal, tot reconeixent la importància i riquesa que tenen aquestes noves agrupacions, s’ha seguit mantenint els criteris establerts, en el seu moment per Ramon de Semir i de Arquer ampliats anys després per Josep Barberà i Suqué.
La muntanya de Montserrat, d’acord amb les divisions inicialment proposades per Ramon de Semir i després reformulades per Josep Barberà i Suqué, es pot dividir en 5 regions:
-
-
-
-
-
-
- Agulles
- Frares Encants
- Ecos
- Sant Jeroni
- Magdalenes
- Sant Salvador
-
-
-
-
-
Els tamanys d’aquestes regions i seccions són:
Nom regió | Perímetre m. | Àrea m2 |
---|---|---|
Regió d'Agulles | 11.473 | 2.501.589 |
Regió dels Frares Encantats | 5.443 | 1.029.354 |
Regió dels Ecos | 8.686 | 3.435.245 |
Regió de Sant Jeroni | 10.079 | 2.951.538 |
Regió de les Magdalenes | 13.386 | 7.630.796 |
Regió de Sant Salvador | 12.937 | 5.159.098 |
Cada regió pot dividir-se en seccions segons els criteris proposats, en el seu moment, per Josep Barberà i Sauqué en el seu llibre Montserrat pam a pam. En aquells moments aquest autor dividí la muntanya en regions i cada regió en seccions. Així, seguint la divisió feta per Josep Barberà i Sauqué, es poden distingir les següents seccions. A la taula es donen les dimensions de cada una de les seccions.
REGIO | REGIÓ | SECCIONS | NOM DE LA SECCIÓ | Perímetre m. | Àrea m2 |
---|---|---|---|---|---|
1 | Regió d'Agulles | I | Sant Pau Vell | 3.782 | 565.778 |
1 | Regió d'Agulles | II | Pallers | 6.322 | 1.190.198 |
1 | Regió d'Agulles | III | Saques | 2.519 | 335.345 |
1 | Regió d'Agulles | IV | Bola | 3.589 | 411.566 |
2 | Regió dels Frares Encantats | V | Centenar | 3.641 | 313.470 |
2 | Regió dels Frares Encantats | VI | Frares | 2.797 | 277.972 |
2 | Regió dels Frares Encantats | VII | Miranda del Príncep | 3.584 | 438.075 |
3 | Regió dels Ecos | VIII | Comes | 4.537 | 596.723 |
3 | Regió dels Ecos | IX | Naps | 3.780 | 461.230 |
3 | Regió dels Ecos | X | Roca Roja | 3.021 | 374.724 |
3 | Regió dels Ecos | XI | Palomera | 5.559 | 1.046.562 |
3 | Regió dels Ecos | XII | Faraó | 3.197 | 301.990 |
3 | Regió dels Ecos | XIII | Montgròs | 2.959 | 404.758 |
3 | Regió dels Ecos | XIV | Ecos | 2.561 | 249.072 |
4 | Regió de Sant Jeroni | XV | Sant Jeroni | 3.307 | 270.740 |
4 | Regió de Sant Jeroni | XVI | Serrat del Moro | 3.112 | 479.218 |
4 | Regió de Sant Jeroni | XVII | Sant Antoni | 3.273 | 460.577 |
4 | Regió de Sant Jeroni | XVIII | Albarda | 4.695 | 634.059 |
4 | Regió de Sant Jeroni | XIX | Vinya Nova | 5.297 | 1.107.477 |
5 | Regió de les Magdalenes | XX | Pollegons | 4.448 | 559.931 |
5 | Regió de les Magdalenes | XXI | Bellavista | 4.160 | 456.478 |
5 | Regió de les Magdalenes | XXII | La Plantació | 2.423 | 216.919 |
5 | Regió de les Magdalenes | XXIII | Sant Pere | 5.873 | 1.071.087 |
5 | Regió de les Magdalenes | XXIV | Gorres, les | 3.740 | 416.413 |
5 | Regió de les Magdalenes | XXV | Sant Joan | 3.335 | 450.744 |
5 | Regió de les Magdalenes | XXVI | Boirafua | 7.496 | 1.369.366 |
5 | Regió de les Magdalenes | XXVII | Serrat dels Monjos | 6.376 | 887.481 |
5 | Regió de les Magdalenes | XXVIII | Serra Llarga | 6.727 | 1.143.085 |
5 | Regió de les Magdalenes | XXIX | Sant Miquel | 3.086 | 390.141 |
5 | Regió de les Magdalenes | XXX | Santa Cova | 4.435 | 670.157 |
6 | Regió de Sant Salvador | XXXI | Monestir o Sant Benet | 3.404 | 490.924 |
6 | Regió de Sant Salvador | XXXII | Mullapans | 3.867 | 721.768 |
6 | Regió de Sant Salvador | XXXIII | Torrent Escuder | 10.933 | 3.124.982 |
6 | Regió de Sant Salvador | XXXIV | Flautats | 2.943 | 344.409 |
6 | Regió de Sant Salvador | XXXV | Cavall Bernat | 3.166 | 477.118 |