Regió de Sant Jeroni

Aquesta regió està limitada al nord per la carretera BP-1103 de Can Maçana al monestir de Santa Maria sobre les qual acaben els esperons finals dels serrats de Sant Jeroni, el Moro, Patriarques i de les Onze. Alguns d’aquests serrats presenten en aquest indret bona part de les parets mítiques del massís de Montserrat, com són les parets de l’aeri de Sant Jeroni i dels Diables. L’extrem oest està delimitat bàsicament pel torrent del Migdia des dels seu inici en les Talaies, en el primer tram, i després pel camí dels Francesos o del Bassal dels Gats.

La frontera de la part sud és la pista que uneix els municipis de Collbató i el Bruc en la part de la zona de la Vinya Nova i els petits serrats que té al seu voltant. El límit est és el llarg camí del Pont i el corriol que uneix el camí nou de Sant Jeroni i el Cavall Bernat i la seva canal que baixa cap a la carretera de Can Maçana al monestir de Santa Maria.

 
Regio seccio IV Sant Jeroni

Regió de Sant Jeroni

 
Regio seccio IV Sant Jeroni dibuix

Regió de Sant Jeroni

 
 

15. Sant Jeroni

En aquesta secció es troba el punt més alt de tot el massís de Montserrat, Sant Jeroni (1236 metres). Dins d'aquesta secció es troben moltes de les parets més espectaculars de tot el massís: paret de l'Aeri de Sant Jeroni; Patriarques i Diables. Les roques més destacades d'aquesta secció, a més del cim de Sant Jeroni, són les Talaies, el Camell i el Gegant Encantat. És una secció de forma quasi triangular. El camí de Can Maçana a Santa Cecília limita la petita part nord d’aquesta secció; el costat est està definida per una canal que puja fins a trobar el camí de Sant Jeroni, al costat de la Miranda de Sant Jeroni, i continua per aquest camí fins la cruïlla del camí del Montgròs. Aquest camí estableix el límit sud fins un petit torrent a sota la roca dels Coloms. El límit oest és la canal del Migdia i la canal de la font de la Llum.

16. Serrat del Moro

Dins d'aquesta secció hi ha dos dels serrats més característics del massís de Montserrat, el de Sant Jeroni i el del  Moro, i un petit serrat que, situat entre els dos anteriors, limita la canal de Sant Jeroni. Totes aquestes serrats miren al nord. En el serrat del Moro destaca la verticalitat de les seves parets, la més coneguda és la paret de l'Aeri de Sant Jeroni. Nom que fa referència a l'antic aeri situat en el seu cim on avui hi ha l'estació de telecomunicacions. La carretera BP-1103 delimita el nord d'aquest secció i el límit est es situa a la paret de l'aeri de Sant Jeroni. El sud està delimitat pel camí de Sant Jeroni, una part d'aquest camí estableix el límit oest juntament amb una línia imaginària que des del mirador de Sant Jeroni baixa cap a la carretera.

17. Sant Antoni

El límit oest d’aquesta secció està marcat per la canal de Sant Jeroni. La carretera BP-1103 de can Maçana al monestir de Santa Maria senyala el límit nord. En la part nord d’aquesta secció es troben els torrents del Moncau i dels Arítjols.  Com a punts més destacables d'aquesta secció destaca els serrats del Patriarca i els serrats de les Onze, amb la seva paret deis Diables. L'ermita de Sant Antoni està dins d’aquesta secció. Al límit est d’aquesta secció hi ha el Cavall Bernat. El límit inferior el forma part del camí nou de Sant Jeroni i el torrent de Santa Maria.

18. Albarda

Aquesta secció es troba a la part sud de la regió de Sant Jeroni. La roca més emblemàtica i dominant de tota aquesta secció és l’Albarda Castellana. Sota a l’Albarda Castellana neix el torrent del Pont en el Clot de Sajolida. La part nord d’aquesta secció està definida per un tram del camí del Montgròs, un tram del camí nou de Sant Jeroni i una part del torrent de Santa Maria. El costat est està limitat pel camí del Pont. El límit sud hi ha el camí que travessa el Clot de la Sajolida i el camí dels Francesos o del Bassal dels Gats. El torrent del Migdia delimita la part oest..

19. La Vinya Nova

Tota aquesta secció està abocada a la vessant sud del massís. En la seva part inferior, limita amb la Vinya Nova i els seus camps, la majoria d’oliveres. El nom d’aquesta secció s’ha canviat en relació al proposat originalment per en Josep Barberà i Suqué en el seu llibre “Montserrat pam a pam” perquè s’han definit uns nous límits. D’acord els criteris seguits en altres seccions per situar els límits en torrents o camins com alternativa, però no carenes de serrats, el límit oest d’aquesta secció s’ha situat en el camí dels Francesos o del Bassal dels Gats. Aquest fet fa que l’indret geogràfic que donava noma  aquest secció quedi integrat en la secció de la Palomera. Per aquest motiu s’ha pensat el nou nom de la Vinya Nova per el pes geogràfic que té el serrat del mateix nom en aquesta secció.

El límit nord d’aquesta secció està definit per tros del camí dels Francesos o del Bassal dels Gats i el camí del Clot de Sajolida. A l’est està limitada pel camí del Pont i al sud pel camí de Collbató a Can Maçana per la Vinya Nova. El límit oest el determina el camí dels Francesos. Aquest camí se’n  diu així perquè s’explica que per ell pujaren les tropes franceses el 25 de juliol de 1811 guiades per un traïdor a fi d’apoderar-se de les fortificacions que existien en diversos indrets de la muntanya.

L'ement orogràfics més destacat és el serrat de la Vinya Nova. Els torrents més importants són el del Migdia, el torrent del Bassal dels Gats, el de la Maçana, el del Pont i els Bugaders.