Llegenda de fra Garí







La història del monestir de santa Maria de Montserrat ha estat estretament vinculada, des dels seus inicis, a la llegenda de la figura popular de fra Garí i al relat de la troballa de la Mare de Déu en una cova. A inicis del segle XVI el pare abat Pedro de Burgos escriví: “para saber el principio y fundación de la santíssima casa de Montserrate, es necesario primer contar la vida de fray Juan Garín según la hallamos escrita en los libros antiguos, los quales por su antigüedad tienen mucha autoridad, y en el tiempo que se cuenta haver sido, tiene mucha conformidad con otras historias, y actos auténticos que se hallan en el monasterio, y en otras partes"[1]. La tradició considera que la imatge de la Mare de Déu fou trobada l’any 880 fruit d’una aparició miraculosa durant el comtat de Guifré el Pilós i, alguns relats relacionen aquesta troballa amb la història de fra Garí.

La llegenda de fra Garí, considerada durant molt de temps una narració històrica, és un relat complex on les finalitats morals es barregen amb l’explicació de l’acte fundacional del monestir i la transmissió d’un context que serveix per emmarcar tots aquests fets. Fra Garí és també un referent en la toponímia de varis indrets de la muntanya montserratina. Des de molt antic, el visitants del monestir de santa Maria estaven familiaritzats amb la llegenda d’aquest penitent perquè estava representada en una sèrie fustes pintades penjades en el claustre d’entrada a l’antiga església romànica, l’anomenat claustre dels Llangardaixos. També, des de molt antic, els visitants del santuari tenien l’oportunitat de pujar a una petita cova on la tradició situava la morada de fra Garí. Aquest indret, situat al damunt de la vertical del que avui és l’estació inferior del funicular de sant Joan i la superior de la santa Cova, és un mirador excepcional des del es gaudeix d’una magnifica vista del monestir i del santuari. La cova de fra Garí fou molt visitada per devots i curiosos entre els segles XIX i inicis del XX. Al seu interior s’hi podia veure una escultura d’una bèstia a quatre grapes tancada per una reixa. Els visitants tenien la costum de tirar-hi pedretes i alguna moneda menuda[2]. La historia de l’ermità Joan Garí ha estat motiu d’inspiració per poetes, narradors i músics: Cristòfor de Virués, el pare Ignasi Corrons, mossèn Cinto Verdaguer, Santiago Rusiñon, Tomás Bretón i Joan Maragall, entre altres.

El nom de Garí també es troba com a topònim d’una drecera que permet accedir ràpidament des de Collbató al camí de las Bateries passat la roca dels Polls, juts començar l’indret conegut com les Voltes. Finalment, el nom de Garí també està associat al nom d’un suposat ermità que hauria viscut en una antiga ermita o esglesiola en l’indret on avui hi ha la capella de sant Miquel.

Aquesta extensa nota sobre fra Garí presenta les diferents versions antigues de la història de fra Garí, es comparen les diferents fonts catalanes d’aquesta llegenda , s’analitza el seu possible origen a partir de contes orientals i es proposa el seu valor simbòlic en relació a la funció del monestir de Santa Maria de Montserrat.


[1] Burgos, Pedro de  (1514) Libro de la Historia y Milagros hechos a invocación de Nuestra Señora de Montserrate, Barcelona  p. 3
[2] Boix, M. (1997) Jacint Verdaguer. Montserrat. Llegenda de Montserrat. Eumo Editorial/ Societat Verdaguer Barcelona. Nota 31 p. 27