Algunes cròniques montserratines al parlar de la història de fra Garí citaven l’existència d’un llibre anomenat Llibre dels miracles on semblava haver-hi explicada aquesta llegenda. No es té massa informació directa sobre el contingut d’aquest llibre. Segons algunes cròniques montserratines aquest llibre podria ser el còdex llatí esmentat pel pare Gregorio de Argaiz i datat al 1327, i part del seu contingut podria ser el manuscrit trobat a l’arxiu de la Catedral de Barcelona . El text trobat per Joan Givanel a la Biblioteca Nacional de Catalunya podria ser una transcripció al castellà d’aquest llibre tot i que el pare Xavier Altés pensa que aquest text és una traducció al castellà de les primeres pàgines del Llibre vermell de Montserrat . Són tres textos escrits, respectivament, en llatí, català i castellà que representen, com diu en Ramon Miquel i Planas “presenten reunidos, a manera de registro notarial, los milagros debidos a la intercesión de la Santísima Virgen” .