El manuscrit de la Catedral de Barcelona

[4] del dit ffrare Johan Gari, e considerant en qual manera poguera endorrocar lo dit ffrare Johan en los dits dos pecats, entra en lo cors de vna gentill donzella, filla del comte de Barchinona. E per moltes conjuracions que fessen al dit diable que isques del cors de la donzella, ell non volia exir, e a la finall ell dix que fra Gari lon trauria;

[5] per que tentost lo compte ab gran companya de homens e de dones e donzelles amenaren la filla del dit compte al dit ffrare Gari, que atrobaren sots vna sobalma; per que apres de poch lo dit Gari comani lo diable que isques dels cors de la donzella, e lo diable respos que ell null temps exiria del cors de la donzella si donchs tots aquells qui eren venguts ab la donzella no sen tornauen, e que lo dit ffrare Gari e la donzella roman- guessen tots sols; per que lo compte, vayent la resposta del diable, partiren sa da aqui e tornaren sen en Barchinona. E seguit asso, lo dit ffrare Gari de part de Deu amonesta lo diable que isques del. cors de la donzella, e encontinent lo dit diable exi del cors de la dita donzella; e ella fou salua e segura.

[6] E lo dit ffrare Gari e la dita donzella stants axí tots sols, lo dit diable scomoch tant en pacat de lutxuria lo dit ffrare Gari, que ell conech carnalment la dita donzella; e apres de asso, tement se que no fos descubert al cempte e a altres de la maluestat que hauia feta, degola la donzella; e quant la hach degolada soterrala al mes que poch.

[7] E quant la hach soterrada lo dit diable li apare dient ll: «E, frare Gari, ¿not gloriejaues que abans amaries morir que no cometrias homey ni lutxuria? A la fe, en modorro, caygut hi sots vos.»

[9] E lo dit frare Gari, tinent se molt per culpable de asso que hauia fet, anassen ab grans afleccions de anima e de cors en Roma, per hauer reconsiliacio del sant pare, ja quin consell li daria sobre los dits .ij. ten greus pecats que lo dit ffrare Gari hauia comesos. E quant per ses jornades lo dit ffrare Gari fou en Roma, anassen al palau del papa dient que ell volia parlar ab lo dit sant para. E los porters o cubicularis del papa digueren al sant para que deforra hauia vn armita apellat frare Gari qui volia parlar ab ell. E lo dit sant pare respos e dix que lo dit hermita no era ffrare Gari, car quant frare Gari entraue en Roma bes demostraua lo seu entrament, car tots los senys de Roma sonauen per si mateix, e ara no o hauien fet, per que lo dit ermita no deu esser frare Gari; per que los dits cubicularis digueren al dit hermita que lo papa deya que ell no era ffrare Gari, per les rahons que lo dit sant para hauia dites. E lo dit ffrare Gari respos que ell era lo dit ffrare Gari, e axi que ell supplicaue lo sant pare que pogues parlar ab la sua santadat; per que los dits cubicularis feren de asso relacio al dit sant pare. E lauors lo dit sant para mana e dix que lo dit ffrare Garl entras. E quant lo dit ffrare Gari fou entrat en la cambra, lo dit ffrare Gari, a jonolls nuus, ab grans plors e tranchament de cor, apres alguns colloquis qui foren entre ells, supplica al dit sant pare quell hois de confessio. E lo dit sant pare lo hoi de confessio.

[10] E quant lo dit ffrare Gari sa fou confessat deligentment de sos pecats, lo dit sant para lo absolgue, donant penitencia al dit ffrare Gari que, jonolls nuus, sen tornas en son armitatge, e que null temps gardas al cell, ans anas de .iiij. tant e ten longament fins vn infant de .iiij. mesos li digues de part de Deu ques levas dem peus, que los pecats li eren perdonats; la qual penitencia lo dit ffrare Gari accepta; e acap de tres anys lo dit frare Gari per ses jornades arriba al dit armitatge de Montserrat.

[11] E apres alguns dies que lo dit ffrare Gari hach degolada e soterrada la donzella, eus fou partit del dit armitatge per hanar en Roma, segons dit es, lo dit compte ab sa companya vench al armitatge del dit ffrare Garl per veura la filla si era garrida, e quant fou al dit armitatge no atrobaren lo dit ffrare Gari ni la dita donzella, per molt que cercassen per totes les montanyes de Montserrat, ni en altre loch; de que lo compte fou molt despagat. E vayent que nols poch atrobar, tornassen en son palau en Barchinona.

[12] Sdevench sa que, apres algun gran temps, lo dit compta ab sos domestichs, per hauer pler, anaren vers les muntanyes de Montserrat per cassar porchs senglars. E los cans, metents sa en rast de cassar, encoutraren lo dit ffrare Gari qui staua sots vna sobalma de rocha aparent que fos qualque bestia saluatge, car axi anaua de .iiij. peus, enelinat ab lo cap en terra; e en tota sa persona era axi e mes valos que algun os, e asso per la spratat de vida que hauia tenguda quant vench, segons dit es, de Roma e despux que fou en lo dit armitatge de Montserrat; car no hauia menjat ni menjaue sino erbas e beuia ayga,axi com a bestia bruta. E los cassadors, sentints los ahuchs dels cans, ab gran affany montaran en la coua hon los dits cans adulauen, empero no gosauen entrar dintra la dita coua; e quant foren los dits cassadors prop la dita coua, ells viren lo dit ffrare Garl axi saluatge com demunt es dit; e ells acostaren sa ab punça de lança al dit ffrare Gari, smeginant se que fos qualque bestia saluatge stranya, e feriren lo vn poch, empero lo dit ffrare Gari no feu de e per asso algun mal comport. E tostemps los dits cans adulauen, per que los dits cassadors, vayents la simplesa e mansuetut del dit ffrare Garl, ab afany devalaren de la dita sobalma e anaren al dit compta, quis era aturat per dinar an vn mas de Minostroll, e recontaren li lo acte de la bestia que los cans hauian demostrada, e los dits cassadors hauien vista, e aquella hauien jaquida ab los cans en la dita sobalma; los duals cans null temps se volien partir de la dita sobalma. Per que lo dit compta, hoydes les rahons, mana als dits cassadors que montassen en la dita subalma, e aytant con poguessen sens lur perill, ab vna corda al coll amenassen al dit comta la dita bastiassa. Per que encontinent los dits cassadors, ab altra companya deldit compta, sen montaran en la dita subalma, e los cans tots temps adulauen. E quant foren a la vora de la dita coua, los dits cassadors, ab altres de lur companyia, ab gran pahor entraren en la dita sobalma, meteran vna corda al coll a la dita bestiassa e tragueren la defora la dita sobalma, e amanaren la sens algun contrast al dit comta a Monistroll, lo quall compta stech molt marevellat de la forma e figura de la dita bastiasse; e a la dita bestiasse feu donar pa e aygua, e la dita bastiasse menja del pa e bech an vn bassi de la ayga. E pux lo dit compta ab los cassadors e ab altre companya Ipartlren de Monistroll e vingueren a Barchinona, e materan la dita bestiassa en vna stabla del palau manor, que vuy horn diu lo palau de la Reyna; e aquí lo dit compta feya donar pa e aygua e altres viandes a la dita bestiasse.

[13] Estant lo dit ffrare Gari en la dita casa en que lo dit compta le hauia feta metra, .iij. infants del dit loch de Monistroll, lo quall loch era lauons fort poch, gardant les cabres e bochs an 1a dita montanya de Montserrat, en alguns dissaptes ells vayeren que en vna coua o sobalma de rocha de la dita montanya devellauen dell cell lums enceses, e despuys sentien grans cants dins la dita coua e sobalma; la qual sobalma o coua ere entre aquellas ten feres roques qui son vuy en dia entra la capella de Sent Miquell e lo monestir de madona santa Maria de Montserrat, auall vers Lobregat; per que los infants o recitaren a lurs pares, e apres los dits pares dels dits infants, allguns dissaptes, prouaren la vesio que los dits fills lurs hauien dita; per que atrobaren que la dita visio era vera, segons los infants lurs hauien dit; la quall visio los pares dels dits infants denunciaren al rector de Aulesa, qui als digmenges venia dir missa al pobla de la dita parroquia de Monistroll; lo quall rector, qui era molt devot a nostra Senyor Deu e a la gloriosa verga Maria, volch prouar per .iiij. dissaptes a vespra la dita visio; e atroba la dita visio esser vera, empero ell vesia la claredat dels lums que devellauen dell cell en la dita sobalma o coua, e sentia la milodia dels cants qui aqui eren, enpero no veya algu, ni ell ni altre no si gosaua ni si podia acostar. Per co lo dit rector sen ana al bisba de la ciutat de Manresa, car lauors en la dita ciutat hauia bisba, e recomptali la dita visio; per que lo dissapte seguent lo dit bisba, ab alguns devots elergues seus e ab lo dit rector e ab moltes diuerses altres persones de la dita ciutat de Manresa, partiren de la ciutat de Manresa e vengueren sen a Monistroll; e dinaransa aqui. E quant foren dinats, ells ab los dits .iij. infants sen anaren vers lo loch hon lo dit rector e los dits infants hauien vista la dita visio; et hora del seny de la aue maria ells vayeren clarament gran luminaria qui devalla dell sell e mes sa en vna spaluncha de la dita montanya, e apres sentiren en la dita speluncha gran melodia de cants de angells; e asso dura fins miga nit, e quant vench la miga nit la dita lum desparech e lo dit xant dels angells. Per les quals rahons lo dit bisba e lo seu elero, e altres qui ab ells eren, foren molt merevellats e alegres de la dita visio. E quant vench lo digmenge, per lo mati lo dit bisba ordona que ells cercassen lo dit loch hon era la dita visio; per que ells, ab gran affany, atrobaren la dita speluncha, qui staua be alt de terra; per que hagueren scales e cordes, e alguns montaren en la dita speluncha, en la qual hauia ten gran flayror, que quant totes les bones odos terranalls fossen aqui ensemps, no si pogueren acomparar; e dins la dita speluncha atrobaren la ymage de la verge Maria, qui vuy en dia sta en lo altar maior de la sgleya de madona santa Maria de Montserrat, la qual ymatge null temps sa poch saber don era venguda, ni qui la hauia mesa dins la dita speluncha.

E seguit asso, lo dit bisba feu venir los brandons de la sgleya de Monistroll, e ab gran luminaria e ab gran devocio lo dit bisba monta en la dita speluncha, e gonolls nuus feu oracio a Deu e a la gloriosa verga Maria, faent lurs gracies e merces de semblant johell que hauien trobat; e ab gran devocio pres la dita ymage e trascha la de la dita speluncha, volent sen aportar aquella a la sua seu cathedral de Manresa.

[14] E quant lo dit bisba e los altres foren al loch hon es ara la sgleya de madona santa Maria de Montserrat, ells no podian anar auant ni arrera, ni podien moure del dit loch la dita ymatge; per que lo dit bisba, mogut per inspiracio diuinal, vota a Deu e a la verge Maria que edificaria aqui, jacsia fos loch molt agrest, vna capella a honor de Deu e sots inuocacio de la verge Maria, en que la dita ymage stigues; e lo dit rector vota a Deu e a la verge Maria que, mentre ell visques, ell faria continua resi- dencia en la dita capella, en seruey de Deu e de la gloriosa verge Maria; per que, seguit asso, lo dit bisba feu edifficar an lo dit loch vna capella a honor de Deu e de la verga Maria; e en lo altar de la dita capelleta lo dit bisba posa la dita ymatge de la verge Maria, e comanala en regiment del dit rector e de vn altre devot elerga.

[15] E seguides les dites’ coses, vnes festes de Nadall lo dit compta de Barchinona conuida los conselles de Barchinona e molta altra notable gent en lo seu palau, axi per hauer consolacio ab ells, con aximateix per moura alagria, car la muller del dit compta hauia parit no hauia molt vn infant masela. E mentra sa dinaua, los conuidans pregaren lo compta que feyes montar lo animal que hauia pres en les montanyes, e que li feyes dar a menjar e a beure denant ells, car desig na hauien de veura ho; per que encontinent lo compte fen montar lo dit animall, ab .j. corda al coll ligat; lo qual ere ten farestech que negu dels dits conuidants no podia conexer quin animal era; e lensauen li alguns trossos de pa, lo qual menjaua axi com si fos ca. E mentra estauen en lo dinar, la muller del compte, per hauer pler ab los conuidants, mana que li feyessen aportar linfant que ella hauia parit, en torn tres meses hauia passats; per que la dida aporta lo dit infant denant lo compta e la comtessa e los conuidants; lo qual infant parla e dix molt altament, en presencia de tuyt e tots entenents, les seguents paraules: «Leva ffra Gari, leva e sta dret, car to has complida la penitencia que lo sant pare te ha donada, e nostre senyor Deu ta ha perdonat tots pecats.» Lauors ffrare Gari sa leva den pens e feu gracies a nostre senyor Deu, qui tanta de gracia li hauia feta; de que lo compta e la comptessa e tots los conuidants stigueren molt merevellats de asso que lurs era aparagut. E lo dit ffrare Gari acostas al dit comta denunciant con ell per inductio diabolicall hauia morta sa filla e pux la hauia soterrada, per que lo dit compta faes del dit ffrare Gari ço que 1i plagues. E lo dit compta dix que 1i perdonaue, pus que nostre senyor Deu li hauia perdonat. E seguit asso, lo dit comte feu raure lo dit ffrare Gari, ell vesti; ell tench alguns dies en sa cort.

E passats alguns dies, lo dit compta dix al dit ffrare Garí que ell volia anar la hon ell hauia soterrada la donzella, per transporter lo seu cors en la seu de Barchinona, e axi per veure la capelleta que hauian nouellament edifficada; en la qual jas feyen miracles. E lo dit ffrare Gari dix: «Senyor, plaume, que aytenbe men he desig.»

[16] Per que, passats alguns dies, ells sa materen en cami, e arribaren a la dita capelleta, hon fayeren lur devota oracio; e feta la oracio, lo compta dix al dit ffrare Gari que li amostras lo loch hon ell hauia soterrada la donzella; per que lo dit ffrare Gari conjectura que apres la porta de la dita capelleta nouellament edifficada era estada soterrada la dita donzella; per que lo dit compta feu cauar en lo dit loch, e atrobaren la donzella, bella e viua, e sens alguna macula, exceptat que aparia en lo coll en forma de vn fill de seda de grana, en lo loch per hon lo dit ffrare Gari hauia passat lo coltell quant la degolla.

Per les quals rahons lo dit compta e ffrare Gari e tots los altres foren molt alegres; e lo dit compta interroga sa filla con sa podia fer que axi fos viua. E dix: que abans que ella fos degolaela, hauia en douecio Ia verge Maria, e que per so la verge la hauia preseruada de mort.

[I7] Per que lo dit compta, vayent la sancta intencio de sa filla, ediffica lo monastir de Montserrat; e edifical a conuent de dones qui fossen de la regla de Sent Benet, axi com son aquelles del monestir de Sent Pere de Barchinona; de la qual monastir la dita filla del compta fou abadessa e regidora de moltes donzelles quis foren monges del dit monastir; a les quals seruiren lo dit rector e ffrare Gari, en vera e sancta humilitat e santadat; e puix moriren e foren collocats en la gloria de Paradis e soterrats dins lo dit monastir.