Des d’antic, alguns visitants al santuari han esmentat l’existència d’un retaule en el claustre dels Llangardaixos on s’explicava la llegenda de fra Garí i la fundació del monestir de santa Maria. La seva situació inicial en un claustre a l’entrada del monestir i la seva església el feia accessible a tots els peregrins i era normal que fos vist per quasi bé tothom. L’alemany Jeroni Munzer, el segle XV, escriví una crònica del seu viatge al monestir de Santa Maria de Montserrat Itinerarium siue peregrinatio excellentissimi viri artium ac vtriusque medicine doctoris Hieronimi Monetarii de Feltkirchen ciuis Nurembergensis [1]. Durant els dies 26 i 28 de setembre de 1494 Jeroni Munzer sojornà al monestir de Santa Maria de Montserrat i el dia 27 pujà a la cova on la llegenda diu que fra Garí va complir la seva penitència. Munzer esmenta l’existència de la llegenda de fra Garí amb aquestes paraules:
Es coneix tot el contingut del retaule del claustre gràcies per una transcripció feta el segle XVII pel monjo montserratí Lluis Montegut en la seva obra Histoire de Notre Dame du Mont-Serrat escrita en francès estant a l’hospital de Montserrat Càceres i dedicada a Anne Jules de Noailles, duc de Noailles i mariscal francès, publicada, en primera edició, el 1697[5],[6]. El text del retaule copiat pel pare Lluis Montegut fou reproduït pel pare Benet Ribas en la seva crònica montserratina[7] i per l’erudit Miquel Planas en la seva obra La leyenda de Fray Garí [8]. L’escrit de Lluis Montagut començava amb dos paràgrafs introductoris, un escrit en francès i l’altre en castellà.
Copie de l’inscription d’un tableau dont parlé au second livre, où est cóntenue la vie de Frere Jean Guerin en Langue Catalane ancienne, qu’on nommoit Limosine, qui approche beaucoup du Languedocien d’autrefois.
Copia de una Descripción de la Historia de Gr. Juan Guarin Hermitaño en la Montaña de Mont-Serrate que se halla en un quadro antiquíssimo que està en los Elaustros viejos del Monasterio de nuestra Señora de Mont-serrate, donde se miran pintados algunos successos de dicho Hermitaño.
Acabada aquesta introducció, s’iniciava pròpiament la narració de la llegenda de fra Garí que era la transcripció textual del retaule pintat que es trobava en el claustre dels Llangardaixos. El pare Benet Ribas quan transcriví el contingut d’aquest retaule, ometé els dos primers paràgrafs del text del pare Montagut. El text literal del que deia el retaule referit a la llegenda de fra Garí que es trobava en el claustre dels Llangardaixos deia:
Car apres la dita filla de dit Conte axi endemoniada fo amenada à la spelunca del dit frara Johan Gari, e lo dit frara Johan Gari, apres algun temps per sugestio diabolica ab la dita donsella fornica, e aquella per celar son pecat mata, è dins la sua cella ò coba soterra. E encara vuy en dia apar lo lloch on fo soterrada, lo qual vulgarment es nomenat lort de Gari no molt luny del present monastir. E apres poch temps lo dit Comta de Barcelona trames à la dita spelunca del dit frara Johan Gari per saber lastament de sa filla. È com no lay trobas on era, è lo dit frara Johan Gari celant la veritat è dient falsia afirmà que anada sen era, e que de aqui avant no la havia vista. È comesos los demunt dits tres pecats, lo diable fahentlin retrets disparechli. È lo dit frara Johan Gari havent conexença de son pecat anasen en Roma, è les campanes nosonaren per si matexes axi com solian, è ab molt gran contrictio confesà son pecat al Papa, lo qual li dona en penitencia que tots temps anes de quatre peus axi com a bestia fins que per un infant li fos dit que Deu li havia perdonat. È acceptada la dita penitencia tornasen en la present montaña per cumplir la dita penitencia à ell imposada. <(p>
È apres lonch temps lo dit Compte de Barcelona para de la demunt dita donsella morta, cassant en las presents montanyas los seus cassadors trobaren lo dit frara Johan Gari tot pelos anant de quatre peus com a bestia, lo qual amenaren à Barcelona e ligaren lo en la entrada del Palau axi com animal brut. E cosa meravellosa, è com lo dit frara Jhoan Gari agues estat axi ligat per un gran temps en lo dit Palau un petit fill del dit Comte stant en lo braç de la sua dida è mirant lo dit frara Johan Gari li dix axi: frare Johan Gari levat pus que as complida ta penitencia, car Deu te ha remes ton pecat. E hoydes lo dit Jhoan Gari les dites paraules dreças de peus, e fetes gracias à nostro Senyor Deu de la gracia à ell feta denuncia al dit Comte lo cas com li era seguit; dientli com ell era aquel frara Joan [sic] Gari al qual ell havia tramesa sa filla endemoniada, ab la qual ell havia pecat, è pres la avia morta è soterrada. E com lo dit Comte hac hoyt aço ensemps ab lo dit frara Johan Gari vengeren en la present muntanya en lo lloch on era soterrada la dita donsella, descobriran la fossa e per virtut divina trovaranla viva. E vist tan gran miracle lo dit Comte e frara Joan Gari prestament fundaren lo present monastir en lo qual apres pochs dias lo dit frara Johan Gari fina sos dies molt gloriosament e sancta. E apres la mort de dit frara Joan Gari la dita donsella pres habit monachal ab moltes daltres dones è visque en lo present monastir molt religiosament e sancta. En lo qual apres gran temps rete la sua anima à nostre Senyor Deu lo qual sia beneyt e loat per infinita seculorum secula. Amen.[9]
El text del retaule pintat, segons el que esmenta el pare Benet Ribas, continuava parlant de la invenció de la Mare de Déu de Montserrat. En aquesta segona es deia:
“En lo temps del primer Comte de Barcelona apellat Griphe Pelos lany vuit cents LXXX fonch trobada la Image de Madona Santa Maria, la qual esta vuy en laltar mayor de la present iglesia, per tres infants que guardaban bestia en la present montanya: los quals veren un disapte vespre devallar del cel gran claredat molt luminosa e hoyren cant de molt gran melodia, e ago revelaren a lurs parents. Los quals ab los dits infants e ab daltres gents muntaren en la present montanya, e Vinentla la hora del dissapte vespre veren semblant Vissio corn los era stada dita per los dits infants. Los quals ho denunciaren al Rector de la Vila de Aulesa, persona molt devota, lo qual per quatre dissaptes continues hi vetlla li aparegue un dissapte la dita visio, e denunciaho al Bisbe de la Ciutat de Manresa lo qual ab molts homes e ab los dits tres infans y molts daltres muntaren un disapta en la present montanya, e al vespre 1a hora acostumada veren la dita visio. E acostanse en lo lloch hon era, veren una cova 1a qual es baix enves Llobregat entre la Iglesia de Sant Miquel y el present Monastir , dins la qual entraren e trobaran la Imatge beneita de nostra dona Santa Maria, la qual ab gran reverencia prengueren, y aportaren fins al lloch hon vuy es lo monestir.
E volentla aportar a la Ciudat de Manresa no pogueren mourala, e vist tan gran miracle hedificaren aquí una capella en lo loch hon vuy dia es laltar mayor de la present sglesia, ha hon nostro Senyor Deu per intercessio de esta sa gloriosa Mara Verge Madona Santa Maria fa moltas gracias, e demostra miracles de molt gran admiracio. E apres en lo any denou cents satanta sis corn fos vist per en Borrell Comte de Barcelona per star perillossament donas en la present montanya de gloriosa solitaria, trasmuda aquellas en Barcelona, en lo Moestir de las Puellas monjas de Sant Pere, e institui en loch de aquelles en lo present Monastir monjos del Orde de mosen Sant Benet del Monastir de Ripoll al qual don les presents montanyas, e monastir, los quals per servey divinal fins la present jornada e fins lo present dia an servit y serveixen a nostre Senyor Deu e la sua gloriosa Mare Verge Santa Maria è serviran pera sempre en dit Orde e monastir a llohor e gloria llur fins a la fi del mon. Amen. Any M.CCXXXIX.”
El año a causa de haver llegado muchas manos a manossear el quadro està borrado, però se juzga es el de 880, según la más verissimil conjetura.
Les Copiste prétend que comme il n’est país aisé de lire l’anné que l’image fut trouvée, la fixer à celle de 880. Je ne sçai si cel·la est conforme au temps qu’elle est marquée dans l’histoire.
Cal esmentar que la data Any M.CCXXXIX no surt en la transcripció feta pel pare Montegut i sí a la feta pel pare Benet Ribas. Aquest comentà que, tot i que en el text original la data està força malmesa i es difícil de precisar fins i tot amb llum de dia, per una còpia feta el 1606 es dedueix que la data original era 1239[10]. D’acord amb la transcripció del text de retaule el relat d’aquesta llegenda vinculava la història de fra Garí amb la fundació d’un suposat monestir femení iniciador de la vida monàstica a Montserrat. El contingut del retaule presentava dos esdeveniments, la història de fra Garí i la fundació del monestir de Santa Maria com dos fets desvinculats tot i formar part de la mateixa narració i representació gràfica.
L’erudit Ramon Miquel i Planas estudià aquest text i deduí que aquesta separació de les dues històries, tot i presentar-se relacionades, evidenciava que ambdues foren tretes d’una relació de miracles. Aquesta circumstància li feu suposar que el seu origen eren dos relats independents explicant dos miracles de la Verge narrats sense cap relació entre ells. Donada la seva antiguitat és possible que estiguessin escrits un a continuació de l’altre en un llibre de registre de miracles atribuïbles a la Verge de Montserrat i, per l’estructura narrativa dels dos relats, expliquen dos fets relacionats amb els orígens montserratí, deurien ocupar les primeres pàgines d’aquest suposat llibre. El retaule del claustre dels Llangardaixos s’hauria copiat respectant aquesta separació dels dos relats. Les posteriors còpies del llibre dels miracles haurien fusionat els dos relats en un de sol construint la llegenda tal com es coneix avui[11]. El còdex trobat a la catedral de Barcelona seria un dels testimonis més antics d’aqueta fusió.
Si es compara l’estructura el relat de fra Garí amb les altres fonts de referència d’aquesta història, es poden apreciar algunes diferencies. El retaule situava la història de fra Garí en temps del comte Guifré el Pelós i explicava, al final del relat, que aquest i el frare havien fundat un monestir femení del qual la filla del comte n’havia estat la primera abadessa. En aquest punt, el retaule passava a explicar la troballa de la Mare de Déu la qual situava també en temps del comte Guifré i en donava la data, l’any 880. Al final d’aquesta narració es deia que l’any 976, en temps del comte Borrell, vistos els perills que representava l’existència d’un monestir femení a Santa Maria de Montserrat, es decidí canviar les monges benedictines per monjos benedictins de Santa Maria de Ripoll.
[1] Munzer, J. (1494/1495) Reise 1494/95 la data concreta de publicació és desconeguda.
[2] Olivar, A. (1985) Transcripció del relat de Jeroni Munzer a Jeroni Münzer a Montserrat, Butlletí del Santuari nº 12, 2ona època, pàgina 29 maig-agost 1985
[3] Zamora, Francisco de (1973) Diarios de los Viajes hechos en Cataluña Documentos de Cultura. Curial, Barcelona p. 283
[4] Zamora (1973) ibid. p. 286
[5] Montagut, Ll (1697) Histoire de Nostre-Dame du Mont-Serrat, editat per Jean Anisson director de la Impremerie Royale
[6] En aquest punt cal corregir l’execel·lent treball de Concepción Alarcón Romás Las versiones medievales de la leyenda de Montserrat perquè ella té com a referència només les edicions del 1739 i de 1747 de l’obra de Lluís Montagut per la qual cosa situa la primera transcripció del contingut del retaule al segle XVIII.
[7] Ribas i Calaf, B. (1990) Història de Montserrat (888-1258) Edició, introducció i notes a cura de Xavier Altés amb la col·laboració de Josep Galobart. Curial Edicions Catalanes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàgina 133.
[8] Miquel i Planas, R. (1940) La leyenda de Fr. Juan Garín ermitaño de Montserrat, Barcelona
[9] Benet Ribas ibid. p. 133-134
[10] Benet Ribas ibid. p. 135
[11] Miquel i Planas,R. Ibid. p. 69