Es defineix la targeta postal, anomenada simplement postal, a una peça rectangular de cartolina, o cartó fi, preparada per a escriure i enviar pel correu tradicional, sense necessitat d’emprar un sobre.
Segons es diu a les enciclopèdies digitals les primeres targetes postals van ser editades per les administracions de Correus. Eren postals oficials, que tenien imprès el franqueig en una de les cares. L’altra cara estava completament en blanc, perquè es pogués escriure un missatge. La primera postal oficial espanyola va ser emesa el desembre de 1873. Les edicions oficials, de tots els països, també es diuen “sencer postals”. Amb la millora dels mètodes d’impressió, en l’última dècada del segle xix, van triomfar les veritables targetes postals il·lustrades, impreses i editades per la indústria privada.
A finals del segle xix, la Unió Postal Universal va regular el format de les postals. Es va recomanar que les seves dimensions fossin: 9 x 14 centímetres. Aquest és el format de les postals antigues, que es va mantenir fins a prop de l’any 1960. Les postals modernes són una mica més grans, mesurant al voltant de 10,5 x 15 centímetres.
Des de l’any 1906, el revers de la postal se sol trobar dividit en dues meitats: l’esquerra per contenir el missatge enviat, i la dreta per enganxar el segell i posar l’adreça del destinatari.
A Espanya, des de l’any 1890, la impremta més prestigiosa per fer postals va ser el taller de fototípia “Hauser i Menet“, de Madrid. En el cas de les postals espanyoles modernes, impreses des de finals dels anys cinquanta, és possible datar gràcies a la normativa del Dipòsit Legal. Fins a l’any 1957, en els reversos era normal només trobar el nom de la impremta, o de l’editor, i el lloc de la presa, però no l’any de l’edició. És a partir de 1958, quan pel Reglament del Servei del Dipòsit Legal aprovat per Decret de 23 de desembre de 1957 (BOE núm 17, de 1958.01.20) es va regular que, a partir d’aquesta data, totes les postals haurien de portar a la part posterior, després del número del Dipòsit legal, l’any d’edició, o si no, una xifra romana, prenent com a any zero, precisament, 1957. És a dir, si la postal porta un “I”, la imatge va ser impresa en 1958, una “V” seria 1962, “IX” 1966, i així successivament.
Col·lecció de postals de Montserrat
Canal dels Avellaners
Aeri de Montserrat
Pas dels Francesos
Aeri de Sant Jeroni
Camí nou de Sant Joan
Cavall Bernat
El Gegant Encantat
Els Flautats
Funicular de sant Joan
La Foradada
Regió de les Magdalenes
Monestir de Santa Cecilia
Santa Cova
Via Crucis
Font del Portal o font del Miracle
Monestir i santuari de santa Maria
Places de santa Maria
Capella de sant Miquel
Creu del Miracle
Monument dels Herois del Bruc
Monument de la Immaculada Concepció
Santa Maria la més alta
Capell de sant Jeroni
Muntanya
Capella de sant Joan i restaurant de sant Joan
Fra Garí
Escales de Jacob