Toponimia i descripció del medi

Els noms de les agulles i roques del massís de Montserrat mostren la riquesa de la imaginació humana davant de la singularitat de les formes d’aquesta muntanya. Anomenar els indrets, les roques o les agulles montserratines ha estat una pràctica antiga i que s’ha inspirat en imaginaris molt diversos. Gràcies a que moltes agulles, roques o indrets tenen noms han estat integrats en el paisatge, s’han incorporat com elements patrimonials i sostenen el record de moltes persones.

La toponímia forma part de la mateixa història de Montserrat perquè el seu relleu singular ha estimulat una gran diversitat de denominacions. L’atracció de les formes fantàstiques de la muntanya ha provocat un gran exercici d’evocació i imaginació que es manifesta en la riquesa de toponímies presents en tot el massís. Els primitius registres escrits de la muntanya ja es troben les referències a alguna agulla amb el nom que ha perdurat fins avui. Aquesta costum antiga s’ha continuat fins els nostres dies. Com diu en Pau Tomé “el fet que el massís de Montserrat hagi estat una regió visitada i aprofitada per l’home des de fa segles, combinada amb la gran complexitat del seu medi físic, ha donat com a resultat l’existència d’una nombrosa i rica toponímia altament condensada en un territori d’extensió relativament petita”[1].

Algunes denominacions tenen clares referències religioses com és propi del lloc. Hi han moltes agulles o indrets amb noms amb clara evocació religiosa:  Sant Jeroni, l’Agulla de la Creu, Sant Miquel, Sant Salvador, les Magdalenes, els Frares encantats . Algunes agulles tenen noms de fruites: la Pera, el Dàtil; o noms d’hortalissa: el Rave, el Carbassó. També es troben noms d’animals: l’Elefant, la Foca, el Camell, el Lloro, etc…  Noms que inspiren temor o respectes, com els Diables o el Mal Pas, i noms que son bona mostra de l’enginy, com l’Ou de Colom o la Panxa del Bisbe. Algunes agulles porten el nom de personatges evocats per les seves siluetes: el Frare Gros, el Pallasso, el Gendarme, el Novici, la Monja, el Faraó o la Mòmia. També hi ha noms que fan esment a infinitat de d’objectes que recorden: Dau, Càntir, Cadireta, Setrill, la Gorra Frígia, la Gorra Marinera o la Palangana.

Alguns noms accentuen algunes característiques associades a alguna deformitat o defecte en la forma de la muntanya: la Geperuda, la Boteruda, …. Altres, evidencien aspectes de la vida quotidiana:  el Melindro o el Queixal. També hi ha noms que són homenatge a alguna persona: l’Agulla de Lluís Estasen, pioner de l’escalada a Catalunya; la Roca Barberà, gran escalador montserratí; igual que Ignasi Capeta, qui té també una agulla; o el Caputxó d’en Semir, en honor a l’autor del gran mapa del massís; la Caputxa o agulla Vicenç Barbé escalador mort en la seva ascensió; agulla Albert Zanini company d’escalada de Josep Barberà i desaparegut en un accident.

Aquest procés d’anomenar els indrets montserratins és un exercici d’apropiació simbòlica. Al posar nom a un indret o un element de la muntanya ens el fem nostre. Montserrat és un dels territoris de Catalunya més compartits per la seva gent.

Els estudis sistemàtics sobre la toponímia montserratina foren impulsats pel germà Josep Galobart i Soler, monjo de Montserrat, que pacientment ha anat aclarint algun dels topònim montserratins. El seu treball és excel·lent. Ara, aquests estudis es complementen amb l’aproximació científica al tema feta Pau Tomés i Dessy.

[1] Tomé i Dessy, P.  (2017) La toponómia com a clau per a la interpretació del paisatge. El massís de Montserrat com a cas d’estudi” Revista de la Societat onomástica nº 6 p.28

Toponimia i paisatge, conceptes bàsics
Toponímia en els dibuixos de Francesc Remart i Pere Pau Montaña (1790)
Toponímia en el dibuix de J. Estella (1869)
Toponímia en el mapa de Joan Cabeza (1909)
Toponímia en la cartografia de Ramon de Semir (1949)

Apunts sobre la toponímia d’algunes agulles concretes o descripcions del medi montserratí

Agulla dels Set i la Carnavalada
Baixada dels Matxos
Bassal de la Murdela
Camí de la coma d’en Pastor
Camí de la Drecera de Monistrol y camí dels Tres Quarts
Camí de la font del Pi
Camí de la Palomera
Camí dels Carboners i de les Grapes
Camí real de la Guàrdia i camí carreter del monestir de Santa Maria
Canal dels Avellaners, un nom per dos indrets
Cargols i Trago
Coll de Muset i coll del Mosset
Coll de Port
Coma d’en Rafel i clot de la Mònica
Coma dels Naps
Costa dels Espantats
Coves de fra Garí, sant Ignasi i del Triangle
Coves de Santa Cecília i font de les Coves
Del Puigllobí al Malgró, un embolic amb història
El Dàtil i la roca de les Heures, una inversió topogràfica
El Pas del Príncep
Els Pallers
El Sabre, la Peluda, Gep llarg i el Mirador de la Miranda de les Boigues, agulles i roques perdudes
Font del Llum
Frares encantats
La Caputxa o agulla Vicenç Barbé
La Desdentegada
La font del Miracle (del Portal) i la font Seca
La Mamelluda
La Petitona, la Xica de la Miranda i la Panxeta, agulles bellugadisses
La Torre o Turó de l’Ermità
Les Artigues
Mas Pujades i carena d’en Pujades
Pla dels Ocells
Pou de la Costa Dreta
Roca de les Orenetes
Roca dels Àngels
Roca Llisa i roca dels Polls
Serra Llarga i serrat dels Monjos
Torrent dels Escolans
Torrent dels Misser
Xincarró

Articles relacionats amb la toponímia de Montserrat no inclosos en les descripcions dels apunts anteriors.