Agulla de sant Pere

 

Josep Barberà i Suqué feu una gran aportació al coneixement del massís montserratí gràcies a la seva iniciativa Operació Montserrat. L’escalada sistemàtica de la majoria de cotes establertes per Ramon de Semir en la seva cartografia de 1979 permeté disposar d’un ampli catàleg de les principals agulles i roques montserratines. Avui som hereus d’aquesta iniciativa de Josep Barberà i Suqué, gràcies a ella podem moure’ns per dins del massís anomenant el que estem gaudint. Tot i l’esforç fet per aquest insigne muntanyenc per inventariar les roques i aquelles, no sempre és fàcil identificar algunes de les agulles que es troben en el seu llibre Montserrat pam a pam. Alguns cops les descripcions donades són insuficients per situar correctament l’agulla o la roca escalada per en Josep Barbera en el seu moment. La circumstància que alguna d’aquestes agulles és troben en llocs poc freqüentats facilita que, durant molt de temps, poden passar desapercebudes. Això és el que passà amb l’agulla de sant Pere de la regió XXIII de Sant Pere. Un dia Pau Tomé, bon amic, excel·lent escalador i estudiós de la toponímia, em va parlar de l’agulla de sant Pere que semblava d’ubicació imprecisa.

Situació de l’agulla de sant Pere en la secció XXIII segons Josep Barberà i Suqué

 
L’agulla de sant Pere, escriu Josep Barberà en el seu llibre Montserrat pam a pam, es troba “des de l’ermita de Sant Pere, mirant vers el Bruc, veiem a baix aquesta roca, notablement destacada i situada a la part dreta del torrent”. Aquí s’acaba la referència dedicada a aquesta agulla. En els apunts que feia servir Josep Barberà per preparar el seu llibre hi ha una fotografia d’aquesta agulla que he pogut consultar gràcies a l’amabilitat de la seva filla, Montserrat Barberà.

Fotografia de l’agulla de Sant Pere feta per Josep Barberà i Suqué

En aquests apunts Josep Barberà explica que l’agulla de sant Pere “està sota mateix de les runes de sant Pere com ja s’ha dit per anar a dites runes es deu agafar un sender des del restaurant de sant Joan, fins a dita ermita i des d’allí mateix hi ha una carena descendent ver el Bruc, en el que hi ha una creu de fusta, cal desgrimpar per una canaleta i anar a buscar el coll de dita agulla i amb una fàcil grimpada de uns 8 metres de 2º, en el qual per la via d’ascensió es troba una alzina i una sabina que treuen la dificultat a l’ascensió, el descens ajudat per dits arbres es pot desgrimpar i retornar novament vers la creu de fusta de les runes de sant Pere i el dia 2 de juliol de 1972 amb en Vicens Soto hi ascendirem per 1era vegada”.

La pregunta de Pau Tomé em va encuriosir, fins el punt de cercar si algú havia repetit l’ascensió de Josep Barberà i hagués aportés més informació sobre la seva localització. Vaig trobar una ressenya del 2014 dels germans Masó, excel·lents escaladors montserratins i repetidors de moltes de les vies de Josep Barberà, on explicaven que havien fet la via normal i la via del contrafort sud-oest de l’agulla de sant Pere. En la seva crònica aquests germans expliquen que la part més complicada de l’ascensió és “el recorregut pel serrat” que permet l’aproximació a l’agulla. Els germans Masó, tal com expliquen en el croquis que acompanya la seva descripció, anaren a buscar aquesta agulla descendint des de la Balma del Penitent, tal com havia fet Josep Barberà anys enrere.

Esquema de la ruta d’aproximació a l’agulla de Sant Pere segons els germans Masó (“Vacarisses. Balcó de Montserrat” núm.546, febrer 2014)

La localització visual de l’agulla de sant Pere des de l’entorn de la Balma del Penitent és relativament senzill. Resseguint el primer tram del serrat del Penitent es pot arribar a l’indret on probablement Josep Barberà feu la seva foto i segurament des d’on baixà per anar a trobar el torrent de sant Pere per tal de situar-se al peu de l’agulla de sant Pere. Amb el bon company Toni Tejedor explorarem la possibilitat d’arribar aquesta agulla per un altre indret, més assequible i sense necessitat d’haver de pujar prèviament a la zona de les ermites de sant Joan i sant Onofre, primer, per atansar-se a l’ermita de sant Pere o balma del Penitent per anar a buscar la carena del serrat del Penitent. S’explorà, amb èxit, la possibilitat d’arribar a l’agulla de sant Pere, pujant pel torrent de sant Pere, aprofitant el millor coneixement que teníem del camí de les carboneres de Collbató, al qual hi dedicaré una nota específica. Des d’aquest camí, s’arriba a un carbonera situada a tocar del marge esquerra del torrent i des d’allí, pocs metres amunt, en el marge dret del torrent de sant Pere, es troba l’agulla de sant Pere.
 

Detall del mapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Detall del mapa de l’Editorial Alpina

 

L’agulla de sant Pere és un petit monòlit, que la planimetria indica una cota de 825 metres, que es troba a tocar del marge dret del torrent de sant Pere abans que aquest creui el camí de les carboneres de Collbató; a ponent té, en un nivell similar, l ’agulla dels Missaires i a llevant, les roques del serrat del Penitent. Aquesta agulla es troba a la part baixa d’un petit serrat originat a la base de la Balma del Penitent que és un contrafort de l’important serrat del Penitent. Les seva posició en coordenades UTM és 402012 – 4604040.

Agulla de sant Pere

 

Simulació de la posició de l’agulla de Sant Pere

Simulació de la posició de l’agulla de Sant Pere

 

No ha estat difícil situar-se en un punt similar on es situà Josep Barberà i Suqué per fer la seva fotografia

 

Fotografia de l’agulla de Sant Pere feta per Josep Barberà i Suqué


Fotografia de l’agulla de Sant Pere feta per des d’un punt on Josep Barberà i Suqué feu la seva

Des del serrat del Penitent és ben visible l’agulla del Sant Pere

 

Entorn de l’agulla de sant Pere

Agulla de sant Pere al final d’una carena que baixa de la balma del Penitent

 

Visió de l’agulla de sant Pere des del camí de les carboneres de Collbató entorn al torrent de sant Pere

Agulla de sant Pere des del camí de les carboneres de Collbató

Agulla de sant Pere des del camí de les carboneres de Collbató