Baixada dels espantats

La lectura atenta dels mapes antics ens descobreix l’existència d’un topònim ben curiós: la Baixada dels Espantats. És habitual en la toponímia del sistema de camins del massís de Montserrat d’identificar alguns indrets com baixades o costes. És freqüent trobar el terme costa per designar alguna pujada més que significativa, la més coneguda és el camí de Collbató al monestir de Santa Maria, coneguda antigament com a camí de la Costa i modernament com a camí de les Bateries. També hi ha la “costa dels espantats” que creua el barranc de les Asses en la carretera de can Maçana al monestir de Santa Maria en el tram que va des de sant Jaume el Blanc fins a la plaça dels Apòstols. El terme baixada es fa servir per designar algun pendent pronunciat, com és el cas de la “baixada de les Asses”, a prop de l’entrada del monestir de Santa Maria; la Baixada dels Matxos situada al costat del camí cap a santa Cecília quasi tocant al torrent del cavall Bernat, un cop passat aquest en direcció a can Maçana; o la “Baixada dels Espantats”, tram avui desaparegut que anava de l’antic carreter a can Maçana poc abans de la font del Teix.

La Baixada dels Espantats era un tram de força pendent de l’antic camí carreter entre can Maçana i el monestir de santa Maria de Montserrat avui força perdut, tot i que encara són visibles alguns fragments que corren paral·lels, en una cota superior, a l’actual carretera BP-1103. La baixada començava en l’antiga carretera o camí carreter de can Maçana al monestir de Santa Maria abans d’un esperó rocós, on anys més tard es feu el túnel de la carretera moderna abans d’arribar a la font del Teix. La Baixada dels Espantats facilitava flanquejar aquest espero i era descrita en l’itinerari XIV de Montserrat. Itinerari (1909) com a “esgarrifosa baxada dels espantats, de la que avuy, gracies á Deu, ja no ‘ns en haveém de servir”. El topònim expressava la dificultat que tenien els animals de baixar aquest tram de la carretera per la seva força pendent. Calculo que podria estar entorn al 25%. Un cop s’acabava aquesta baixada, el camí carreter donava la volta a l’esperó i s’anava a buscar la font del Teix, on hi havia d’antic una pica, i pocs metres després tornava a prendre una mica d’alçada en relació a l’actual carretera. La primera referència al tram de l’antic camí carreter on es troba la Baixada dels Espantats la proporciona Joan Cabeza en el seu mapa de Montserrat 1909. Marca un extrem d’aquest tram proper a la dita font de l’Alba[1] i l’altre pocs metres abans de la font del Teix, tot i que Joan Cabeza l’anomena com a Feix. En aquest indret el camí carreter baixaria a la carretera en un revolt fàcilment identificable avui perquè ha estat rectificat per un túnel i conegut com el Revolt dels Espantats. En l’antic camí carreter hi hauria, segons s’indica el mapa de Joan Cabeza, les restes de dues antigues edificacions.

Camí carreter. Tram de la baixada dels espantats. Joan Cabeza 1909

El mapa de Ramon de Semir (1949) introdueix una petita variant amb relació al mapa de Joan Cabeza: l’existència de la font dels Espantats just en el punt on començaria la Baixada del Espantats per anar a la carretera. 

Camí carreter. Tram de la baixada dels espantats. Ramon de Semir 1949

En les següents il·lustracions es representa aquest tram de l’antic camí carreter en els mapes actuals de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

 

Les successives obres de consolidació i ampliació de la carretera provocaren la desaparició del tram de la Baixada dels Espantats. Aquesta situació és perfectament identificable comparant diferents cartografies d’aquest part de la muntanya. Amb ocasió de les obres d’eixamplament de la carretera de can Maçana al monestir de Santa Maria fetes l’any 1976 la Diputació de Barcelona edità diversos fulls amb la planimetria montserratina elaborada a partir d’un vol fet l’any 1967. En un d’aquests fulls surt el tram de l’antic camí carreter amb la Baixada dels Espantats que arriba a la carretera.

Detall del mapa de la Diputació de Barcelona editat el 1976 dibuixat a partir d’un vol de 1967

Detall del mapa de la Diputació de Barcelona editat el 1976 dibuixat a partir d’un vol de 1967, s’indiquen les cotes de les corbes de nivell.

Les obres de millora de la carretera BP-1103, amb la seva ampliació i construcció del túnel, provocaren la destrucció de la Baixada dels Espantats. Comparant dos mapes, d’abans i després de la construcció d’aquest túnel, anomenat Túnel dels Espantats, pot comprovar-se que aquesta obra comportà també la rectificació de la carretera per redreçar-la i facilitar l’accés al túnel.

 

Detall de l’afectació de la Baixada dels Espantats per la rectificació de la carretera BP-1103 per la construcció del túnel

 


  
La situació actual del tram de l’antic camí carreter és similar a la descrita en la cartografia de Joan Cabeza l’any 1909 llevat la pèrdua de la Baixada dels Espantats i la insinuació del que havia estat el seu traç en el talús de la part occidental del túnel. A poc més de 600 metres de can Maçana, a la dreta, hi ha un petit corriol, que s’enfila per a trobar aquest tram de l’antic camí carreter. És perfectament identificable la seva generosa amplitud i el seu traçat ben construït. Un cop pujat al camí carreter es poden recórrer poc més de 50 metres cap a la dreta fins a un punt que el camí es perd. Entre aquest indret i la cruïlla amb el corriol de pujada es troba, lleugerament apartada al peu d’unes roques i d’un torrent, una zona humida que correspon al que Joan Cabeza i Ramon de Semir identifiquen com a font de l’Alba. Tot i que aquesta font, segons les persones coneixedores d’aquest territori, està situada per sota la carretera. Si en la cruïlla del corriol de pujada és gira a l’esquerra es pot transitar l’antic camí carreter uns 500 metres fins que es torna a perdre per la impenetrabilitat de la brolla, just en un indret proper on hauria començat la Baixada dels Espantats. En tot moment és notòria la seva amplada i l’observació de ser una obra ben feta. En relació amb les edificacions indicades per Joan Cabeza en el seu mapa només s’ha trobat algun indici d’una d’elles. També es evident un petit corriol que s’enfila cap a coll de Guirló.

Ha estat impossible continuar pel camí carreter més enllà d’on avui queda interromput per una selvàtica i impenetrable brolla, per la qual cosa no s’ha pogut arribar on deuria començar l’anomenada Baixada dels Espantats.  S’ha intentat trobar algun indici tant abans com després del túnel de la carretera, però no en queda cap evidència. En algunes cartografies situen en aquest indret la font dels Espantats.

La cartografia d’en Ramon Ribera en el seu llibre Caminant per Montserrat edició 1975 dibuixa aquest tram del camí carreter com a camí de bast i els indrets propers al camí només amb la font Poma. Segons Ribera un dels extrems del camí acaba en cruïlla a l’entrada del túnel de la carretera.

Camí carreter. Tram de la baixada dels espantats . Ramon Ribera (1975)

En la cartografia mapa de l’Alpina la descripció d’aquest indret va canviant segons les diferents edicions. En alguna edició s’ha indicat l’existència de la font dels Espantats. La darrera informació cartogràfica del mapa Alpina del 2020 és molt simplificada, tot es redueix a la indicació d’un corriol força perdut que només serveix per enllaçar amb un caminoi que porta a coll de Guirló.

Font dels Espantats. Detall mapa editorial Alpina edició 1970

 

En la cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya sí es representa la Baixada dels Espantats.

Representació de la Baixada dels Espantats en la cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

La Baixada dels Espentats és avui un record d’una època montserratina quan les comunicacions es feien per camins carreters gràcies a l’ajut dels animals d’abast. El mateix nom de l’indret indica la dificultat de pas per aquesta baixada per la seva pronunciada pendent. Les successives obres d’ampliació i rectificació de la carretera BP-1103 han transformat aquest sector de la muntanya i han eliminat aquest pas montserratí.

[1] En aquest escrit s’esmenta la localització de la font de l’Alba a partir del que es diu en els mapes de Joan Cabeza (1909) i Ramon de Semir (1949). Però hi ha opinions discrepants sobre la localització de la font de l’Alba. Marcel·lí Puigdellívol, persona gran coneixedora d’aquest territori per haver-hi fet de pastor quan era  jove, m’ha mostrat la font de l’Alba, font de raig continu amb una bassa, situada a sota de la carretera de can Maçana.