Fa un mes, finals de febrer de 2025, en Carles Llovet i Joan Rovira baixant per la coma de la Maçana després d’escalar unes roques del serrat de la Socarrada varen anar a parar a una balma d’unes certes dimensions. Aquesta balma tenia unes lletres epigràfiques (inscripció feta sobre la roca) on es distingia perfectament el nom de Jorba. En Carles em comunicà aquesta troballa i decidirem anar-hi a començament d’aquest mes de març per a completar l’estudi d’aquest indret. En aquesta segona visita es va fotografiar tot el text de la inscripció i s’identificà una altra inscripció repicada a la roca amb la data de 1404. Aquesta mostra epigràfica es troba dins d’un rectangle coronat en la part superior per una creu que té dos arbres al costat.
A més, també foren localitzats diversos forats rodons i quadrats a la roca similars als fets servir per encaixar-hi bigues. Aquesta solució és semblant a l’observada en altres balmes montserratines i construccions fetes aprofitant la roca. També, hi ha indicis d’un tancament perimetral de la balma amb murs de pedra seca i la resta d’un racó amb rastres d’haver-se fet foc durant molt de temps. A prop d’un petit torrent sembla haver-hi una petita bassa de recollida d’aigua. Recentment en Joan Vidal ha comunicat també l’existència d’aquesta balma.
Serà interessant aprofundir l’anàlisi d’aquest indret per si es tracta d’una obra circumstancial de funcionalitat encara indeterminada o bé són les restes d’una construcció destinada a l’allotjament estable de persones. Igualment, caldrà fer estudis epigràfics per desxifrar la totalitat de la inscripció que conté la paraula Jorba i determinar l’autenticitat i validesa de la data de l’altra inscripció. És important comprovar que no sigui una falsificació en relació amb la data mostrada. A tall d’hipòtesi de treball pot especular-se que la presència del nom Jorba fa pensar la relació d’aquesta balma amb altres assentaments humans propers identificats a prop d’aquest indret com poden ser l’antic mas de can Jorba de la roca o l’actual can Jorba.
A Montserrat també hi ha petites històries que podríem qualificar de fake news de muntanya. Pel que sembla, aquest és el cas de les inscripcions trobades en una balma a prop del torrent de la Maçanera. Són uns registres epigràfics on surt el nom de Jorba, junt amb altres paraules indeterminades, i la data de 1404. En una nota anterior on es descriu aquesta balma i les seves inscripcions ja es deixava entreveure la sospita de la seva falsedat. Sense tenir dades d’un estudi epigràfic complert, el comentari fet per en Eliseo López aporta arguments prou consistents per dubtar de l’autenticitat d’aquestes inscripcions.
Segons l’Eliseo, a qui agreixo la seva aportació, la primera evidència de la falsificació és el fet que els caràcters presenten certes característiques modernes, especialment en l’ús de números aràbics a «1404», la qual cosa és inusual en una inscripció original del segle XV a la península Ibèrica. Si bé en el segle XV ja hi havia datacions amb números aràbics, no era la pràctica més freqüent. Els números presenten una forma geomètrica regular, sense signes devolució o estilització gòtica. L’ELiseo comenta que «4» té una grafia moderna, cosa que no és típica d’inscripcions medievals, on predominaven formes més anguloses o variants obertes. La disposició emmarcada amb una creu a la part superior suggereix una intenció commemorativa o de legitimació de l’indret. Per totes aquestes raons, l’Eliseo López opina que donat l’ús de números aràbics i la manca d’erosió evident, aquesta inscripció podria ser una falsificació moderna, possiblement realitzada al segle XX o XXI per aparentar antiguitat.
En relació amb les lletres de la paraula Jorba l’Eliseo s’hi observa un estil de traç recte i simple, sense els trets angulosos o corbes de l’escriptura gòtica cursiva o cortesana que s’esperaria al segle XV. A més, les lletres són uniformes, amb una disposició clara i sense lligadures entre elles, la qual cosa és característica de gravats recents i no de manuscrits medievals. Per la tècnica del gravat sobre roca Presenta una incisió poc profunda i sense desgast significatiu, això que indica que va ser realitzada en temps recents. No hi ha signes de pàtina natural a les lletres, el que suggereix una antiguitat limitada. A partir de tot això l’Eliseo al fet que es tracta d’una inscripció moderna, possiblement del segle XX, creada amb la intenció d’assignar una falsa antiguitat a l’indret o reafirmar una propietat.
Resumint, a partir de l’anàlisi feta per l’Eliseo López sembla concloent que les inscripcions trobades a la balma propera al torrent de la Maçana són falses. Podria considerar-se que és un preludi d’una fake news montserratina creada per simular l’antiguitat a aquell indret. Dit això queden algunes preguntes a l’aire: per què el falsificador escriu aquesta data i no altra? A més, per què tanta sofisticació per afirmar una propietat o una ocupació d’una balma?, el treball a la roca per encaixar bigues o troncs també és modern? Moltes preguntes per una simple balma. Petit misteri montserratí, un de tants.
El treball en xarxa permet compartir i millorar el coneixement. És una mostra real de la intel·ligència en xarxa. Això és el que ha passat amb la discussió de la balma de la coma de la Maçana. Gràcies a l’aportació de Josep Batlle s’ha pogut conèixer el contingut de tota la inscripció. El text sencer on surt la paraula Jorba diu exactament: Pau 1809 Jorba. En Josep fa notar que la inscripció en roca està feta per un professional, ja que altrament no podria fer uns números i lletres tan proporcionats i amb tant de ritme. És un treball excel·lent. El mateix passa amb la inscripció on hi ha una data, una crea i unes figures que podrien ser arbres. Amb aquestes aportacions es fa un pas més en el coneixement del sentit d’aquestes inscripcions. La referència a la data de 1809 remet a la Guerra del Francès, mentre que la de 1404 podria ser un referent familiar fet pels mateixos que feren l’altra inscripció. Per altra part, l’aportació d’en Joan Vidal de l’observació que hi ha uns 10 forats per encastar-hi troncs estimula pensar, hipòtesi que caldrà contrastar, que aquesta balma fou un espai habitat i que les inscripcions estan relacionades amb aquesta circumstància.
El treball cooperatiu segueix donants fruits extraordinaris sobre el poder de la intel·ligència en xarxa, que no és el mateix que l’artificial. És la intel·ligència que neix per compartir coneixements i creativitat. Un comentari de Carles Llovet, la persona que juntament amb Joan Rovira, descobriren la balma de la coma de la Maçana, va posar-me sobre la pista d’una possible significació de la inscripció amb els números 1404.
En Carles va comentar que la imatge de la creu amb dues figures a banda i banda li recordava a la creu de Jesús i els dos lladres. No crec que aquesta sigui la significació d’aquesta inscripció. No es tractava de la representació d’un “calvari” amb Jesús i els dos lladres. Iconografia molt habitualment en la muntanya montserratina, representada per gràficament per tres creus juntes en els cims d’algunes roques. Però a partir de la idea del “calvari” vaig buscar si la creu de Jesús s’acostumava a representar amb altres figures no humanes. No va ser difícil trobar representacions antigues de la creu acompanyada de dos xiprers, a banda i banda. El simbolisme del xiprer té a veure amb la immortalitat i la resurrecció, raó per la qual el trobem en indrets sagrats, com esglésies i cementiris. La verticalitat simbolitza el camí que han de seguir les ànimes dels difunts. Per tota la seva càrrega simbòlica no ha d’estranyar representada la creu acompanyada de dos xiprers en recintes funeraris, esglésies i llindes de les cases. Probablement en aquesta direcció apunta la creu acompanyada i amb dos xiprers.
El guarisme 1440, inicialment suggereix una data, però vaig pensar podria tenir una altra significació. Per què no sospitar que es tractés d’una representació simbòlica associada al significat dels números. Buscant informació, vaig trobar que la numerologia associa el 1440 a un dels denominats “números àngel”. Els “números àngel” estan associats a significacions divines o místiques. En el cas del 1440, resumint el que he trobat, transmet el missatge que cal aguantar, per més que els temps siguin difícils, els àngels guiaran i donaran suport a tota missió de les persones.
Poblament, en aquestes inscripcions de la balma de la coma del Maçana són més riques i complexes del que podíem imaginar el principi. En elles es condensen grans missatges dignes d’un estudi semiòtic profund. Només així serà possible entendre els que volia comunicar l’autor (autors) d’aquestes inscripcions.
Les imatges que acompanyen aquesta nota són: la foto de la inscripció (Jordi López Camps) el perfil verd de la inscripció (Carles Llovet Tarroja), el carrer de les Creus de Cambrils – Foto del Rondaller.cat, cal Coronel de Sant Feliu de Codines foto d’Albert Esteve, carrer del Carme nº 21 Vilassar de Mar – Foto del Rondaller.cat, detall del frontal d’altar al Museu Vicenç Ros – foto del Rodaller.cat
Creu nº 107 a la balma de la Coma de la Maçana
En un comentari sobre la balma de la Coma de la Maçana, en Joan Vidal em va indicar que, a més de les inscripcions ja comentades, hi havia una petita creu gravada a la roca. Així és: en l’extrem més occidental de la balma, a l’altura de la vista, es pot veure aquesta creu gravada, on encara es poden observar restes de pintura negra que havia estat pintada. Segons en Jordi Puigdevall, expert en les creus gravades de la muntanya de Montserrat, conjuntament amb en Fede Fosalba, aquesta creu marcava el límit dels “Montes Públicos” i, probablement, corresponia al número 107.
